Els irlandesos han votat massivament pel
no en els dos referèndums que s'han fet
aquest divendres sobre la definició de
família i sobre el paper de la dona
https://www.ccma.cat/324/per-que-irlanda
-ha-votat-mantenir-que-el-lloc-de-la-don
a-es-la-llar/noticia/3281245/ Més info
Els ciutadans irlandesos han votat en
contra de les dues propostes de
modernització de la constitució, que
havien d?eliminar el llenguatge sexista
del text i ampliar el concepte de
família per incloure-hi models més enllà
del matrimoni tradicional. El resultat
del referèndum és un cop als partits
tradicionals irlandesos, que havien
demanat el vot pel [?]
https://www.vilaweb.cat/noticies/irlanda
-vota-contra-treure-referencies-masclist
es-constitucio/ Més info
Els rumors a les xarxes sobre la
identitat de l'agressor, que ha ferit
cinc persones, han derivat en disturbis
amb vehicles cremats, llançament
d'objectes i saquejos de comerços
https://www.ccma.cat/324/grups-dextrema-
dreta-provoquen-disturbis-a-dublin-despr
es-dun-apunyalament-multiple/noticia/326
2821/ Més info
La delegació del Govern de la
Generalitat al Regne Unit i Irlanda, que
depèn del departament d'Acció Exterior,
ha obert la convocatòria per la figura
d'enviat especial a Irlanda
https://exterior.cat/noticies/el-govern-
obre-la-convocatoria-per-la-figura-denvi
at-especial-a-irlanda/ Més info
El ministre d?Afers Estrangers irlandès,
Micheál Martin, ha insinuat que la
República d?Irlanda donarà suport a
l?oficialitat del català, el basc i el
gallec a la Unió Europea. ?En aquests
moments és massa aviat perquè Irlanda
prengui una posició exhaustiva sobre la
proposta del govern espanyol sense
tenir-ne tots els detalls i sense
haver-ne fet [?]
https://www.vilaweb.cat/noticies/irlanda
-insinua-que-donara-suport-a-loficialita
t-del-catala-a-la-ue/ Més info
La consellera d?Acció Exterior i Unió
Europea, Meritxell Serret, ha anunciat
des de Dublín la creació d?un enviat
especial a Irlanda, una figura prevista
en el desplegament que va anunciar [?]
https://exterior.cat/noticies/la-consell
era-serret-anuncia-la-creacio-dun-enviat
-especial-a-irlanda/ Més info
La UEFA, el màxim organisme de futbol
europeu, ha multat l?Associació de
Futbol d?Irlanda (FAI) amb 20.000 euros
per uns versos suposadament a favor de
l?IRA que algunes de les jugadores de la
selecció femenina van cantar al vesturia
després de la victòria contra Escòcia en
la repesca per a la Copa del Món del [?]
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-uefa
-multa-irlanda-pels-suposats-cantics-a-f
avor-de-lira-de-la-seleccio-femenina/ Més info
El Brexit y el cambio demográfico, con
más católicos que protestantes en
Irlanda del Norte, abren la puerta a una
consulta que parecía hasta ahora
inviable
https://www.eldiario.es/internacional/th
eguardian/posible-reunificacion-irlanda-
partidarios-creen-cerca_1_9605908.html Més info
La multinacional catalana Grifols ha
obert una nova planta a Dublín, on
contractarà 200 professionals en els
pròxims dos anys, fins assolir una
plantilla de 500 empleats a Irlanda.
D?aquesta [?]
https://exterior.cat/noticies/grifols-ob
re-una-nova-planta-a-dublin/ Més info
Francesc Claret Traïd és el nou delegat
del Govern català al Regne Unit i
Irlanda després de la plaça vacant que
havia deixat l?anterior delegat, Sergi
Marcén, qui va renunciar [?]
https://exterior.cat/en-portada/francesc
-claret-nou-delegat-del-govern-al-regne-
unit-i-irlanda/ Més info
La capitulación final irlandesa a las
enormes presiones para que adapte su
impuesto de sociedades a la tasa del 15%
acordada por la OCDE hace bueno el dicho
de que
https://www.lavanguardia.com/economia/20
211101/7830335/irlanda-economia-revoluci
on-impuesto-sociedades-perdidas.html Més info
Havia de ser un any de celebracions,
però Irlanda del Nord, creada el 1921,
no està per a gaires festes durant
aquest centenari. Els seus defensors més
fervents, els unionistes que creuen que
el territori ha de ser sempre part
intrínseca del Regne Unit, estan sumits
en el caos. El seu principal partit ha
fet fora dos líders en qüestió de
setmanes, mentre que una minoria
indignada ha sortit al carrer enarborant
banderes i amenaçant amb recórrer a la
violència. I el govern britànic, pel fet
d?acordar el Brexit, ha creat una nova
frontera al mar d?Irlanda. Trista
recompensa per a ?la part més lleial de
la Gran Bretanya?, tal com la va definir
James Craig, primer ministre d?Irlanda
del Nord després de la seva fundació.
Però el petit estat protestant ja no és
el que era. Mentre el país s?encamina
cap a una majoria catòlica, la força
política abans dominant, l?unionisme, no
està ara en sintonia amb la comunitat
que tradicionalment li donava un suport
acrític. I per molt que s?ompli la boca
amb la integritat territorial del Regne
Unit, el primer ministre, Boris Johnson,
ha deixat clar que el seu govern es
desprendrà alegrement d?aquest últim
fragment de l?Imperi Britànic si
continua posant obstacles al Brexit.
https://www.ara.cat/opinio/fi-irlanda-no
rd-susan-mckay_129_4043142.html Més info
El delegat del Govern català al Regne
Unit i Irlanda, Sergi Marcén ha d?abonar
187.339,74 euros al Tribunal de Cuentas
en els propers 15 dies. Així ho ha
manifestat ell [?]
https://exterior.cat/noticies/el-delegat
-del-govern-al-regne-unit-sergi-marcen-h
a-dabonar-187-33974-euros-al-tribunal-de
-cuentas/ Més info
A Josep Manuel Suàrez Iborra, de 73
anys, la vida li va canviar un matí de
no fa encara ni tres mesos. "Un bon dia,
el 22 d'abril passat, surt això a la
premsa i m'assabento que soc una més de
les 39 persones afectades". Reacció?
"L'impacte emocional va ser demolidor.
M'ha fotut molt. No m'ho esperava". Així
comença un relat en què, sense
carregar-hi gens la mà com es demostrarà
al llarg del text, denuncia una cacera
sense quarter del Tribunal de Comptes
per tot el que els membres de la
institució interpreten que fa tuf a
Procés independentista.
En paraules més precises, es tracta de
la fiscalització fins a l'últim cèntim
de l'acció exterior del govern de
Catalunya entre el 2011 i el 2017. De
moment hi han inclòs tot el que han
volgut, des de viatges fins a
conferències, dinars, reunions... Aquest
òrgan administratiu de l'Estat, amb el
mandat a punt de caducar, ja ha sigut
protagonista amb les fiances milionàries
que s'han hagut de dipositar per l'1-O
(4,1 milions d'euros) i a compte del
referèndum del 9-N, per un valor de més
de 5,2 milions d'euros.
Després d'una carrera de 42 anys en el
món de la banca, Suàrez Iborra es va
prejubilar el 2011, quan era l'home del
Sabadell a la City. El coneixement del
món financer de la capital britànica el
va posar en el punt de mira del
president Artur Mas, que li va proposar
fer-se càrrec de la Delegació de la
Generalitat al Regne Unit i Irlanda. Va
exercir en el càrrec entre el maig del
2011 i el maig del 2016.
"Tinc dues netes; soc president de la
Fundació Atendis, de Sabadell,
compromesa amb la integració dels
disminuïts físics; no faig cap activitat
política, llevat de la militància a
Junts, però sense responsabilitat al
partit, i soc membre de l'associació
Sobirania i Justícia. Res més. I tot
això, que no m'ho esperava, m'ha
impactat de manera sobrehumana", diu.
El dia 29 de juny, el Tribunal de
Comptes li podria imposar una fiança per
respondre d'uns diners públics
presumptament utilitzats des de la seva
cadira per promoure la independència. Si
no pogués cobrir-la, li podrien embargar
la mateixa quantitat de manera
preventiva i, de moment, sense cap
possibilitat de recurs immediat.
Aquesta setmana s'ha conegut públicament
la situació per la qual passa
l'exconseller d'Economia del govern
d'Artur Mas, Andreu Mas-Colell, per la
denúncia d'un dels seus fills.
Mas-Colell és un més dels afectats. En
el mateix precipici es troben Carles
Puigdemont, Oriol Junqueras i sis
exconsellers, entre els quals Carles
Mundó, en aquest cas per les despeses
(4,1 milions) atribuïbles al referèndum
de l’1 d’Octubre.
En la causa contra l'acció exterior, a
part d'ex alts càrrecs de
l'administració, hi ha dotze delegats
del Govern del període esmentat
(2011-2017). Suàrez n'és un. En la
mateixa situació es troben la ja
desapareguda Maryse Olivé, delegada a
París; el seu substitut, Josep Martí
Anglada, també jubilat, i qui va
rellevar Suàrez a Londres, l'encara
delegat Sergi Marcén.
Un sopar amb Ferran Soriano
Suàrez Iborra parla des de casa seva, a
Sabadell, mentre remena papers relatius
a la seva activitat oficial, de la qual
aquest corresponsal, per raons evidents,
va ser testimoni habitual. Quina
quantitat li imputen? Encara no ho sap.
Però, com s'ha apuntat abans, hi entra o
hi pot entrar tot. Per exemple, uns
tradicionals sopars amb periodistes,
catalans, espanyols i britànics, que la
Delegació feia un cop l'any.
Durant el període de Suàrez, els
convidats d'honor van ser Álex Cruz, CEO
de Vueling (2013); Carles Vilarrubí,
vicepresident del Barça (2014); Gijs van
Hensbergen, historiador de l'art,
hispanista i biògraf de Gaudí (2015), i
Ferran Soriano, CEO del Manchester City
(2016). Sopars no pas en restaurants de
tres estrelles Michelin, sinó en hotels
de categoria estàndard. No hi havia ni
jabugo ni Moët Chandon, en dono fe.
Res a veure amb el cost de les festasses
per a 300 persones o més que organitzava
l'ambaixador Federico Trillo per
celebrar els 12 d'Octubre. En aquests
esdeveniments, l'ambaixador feia que el
cuiner Jesús Muñoz i el seu ajudant,
José Luis Alonso, es desplacessin en
furgoneta expressament des del
restaurant Maestral d'Alacant, amb tots
els estris i les viandes, marisc, peix i
jabugo, ara sí, per oferir paella per a
tothom i regalar als convidats la ficció
que Belgravia podia tenir la mateixa
flaire que les platges del Mediterrani.
Despeses a compte de l'erari públic
sense tribunal que s'ho miri. Esclar que
la causa del Tribunal de Comptes no
busca saber si s'ha gastat molt o poc,
sinó denunciar la promoció de la
independència.
Quin va ser el cost dels suposats sopars
conspiratoris de Suàrez? 10.142,33
euros. Si del que es tractava en
aquestes trobades era de promoure la
independència de Catalunya, la seva
missió es pot considerar un fracàs
absolut. Perquè, per exemple, amb
l'hispanista es va parlar de Gaudí i la
seva rellevància per a Barcelona, amb
Soriano del City i, sobretot, del Brexit
que s'acostava, i amb Vilarrubí, esclar,
del Barça.
La llista dels actes que podrien
carregar a Suàrez és tan llarga com
capriciosa. ¿Viatge a Inverness poc
abans del referèndum d'Escòcia del 2014?
696,59 euros. Qualsevol persona que
conegui de prop mínimament el
funcionament de l'SNP sabrà que sempre
ha posat molta distància amb
l'independentisme català. Un altre
fracàs de l'acció de Suàrez, sens
dubte.
Com la de tanta altra gent afectada per
l'embat de l'Estat contra
l'independentisme, la vida –i potser els
comptes– de Suàrez sembla congelada.
Extresorer de la Spanish Chamber of
Commerce, el seu últim acte oficial va
ser la visita de comiat a l'ambaixador
espanyol, l'esmentat Trillo. La situació
de l'un i de l'altre, ara, no pot ser
més diferent. "Jo a la Delegació volia
donar-li un caràcter plenament
institucional". No sembla que als
consellers del tribunal els importi
gaire. Més info
El centenario de la división de Irlanda
se está convirtiendo en un cruce de
reproches históricos. Los días amanecen
con el brexit sin resolver por la
frontera anglo-europea en Irlanda del
Norte. Y encima, la sombra del
terrorismo es alargada.
https://www.publico.es/internacional/lon
dres-dublin-reabren-heridas-contar-muert
os.html Més info
La Comisión investigadora entrega este
viernes al Gobierno el informe de 60.000
casos. Las protestas contra 30 años de
embargo de la información permitirán el
acceso limitado al expediente de la
madre natural o de la adopción.
https://www.publico.es/internacional/beb
es-robados-irlanda-reconciliarse-memoria
-historica-madres-bebes-enterrados-adopt
ados-siglo-xx.html Més info
Puede parecer un simple código de
colores, pero detrás del sistema que
Irlanda ideó en agosto ?sin aplicarlo?
todo el mundo podía saber a qué atenerse
según el grado de alerta sanitaria a
causa de la...
https://www.lavanguardia.com/vida/202010
22/484218293728/codigo-alertas-irlandes-
ejemplo-combatir-pandemia.html Més info
La delegació del Govern català al Regne
Unit i Irlanda organitza dimarts 20
d?octubre, a les 18h (19h a Catalunya),
una sessió virtual per resoldre dubtes
sobre la sortida del Regne Unit de la
Unió Europea.
La sessió serà en català i posarà
especial èmfasi en la fi
https://exterior.cat/noticies-destacades
/la-delegacio-del-govern-al-regne-unit-i
-irlanda-fara-una-sessio-virtual-sobre-e
l-brexit/ Més info
Aquesta setmana els MIRs han fet una
vaga de tres dies per reclamar millores
formatives i laborals, però com que no
han arribat a cap acord amb Salut, faran
cinc dies més de vaga. La...
https://www.rac1.cat/programes/no-ho-se/
20200924/483645258796/emigrar-hores-sani
tat-atencio-primaria-precarietat-catalun
ya.html Més info
El político norirlandés John Hume, que
ganó el premio Nobel de la Paz por ser
uno de los arquitectos clave del proceso
que puso fin a la violencia en Irlanda
del Norte, ha muerto este lunes a los
83...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200803/482643386690/muere-john-hume
-premio-nobel-paz-irlanda-norte.html Més info
La Comisión Europea busca sortear la
regla de la unanimidad en su paquete
fiscal tras el severo revés del Tribunal
de la UE, que ha anulado la decisión de
pedir a Dublín que exija a Apple 13.000
millones de impuestos no abonados
https://www.eldiario.es/economia/brusela
s-quiere-poner-coto-dumping-fiscal-paise
s-holanda-e-irlanda_1_6104078.html Més info
El Sinn Féin hauria obtingut un el
23,94% dels vots, seguit del partit
Fiana Fáil, amb el 21,27% i del Fini
Gael (del primer ministre sortint, Leo
Varadkar), amb el 21,08%
La visita hoy y mañana del papa
Francisco es tan sólo la segunda de un
pontífice romano a Irlanda en toda la
historia, lo cual es curioso en vista de
la reputación de la isla como uno de los
grandes...
La visita hoy y mañana del papa
Francisco es tan sólo la segunda de un
pontífice romano a Irlanda en toda la
historia, lo cual es curioso en vista de
la reputación de la isla como uno de los
grandes bastiones del catolicismo, donde
hasta no hace tanto tiempo un noventa
por ciento de la población se declaraba
practicante, y las iglesias estaban
llenas a rebosar los domingos, y a veces
incluso entre semana. Pero, al fin y al
cabo –debieron pensar en su día los
dirigentes del Vaticano–, ¿para qué
dedicar tiempo a predicar a los ya
conversos?
Antes que el papa argentino, sólo el
polaco Juan Pablo II, en 1979, había
pisado Irlanda. En Galway (oeste del
país), en una ceremonia multitudinaria,
con las fachadas de las casas teñidas de
blanco y amarillo, fue introducido a las
masas por el obispo Eamonn Casey y el
padre Michael Cleary, entonces dos de
los clérigos más conocidos del país,
cuya presencia era frecuente en la radio
y la televisión. Con el paso del tiempo,
se reveló que el primero era padre de un
niño con una mujer norteamericana, y el
segundo había tenido dos hijos con su
ama de llaves.
Los irlandeses creen que el Vaticano no
ha hecho suficiente a la hora de
condenar los abusos sexuales
Nada intrínsecamente malo o extraño en
ello, excepto la hipocresía de al mismo
tiempo haber estado predicando la
abstinencia sexual y oponiéndose con
todo fervor al divorcio, el aborto, los
anticonceptivos y el amor homosexual, en
los largos años –desde la independencia
de Irlanda en 1921– en que la Iglesia
Católica fue el referente cultural y
moral del país, con una enorme
influencia política (todavía la tiene en
terrenos como la educación y la
sanidad). Una época que pasó a mejor
vida y es muy improbable que
resucite.
Sin duda la visita de Francisco va a ser
también en olor de multitudes (aunque
menos), y masas fervorosas lo arroparán.
En una Europa cada vez más laica y
descreída –el crecimiento de la Iglesia
está en África, Asia y Latinoamérica–,
uno de cada tres irlandeses dicen que
van a misa, lo cual es mucho. Aún así,
las cosas no serán como en 1979, cuando
la mitad de la población de toda la isla
(incluido el Ulster) –dos millones y
medio de personas– participó en los
actos papales.
Aliada del nacionalismo irlandés, la
Iglesia influye mucho en la sanidad y la
educación
Puestas las cosas en perspectiva, tal
vez la misión de Juan Pablo II no fue
premiar la fe irlandesa o convertir a
los pocos no creyentes que entonces
había, sino intentar paliar el golpe que
se avecinaba. Porque –aunque entonces ya
se sabían o intuían algunas cosas–,
pronto empezó el goteo de escándalos
sobre abusos sexuales de niños por parte
de sacerdotes, las condiciones de cuasi
esclavitud y terror sistemático en que
vivían las huérfanas, madres solteras y
mujeres “pecadoras” en los asilos y las
lavanderías de las Hermanas de la
Magdalena, las adopciones forzosas, las
separaciones de familias y el posterior
encubrimiento institucional (con la
ayuda del Gobierno) para preservar en la
medida de lo posible la reputación de la
Iglesia.
Aunque comparativamente Irlanda siga
siendo muy católica (quizás sólo Polonia
e Italia le pueden hacer sombra en
Europa), y mañana cientos de miles de
personas vayan a rezar y vitorear a
Francisco en el histórico Phoenix Park
de Dublín –el mismo donde predicó Juan
Pablo II hace casi cuarenta años–, las
cosas han cambiado mucho, y los
problemas de la Iglesia son numerosos y
graves. Para empezar, ya no marca la
hoja de ruta espiritual del país ni es
el epicentro de la comunidad, aunque
todos los meses de julio miles de
peregrinos, muchos descalzos, sigan
ascendiendo la montaña de Croagh Patrick
en el condado de Mayo para rendir
homenaje a san Patricio y pedirle un
milagro. Su credibilidad y autoridad
moral se han evaporado con los
escándalos de los abusos, y la
resistencia a afrontarlos. La crisis de
vocación –hay quienes se refieren a ella
como una “hambruna eucarística”– es tan
grave que hay sólo una tercera parte de
los sacerdotes que había en el 2014, y
de ellos un 57% tiene más de sesenta
años. En palabras del arzobispo de
Dublín, Diarmuid Martin, “el catolicismo
representa ya una cultura minoritaria, y
el objetivo es ser por lo menos una
minoría relevante”. La reducción de
expectativas es aplastante.
Un hombre observando la instalación
realizada por al artista Mannix Flynn en
contra de la visita del Papa, ayer en
Dublín
Un hombre observando la instalación
realizada por al artista Mannix Flynn en
contra de la visita del Papa, ayer en
Dublín (Matt Dunham / AP)
Francisco se enfrenta a una tarea casi
imposible en Irlanda, a no ser que vaya
mucho más lejos de lo que ha ido hasta
ahora el Vaticano a la hora de pedir
perdón a las decenas de miles de
víctimas de los abusos en la isla, y de
ofrecer reparaciones. El país ha
cambiado tanto que tiene un primer
ministro abiertamente homosexual (Leo
Varadkar), ha sido el primero en aprobar
el matrimonio gay en referéndum, y hace
unos meses suprimió la enmienda
constitucional que prohibía el aborto.
La comunidad LGBT es aceptada con toda
normalidad. Cuando la visita de Juan
Pablo II en 1979, todavía faltaban 16
años para que el divorcio fuera
legalizado. Después de que se vaya el
actual papa, la gente votará para que la
blasfemia deje de ser delito. La
desconexión entre lo que se predica en
los altares y las preocupaciones de
quienes se arrodillan en los bancos es
total.
La influencia de la Iglesia en Irlanda
no se ha debido sólo al fervor religioso
de la población, sino a su apoyo a la
causa de la independencia hace un siglo,
su alineamiento con el nacionalismo y su
oposición al poder colonial inglés
(asociado al protestantismo), algo que
le permitió controlar y dirigir el país
de la mano del Estado. De la misma
manera, su declive no responde sólo a
una crisis de la fe, sino a la cultura
liberal que se ha impuesto en todo
Occidente. En cierto modo, en mayor o
menor medida, era inevitable.
En barrios de clase obrera de Dublín
sólo un 2% de la gente va los domingos a
misa
“Seguramente el Papa dirá que los
testimonios de las víctimas de los
abusos le han conmovido, que lo siente
muchísimo y lamenta las acciones de
quienes han causado tanto daño –dice
Colm O’Gorman, director de Aministía
Internacional en Irlanda, que en los
años ochenta fue violado por un cura–.
Pero lo que queremos oír es otra cosa.
Que él y sus predecesores han fracasado.
Que la Iglesia como institución ha
fracasado. Y que acepta personalmente
las responsabilidades que conlleva su
posición. Pero esas palabras no saldrán
de su boca, porque lo más importante
para el Vaticano es salvar lo que queda
de su reputación. Conviene recordar que
hasta hace poco los autores de los
acosos eran tratados como víctimas en
vez de culpables, y enviados a centros
de rehabilitación, y cuando salían de
ellos ya curados volvían a las
andadas”.
En la Irlanda rural sigue habiendo
parroquias saludables con un elevado
índice de asistencia a misa. Pero hay
barrios de clase trabajadora en Dublín
donde sólo un 2% de la población atiende
los servicios religiosos de los
domingos. Si la pretensión del papa
Francisco es volver a evangelizar el
país, es difícil que pueda conseguirlo,
porque la sociedad está cada vez más
educada, secularizada y urbanizada, y
siente un rechazo firme a las
instituciones autoritarias de tipo
patriarcal basadas en la fe ciega, el
complejo de culpa y el poder de la
conformidad, acostumbradas a controlarlo
todo.
Hay una tercera parte de los sacerdotes
que había en el 2014, y el 57% tienen
más de 60 años
Nominalmente Irlanda sigue siendo muy
católica. En la práctica, no tanto y
cada vez menos. La Iglesia vive de las
rentas de su apoyo al nacionalismo y la
independencia, pero los escándalos de
abusos han hecho un daño devastador a su
imagen. El domingo, medio de millón de
fieles acudirán a la misa de Francisco
en el Phoenix Park. Pero serán menos de
la mitad que en 1979, muchas de las
entradas han sido regaladas, y hay gente
que en señal de protesta ha comprado
lotes de cientos y miles de boletos para
tirarlos a la basura y que haya lugares
vacíos. La fe es una fuerza poderosa.
Pero también el resentimiento.
Es vol acabar amb una de les
legislacions més restrictives d'Europa,
que castiga aquesta pràctica amb 14 anys
de presó, tot i que moltes irlandeses
van a avortar a l'estranger
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
