Desde la capital de Vietnam, Hanói,
hasta el sur, recorreremos sus rincones
imperdibles en una ruta mochilera que se
extiende a lo largo de dos semanas
https://www.eldiario.es/viajes/mochilero
s-vietnam-15-dias_1_10886026.html Més info
Bona tarda!
Us vull consultar el següent:
He de sortir de Vietnam després de 30
dies de viatge i tornar entrar per estar
15 dies més amb una exempció de vida.
Sortiria des de Hué fins a Lao BAO. El
dubte és de si en arribar a la frontera
amb Laos es pot fer un visat on arrival
allà mateix o si necessito marxar amb
una e-visa des de Vietnam per entrar
només a Laos a tramitar la sortida i
tornar a entrar a Vietnam. Moltes
gràcies!
En el corazón de Vietnam, en el Parque
Nacional de Phong Nha Ke-Bang, se
encuentra la cueva de Son Doong, la
mayor galería subterránea descubierta
hasta hoyNational Geographic permite
recorrerla de manera virtual y con todo
lujo de detalles para que puedas admirar
desde casa uno de los mayores
espectáculos del planeta Tierra
Bon dia a tothom des de Catalunya.
El proper més d'agost vindrem a passar
les vacances a Vietnam.
Tenim l'itinerari montat, però, veient
la quantitat de coses que es poden
visitar , estem fent mans i mànigues per
provar, dins el possible, veure quantes
més coses, millor.
Arrivem a l'aeroport de Ho Chi Minh el
dilluns 5 d'agost a les 9:00 del
matí.
Concients del que pot suposar el
jet-lag, la nostra intenció seria, un
cop sortim de l'aeroport, anar directes
a visitar els túnels de Cu Chi i d'allà
cap a la ciutat per visitar el museu de
la guerra el mateix dia.
L'endemà (dia 6) fariem sortida cap al
delta fent nit a Can Tho,
Dia 7 arrivada a Ho Chi Minh i fer
nit.
En el suposat que el dia 5 poguessim
veure tunels i museu, podriem marxar més
d'hora cap al centre del país (Hue o Da
Nang) per visitar Hue i Hoi An.
Com ho veieu? Algún consell?
Moltes gràcies i visca Catalunya
A cinc hores amb cotxe de la vibrant i
cada vegada més moderna ciutat de Hanoi,
el temps sembla que retrocedeixi trenta
anys enrere. Som al nord del Vietnam,
una àrea muntanyosa que fa frontera amb
la Xina i on viuen un bon grapat de les
54 minories ètniques del país.
Des que el Vietnam es va obrir al
turisme ara fa 27 anys, cada vegada ha
rebut més visitants que busquen combinar
el millor del Sud-est Asiàtic amb els
vestigis d’una guerra que tants llibres
i pel·lícules ha generat. Però des de fa
alguns anys també ha començat a sorgir
l’interès per visitar aquestes minories
ètniques, encara que per comoditat tot
el turisme s’ha concentrat a la vall de
Sapa, on els establiments i locals de
records ja fa temps que han guanyat la
partida a la cultura local.
Per sort, si es té temps i una mica
d’esperit aventurer, el viatger encara
té l’oportunitat d’endinsar-se en la
vida d’altres valls on els seus
habitants es poden sorprendre de la
presència d’estrangers, i on és més
probable que es vulguin fer una
fotografia amb tu que no pas vendre’t
artesania. És una zona on actualment es
concentra turisme intern que vol
conèixer la cultura, l’agricultura i la
manera de viure d’unes ètnies que,
d’altra banda, no van quedar afectades
per la guerra amb els Estats Units.
Moure-s’hi és difícil si no es parla
l’idioma, i reservar allotjament a les
cases de les famílies que decideixen
complementar els seus ingressos dels
camps d’arròs també pot ser complicat si
no es compta amb un intermediari local.
Per això han sorgit agències
especialitzades com Asiatica Travel, que
va organitzar un viatge per mostrar les
rutes que ofereix en què el home stay
amb les famílies i la vivència del dia a
dia d’aquestes poblacions són els
principals atractius.
Una dona giáy de la vall de Sapa. /
Laura Saula
Una dona giáy de la vall de Sapa. /
Laura Saula
Compartir amb les famílies
La ruta pot començar a Mai Chau, una
frondosa vall plena d’arrossars on
habita l’ètnia tai blanca, que parla
l’idioma tailandès i comparteix origen
amb altres grups de Laos, Tailàndia i la
Xina. Aquesta tranquil·la vall és ideal
per recórrer amb bicicleta i així poder
visitar petites poblacions com Chieng
Sa, Cha Long, Pom Coong i Ban Lac, on
els seus amables habitants duen una vida
senzilla dedicada al cultiu de l’arròs.
Són petites agrupacions de cases
envoltades de camps que compten amb
centres comunals on es reuneixen per
prendre totes les decisions pràctiques
de la comunitat.
Al poble de Ban Van la família del
senyor Cuong ofereix des de fa uns cinc
anys habitacions per a hostes a la seva
casa construïda sobre pilars. Com la
resta de cases de la zona, són
construccions de fusta de teca o bambú
de dos pisos: al de dalt hi ha una
àmplia sala per dormir, amb matalassos
prims i mosquiteres, i al de sota, tot
obert a l’exterior, es concentra la
cuina, el menjador i el lavabo. Un tipus
d’edificació que antigament es feia per
protegir-se dels animals salvatges
durant la nit i que, a més, segueix els
principis del feng shui : s’erigeix
d’esquena a la muntanya i de cara al riu
per refrescar-la de la calor.
Una vetllada amb la família ens
descobreix que gràcies als camps
d’arròs, als ingressos de les
habitacions per a hostes i a les ajudes
del govern a la zona, els seus quatre
fills han pogut anar a la universitat.
Tot i això, en aquestes àrees rurals el
més habitual és que els joves facin
l’educació obligatòria fins als 16 anys
i després es casin i continuïn
treballant el camp, encara que
oficialment fins als 18 anys no puguin
contraure matrimoni. Del que ningú se
salva és de fer el servei militar
obligatori, que és d’un mes per a les
noies i de dos anys per als nois. En un
país estratègic geogràficament, amb
molts recursos naturals i amb la por
endèmica de patir invasions, el govern
opta decididament per ensenyar la
filosofia comunista de Ho Chi Minh i la
utilització de les armes a tots els nois
i noies que arriben a la majoria
d’edat.
Onades d’arròs entre muntanyes
Seguim la ruta cap a la vall de Muong
Lo, on viu l’ètnia muong negra. Pel camí
no només es poden observar interminables
camps escalonats d’arrossars, sinó que
també hi ha plantacions de te verd com
les del poble de Thanh Son, a la
província de Phu Tho. Tot i això, els
arrossars són els protagonistes i al
setembre moltes famílies estan en plena
recol·lecta. Igual que a casa del senyor
Binh, que també acull hostes però que,
quan té molta feina al camp, els convida
a participar en la recollida de
l’arròs.
Des de fa anys el govern destina a cada
família de la zona uns determinats
metres quadrats de camps d’arròs segons
la quantitat de membres que tingui. I
encara que al país no és permès tenir
més de dos fills, en aquestes zones
rurals s’acostumen a saltar les normes.
Tenir fills també vol dir tenir més
treballadors al camp. D’altra banda,
mentre una part de l’arròs és per al
consum intern de la família, l’altra es
destina a la venda al mercat i també per
contribuir a un dipòsit d’arròs que ha
creat el govern amb l’objectiu
d’intentar evitar un altre període de
fam extrema com la que es va patir el
1945.
L’ètnia muong es troba en diferents
zones del nord del Vietnam, com a les
valls de Muong Lo i de Sapa. La seva
vestimenta presenta variants segons cada
zona / Laura Saula
L’ètnia muong es troba en diferents
zones del nord del Vietnam, com a les
valls de Muong Lo i de Sapa. La seva
vestimenta presenta variants segons cada
zona / Laura Saula
El que és evident és que les muntanyes
plenes d’arrossars inundats són un dels
trets identitaris de la zona, com les
espectaculars vistes que es veuen des de
la carretera que recorre la serralada de
Hoang Lien Son, on hi ha les muntanyes
més altes d’Indoxina. Des d’allà es
poden observar bones panoràmiques de la
vall de Tu Le i es creua el pas de Khau
Pha (1.550 m), on s’arriba a la zona de
Mu Cang Chai (930 m), considerada la
capital dels camps d’arròs del Vietnam.
Unes extensions de més de dues mil
hectàrees d’arrossars que semblen onades
daurades serpentejant els vessants de la
muntanya. Allà val la pena endinsar-se
en l’amagada vall de La Pan Tan, on no
arriben els vehicles i sembla que el
temps s’hagi aturat uns quants segles.
No és casualitat que els seus habitants
anomenin aquestes terrasses de verd
intens les “escales al cel”.
Ètnies de colors
A diferència dels tai blancs i dels mong
negres, les cases dels muong negres són
d’una sola planta i al porxo tenen
penjades per assecar fileres de blat de
moro. Com més en tenen, més riquesa
representa que té la família. I, com el
seu nom indica, vesteixen amb colors
negres, tot i que també llueixen
elements d’altres colors en diferents
parts del vestit. Les dones porten
arracades molt grosses amb l’objectiu
d’allargar-se les orelles i tota la
família menja amb cullera i del mateix
plat, en comptes de bastonets de fusta
com es fa a la resta del país. El que sí
que comparteixen la majoria d’ètnies és
la religió, majoritàriament budista, i
el sistema matrimonial segons el qual la
dona, un cop casada, se’n va a viure a
casa de la família del marit.
Finalment es pot fer una última parada a
la regió de Sapa, la més coneguda,
encara que també compta amb indrets
protegits de la massificació turística.
Pel camí, si fa bon temps, es poden
tenir unes bones vistes del Fanxipan
(3.143 m), considerat el sostre
d’Indoxina. És una bona carta de
presentació per arribar després a la
població de Sapa, una antiga estació de
l’època colonial dels francesos que és a
1.650 m d’altura.
Una dona tai blanca de la regió de Mai
Chau / Laura Saula
Una dona tai blanca de la regió de Mai
Chau / Laura Saula
En aquesta vall es concentren una gran
varietat d’ètnies caracteritzades pels
colors de la seva roba, com la dzao
vermella, la tai blanca, la mong negra i
la giáy. Una bona manera de conèixer-les
és caminant a través de les petites
poblacions de la vall, com Y Linh Ho,
Lao Chai i Ta Van. Tot i això, en aquest
lloc sempre es troben grups de dones que
et persegueixen durant tot el camí per
intentar vendre artesania. Una bona
oportunitat, en el fons, per
conèixer-les més de prop i veure que no
tenen una vida fàcil. Moltes han quedat
viudes per culpa de l’afició dels marits
al vi d’arròs, molt popular a la zona, i
s’han d’encarregar totes soles de cuidar
els fills i cultivar els camps. Per
tant, la venda d’artesania suposa un
extra important per als seus
ingressos.
Poques hores amb cotxe separen aquesta
vida rural i senzilla de la gran
capital, cada vegada més influenciada
pel gegant asiàtic xinès. Són poques
hores, però a la vegada molts segles de
tradicions que no volen quedar perdudes
en l’oblit.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
