Mendoza és una ciutat argentina, capital
de la província homònima localitzada a
l'oest del país. Té una població de
121.000 habitants, però, l'àrea
metropolitana supera els 800.000
habitants, la quarta més gran de
l'Argentina. La principal indústria de
la ciutat és la del vi.
El primer assentament espanyol es va
realitzar el 2 de març, 1561, quan Pedro
del Castillo, que provenia de Xile sota
les ordres d'Hurtado de Mendoza y
Manrique va fundar la ciutat al Nuevo
Valle de La Rioja. La ciutat va ser
re-ubicada el 28 de març, 1562. La
intenció original del govern xilè era de
prendre possessió del territori per a
establir una comunicació més directa amb
Tucumán; però, Mendoza es va
desenvolupar per altres causes, com la
recerca d'or, i estar situada a mig camí
de la ruta entre els oceans Pacífic i
l'Atlàntic.
El 1776, el Virregnat del Río de la
Plata va prendre el control de la regió
del Cuyo, on estava localitzada la
ciutat. No obstant això, la regió va
dependre de Xile econòmicament més
temps. El 1810 l'Argentina va declarar
la independència, i el 1814 el general
San Martín va prendre el govern de la
Intendència de Cuyo, amb seu a Mendoza.
A Mendoza es van integrar les forces de
l'exèrcit dels Andes i el 1817 es va
formar el famós Exèrcit Llibertador
sud-americà.
Els segles XIX i XX hi van immigrar un
gran nombre d'estrangers, principalment
d'Alemanya i Itàlia, i encara algunes
famílies conserven els dialectes i
llengües (diferents del castellà) que
van portar d'Europa.
Kunmíng (chino: 昆明,
pinyin: Kūnmíng) es la capital de
la provincia de Yunnan en la República
Popular China. Está situada en el
extremo norte del lago Dian y tiene una
población de más de cuatro millones de
habitantes. Gracias a su clima templado
se la conoce también como "La ciudad de
la Primavera" (春城,
chūnchéng). Tiene 1.410.854
Habitantes en la zona central.
Curicó (mapudungun: kurü ko, «negras
aguas»«debido al color de los arroyos
cercanos mezclados con tierra»)? es el
nombre de la ciudad y capital de la
Provincia de Curicó perteneciente a la
Región del Maule en el Valle Central de
Chile. Limita al sur con Molina y
Sagrada Familia, al norte con Teno, al
oeste con Rauco y al este con
Romeral.
La provincia se encuentra entre las
provincias de Colchagua y Talca y limita
al oeste con el Océano Pacífico y tiene
por frontera al este, la República
Argentina.
El área de la comuna de Curicó alcanza a
1.328 km2 y en (2004) la población se
estimó en 125.500 habitantes. Son
productos característicos de la ciudad
las tortas, frutas, cemento, azúcar,
salsa de tomates y vinos de exportación
de calidad internacional. Es uno de los
centros de servicios más importantes de
la zona central siendo considerada como
la capital Agroindustrial de Chile
debido a su constante crecimiento y
dinamismo económico. Integra Junto con
las comunas de Hualañe, Licantén,
Molina, Rauco, Romeral, Sagrada Familia,
Teno y Vichuquén el Distrito Electoral
N° 36 y pertenece a la 10ª
Circunscripción Senatorial.
Se estima que para el año 2012 la ciudad
de Curicó tendrá una población de
178.866 habitantes siendo ésta una de
las ciudades con mayor crecimiento
demográfico a nivel país convirtiéndose
en una de las 20 ciudades más pobladas
de Chile y la segunda en importancia de
la Región del Maule.
La ciudad resultó gravemente dañada en
el Terremoto de Chile de 2010.1
Iquique és una ciutat port i comuna
capital de la I Regió de Tarapacá, Xile.
Forma part de la Província d'Iquique i
integra juntament amb les comunas de Alt
Hospici, Huara, Camiña, Colchane, Pica
(Xile) i Pou Almonte el Districte
Electoral N° 2 i pertany a la 1ª
Circumscripció Senatorial (Tarapacá).
Entre 1821 i 1884 va pertànyer a la
república de Perú.
Bangla Desh (o Bangladesh) és una
república popular de l'Àsia meridional,
situada al golf de Bengala, al delta que
formen els rius Ganges i Brahmaputra. El
nom Bangla Desh significa, en bengalí,
"Bengala lliure". També pot significar
'país dels qui parlen bengalí'.
Antigament conegut amb el nom de
Pakistan Oriental, es va independitzar
d'aquest país l'any 1971.
Està voltada per l'Índia al nord, l'est
i l'oest, mentre que al sud-est limita
amb Myanmar i al sud amb el golf de
Bengala. És un país molt poblat, amb més
de 130 milions d'habitants. La capital
és Dhaka (o Dacca), amb més d'11 milions
d'habitants i la segona ciutat principal
és Chittagong, amb més de 3 milions
d'habitants.[1] Geogràficament, el país
abasta el fèrtil delta del
Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les
inundacions anuals del monsó i els
ciclons.
El govern és una democràcia
parlamentària, però, la regla política
va ser suspesa en virtut de llei
d'emergència per dos anys a partir del
11 de gener de 2007 i el 17 de desembre
de 2008.[2] Bangladesh és membre de la
Comunitat de Nacions (Commonwealth), la
SAARC (South Asian Association for
Regional Cooperation), BIMSTEC (Bay of
Bengal Initiative for MultiSectoral
Technical and Economic Cooperation),
l'OCI (Organització de la Conferència
Islàmica), i els D-8 (Developing 8
Countries). Com assenyala el Banc
Mundial en el seu Country Brief de
juliol de 2005, el país ha fet grans
progressos en el desenvolupament humà en
els àmbits de l'alfabetització, la
igualtat de gènere en l'educació, i la
reducció del creixement de la
població.[3] Tanmateix, Bangla Desh
segueix enfrontant-se a una sèrie de
reptes importants, com l'extensió
política, la corrupció burocràtica i la
competència econòmica en relació amb el
món.
Bangladesh és el setè país més poblat
del món i és un dels països més
densament poblats del món, amb un alt
índex de pobresa. Tanmateix, la renda
per capita, amb la inflació ajustada,
s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de
pobresa ha disminuït en un 20% des de
començaments de la dècada del 1990. El
país està en la llista dels "Next Once",
que són les onze economies amb bones
perspectives d'inversió i creixement
econòmic.[4] Dhaka i altres centres
urbans han estat la força impulsora
d'aquest creixement.[5]
La ciutat mexicana de Puebla, el nom
oficial de la qual és Heroica Puebla de
Zaragoza, també coneguda amb el seu nom
de fundació Puebla de los Ángeles o
Angelópolis, és la capital i la ciutat
més gran de l'estat homònim, i la quarta
més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions
d'habitants (2005). L'àrea metropolitana
de la ciutat inclou altres 10 municipis
de l'estat de Puebla i 13 de l'estat de
Tlaxcala, amb una població total de 2,6
milions habitants el 2010, una de les
aglomeracions més grans de
Nord-Amèrica
Puebla és un important centre
industrial, cultural, artístic i
educatiu de la nació, principalment de
la regió centre i sud-est. És una de les
ciutats colonials més antigues del
continent la qual cosa la fa una ciutat
de contrastos: a la ciutat es troben
indústries d'alta tecnologia i tallers
d'artesania; edificis colonials de 400
anys d'antiguitat i gratacels moderns.
Frankfurt am Main (play
/ˈfræŋkfərt/; German
pronunciation:
[ˈfʁaŋkfʊɐ̯
;t am ˈmaɪ̯n] ( listen)),
commonly known as Frankfurt, is the
largest city in the German state of
Hesse and the fifth-largest city in
Germany, with a 2011 population of
695,624.[2] The urban area had an
estimated population of 2,300,000 in
2010.[3] The city is at the centre of
the larger Frankfurt Rhine-Main
Metropolitan Region which has a
population of 5,600,000[4] and is
Germany's second-largest metropolitan
region.
Frankfurt is the financial and
transportation centre of Germany and the
largest financial centre in continental
Europe. It is seat of the European
Central Bank, the German Federal Bank,
the Frankfurt Stock Exchange and the
Frankfurt Trade Fair, as well as several
large commercial banks, e.g. Deutsche
Bank, Commerzbank and DZ Bank. Frankfurt
Airport is one of the world's busiest
international airports, Frankfurt
Central Station is one of the largest
terminal stations in Europe, and the
Frankfurter Kreuz is one of the most
heavily used Autobahn interchanges in
Europe. Frankfurt lies in the former
American Occupation Zone of Germany, and
it was formerly the headquarters city of
the U.S. Army in Germany.
Frankfurt is an international centre for
finance, commerce, culture, transport,
education and tourism. It is therefore
considered an alpha world city as listed
by the Loughborough University group's
2010 inventory. It was ranked 10th among
global cities by the Global Power City
Index 2011, 11th by the Global City
Competitiveness Index 2012 and 8th among
international financial centers by the
International Financial Centers
Development Index 2011.
In 2011, the human-resource-consulting
firm Mercer ranked Frankfurt as seventh
in its annual "Quality of Living" survey
of cities around the world.[5] According
to The Economist cost of living survey,
Frankfurt is Germany’s most expensive
city, and the 10th most expensive in the
world.[6]
York és una històrica ciutat fortalesa
del nord de Yorkshire a (Anglaterra). En
aquesta ciutat conflueix-en els rius
Ouse i Foss. La ciutat ha jugat un
important paper en els seus 2000 anys
d'història.
Fou fundada com Eboracum l'any 17 aC.
pels romans i la convertiren en una de
les dues capitals de la Britania romana.
Durant aquest període, grans figures
sorgiren d'aquesta ciutat, com Constantí
el Gran. Tot el Imperi Roma fou governat
des de York per Septimi Sever durant un
període de dos anys.
Posteriorment arribarien els angles. La
ciutat fou anomenada Eoferwic i es
convertir en la capital del Regne de
Northumbria. Els víkings prengueren la
ciutat l'any 866, anomenant-la Jórvic
(de on prové l'actual nom). Durant el
període de domini normand fou la capital
del regne del mateix nom, dominant gran
part del nord d'Anglaterra. Als voltants
de l'any 1000 passà a anomenar-se
definitivament York.
Friburg de Brisgòvia[1] (Freiburg im
Breisgau en alemany) és una ciutat de
Baden-Wurtemberg (Alemanya). Està
situada al marge dret del riu Rin.
Destaca pel seu caràcter universitari i
és considerada com la capital de
l'ecologia del país.
Ghana és una república de l'Àfrica
occidental. Limita a l'oest amb la Costa
d'Ivori, al nord-oest i al nord amb
Burkina Faso, a l'est amb Togo i al sud
amb el golf de Guinea.
La capital n'és Accra, amb més d'un
milió i mig d'habitants (i més de tres a
l'aglomeració urbana), i les ciutats
principals són Kumasi (amb més d'un
milió) i Tamale, amb més de tres-cents
mil.
La República de Ghana està situada només
a uns quants graus per damunt de
l'equador. És un país de terres baixes
(el punt més alt es troba a 883 m) i
clima tropical. Al golf de Guinea hi
desemboca el riu Volta, el principal del
país, que aquí forma el llac Volta, el
llac artificial més gran del món; genera
electricitat i és navegable.
Bata és la segona ciutat més gran de la
Guinea Equatorial; és la capital de la
regió continental del país, Mbini o Río
Muni, i de la província Litoral. Té una
població aproximada de 70.000
habitants.
La ciutat es troba situada a la costa de
l'oceà Atlàntic, Funciona com una
terminal de transport i des del seu port
surten els transbordadors cap a Malabo,
la capital, i Douala, al Camerun. És
coneguda por la seva lenta vida
nocturna, el seu mercat i el seu
aeroport.
És el lloc d'origen de la cumbé (dansa
popular antecessora de la cúmbia).
Cadis[2] (en castellà i oficialment
Cádiz) és la capital de la província de
Cadis, a Andalusia. És coneguda
popularment com a "La Tacita de Plata".
La seva situació geogràfica és única a
Espanya, car és una ciutat envoltada per
l'aigua, d'una banda l'oceà Atlàntic i
d'altra la Badia de Cadis. L'única part
que s'obre a la resta de la Península és
una estreta llengua de terra cap al Sud
de la ciutat (entrada) que uneix aquesta
capital amb el municipi de San Fernando.
Aquest promontori separa les aigües de
la Badia amb les de l'Atlàntic, fins que
s'obre en un parc natural abans de
l'entrada a San Fernando. Des d'aquesta
mateixa entrada (que és també la
sortida) de Cadis, també hom té un
enllaç al pont mòbil José León de
Carranza, un pont damunt la badia que
s'obre quan passen vaixells amb
destinació La Carraca, a San Fernando.
Recife és la capital de l'estat de
Pernambuco, al Brasil. Amb una població
d'1,55 milions d'habitants, està situada
a la costa de l'oceà Atlàntic, al
nord-est del país.
Tot i que Olinda, situada a la regió
metropolitana de Recife, fou la primera
capital de la capitania de Pernambuco,
Recife és la capital més antiga del
Brasil, fundada el 1537. Té una àrea de
218 km² i la seva població, d'1,55
milions d'habitants, arriba a 3,73
milions amb la regió metropolitana. La
Regió Metropolitana de Recife (RMR) és
la mes poblada de la regió Nord-est, i
la cinquena de tot el Brasil.
Lviv (en ucraïnès:
Львів,
transcrit: Lviv (nom oficial); en
jiddisch:
לעמבע
2;ג, Lemberyk; en bielorús:
Львоў,
Lvou; en polonès: Lwów; en armeni:
Լեհ, Leh; en rus:
Львов,
Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí:
Leopolis) és la capital de la província
o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i
de la regió històrica de Halytxynà
(Galítsia). La ciutat és considerada un
del principals centres culturals del
país.
Lviv va ser nombrada en honor al príncep
Lev (Lleó) Danílovitx
(Лев
Данилl
6;вич o
Лев I
Дани́л
;ович, ca. 1228
- ca. 1301), el fill del fundador de la
ciutat, Danilo Hàlitski
(Данил
86;
Галицn
0;кий, també
Данилl
6; I
Романl
6;вич, Danilo I,
Romànovitx, 1201—1264). És per això que
la simbologia de la ciutat inclou el
lleó.
El nom de la ciutat canvia força
depenent de l'idioma:
ucraïnès:
Львів (nom
oficial), transcrit: Lviv (o Llviv),
transcrit amb sistema científic:
L'viv
polonès: Lwów; Lvou
bielorús:
Львоў,
Lvou
jiddisch:
לעמבע
2;ג, Lemberyk; o
לבוב ,Lvov
alemany: Lemberg
armeni: Լեհ,
Leh
rus:
Львов,
transcrit: Lvov
georgià:
ლვოვი
lituà: Lvovas
letó: Ļviva
tàtar de Crimea: İlbav
italià: Leopoli
llatí: Leopolis
sicilià: Liòpuli
romanès: Liov
La majoria d'idiomes, però, usen Lviv
avui. Antigament fou coneguda a la
majoria de països llatins amb variants
del llatí Leopolis, com ara Leòpolis,
Leópolis o Liòpuli.
Tasmània és una illa i un estat
d'Austràlia. És situada a 240 kilòmetres
al sud de la banda est del continent,
del qual la separa l'Estret de Bass.
L'estat inclou l'illa de Tasmània - la
26a illa més gran del món - i les illes
perifèriques. L'estat tenia una població
de 500.000 persones (el desembre de
2008), de les quals almenys la meitat
resideixen a la zona de Hobart. La
superfície terrestre de Tasmania és de
68.401 kilòmetres quadrats, dels quals
62.409 corresponen a l'illa
principal.[1]
La capital de l'estat és a Hobart,
fundada al 1804.
Helsingør és una ciutat al nord-oest de
Sjælland, Dinamarca. En aquesta ciutat
està situat el castell de Kronborg,
escenari de la tragèdia de Hamlet de
William Shakespeare.
Tampa és una ciutat de la costa oest de
Florida, al sud-est dels Estats Units.
Està situada al fons de la Badia de
Tampa, que al seu torn s'obre al Golf de
Mèxic.
La seva població era de 336.823
habitants el 2007. La seva àrea
metropolitana, però té uns 3 milions de
persones i constitueix la segona
aglomeració de l'estat (rera Miami).
Cardiff (en gal·lès Caerdydd) és la
capital i la ciutat més important de
Gal·les. Es troba a la badia de Bristol,
al sud-est de Gal·les i prop de la
frontera amb Anglaterra. Es va expandir
enormement durant el segle XIX a causa
de la indústria minera i el trànsit dels
seus ports. Al cens de l'any 2001 la
població de Cardiff era de 305.340
habitants.
Història
Cardiff fou fortificada pels romans
durant l'ocupació de les illes
Britàniques. Durant la revolució
industrial la majoria del carbó exportat
del món surt del port de Cardiff, i la
riquesa que genera permet la remodelació
del Castell de Cardiff i del Castell
Coch o castell Vermell. El 28 d'octubre
de 1905, Cardiff obté l'estatut de
ciutat per part d'Eduard VII, i el 20 de
desembre del 1955 passa a ésser la
capital de Gal·les.
Magúncia (Mainz
[ˈmaɪ̯nts]) és una ciutat
d'Alemanya. Està situada a l'oest del
país, a la riba esquerra del riu Rin, i
és la capital i la ciutat més gran de
l'estat de Renània-Palatinat. A finals
de 2009 tenia una població de 197.778
habitants.
Magúncia és un centre administratiu,
cultural i econòmic important. Té
universitat des del 1477 i és la seu de
la cadena de televisió oficial alemanya
ZDF. Manté una forta rivalitat amb la
ciutat de Wiesbaden (Hessen) situada
enfront de Magúncia a l'altra riba del
Rin.
La catedral
Per la seva catedral hi han passat al
llarg dels anys famosos compositors els
quals han estat mestres de capella,
entre els quals si conta Georg Viktor
Weber (1838-1911) i Georg Vierling que
ho fou l'any 1852.
Carcassona (en occità Carcassona,
pronunciat [kaɾka'sunɔ]; en
francès Carcassonne) és una comuna
francesa situada al sud-est de França,
al departament de l'Aude i a la regió
del Llenguadoc-Rosselló. La vila és la
capital de l'Aude i es coneguda per la
ciutat fortificada de Carcassona,
d'arquitectura medieval i restaurada per
Viollet-le-Duc al segle XIX i Patrimoni
de la Humanitat de l'UNESCO des de
1997.[2]
L'any 2008 tenia 48.112 habitants. Com a
Narbona i Lesinhan de las Corbièras
existeix una comunitat gitana de llengua
catalana a Carcassona, al barri de baix,
cap a la plaça Carnot.
Portland és una ciutat al nord-oest dels
Estats Units d'Amèrica, al costat del
riu Columbia i el riu Willamette.
Portland té una població estimada de
562.690[1] habitants i és la ciutat més
gran de l'estat d'Oregon, i seguint a
Seattle i a Vancouver és la tercera més
gran al Nord-oest Pacífic. La seva àrea
metropolitana arriba a aproximadament
els dos milions d'habitants,
transformant-la en la 24a ciutat més
poblada d'Estats Units des del juliol de
2005.[2] Coneguda mundialment com un
gran centre d'art, cultura i comerç,
Portland és la llar de gran varietat
d'artistes.
Bucarest és la capital de Romania i
actualment la ciutat més gran i el
centre industrial i comercial més
important d'aquest país. La primera
vegada que apareix el mot Bucarest és
cap l'any 1459. Va convertir-se en
capital de Romania l'any 1862. Des
d'aleshores ha experimentat una
transformació contínua, esdevenint
actualment el més important centre
artístic, cultural i de audiovisual
romanès. En el període interbèl·lic
entre la Primera Guerra Mundial i la
Segona Guerra Mundial a Bucarest es va
desenvolupar una arquitectura elegant i
una elit intel·lectual que li va fer
merèixer el pseudònim del «Petit París»
o «París de l'Est». Actualment la
capital té el mateix nivell
administratiu que una província
(judeţ en romanès) i està dividida
en sis sectors.
Ipswich
Listeni/ˈɪpswɪtʃ/ is
a large town and a non-metropolitan
district. It is the county town of
Suffolk, England. Ipswich is located on
the estuary of the River Orwell. Nearby
towns are Felixstowe, Needham Market and
Stowmarket in Suffolk and Harwich and
Colchester in Essex.
The urban development of Ipswich
overspills the borough boundaries
significantly, with 85% of the town's
population living within the borough at
the time of the 2001 Census, when it was
the third-largest settlement in the
United Kingdom's East of England region,
and the 49th largest urban area in the
United Kingdom.[1][2]
The modern name is derived from the
medieval name 'Gippeswick', probably
taken from the River Gipping which is
the non-tidal section of the River
Orwell.[3] As of 2011, the town of
Ipswich was found to have a population
of 138,718, while the Ipswich urban area
is estimated to have a population of
approximately 155,000.
Rotterdam és una ciutat dels Països
Baixos, la segona en nombre d'habitants
després d'Amsterdam. Situada a les ribes
del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000
habitants, la ciutat més important
d'Holanda Meridional, i un dels ports
més importants del món. Limita al
nord-oest amb Westland, Midden-Delfland
i Delft, al nord amb Pijnacker-Nootdorp
i Lansingerland, al nord-est amb
Zevenhuizen-Moerkapelle i Nieuwerkerk
aan den IJssel, a l'oest amb Schiedam,
Vlaardingen, Maassluis i Rozenburg, a
l'est amb Capelle aan den IJssel i
Krimpen aan den IJssel, al sud-oest amb
Spijkenisse, Bernisse, Brielle i
Westvoorne, al sud amb Barendrecht i
Albrandswaard, i al sud-est amb
Ridderkerk.
El nom prové d'una presa o resclosa
(dam) que fou feta al Rotte, un petit
riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell
punt.
El cor de la ciutat fou bombardejada per
la luftwaffe el 1940, i unes 900
persones van morir durant els
bombardeigs.[1]
Palerm (en sicilià Palermu; la forma
oficial italiana és Palermo) és la
capital de Sicília i la cinquena ciutat
d'Itàlia (675.801 habitants). L'àrea
metropolitana conté una població
d'1.483.471 habitants. Limita amb els
municipis d'Altofonte, Bagheria,
Belmonte Mezzagno, Ficarazzi, Isola
delle Femmine, Misilmeri, Monreale,
Torretta i Villabate.
Tolosa (en occità Tolosa, pronunciat
[tu'luːzɔ]; en francès
Toulouse), també coneguda com a Tolosa
de Llenguadoc per hispanisme (ja que a
l'estat espanyol hi ha un municipi
anomenat Tolosa al País Basc), és la
ciutat capital del departament de l'Alta
Garona, capital històrica de Llenguadoc
i de la regió del Migdia-Pirineus. El
2004 tenia una població de 431.700
habitants (els anomenats tolosans) en
una superfície municipal de 118,3 km², i
de més d'un milió d'habitants a
l'aglomeració urbana; per la seva
població, és la segona ciutat
d'Occitània després de Marsella (el
quart municipi de França, després de
París, Marsella i Lió), i la 41a.
aglomeració urbana de la Unió Europea.
L'àrea metropolitana tenia una població
total de 1.100.000 persones el 2009.
Travessada per la Garona i situada a mig
camí entre l'oceà Atlàntic i el mar
Mediterrani, és anomenada la Ciutat Rosa
pel color que domina als edificis
antics, fets de maó vist. És la capital
de la indústria aeroespacial europea, ja
que hi ha les oficines centrals de la
companyia Airbus.
Washington DC, formalment el Districte
de Colúmbia i comunament coneguda com
Washington, el Districte o simplement
DC, és la capital dels Estats Units
d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de
1790. És l'únic districte federal dels
Estats Units. Es troba situada a la riba
del riu Potomac, entre els estats de
Virgínia i Maryland.
La població de l'àrea metropolitana de
Washington arriba als 4 milions
d'habitants (i si s'hi inclouen els de
Baltimore –tocant a Washington, però ja
dintre de l'estat veí de Maryland– i la
seva l'àrea metropolitana, la població
arriba a més de 7 milions). Com a
capital dels Estats Units, a Washington
s'hi troben la Casa Blanca (oficina de
la branca executiva del govern
nord-americà) i el Capitoli (seu de la
branca legislativa). A més de ser seu
del govern, és un centre turístic molt
important, amb monuments memorials als
presidents Abraham Lincoln, Thomas
Jefferson i George Washington.
Ciutat de Washington
La ciutat fou projectada per
l'arquitecte francès Pierre l'Enfant, a
finals del segle XVIII, com una ciutat
destinada especialment a centre de
govern.
Rennes (antigament, Roaçona o Resna,en
bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un
municipi francès, situat al departament
d'Ille i Vilaine i a la regió de
Bretanya. L'any 2005 tenia 209.900
habitants. Limita al nord-oest amb Pacé,
al nord amb Saint-Grégoire i
Montgermont, al nord-est amb Betton, a
l'oest de Le Rheu i Vezin-le-Coquet, a
l'est amb Cesson-Sévigné, al sud-oest
amb Saint-Jacques-de-la-Lande, al sud
amb Noyal-Châtillon-sur-Seiche i al
sud-est amb Chantepie.
Lilla (en francès Lille, en neerlandès
Rijsel) és un municipi flamenc, situat
al departament de Nord i a la regió de
Nord – Pas-de-Calais. L'any 2005 tenia
226.800 habitants. El nom prové de
l'emplaçament històric en una illa al
mig del Deûle. Com en antic francès
(L'isle), la denominació flamenca
(Rijsel) de la ciutat n'indica l'origen
insular. La forma catalana, per tant, ha
seguit el mateix procediment que la
francesa.
Limita al nord-oest amb Lambersart i
Lompret, al nord amb
Saint-André-lez-Lille i La Madeleine, al
nord-est amb Marcq-en-Barœul i
Mons-en-Barœul, a l'oest amb Pérenchies,
Prémesques, Capinghem i
Ennetières-en-Weppes, a l'est amb
Villeneuve-d'Ascq, al sud-oest amb
Englos, Sequedin i Loos-lez-Lille, al
sud amb Wattignies i Faches-Thumesnil i
al sud-est amb Lezennes i Ronchin.
El metro de Lilla fou el primer en
funcionar de manera automàtica, sense
conductors.
Oldenburg és una ciutat de la Baixa
Saxònia, Alemanya. Es troba a les ribes
del riu Hunte, a 41 km de la ciutat de
Bremen i de la ciutat holandesa de
Groningen. Actualment, amb 163.917
habitants (2005), és la quarta ciutat
més poblada de l'Estat Federat i un dels
centres administratius regionals.
Bangor és una ciutat del nord de
Gal·les, que pertany al comtat de
Gwynedd. És seu episcopal i ciutat
universitària. Té una població de 13.725
persones (segons el cens del 2001). La
ciutat de Bangor està agermanada amb
Soest, a Alemanya.
Bangor limita al sud amb la Bangor
Mountain, per bé que la zona residencial
de Maesgeirchen, construïda originalment
per l'ajuntament com a barri de
protecció oficial (council housing),
queda a l'est del turó, a prop de Porth
Penrhyn. La Bangor Mountain tapa el sol
a zones del High Street, Glan Adda i
Hirael, de manera que de novembre a març
alguns trams del High Street resten
permanentment a l'ombra. Pel terme
municipal hi passen dos rius: l'Adda,
canalitzat, que transcorre
subterràniament fins a ressorgir a
l'oest d'Y Faenol, i el riu Cegin, que
desemboca a Porth Penrhyn, al límit est
de la ciutat. Porth Penrhyn va ser un
port important en el decurs del segle
XIX, com a porta d'exportació de la
pissarra extreta de la pedrera de
Penrhyn, considerada la més gran del món
d'aquest mineral.
El moll Y Garth
La ciutat té un moll, llarg de 472
metres (1.500 peus), que és el segon més
llarg del País i el novè de les Illes
Britàniques. El seu nom és Y Garth
(Garth Pier en anglès), i va estar a
punt de ser enderrocat el 1974 pel seu
mal estat; una campanya per la seva
preservació aconseguí que fos
enregistrat com a monument protegit. Les
tasques de restauració començaren el
1982 i van durar fins al 1988. L'estació
de Bangor pertany a la Línia Costera del
Nord de Gal·les, que va de Crewe a
Caergybi. Bangor és l'extrem oest del
North Wales Path, un sender costaner de
60 milles (uns cent quilòmetres) que mor
a Prestatyn.
Se situa davant de l'illa d'Anglesey
(Ynis Môn en gal·lès), de la que la
separa l'estret de Menai (en gal·lès,
l'Afon Menai, el riu [sic] Menai). Dos
ponts, el Pont Britannia i el Pont Grog
y Borth el travessen. Veïna a aquest
darrer es troba l'Illa de Dysilio, amb
vistes sobre l'estret, els ponts i la
costa de Bangor.
Haifa (hebreu
חֵיפָ
2; Hefà) és una ciutat del nord-est
d'Israel, la tercera del país pel que fa
al nombre d'habitants (al voltant de
264,900 la ciutat i 1.039.000 l'àrea
metropolitana, el 2007). Està situada a
la riba oriental del Mediterrani i ocupa
63.666 km².
Al Mont Carmel hi ha el centre
administratiu de la Fe bahà'í i el
Santuari del Bàb. És un lloc de
pelegrinatge i també un important
atractiu turístic.
Halle (també anomenada Halle an der
Saale per distingir-la de la ciutat de
Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la
ciutat més gran de l'estat federat de
Saxònia-Anhalt a Alemanya. Es troba al
sud de l'estat a la riba del riu
Saale.
El nom Halle deriva de mot celta per la
paraula sal.
La ciutat ja es mencionada l'any 806.
Formà part del principat eclesiàstic de
Magdeburg des del segle X fins que tant
Magdeburg com Halle foren annexats per
Brandenburg el 1680.
Després de la II Guerra Mundial Halle va
ser la capital de la regió
administrativa de Saxònia-Anhalt fins
l'any 1954, quan el govern de la
República Democràtica Alemanya va abolir
els Länder. Quan Saxònia-Anhalt va ser
restablert com a Land la capital es va
fixar a Magdeburg.
Nuremberg (en alemany Nürnberg, en
franc: Nämberch), és una ciutat al
districte de Francònia, Mitjana Baviera.
Compta amb més de 500.000 habitants, i
és la segona ciutat més gran de Baviera,
i la catorzena d'Alemanya. L'àrea
metropolitana de Nuremberg, juntament
amb les seves ciutats veïnes de Fürth,
Erlangen i Schwabach, és el centre
econòmic i cultural de la Regió d'Europa
Metropolitana de Nuremberg i Francònia.
El primer ferrocarril alemany és
construir entre Nuremberg i Fürth.
Durant el Tercer Reich Nuremberg era
l'escenari de mítings multitudinaris
organitzats pel Partit Nazi. Aquest fou
un dels motius pels quals, un cop
acabada la Segona Guerra Mundial, els
aliats decidissin de celebrar-hi els
judicis als principals dirigents
nazis.
És famosa per les seves salsitxes de
Nuremberg i pel pa de gingebre.
La República de les Filipines és un
estat insular que consisteix en un
arxipèlag estès pel Pacífic occidental,
a uns 700 km al sud-est del continent
asiàtic, i és el grup d'illes més
septentrional de la Insulíndia. Està
banyat a l'est pel mar de les Filipines,
a l'oest pel mar de la Xina Meridional i
al sud pel mar de Cèlebes. La part
malàisia de l'illa de Borneo es troba a
pocs centenars de quilòmetres al
sud-oest, i Taiwan es troba directament
al nord, separada de l'illa filipina de
Luzon per l'estret de Luzon. Les també
illes indonèsies de les Moluques i les
Cèlebes es troben bastant més lluny al
sud, i a l'extrem oriental del mar de
les Filipines hi ha l'estat insular de
Palau.
Tamil Nadu (tàmil
தமிழ்
நாடு,ु) és
un estat de la Unió Índia. Limita amb
els estats de Pondicherry, Kerala,
Karnataka i Andhra Pradesh. La capital
és Madras (Chennai en tàmil), i altres
ciutats importants són Coimbatore,
Madurai, Tiruchirapalli, Salem, i
Tirunelveli.
a part continental és coberta de boscos
en un 15 % del territori; és una zona
envoltada de muntanyes que són una
perllongació dels Ghates Occidentals, i
es divideix en quatre zones
definides:
La plana costanera
Els turons del nord i est,
perllongament dels Ghates Occidentals
(Muntanyes de Palni, Nilgiri i
Dodabetta) i els Ghates Orientals
(Muntanyes de Javadi, Kalrayan i
Chitteri).
A l'est, la vall del riu Cauvery
Al sud, les planures de Ramathapuram
i Madurai, així com la planura de Maysur
i l'altiplà de Koyampattur, amb el pic
Anaimundi (2.695 m), el més alt del
país.
Els principals rius són els Kaveri,
Ponnaiyeri, Vaikai, Tambraparni i
Palar.
La ciutat d'Ambur amb gairebé 100.000
habitants censats.
Població
Pel que fa a la religió, el 91 % són
hinduistes, un 4 % són musulmans i un 4
% cristians de rite malabar, L'u per
cent restant són jainites al sud d'Arcot
i Madras. Els cristians són majoritaris
als districtes de Tirunelveli i
Kanniyakumari. Els kanara viuen als
Nilgiris i parlen el dialecte badaga, i
també malaialam, Les castes més pobres
viuen en ceri (àrees segregades).
Economia
Els rius promocionen molts recursos
hídrics. Vora un 75 % de la població viu
de l'agricultura, gràcies a les reserves
d'aigua i a un sistema d'irrigació
rutinari però efectiu. Des del 1950
empren adobs químics, i així el 1967
resultaren autosuficients en cereals i
grans. La meitat de l'àrea agrícola (un
terç de l'actual és de regadiu) permet
dues collites d'arròs l'any, així com de
cacauet, sèsam, cotó, copra, tabac,
canya de sucre, cafè i te vora el
Nilagiri, d'on també s'obté fusta de
tec, sàndal i bambú. També era força
important la pesca, i els recursos
aquàtics afavoreixen l'explotació
hidroelèctrica (central de Matturkolam,
al Kaveri) i el desenvolupament
industrial. El subsòl és poc explotat,
però hi ha jaciments de manganès i ferro
a Selam, i sal i bauxita a Sevaroy.
Les principals indústries són de tèxtil
i de cotó a Madurai i Tirichchrapalli,
amb alimentàries (oli i sucre), vagons
de ferrocarril a Perambur, la Heavy
Vehicles factory d'Avady (vora Madras)
on es fan tancs, una refineria
petrolífera a Madras, nombroses
manufactures de seda, metalls, cuir i
kalamkari (pintades a mà), bronze,
llauna i coure, tallat de fusta i
altres.
Política
Tamil Nadu és un estat de la Unió Índia,
i compta amb un governador nomenat pel
president indi, un Consell de Ministres
presidit pel primer ministre, un consell
legislatiu de 73 membres i una Assemblea
Legislativa de 235 membres escollits per
sufragi universal cada quatre anys, amb
seu a Chennai, capital de l'Estat. El
país és dividit en 28 districtes
administratius, i aquests en taluka,
firka i viles. Després de la
independència es crearen els pañcayats
(Consells de Vila) per tal d'impulsar
l'autogovern local i el desenvolupament
rural, i on els afectats hi prenien
decisions democràticament. Envia 57
membres al parlament hindu, 18 al Rajya
Sabha i 39 al Lok Sabha.
Partits polítics
Els pobles dràvides, com els tàmils,
potser s'establiren al país durant el
segon mil·lenni abans de Crist, i aviat
reberen influències religioses i
culturals dels pobles indoaris. Segons
altres investigadors, l'origen dels
pobles dravídics es troba a les cultures
de Mohenjo-Daro i Harappa de la vall de
l'Hindus (2600-1700 aC), que disposaven
de sistemes d'irrigació, sistema de
terrissa i un sistema de govern.
Comerciaven amb Àsia Central, i no se
sap si els aris els van invadir o bé si
coexistien amb ells.
Durant el segle III aC es va establir el
regne de Kula Chekkara a Madurai,
ètnicament tàmil, i que es va estendre a
Yapanaya, al Nord d'Ilam (Sri Lanka).
S'oposaren a l'expansió d'Asoka, i cap
el 200 aC es formaren nous regnes, així
com les primeres mostres de literatura
tàmil. Alhora, els romans hi fundaren
una base comercial a Arikamedu, al sud
de Pondicherry, en el segle I.
Posteriorment formà part del Regne de
Pandya, del Regne de Pallava i del Regne
de Chola, fins que en el segle XIV fou
incorporat al Regne de Vijayanagar.
El 1765 tota la zona de Chennai fou
arrendada a la Companyia de les Indies
Orientals per 390.000 dòlars al nizam de
Hyderabad, però el rajah de Mysore
ocuparia temporalment el país del 1767
al 1769. Del 1798 al 1805 les tropea
angleses de lord Wellesey ocuparen totes
les terres tàmils en nom de la Companyia
de les Indies Orientals, i venceren al
nabab de Carnatic. El país passà a
l'East Indian Company el 1818, però el
1833 perdè l'autonomia de què gaudia i
fou governat des del virregnat de Delhi,
que el 1858 passarà de dependre
totalment de la corona britànica. El
govern de Madras tenia una extensió de
368.653 km² i una població de 41.400.000
habitants el 1911, que augmentaren a
47.200.000 el 1920. De tota la població,
es calcula que uns 19 milions eren
tàmils, i la resta eren telugu,
malayalam, kannara i altres parles
dravídiques. Des del 1857 comptaven amb
una universitat a Madras, 7.400
kilòmetres de ferrocarrils, 34.600
kilòmetres de carreteres i una
administració que constava d'un Governor
in council (4 membres) per a afers
reservats i un Governor acting (tres
ministres endemés d'un consell
legislatiu de 132 membres, dels quals 95
eren elegits i 34 eren nomenats).
Endemés de Madras, comptava amb
l'administració dels estats de
Travancore, Cochin, Pudukkotai,
Banganapalu i Sardur. Per la reforma
Morley-Minto del 1908, un tàmil formaria
part del Consell del Virrei i del de
Madras.
38 Jerusalem - Jerusalem (en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. "Jerusalem la Santa") o, senzillament, القدس, al-Quds)
Jerusalem (en hebreu
יְרוּ
3;ָׁלַי
460;ם, Yeruixalàyim; en llatí
Hierosolyma; en grec
Ιεροσό_
5;υμα, Ierosólyma, o
Ιερουσ^
5;λήμ, Ierusalēm; en
àrab
أورشل¡
0;م
القدس,
Urxalim al-Quds (lit. "Jerusalem la
Santa") o, senzillament,
القدس,
al-Quds) és una ciutat de Palestina,
capital de l'estat d'Israel des de 1950,
capitalitat no reconeguda
internacionaliment per la majoria
d'estats del món. Es considerada pels
palestins com a capital nacional. La
part oriental de la ciutat és territori
ocupat segons l'ONU, que rebutja
l'annexió de Jerusalem Est pretesa per
Israel com una violació del dret i els
acords internacionals.[1]
És una antiga ciutat de molta
importància per a les tres principals
religions monoteistes del món,
cristianisme, islam i judaisme. En 1980
el parlament d'Israel la designà la seva
capital eterna i indivisible, la qual
cosa implicà l'annexió de la part
oriental de la ciutat a la resta del
municipi, acció no reconeguda per l'ONU,
fet que motivà que la majoria d'estats
traslladessin les seves ambaixades a Tel
Aviv el 1981.
L'estatus de la ciutat és disputat. En
1948 fou dividida entre els estats
d'Israel i de Jordània. El 1967,
conclosa la guerra dels sis dies, Israel
va conquerir Jerusalem Est,[2] i la
regió de Cisjordània, i va iniciar el
procés per tal d'unificar els
territoris, la qual cosa va fer oficial
el 1980. El 1988 Jordània va renunciar a
la seva reclamació de Cisjordània, però
només reconeixerà el control l'Autoritat
Palestina sobre aquestes regions. Els
palestins, per altra banda, volen que la
ciutat sigui la capital del futur estat
palestí.
La ciutat antiga de Jerusalem i les
muralles van ser declarades l'any 1981
patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Tegucigalpa, amb 850.000 habitants i una
aglomeració urbana d'un milió i mig
(2005), és la capital d'Hondures i la
ciutat principal de la república. Està
situada a la vall homònima, a uns 990
metres sobre el nivell del mar, a la
riba del riu Choluteca. El nom significa
'muntanya de plata' en la llengua
autòctona local. Tegucigalpa també és la
capital del departament hondureny de
Francisco Morazán.
Les indústries de la ciutat són la
tèxtil, la del sucre i la del tabac.
Tegucigalpa fou fundada al segle XVI, i
era un centre miner de plata i or. La
capital de la república independent
d'Hondures va anar canviant entre
Tegucigalpa i Comayagua fins que es va
instal·lar permanentment a Tegucigalpa
el 1880. La Universitat Autònoma
Nacional d'Hondures s'hi va establir el
1847. El Museu Nacional conté una
notable col·lecció d'art precolombí. A
la dècada de 1930, la ciutat de
Comayagüela (a l'altra banda del riu
Choluteca) fou agregada a
Tegucigalpa.
Tegucigalpa té l'Aeroport Internacional
de Toncontín, a 7 km del centre de la
capital.
La ciutat va sofrir greus danys arran de
l'huracà Mitch el 1998.
Vitòria (en basc Gasteiz, en castellà
Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz)
és una ciutat del País Basc, capital de
la comunitat autònoma d'Euskadi i del
territori foral d'Àlaba. Amb una
població de 229.484 habitants (2007), és
la segona ciutat més gran d'Euskadi
després de Bilbao.
San Carlos
(ciutat, Veneçuela), ciutat
cabdal de l'estat Cojedes i del municipi
homònim, fundada el 1678, sota el
nom de vila de San Carlos de Austria,
compta amb una població
aproximada de 60.000 habitants.
Es troba
als llanos (plans) Alts
Centrals, a 152 msnm, a les ribes de la
vall del riu Tirgua, que passa a
anomenar-se San
Carlos quan travessa el
municipi.
Hi ha
funcions administratives, activitats
comercials i agroindústries que
processen arròs, sorgo, tabac i
blat de
moro. És un centre ramader
regional. La ciutat s'ha dinamitzat amb
el desenvolupament local de l'agricultura irrigada
i mecanitzada.
La
ciutat compta amb l'Autòdrom
Internacional de San Carlos, nuclis de
la Universidad Nacional Experimental de
los Llanos Occidentales "Ezequiel
Zamora" (UNELLEZ), la Universidad de
Carabobo (UC), la Universidad Nacional
Experimental Simón
Rodríguez (UNESR) i de la
Universidad Nacional Abierta (UNA).
També trobem la Universidad
Deportiva del Sur (anteriorment
anomenada Universidad Iberoamericana del
Deporte).
Us deixo unes quantes recomanacions
de llocs per anar a jalar per la gent
que sigui de bon menjar!!! Evidenment hi
han molt més....
- Curry Sultan --> restaurant de
menjar hindú de veritat regantat
per un indi de Kerala (sud de la india):
http:
//www.currysultan.com/
- Sierra Madre --> Cadena de
restaurants a on fan la seva
pròpia cervesa i un menú
bastant ampli: http://ww
w.smbc.com.mx/
- Plaza 401 --> Situat a un dels
barris més elitistes de
Monterrey. És una plaça a
on podreu trobar molts llocs bons per
menjar, desde el típic restaurant
mexica, argentí i
oriental...(busqueu al Google "plaza 401
san pedro"
- Taqueria Juárez --> Fins
a on jo conec, diria que és el
restaurant més típic de
Monterrey, per anar a menjar menjar
típic mexica: http://www.taqueriajuarez.com.mx/
Tothom va a tot arreu en COTXE (no
bicicletes, no patinets, no
caminant...etc)
Hi ha AUTOBUSOS pero bona
sort amb endevinar recorreguts i
horaris. Normalment els autobusos els
fan servir el servei (gent amb sous molt
baixos).
Hi ha un METRO (amb dos linies ara).
Molt bonic pels que visiten i
útil si tens la sort que la
sortida i arribada del teu recorregut
són a prop d´una de les
estacions...
TAXIS. N´hi ha un futimer.
És l´opció
recomanada si no tens un cotxe. 10
dirhams la baixada de bandera i
són barats comparats amb Europa
(un recorregut de mitja hora diguem que
costara uns 50 dirhams). A més,
us donaran un "tast" del què
és la conducció a Dubai
(si us agraden els esports de risc
disfrutareu de valent). Així us
aneu mental.litzant per quan conduiu
vosaltres mateixos.
CAMINANT. Dubai no està
dissenyada per peatons. De fet, no saben
lo que és un peató
aquí!!!
No us extranyi tot lo anterior:
penseu que Dubai és una ciutat
llarga (si fa no fa uns 35 km) i les
carreteres son de 2 a 6 carrils, moltes
amb interseccions a diferent nivell.
És com tenir autopistes dintre la
ciutat.
Hi ha una cosa que tothom fa quan
arriba aquí i condueix.
Perdre´s! Una girada incorrecta i
et costarà 20 minuts trobar el
camí de tornada.....no us
desanimeu!
Com que sóc donant habitual i al
principi no sabia ben bé com podia donar
sang en aquest país, aprofito que avui
hi vaig per explicar com funciona.
En principi, no hi ha gaire diferència.
Per saber quan i on hi ha campanyes de
recollida, es pot visitar la pàgina
www.blutspende.de
A Baden-Württemberg també hi ha punts
permanents de recollida a Heidelberg,
Mannheim, Tubinga i Ulm. Com que jo
sempre vaig a les campanyes de
recollida, us explicaré com
funcionen:
Un cop triat el dia i el lloc, hi vas.
El primer cop que dónes sang a Alemanya
és una mica avorrit, perquè encara que
els juris i perjuris que ja n'has donat
30 vegades, insisteixen a tractar-te com
un principiant. En fi. És important
saber prou alemany, perquè s'han
d'assegurar que hagis entès tots els
perills i que hagis omplert correctament
el qüestionari sobre l'historial mèdic
del donant.
Un cop has donat totes les dades i has
omplert el qüestionari passes al metge.
El primer cop t'explica amb tots els ets
i uts com funciona la donació. Les
altres vegades només et fa un
reconeixement per sobre (temperatura,
pols, pressió arterial).
Després passes a la sala on es fa la
donació, on et miren el ferro i passes a
la llitera.
Després de la donació t'has de passar 10
minuts estirat (la primera vegada tant
sí com no i les altres, si vols) o
assegut. I després HAS DE MENJAR. I no
és com la pasteta industrial que et
donen a Catalunya, no. Normalment hi ha
un bufet amb amanides, pa, formatge i
embotit i de vegades fins i tot menjar
calent (una vegada em van donar
Maultaschen i tot!).
S'ha de calcular una horeta bona per a
tot el procés. Al cap d'uns quants dies,
es rep a casa la targeta de donant, on
es van apuntant les donacions que es van
fent.
Una altra cosa: a Alemanya es pot donar
sang més sovint que a Catalunya: 6 cops
l'any els homes i 4 cops l'any les
dones. Més info
soc josep, nou en aquest forum de
catalans al mon.
Voldria fer una consulta per veure si
algú em pot donar un cop de mà amb un
tema una miqueta delicat.
Vull comprar un parell de mtb de gama
alta a indonesia, ja que m'han dit que
hi ha preus molt interesants, peró al
mateix temps moltes estafes.
Algú em pot dir com es de cert tot
plegat, hi ha bons preus per exemple
(una mtb scott scale 10 $1300, a Europa
aquest mtb val 2900€) o aixó es una
estafa, perque els preus son tan
económics? quin es el motiu? i només
accepten transferéncia a western
union
Jo he estat mirant un parell de webs
www.hendypratama.com a yakarta i
www.indobike.com a medan
algú em pot donar un cop de mà.
Abans de gastar-me $3000 m'agradaria
estar-ne segur.
Pels que tingueu previst venir a viure a
stuttgart, us diria, de manera molt
general que s hi viu molt bé. El nivell
de vida és alt i quan es passeja pel
centre de la ciutat la impressio es que
a Stuttgart, la gent "te pasta".
El sud d Alemanya té fama de ser una
regió rica on el nivell d atur és baix i
on la gent guanya calers. A Stuttgart hi
ha molta industria i hi ha empreses molt
grans que donen feina a molta gent:
Daimler (Mercedes Benz), Porsche AG,
Robert Bosch GmbH, ...
Stuttgart no és una ciutat especialment
cara pero és veritat que la gent gasta
bastant.
Si teniu preguntes mes concretes sobre
el tema, poseu un post al forum!
M
Sembla ser que la botiga "Prendes" té
molts productes italians portuguesos i
espanyols a preus raonables. Els que
tinguin interès visiteu la web
www.prendesgmbh.de
Guinea Equatorial està dividida
administrativament en set províncies
(amb les seves respectives capitals):
1. Annobón (San Antonio de Palé)
2. Bioko Norte (Malabo)
3. Bioko Sur (Luba)
4. Centro Sur (Evinayong)
5. Kié-Ntem (Ebebiyín)
6. Litoral (Bata)
7. Wele-Nzas (Mongomo)
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)