Szájer József, cofundador del partit de
Viktor Orbán, ha dimitit després
d'admetre que va participar en una orgia
a Brussel·les, vulnerant les
restriccions de la pandèmia
https://www.ccma.cat/324/enxampat-en-una
-orgia-gai-un-eurodiputat-ultraconservad
or-hongares-que-ja-ha-dimitit/noticia/30
63522/ Més info
4 Budapest - Los líderes de la UE piden explicaciones a Hungría y Polonia por el chantaje con el fondo de recuperación: 'Estamos hartos, es un asunto de supervivencia de la Unión'
Los jefes de Estado y de Gobierno se
reúnen este jueves por videoconferencia
para analizar el estado de la pandemia y
abordar la crisis generada por Hungría y
Polonia, apoyados ahora por Eslovenia,
por su veto a los presupuestos de la UE
y los fondos anticrisis
https://www.eldiario.es/economia/lideres
-ue-piden-explicaciones-hungria-aliados-
chantaje-fondo-recuperacion-dificil-comp
render-asumir_1_6442496.html Més info
El mundo da muchas vueltas, tantas como
las que han llevado a un joven becario
de la fundación George Soros a convertir
años más tarde en su mayor enemigo al
magnate e inversor financiero...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20201007/483902354542/nuevo-golpe-tri
bunal-justicia-ue-contra-viktor-orban.ht
ml Més info
Los socios comunitarios pactan por
mayorÃa vincular los fondos europeos
con el Estado de derecho con la
oposición, entre otros, de Varsovia y
Budapest
https://elpais.com/internacional/2020-09
-30/bruselas-reabre-la-batalla-con-polon
ia-y-hungria-por-su-deriva-autoritaria.h
tml Més info
Hongria s'ha convertit aquest dimarts en
el primer país de la Unió Europea que
tanca les fronteres a tots els
estrangers per evitar la importació de
possibles casos de coronavirus. El
govern de Viktor Orban ha ignorat així
les recomanacions de Brussel·les, que
insisteix en mantenir la lliure
circulació dins l'espai Schengen després
d'haver-la recuperat només parcialment i
amb dificultats a principis d'estiu.
Per això, la Comissió Europea ha enviat
aquest dimarts el primer avís al govern
hongarès a través d'una missiva en què
li recorden la importància de "la
integritat de l'àrea Schengen i
d'aplicar les mesures a les fronteres de
manera no discriminatòria entre tots els
ciutadans i residents de la Unió
Europea".
Els estrangers només podran entrar a
Hongria en comptades excepcions. Per
exemple, quan hagin de creuar la
frontera diàriament per treballar,
sempre que provinguin d'una distància
màxima de 30 quilòmetres i no es quedin
al país durant més de 24 hores. Així
mateix també podran entrar-hi les
persones amb un contracte laboral de més
de 30 dies al país, o els participants
en "esdeveniments esportius, culturals i
religiosos d'importància". Finalment
s'accepten els viatges diplomàtics i
oficials, el pas de combois militars i
fer trànsit a Hongria quan es viatgi a
un altre país, però per uns corredors
molt determinats. En canvi, els viatges
de negocis queden molt limitats. Això
sí, les restriccions no afecten
l'entrada o el pas de mercaderies. Més info
Un atentado contra el busto del
Almirante Horthy, jefe de estado húngaro
entre 1920 y 1944 y aliado de la
Alemania nazi, señala las
contradicciones de la Plaza de la
Libertad de la capital de Hungría, donde
conviven monumento soviéticos con
memoriales del Holocausto y hasta una
estatua de Ronald Reagan.
https://www.publico.es/internacional/van
dalizacion-estatuas-guerra-estatuas-hung
ria-saco-luz-black-lives-matter.html Més info
El director de la web de noticias
independiente más importante de Hungría,
Index.hu, fue despedido el pasado
miércoles, un mes después de alertar de
que la libertad editorial del medio
corría...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200724/482478600177/indexhu-szabolc
s-dull-viktor-orban-hungria.html Més info
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) ha declarat il·legal la
llei hongaresa que obliga les ONG locals
a informar sobre aportacions i
finançament provinents de l'exterior.
Per als magistrats la norma suposa una
restricció "discriminatòria i
injustificada", contrària a la
legislació comunitària, i tanca així
l'estira-i-arronsa entre Brussel·les i
el primer ministre hongarès, Viktor
Orbán, que ha assumit la sentència
davant dels aplaudiments de les
organitzacions civils.
El nacionalista Orbán va plantejar la
llei com una manera de limitar la
influència del multimilionari
nord-americà d'origen hongarès George
Soros, a qui ha declarat com un dels
enemics del país. Ni les manifestacions
multitudinàries als carrers de Budapest
ni les advertències de la Comissió
Europea van aturar la iniciativa, que el
govern va aprovar gràcies a la majoria
absoluta que té al Parlament. Després de
diverses targetes grogues i de demanar
explicacions al Parlament Europeu,
Brussel·les va tirar pel dret i va
denunciar Hongria perquè entén que la
norma limita les donacions a les
organitzacions de la societat civil
hongaresa, molt crítica amb la deriva
autoritària de l'executiu.
Tres són els eixos contraris a la
legislació europea en què, segons el
TJUE, cau la norma d'Orbán: la llibertat
d'associació, la protecció de dades i el
dret a la lliure circulació de capitals.
La legislació hongaresa, en vigor des
del 2017, obliga les ONG a declarar les
ajudes superiors a 23.000 euros des de
l'exterior i a proporcionar una llista
de donants quan la donació superi els
1.400 euros, així com a definir-se com a
"organització finançada des de
l'estranger".
Sense arguments
El TJUE assenyala que la diferència de
tracte entre les donacions procedents
d'Hongria i des de l'estranger "no
respon a cap diferència objectiva" i pot
dissuadir les persones que vulguin donar
des de fora del país. És més, el
Tribunal no dona per bona la
justificació del govern de Budapest que
la legislació pretenia donar més
transparència al finançament d'aquestes
ONG. De fet, va més enllà quan afirma
que per a Orbán qualsevol aportació
estrangera és "intrínsecament
sospitosa", i avisa que amb la norma es
crea un clima de "desconfiança cap a
aquestes fundacions i associacions".
Per al magistrats del Tribunal, amb seu
a Luxemburg, les restriccions que imposa
la llei "són contràries" a les
obligacions dels països de la UE sobre
la lliure circulació de capitals, així
com, de manera parcial, a la Carta dels
Drets Fonamentals de la Unió Europea; en
concret, al dret al respecte de la vida
privada i familiar, a la protecció de
dades de caràcter personal i al dret a
la llibertat d'associació.
Coneguda la sentència, el govern
hongarès ha assegurat que tindrà en
compte el dictamen judicial però ha
insistit en "l'interès per part de la
societat que les ONG funcionin d'una
manera transparent", segons ha dit sense
donar-ne més detalls la ministra de
Justícia, Judit Varga, a l'agència
estatal MTI, en una informació recollida
per l'agència Efe.
Per la seva banda, Amnistia
Internacional ha mostrat satisfacció
perquè s'hagi corregit un error
històric, amb el qual les autoritats
hongareses tractaven d'"estigmatitzar i
soscavar les organitzacions de la
societat civil que critiquen la política
del govern", denunciat per les
retallades de llibertats i la
criminalització dels immigrants i
refugiats. El Comitè Hèlsinki (federació
global d'entitats que vetllen pel
respecte als drets fonamentals) hongarès
ha afirmat que la sentència suposa que
el govern hauria d'anul·lar la
legislació.
El Parlament d'Hongria ha votat aquest
dimarts de manera unànime aixecar
l'estat d'emergència al país i retirar
els poders extraordinaris que havien
sigut atorgats durant un temps
il·limitat al primer ministre,
l'ultranacionalista Viktor Orbán,
coincidint amb la pandèmia de
coronavirus. La controvertida mesura
havia generat protestes dins i fora del
país.
En concret, els diputats del partit del
primer ministre, Fidesz, van donar a
Orbán el poder de governar per decret.
Amb la fi de l'estat d'emergència, els
decrets aprovats haurien de perdre
vigor, però el problema és que molts
d'aquests decrets han estat transformats
en lleis pel Parlament aprofitant la
situació de crisi a causa de la
pandèmia. Això vol dir que es podran
continuar aplicant. Orbán governa amb
una majoria de dos terços, amb la qual
cosa pot aconseguir fàcilment
l'aprovació de qualsevol llei, amb
poders extraordinaris o sense.
Alguns dels decrets aprovats durant
l'estat d'emergència van resultar
especialment polèmics. Per exemple,
Orbán va donar llum verda a un decret
que castiga amb penes de presó la
difusió d 'informacions falses i
"alarmistes" sobre la gestió de la
pandèmia a Hongria. Això va servir, per
exemple, perquè la policia escorcollés i
detingués dues persones que havien
criticat el govern hongarès a les xarxes
socials.
Una disposició polèmica
Amnistia Internacional, la Unió pels
Drets Fonamentals i el Comitè Hèlsinki
Hongarès han advertit en un comunicat
conjunt que la llei aprovada pel
Parlament aquest dimarts i que posa fi a
l'estat d'emergència conté una
disposició que obre la porta a la cambra
legislativa a tornar a traspassar al
govern poders extraordinaris com els que
ha tingut durant les pitjors setmanes de
la pandèmia.
L'organització nord-americana a favor
dels drets humans Freedom House ja va
alertar al març que governar per decret
erosiona la democràcia i suposa un avanç
cap a l'autoritarisme. La presidenta de
la Comissió Europea, Ursula von der
Leyen, també va expressar llavors la
seva preocupació per la situació creada
en un soci de la Unió Europea. Així
mateix, els partits de l'oposició i la
societat civil van mostrar el seu rebuig
al fet que Orbán pogués governar per
decret durant un temps indefinit.
El partido de Orbán pidió cambiar las
leyes para impedir que las personas
transexuales puedan cambiar de género
legalmente y aprobó una declaración por
la cual decidía que el país no
incorporará los principios legales del
Convenio de Estambul en la lucha contra
la violencia machista.
http://www.publico.es/internacional/hung
ria-polonia-recortan-derechos-mujeres-co
lectivo-lgtbi-aprovechando-emergencia.ht
ml
El 5 de juny de 2000, Jordi Pujol
encapçalava una nodrida visita oficial
catalana a Hongria. Les autoritats
hongareses, en ple període d'obertura
política i econòmica i camí de la
integració a la UE, hi van donar el
màxim relleu. El govern de la
Generalitat estava molt satisfet del
tracte. El president Pujol acostumava a
explicar que no valia la pena fer una
visita internacional si no aconseguia
ser rebut per alguna de les tres
primeres autoritats del país. En aquest
cas va fer el ple.
Es va entrevistar amb el president
hongarès, amb el president del Parlament
i amb el primer ministre més jove
d'Europa, 37 anys, Viktor Orbán. Havia
guanyat les eleccions dos anys abans amb
el Fidesz, un partit creat per un grup
d'estudiants anticomunistes el 1988,
abans de la caiguda del teló d'acer, i
que havia evolucionat des del
liberalisme cap a posicions més
conservadores.
La pregunta incòmoda de fa 20 anys
Orbán va rebre Pujol a l'edifici del
Parlament hongarès, un dels més
impressionants i majestuosos d'Europa, a
la vora del Danubi. La càrrega simbòlica
d'aquelles parets no podia deixar
indiferent un apassionat de la història
d'Europa com Jordi Pujol. I mentre feia
una declaració davant la premsa, no es
va poder contenir i li va preguntar al
primer ministre, al seu costat, què
representava l'enorme fresc que presidia
la sala.
Esclar que Orbán no s'esperava la
pregunta. Desconcertat, va semblar que
descobria la pintura en aquell moment...
"Bé, sembla una coronació..." "Sí, sí,
però de quin rei?" insistia Pujol.
Davant la falta de resposta, ell mateix
li suggeria "És Maties? El rei
Maties?"
Mai no vam saber de quin rei es
tractava. Però als periodistes que
cobríem el viatge presidencial ens va
quedar clar que estàvem davant dos
perfils polítics ben diferents: un,
Pujol, que buscava en les arrels
històriques el sentit de la nació per
entendre el seu present. L'altre, Orbán,
gens interessat en l'èpica, abocat a un
procés de transformació del país per
adaptar-lo a les exigències europees.
El primer ministre Viktor Orbán es
dirigeix als seus votants després de
guanyar les eleccions a Hongria el 8
d'abril. (horitzontal)
Viktor Orbán es dirigeix als seus
votants després de guanyar les eleccions
el 8 d'abril del 2014
De polític jove i immadur a líder amb
majoria absolutíssima
El Fidesz va perdre les eleccions el
2002. Però va tornar al govern --i ja no
se n'ha mogut-- en coalició amb els
democristians, el 2010, amb
l'indiscutible liderat de Viktor
Orbán.
Ja no es tractava d'aquell polític jove
i immadur incapaç de reaccionar a la
pregunta perepunyetes d'un president
català. La imatge d'un líder fort, que
ha sabut maniobrar per mantenir-se al
poder, movent-se des de posicions
europeistes a euroescèptiques, que
utilitza un discurs xenòfob i populista,
cada vegada més pròxim a l'extrema
dreta, no li ha impedit anar renovant
--al contrari-- la majoria absolutíssima
que té al Parlament.
Amb l'excusa del coronavirus es maten
llibertats
Ara, amb la crisi del coronavirus
colpejant Europa --però molt poc el seu
país-- Orbán ha fet un pas que situa
Hongria fora del marc democràtic.
Acollint-se a un article constitucional
que ho permet "en situació de risc", el
Parlament ha aprovat despullar-se de tot
poder i cedir-lo al govern, que podrà
actuar a cop de decret tant de temps com
cregui necessari.
L'executiu queda facultat per anul·lar
lleis i perseguir, amb penes de presó,
tant aquells que difonguin informacions
que vagin contra el discurs oficial de
la lluita contra la pandèmia com els que
no segueixin les ordres de confinament i
quarantena que s'estableixin.
Orbán en una cimera a Praga aquest mes
de març (Reuters/David W Cemy)
Potser considerar Hongria la primera
dictadura d'Europa és un excés. Però,
formalment, Viktor Orbán ha assumit
poders autocràtics equiparables als que
tindria qualsevol dictador.
Si la UE i l'OTAN, dos clubs dels quals
forma part Hongria, no reaccionen, es
pot interpretar com una legitimació, i
el seu exemple podria ser seguit per
altres països. El coronavirus com a
pretext. L'assassí de persones mata
també llibertats.
El Partit Popular Europeu votarà si
expulsa el partit hongarès Fidesz, del
primer ministre Viktor Orban, després de
la sol·licitud formal de tretze partits
El Partit Popular Europeu (PPE) votarà
si expulsa el partit hongarès Fidesz,
del primer ministre Viktor Orban,
després de la sol·licitud formal de
tretze partits del grup, entre els quals
hi ha els representants de Bèlgica,
Finlàndia i Grècia.
‘Ens temem que el primer ministre Orban
utilitzi els seus nous poders per a
ampliar encara més el control del govern
sobre la societat civil’, alerten els
caps de centre-dreta que han subscrit el
text, entre els quals hi ha els primers
ministres de Grècia, Kiriakos
Mitsotakis, i el de Noruega, Erna
Solberg.
El president del Partit Popular Europeu,
l’ex-primer ministre polonès i
ex-president del Consell Europeu, Donald
Tusk, ha rebut ja la carta. L’assumpte,
en qualsevol cas, només podrà ser
discutit en el si de l’Assemblea
Política del partit europeu ‘que es
reunirà quan finalitzi el confinament’,
han explicat a Europa Press fonts
conservadores.
El parlament hongarès va aprovar mesures
controvertides, que atorga gairebé plens
poders a Orban, el qual pot governar a
cop de decret. El primer ministre pot
mantenir de manera indefinida l’estat
d’emergència, i també es posa en risc la
llibertat de premsa, ja que preveu penes
de presó per a difondre informacions
falses.
Les delegacions signants, entre els
quals no hi ha ni el Partit Popular ni
els Republicans, demanen l’expulsió de
Fidesz, ja que consideren que la reforma
d’Orban és una ‘clara violació’ dels
principis fonamentals de la democràcia
liberal i dels valors europeus.
Les regles del PPE estableixen que per a
suspendre o expulsar a un dels membres
és necessari que primer ho demanin set
dels partits membres, de com a mínim
cinc estats diferents – una condició que
ja es compleix -, el següent pas és
escoltar els arguments dels
representants de Fidesz en l’Assemblea
Política, i finalment es sotmetria al
vot dels representants presents, que
hauran d’adoptar la decisió per majoria
simple.
La carta enviada a Tusk l’han signat
partits de Bèlgica – flamencs i valons
-, la República Txeca, Dinamarca,
Finlàndia, Grècia, Lituània, Luxemburg,
els Països Baixos, Noruega, Eslovàquia,
Suècia i Suïssa.
El PP español se alinea con la mayoría
del PPE, que evita pedir la expulsión
del primer ministro húngaro
para prorrogar un año la suspensión de
Fidesz
https://www.eldiario.es/politica/PP-Casa
do-Orban-lideres-Roma_0_992151140.html
"Estuvimos a un centímetro de salir del
Partido Popular Europeo. No lo hicimos
sólo porque los franceses, los españoles
[de Pablo Casado] y los italianos [de
Silvio Berlusconi] nos respaldaron de
forma clara y dijeron en la discusión
del PPE que hay que apoyar a Hungría",
declaró hace unos días el primer
ministro húngaro, Viktor Orbán, en una
entrevista en la radio pública Kossuth.
El PP de Pablo Casado siempre se ha
mostrado agradecido con Orbán por su
posición dura ante el procés en
Catalunya.
Desde que regresó al poder en 2010,
Viktor Orbán no ha dejado de erosionar
la separación de poderes y la libertad
de prensa de su país ante la
permisividad de Bruselas.
Una parella d’agents de policia
d’Ásotthalom, localitat hongaresa
fronterera amb Sèrbia, cavalquen pel
bosc a la caça d’immigrants.
Mentrestant, l’alcalde del municipi,
l’ultradretà Lászlo Toroczkai, recorre a
peu, amb aire desafiant, la tanca de 4
metres d’altura que separa els dos
països, i adverteix: “Si ets un migrant
il·legal que vol arribar a Alemanya, el
camí més curt des de Sèrbia és a través
de Croàcia i d’Eslovènia. Hongria és una
mala elecció. Ásotthalom, la pitjor”.
Aquesta escena forma part del vídeo de 2
minuts penjat a YouTube amb què el líder
local alerta els migrants que pretenen
entrar a Hongria pel seu municipi de les
conseqüències nefastes de la seva
decisió.
Lászlo Toroczkai lidera la formació
política Mi Hazánk (Casa Nostra, en
hongarès), un partit ultra, xenòfob i
homòfob que el 2015 va sortir reforçat
de la crisi migratòria quan es va erigir
com el gran salvador d’Hongria de la
“invasió” d’immigrants procedents de la
ruta dels Balcans. La construcció de la
tanca de 175 quilòmetres al llarg de la
frontera amb Sèrbia i Croàcia ha generat
una caiguda dràstica de les peticions
d’asil, fins al punt que actualment a
Hongria no hi ha immigrants. La seva
presència és absolutament residual. I,
malgrat això, la xenofòbia està
instal·lada a cada racó de la societat,
alimentada per uns partits polítics que
en treuen un rèdit que sembla no tenir
fons.
A Hongria no hi ha res que doni tants
vots com el rebuig als immigrants. Un
discurs del qual s’han apropiat tots els
partits de l’eix ideològic, des de la
dreta més ultra, encapçalada per Fidesz
-el partit del primer ministre, Viktor
Orbán-, fins a Jobbik, el principal
partit de l’oposició, d’arrels neonazis,
passant per l’esquerra, fragmentada i
afeblida, incapaç d’allunyar-se de la
narrativa antiimmigració per l’alt cost
a les urnes que li suposaria aquest
gir.
A Hongria el rebuig als estrangers va
lligat amb la preocupació pels baixos
índexs de natalitat. Però si a Espanya
el PP va proposar, abans de desdir-se’n,
ajornar l’expulsió de les dones
immigrants embarassades si donaven els
seus fills en adopció, com a mesura per
potenciar la natalitat, el govern de
Budapest rebutja frontalment revertir la
baixa demografia amb nadons
estrangers.
Des de l’any passat, el ministeri de
Família i Joventut fa arribar per correu
als ciutadans l’anomenada Consulta
Nacional sobre la Família, una enquesta
en què els pregunta com prefereixen
combatre la baixa natalitat, si “amb més
ajudes a les parelles joves hongareses o
amb més immigrants”. La titular del
ministeri, Katlin Nóvak, defensa la
pregunta binària, radicalment xenòfoba:
“Una societat multicultural no ha de ser
un fenomen positiu per defecte. Molts
països europeus han perdut la seva
identitat a causa de la
multiculturalitat i ja no poden
expressar lliurement la seva fe
cristiana. No volem societats
paral·leles dins d’Hongria i no volem
imposicions de la Unió Europea. Ens hem
de defensar de la invasió migratòria”,
declara a l’ARA en una entrevista al seu
despatx oficial a Budapest.
La ministra conservadora defensa la
Bíblia com un mandat inalterable que
també regeix la definició de la família.
“Una unió entre un home i una dona o bé
només un sol progenitor amb nens. El que
no és una família són dos homes o dues
dones, amb fills o sense”. La
Constitució hongaresa prohibeix a les
parelles homosexuals casar-se, adoptar
un fill o sotmetre’s a un tractament de
reproducció assistida.
I si els immigrants són l’obsessió més
vulnerable del govern d’Orbán, el magnat
multimilionari George Soros és la més
poderosa. Soros, d’origen hongarès però
nacionalitzat nord-americà, s’ha
convertit en el gran enemic del primer
ministre hongarès, que l’acusa de voler
omplir Hongria d’immigrants. Soros, a
través de l’Open Society Foundation
(OSF), canalitza milions de dòlars a
ONGs arreu del món, també a Hongria,
moltes de les quals dedicades a ajudar
els migrants amb les peticions d’asil.
L’obsessió amb Soros va arribar al
clímax l’any passat, quan el Parlament
va aprovar la llei Stop Soros dirigida a
criminalitzar individus o organitzacions
dedicades a ajudar els immigrants
il·legals. La llei ofega les ONG
deixant-les sense fons i limita la
capacitat operativa de l’OSF al país.
Però, malgrat que Fidez governa Hongria
amb una àmplia majoria de dos terços del
Parlament, l’afany de poder i control
del seu president no s’atura. Recentment
Orbán ha creat l’imperi mediàtic més
gran de tot Europa, la Fundació de la
Premsa i els Mitjans de l’Europa
Central, sota la qual operen 476 mitjans
de comunicació d’ideologia conservadora
i de dretes. Aquest conglomerat mediàtic
monocolor porta a qüestionar-se “si
Hongria ha deixat de ser una democràcia
per esdevenir una autocràcia”,
assenyalen des del think tank hongarès
Policy Solutions. Les eleccions europees
d’aquest mes seran una nova prova per a
Orbán, que ha engegat la campanya
defensant una “Europa cristiana i sense
immigrants, el virus del terrorisme”.
Més de 10.000 persones -fins a 15.000
segons algunes fonts- han sortit al
carrer aquest diumenge a Budapest per
mostrar el seu rebuig a la controvertida
reforma laboral aprovada aquesta setmana
pel govern hongarès. La protesta l'han
convocada l'oposició i els sindicats.
Anomenada popularment "llei de
l'esclavatge", eleva el nombre d'hores
extres anuals autoritzades de 250 a 400
i permet pagar-les amb 36 mesos de
retard. També que els empresaris puguin
obligar els seus empleats a treballar
sis dies a la setmana.
Ha estat el quart dia de protestes, que
també es fan contra les polítiques del
primer ministre nacionalista conservador
Viktor Orbán, que governa amb majoria
absoluta des de 2010. Molts manifestants
portaven alguna peça de roba de color
blanc per mostrar el seu caràcter
pacífic.
El Parlament Europeu ha aprovat demanar
l'obertura del procés que preveu
l'article 7 del tractat de la Unió
Europea per sancionar Hongria. El motiu
és que considera que el govern de Viktor
Orbán ha vulnerat els principis
fundacionals de la UE.
L'aprovació s'ha fet amb 448 vots a
favor, 197 en contra i 48 abstencions.
La majoria dels eurodiputats del PP
espanyol s'han abstingut, però tres han
votat en contra: Gabriel Mato, Carlos
Iturgaiz i Pilar Ayuso.
El Parlament Europeu va viure aquest
dimarts una situació inèdita que pot
convertir-se en històrica aquest
dimecres: el govern d'Hongria va haver
de defensar-se de l'acusació d'haver
vulnerat els principis fundacionals de
la Unió Europea.
Davant dels europarlamentaris el primer
ministre hongarès, Viktor Orbán, i
davant la moció de censura que haurà
d'afrontar aquest dimecres, va assegurar
que no li fa por que la UE el
sancioni:
"Hongria no es rendeix al xantatge.
Hongria defensarà les seves fronteres,
aturarà la immigració il·legal i
defensarà els seus drets, si cal fins i
tot contra vostès."
Orbán governa Hongria des del 2010 i des
de llavors el seu estil autoritari i
populista ha estat molt criticat des de
les institucions comunitàries.
L'acusen de vulnerar la separació de
poders i els principis democràtics,
pressionant la justícia, els mitjans de
comunicació i les organitzacions no
governamentals del seu país.
La crisi dels refugiats
Les crítiques a Orbán es van fer més
visibles a partir de la crisi dels
refugiats, quan el seu govern va blindar
les fronteres per barrar el pas al flux
procedent de Turquia i Grècia.
Davant del Parlament Europeu, Orbán va
assegurar que les acusacions contra ell
són "falses":
"No acceptaré pas que les forces
pro-immigració ens amenacin, facin un
xantatge i calumniïn Hongria basant-se
en acusacions falses."
Corrupció i control de la justícia
Durant la sessió, el vicepresident de la
Comissió Europea, Frans Timmermans, va
assegurar que els drets fonamentals, la
corrupció i el control governamental de
la justícia a Hongria són molt
preocupants.
Una de les intervencions més punyents va
ser la de Guy Verhofstadt, del Grup
Liberal:
"Siguem sincers: la incòmoda veritat és
que, en les circumstàncies actuals,
Hongria no hauria entrat mai a la Unió
Europea."
Calen dos terços
La moció de censura que es votarà aquest
dimecres és un mecanisme que no s'ha fet
servir mai, i exigeix que hi votin a
favor dos terços de la càmera. Si
s'aprova, els líders europeus tindran la
possibilitat de deixar Hongria sense vot
a la UE, entre altres sancions
possibles.
El Partit Popular Europeu, grup al que
pertany el partit d'Orbán, ha donat
llibertat de vot als seus membres. El
primer ministre hongarès de moment
compta amb el suport explícit de Polònia
i també de la Lliga italiana.
En la pràctica, però, el més probable és
que encara que s'aprovi la moció de
censura no es puguin aplicar sancions,
perquè Polònia les podria vetar.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
