• Per moure's per Amman s'ha de tenir
cotxe? Hi ha transport públic que sigui
pràctic?
Per la ciutat és relativament fàcil de
moure's amb taxi, n'hi ha moltíssims i
són barats (entre 1 i 2 JOD). Quan para
un taxi, li dius on vols anar, i si li
ve de gust, et porta. Has d'insistir en
què posin el "meter", tot i que quasi
tots ho fan. Si hi ha tràfic o et veuen
cara de guiri et voldran cobrar fins a
10 JOD per un viatge que molt costa 2,
així que insisteix amb el "meter" o
negocia si no tens ganes d'esperar el
proper.
Amman no funciona per carrers i números,
sinó per referències. La ciutat d'Amman
es divideix en 8 rotondes, així que el
normal és que li hagis de dir al
taxista, per exemple, que vols anar a la
tercera rotonda (o el nom d’ un hotel o
ambaixada), i des d'allà li diguis dreta
(yemin), esquerra (shmal) o recte
(doghri). La majoria de taxistes no
saben llegir mapes, així que el més útil
és que tu tinguis el
mapa al mòbil i facis les
indicacions.
Aquest és el millor mapa que pots portar
a la butxaca els primers dies
http://beamman.com/on-the-street/places-
-/138-how-to-get-around-amman
Hi ha algun bus, però no hi ha parades
oficials ni un mapa de les línies, així
que només preguntant i observant podràs
esbrinar cap a on passen (costen
0,50 JOD).
• Com funciona la electricitat? Com a
Europa? Com a USA?
Com a Europa. No cal adaptador. El
problema en aquest país no és
l'electricitat, sinó l'aigua.
Especialment a l'estiu, pot ser que us
quedeu sense aigua, perquè es buiden els
tancs (cada edifici té els seus tancs,
que s'omplen un parell de cops a la
setmana per la companyia de l'aigua). Si
us quedeu sense aigua, podeu trucar a un
camió que vindrà ràpidament a
reomplir-vos el tanc, pagant, és
clar.
• És fàcil creuar per terra a Israel?
Per creuar a Israel hi ha tres punts, un
al nord, un al centre (prop d'Amman,
però entres per Palestina i et tenen a
la frontera un parell d’hores) i un al
Sud. El del Nord i Sud són més ràpids,
però hi has d'arribar amb cotxe, i el
cotxe no el pots entrar.
• Per viure-hi, quant costa un pis en
una zona “bona”? Hi ha alguna zona en
què viuen principalment els estrangers?
Hi ha alguna zona “bona” però
més mixta amb nacionals?
Els barris on viuen els expats són
bàsicament Abdoun, Shmeisani, Weibdeh i
Jabal Amman.Abdoun és on són la majoria
de les ambaixades i on la majoria
de expats amb calers viuen. És una
bombolla de vida occidental. Hi ha grans
supermercats, molt locals on serveixen
alcohol, gimnàs, cine, etc. La majoria
dels edificis en aquesta zona són nous i
un pis senzill pot sortir a partir de
1,000 JOD.
Shmeisani és un barri purament
residencial i sense gaire activitat
comercial. Molts dels que viuen en
aquesta zona són cristians. Els pisos
són grans i bastant nous i poden sortir
per costar uns
800 JOD.Weibdeh i Jabal Amman són barris
molt més animats, tot i que els pisos
són més vells. És on viuen la majoria
dels joves expats amb ganes de sortir
per Rainbow street (és el carrer per
sortir bàsicament) i estar més aprop de
la cultura àrab. Una habitació
a Weibdeh pot costar uns 350 JOD.
• És fàcil viure-hi sense
parlar àrab?
Un cop més, depèn del barri. Si vius i
et mous per Abdoun no hi ha problema,
però si vols agafar un
taxi o parlar amb gent local
llavors si que A l'Institut Francès
(Paris square, Weibdeh) tenen cursos
molt bons. En unes quantes setmanes pots
aprendre el bàsic, direccions, d'on ets,
perquè estàs a Amman, els números, etc,
i amb això et mous perfectament. Tingues
en compte que a les persones de la regió
els hi encanta preguntar coses molt
personals, si tens fills, on treballes,
què cobres... i si ets dona et
pregunten si estàs casada o no, si el
teu marit viu a Amman (!).
• Grups d’interès a Facebook:
- Grupo
- Foro libre de españoles en Jordania:
https://www.facebook.com/groups/3608137
84052868/?fref=ts
Tijuana és la ciutat més gran de l'estat
de Baixa Califòrnia, i la cinquena àrea
metropolitana més gran en població a
Mèxic amb 1.300.000 habitants. Està
localitzada a l'extrem nord del país,
als 32° 31′ 30″ Nord i 117°
02′ oest. La ciutat té frontera
amb la ciutat nord-americana de San
Diego. La indústria turística és la font
de recursos principal de la ciutat i
produeix la majoria dels ingressos.
Tijuana és particularment famosa amb els
estudiants nord-americans universitaris
i de secundària. La ciutat també és un
important centre industrial. Atès la
seva localització i l'intercanvi
comercial (legal i il·legal), s'ha
convertit en la ciutat frontera més
dinàmica del món. A més de
nord-americans, hi ha un gran nombre de
estrangers a Tijuana, principalment de
Xina, Corea del Sud i Amèrica del Sud.
Tijuana es la ciudad más poblada e
importante del estado de Baja
California, México. Se encuentra a 170
km al oeste de la capital estatal,
Mexicali, y 110 km al norte de Ensenada.
Es cabecera del municipio del mismo
nombre y se le conoce, entre otros
epítetos, como La esquina de México, La
puerta de México , La esquina de América
Latina o "La capital de la marihuana"
dado que es la ciudad más occidental de
Latinoamérica. Su lema es «Aquí empieza
la patria».3
Tijuana es la quinta ciudad más poblada
de México con 1 696 923 habitantes en
2015 y se ubica como la sexta zona
metropolitana del país, que conforma,
junto con las ciudades de Rosarito,
Tecate, y San Diego, California, la zona
metropolitana transnacional más grande
de México, con más de 5 millones de
habitantes.4
Es catalogada como ciudad global por ser
un centro cultural y comercial, así como
un centro de producción dominante en
América del Norte. La ciudad alberga
instalaciones de numerosas empresas
multinacionales. Tijuana ha sido
reconocida como una nueva e importante
meca cultural. Es la ciudad fronteriza
más visitada en el mundo,5 formando
parte de la zona turística conocida como
Costa Dorada, comparte una frontera de
24 km de longitud aproximadamente (15
millas) con su ciudad hermana San Diego,
más de cincuenta millones de personas
cruzan cada año la frontera entre estas
dos ciudades. Este cruce metropolitano
hace que el puerto de San Ysidro sea el
cruce fronterizo más transitado del
planeta. Se estima que las dos
estaciones de paso de las fronteras
entre las ciudades adecuadas de San
Diego y Tijuana cuenta de 300.000 cruces
fronterizos diarios solamente.
Tijuana remonta su historia moderna de
la llegada de españoles en el siglo XVI
que fueron trazando la costa de las
Californias. A medida que la conquista
de Estados Unidos terminó con la firma
del Tratado de Guadalupe Hidalgo, la
ciudad adquirió una nueva posición
internacional en la frontera dando lugar
a una nueva estructura económica y
política. La ciudad fue fundada el 11 de
julio de 1889 como resultado del
desarrollo urbano. A menudo conocida por
sus siglas, "TJ" , y apodado "El portal
de el México", la ciudad ha servido
históricamente como un centro turístico
que se remonta a la década de 1880.
Tijuana además es cuna de diversos
movimientos, como es el caso del rock
mexicano,6 , pues fue en dicha ciudad
donde, a mediados del siglo CD, diversas
personalidades y agrupaciones iniciaron
la precursión de dicho género musical en
electronic país. Gastronómicamente,
Tijuana es la sede de la llamada "Cocina
Baja Med"7 , que combina la cocina
mexicana con la mediterránea,
aprovechando los ingredientes que se
cosechan en la región.
Caaguazú.
El departament de Caaguazú és un dels 17
departaments del Paraguai. La seva
capital és la ciutat de Coronel Oviedo.
El seu codi ISO 3166-2 és PY-5.
Segons les dades del cens del 2002,
tenia una població de 448.983 habitants.
Caaguazú es una ciudad y distrito de
Paraguay, en el Departamento homónimo,
situada sobre la cordillera del mismo
nombre a casi 500 msnm. Es la ciudad más
grande del departamento, por el distrito
pasa la ruta 7 "Gaspar Rodríguez de
Francia" y la Ruta 13 "La ruta de la
Verdad y la Esperanza".
Sus habitantes se dedicaban
principalmente a la explotación de los
bosques, pero en razón de la
deforestación, hoy se dedican a la
producción agrícola, pecuaria y al
comercio de productos y servicios.
Actualmente se ha estabilizado como una
ciudad próspera para los comerciantes,
ubicada en medio de Asunción y Ciudad
del Este, dos ciudades de importante
caudal económico, lo cual facilita
establecer puntos estratégicos de
comercios.
Anteriormente era la capital del
Departamento de Caaguazú, llamada
también "Capital de la Madera"
Nancy [ n ɑ . S i ] és una comuna
francesa situada a Lorraine al llarg
dels Meurthe pocs quilòmetres aigües
amunt de la seva confluència amb el
Mosel·la , a 281 quilòmetres a l'est de
París i 116 quilòmetres a l'oest de
Estrasburg . És la prefectura de l'
departament de Meurthe-et-Moselle , a la
regió de Alsàcia-Lorena-Xampanya-Ardenes
. Els seus habitants es diuen els
vilatans .
Capital de Lorena ducat fins
connectar-lo al Regne de França en 1766
, bisbe des 1777 , Nancy és la capital
del departament de Meurthe des 1790 a
1871 i de Meurthe-et-Moselle a partir de
1871 . també és famós per la seva plaça
Stanislas , el nom del últim duc de
Lorraine , que forma part d'un conjunt
d' xviii i segle classificat com a
Patrimoni Mundial de la UNESCO . També
compta amb nombrosos edificis catalogats
amb monuments històrics i és un dels
centres de Nouveau de l'art amb la
Escola de Nancy .
La població intramurs s'eleva 1 st gener
de 2013 i 104,072 habitants febrer , el
que va fer Nancy la segona ciutat més
poblada de Lorraine després de Metz .
Amb 434,479 habitants en 2012 3 , l'
àrea urbana de Nancy és la més poblada
de Lorraine, el segon de la Gran Orient
després de la d'Estrasburg i el vintè de
França . Nancy és també una de les
principals ciutats universitàries i
aglomeració és la llar d'un dels
principals centres de salut a França.
Swanage es una localidad ubicada en
sureste de Dorset, Inglaterra. Se
encuentra en el extremo oriental de la
Isla de Purbeck, aproximadamente a 10 km
al sur de Poole y 40 km al este de
Dorchester. En 2001, tenía una población
de 10.124 habitantes.
Fue un pequeño puerto y pueblo pesquero
hasta la época victoriana, cuando se
convirtió en un destino turístico.
También tiene una larga historia en lo
referente a la explotación minera en las
canteras que se encuentran a lo largo de
los acantilados al sur de Durlston; fue
uno de los mayores productores de mármol
de Purbeck. Hoy en día, el turismo es la
principal industria. Existen muchos pubs
en Swanage en las proximidades de la
plaza local.
Al sur del pueblo está un gran globo
terráqueo edificado de piedra de
Pórtland.
Swanage (/ˈswɒnᵻdʒ/
swon-ij) is a coastal town and civil
parish in the south east of Dorset,
England. It is situated at the eastern
end of the Isle of Purbeck,
approximately 6¼ miles south of Poole
and 25 miles (40 km) east of Dorchester.
In the 2011 census the civil parish and
two electoral wards had a population of
9,601.[1] Nearby are Ballard Down and
Old Harry Rocks, with Studland Bay and
Poole Harbour to the north. Within the
parish are Durlston Bay and Durlston
Country Park to the south of the town.
The parish also includes the areas of
Herston, just to the west of the town,
and Durlston, just to the south.
The town, originally a small port and
fishing village, flourished in the
Victorian era, when it first became a
significant quarrying port and later a
seaside resort for the rich of the day.
Today the town remains a popular tourist
resort, this being the town's primary
industry, with many thousands of
visitors coming to the town during the
peak summer season, drawn by the bay's
sandy beaches and other attractions.
During its history the bay was listed
variously as Swanawic, Swanwich,
Sandwich,[2] and only in more recent
history as Swanage.[3]
The town is located at the eastern end
of the Jurassic Coast, a World Heritage
Site. The town contains many listed
buildings and two conservation areas -
Swanage Conservation Area and Herston
Conservation Area.[4]
Besiers (Besers en català antic, Besièrs
en occità, Béziers en francès) és una
ciutat de l'estat francès, al
departament de l'Erau, regió del
Llenguadoc-Rosselló. És cap de
l'arrondissement del mateix nom. El
gentilici dels habitants de Besiers és
en català: bederrès -esa (en occità:
besierenc -a, en francès: biterrois
-e)
El 2007, tenia 76.000 habitants. Està
situada a la plana dominant el canal del
Migdia i el riu Orb des d'un turó.
Besiers està a 20 km de la Mediterrània
i a 50 km de les formacions muntanyoses
de l'alt Llenguadoc, com el Caroux
(1.900 m) i l'Espinouse (1.124 m).
La ciutat de Besiers fou durant molt de
temps capital del Rugbi francès amb el
seu equip, l'Association sportive de
Béziers Hérault (http://www.asbh.net ).
Guanyador del campionat de França l'any
1961; va iniciar l'any 1971 una època
daurada de domini sobre el rugbi francès
(és prou rellevant que l'entrenador
d'Anglaterra digués després d'una
victòria de la seva selecció: "Hem jugat
com Besiers")
La Batllia de Guernsey és una
dependència de la Corona Britànica, que
amb Jersey forma part de les Illes
Anglonormandes. Endemés de l'illa de
Guernsey comprèn les d'Alderney, Sark,
Herm, Jethou, Brecqhou, Burhou i altres
illots.
Capital: Saint Peter Port
Àrea: 30,12 mi²
Fundació: 1204
Producte interior brut: 2,742 milers de
milions USD (2008)
Població: 65.849 (2014)
Monedes: Lliura de Guernsey, Lliura
esterlina
El Bailiazgo de Guernsey (en inglés:
Bailiwick of Guernsey, en francés:
Bailliage de Guernesey) es una
dependencia de la Corona británica
ubicada en el canal de la Mancha,
específicamente al oeste de las costas
de Normandía, Francia. El territorio
comprende la isla de Guernsey (que forma
la mayor parte) y sus islas vecinas
Alderney (2400 habitantes), Sark (610
habitantes) y Herm (60 habitantes),
además de otras islas muy pequeñas, como
Jethou, Brecqhou, Burhou, Lihou y otros
islotes. El jefe de estado, su duque, es
la reina británica Isabel II del Reino
Unido representada por el Teniente
Gobernador; existe además un Bailiff o
Bailío con funciones parlamentarias y
judiciales. Guernsey forma parte del
archipiélago de las Islas del Canal, del
cual también forma parte el bailiazgo de
Jersey. Aunque su defensa es
responsabilidad del Reino Unido el
bailiazgo no es parte de él, sino una
posesión de la corona británica. En
consecuencia, aunque a efectos de
desplazamientos está dentro de la Unión,
no es parte de la Unión Europea.
Tiene una población de 65 345 personas y
la capital es Saint Peter Port.1
En el año 933, la isla fue tomada por el
Ducado de Normandía en el norte de
Francia. Cuando en 1066 los normandos
invadieron Inglaterra, Normandía e
Inglaterra fueron unidas bajo una
monarquía. Durante la Edad Media,
Inglaterra perdió casi todas sus
posesiones feudales en el continente
europeo, pero ha conservado sus islas en
el Canal de la Mancha, incluyendo
Guernsey.
Como la isla de Jersey y las otras islas
del canal de la Mancha, la economía de
Guernsey se basa en los servicios
financieros (la isla está considerada
como paraíso fiscal), el turismo y la
agricultura. Un servicio de ferry
conecta las islas con Gran Bretaña y
Francia.
La población nativa tiene como lengua
madre al francés, más exactamente un
subdialecto del dialecto normando; de
este modo la población nativa suele
llamar a su isla Dgèrnésiais. Sin
embargo, en la actualidad la lengua más
usada es el inglés.
Erfurt és una ciutat alemanya, capital
de l'estat de Turíngia. És un centre
manufacturer amb una població que supera
els 200.000 habitants. Viquipèdia
Àrea: 269,2 km²
Informació meteorològica: 13 °C, vent de
O a 8 km/h, 94% d'humitat
Població: 203.485 (2013) Organització de
les Nacions Unides
Hora local: divendres 0:42
Universitat: Universitat d'Erfurt
• Districte Alemanya
Turíngia
Districte urbà
Superfície 269,17 km²
Altitud 158-430 msnm
Població (31.12.2011)
• Densitat 206 384 hab.
Coordenades 50° 59′ N, 11°
2′ ECoord.: 50° 59′ N, 11°
2′ E (mapa)
Dirigents:
• Burgmestre:
Andreas Bausewein (SPD)
Codi postal 99001-99198
Prefix de telèfon 0361
Matrícula EF
Web
www.erfurt.de
Halifax és una ciutat canadenca, capital
i ciutat més gran de la província de
Nova Escòcia, i el centre econòmic de
les Províncies Atlàntiques. El 1995 la
ciutat de Halifax va ser amalgamada amb
un nombre de barris per a crear Halifax
Regional Municipality (HRM). El 2013, el
HRM tenia una població de 413.710
habitants.
Population (2014)
• Regional Municipality 414,400
(14th)[1][2]
• Density 71.1/km2 (184/sq mi)
• Urban 297,943
• Urban density 1,077.2/km2 (2,790/sq
mi)
• Metro 408,702 (13th)
• Change 2006-2011 Increase4.7%
• Census Ranking 13 of 5,008
Demonym(s) Haligonian
Time zone AST (UTC−4)
• Summer (DST) ADT (UTC−3)
Postal code span B0J ,B3A to B4G
Area code(s) 902
Dwellings 166,675
Median Income* $54,129 CAD
Total Coastline 400 km (250 mi)
NTS Map 011D13
GNBC Code CBUCG
Website www.halifax.ca
Manchester és una de les ciutats més
interessants d'Anglaterra. La ciutat
s'ha reinventat en els últims temps,
passant de ser un centre industrial a
una metròpoli contemporània. El caràcter
de la ciutat es defineix per la
combinació de nou i vell .La ciutat té
alguna cosa per oferir a cadascú. Ja
sigui disfrutar del seu art i la seva
cultura, un entreteniment de categoria
mundial, anar de compres o simplement
gaudir dels seus fantàstics bars i
restaurants , aquesta dinàmica ciutat
estarà contenta de poder-te oferir tot
aixó i molt més.
Aquestes són només algunes de les moltes
raons per visitar Manchester:
Brit Cool
Edificis moderns i emblemàtics com el
museu i centre d'arts " The Lowry " i el
"MediaCityUK" representen la gran
varietat d'art, cultura i entreteniment
que pots experimentar a la capital de
moda del nord d'Anglaterra. Manchester
ofereix gran varietat d'edificis
històrics per visitar, que inclouen la
biblioteca central, l'ajuntament i la
catedral de Manchester.
Cultura
Visita un dels molts museus i galeries-
en la majoria dels quals no pagues
entrada-. Un cop siguis al cor de la
revolució industrial, pots ser testimoni
de la història i el patrimoni de la
ciutat en algun d'aquests museus: el
MOSI (Museu de la ciència i la
indústria), el Museu Imperial de la
guerra del nord ,el Museu d'història de
la gent o el Museu de Manchester.
Els sabors de Manchester
La ciutat té un gran nombre de
restaurants guanyadors de diversos
premis .Podràs trobar-hi més de 30
cuines internacionals entre les que
escollir, incloent-hi: anglesa,
francesa, italiana, grega, espanyola,
xinesa, tailandesa, japonesa, índia i
sud americana. El barri xino t'ofereix
tot allò oriental, el "Curry mile" és
una visita obligada pels buscadors
d'espècies .En els gastropubs podràs
provar l'autèntica cervesa de barril i
experimentar la tradició dels pubs
anglesos.
Música i vida nocturna
El panorama musical de Manchester és de
renom mundial. La ciutat ofereix gran
varietat de locals on escoltar música en
viu. Dels grans locals com el
"Manchester Arena" i el" Bridgewater
Hall" a locals més petits i íntims com
"Band on the Wall"(La banda del mur) i
el "Deaf institute"(l'institut de
sords). Si vols estar de festa fins
tard, Manchester té moltes zones on
anar, incloent Castlefield, Deansgate
Locks i els Printworks, amb molts clubs
i bars per escollir. "Canal Street" és
el centre de la comunitat lesbiana, gai
, bisexual y transsexual de Manchester,
ofereix gran varietat de bars i clubs .
Al peculiar barri del nord "Northern
Quarter" gaudirás de pubs independents i
bars de còctels a cada cantonada.
Esports
Manchester ha estat sempre sinònim
d'esport, especialment després del 2002
quan els jocs de la Commonwealth es van
celebrar a la ciutat. És la ciutat de
dos dels clubs de futbol més grans del
món: El "Manchester United" i el
"Manchester City" on pots gaudir tot
l'any d'un visita guiada per l'estadi.
La ciutat també ofereix instal•lacions
de primera classe com :l'"Emirates Old
Trafford" que alberga el camp de criquet
de la regió de Lancashire, El centre
aquàtic (Aquatics Centre), el centre
nacional de ciclisme (National Cycling
Centre) i el Museu nacional de futbol
(National Football Museum).Manchester
també ha organitzat partits de bàsquet
de la NBA i està previst que celebri la
copa del món de la lliga de rugbi el
2013.
Teràpia comercial
Des de boutiques independents que pots
trobar a l'edifici "Affleck's Palace" a
centres comercials com : "Manchester
Arnadale"," intu Trafford Centre" o el
conegut" Lowry Outlet Mall". Podrás
trobar també dissenys de marques
exclusiuves a: "The Avenue" situada a
Spinningfiels, o el cèntric carrer "The
King Street" o a les cadenes de grans
magatzems angleses: Harvey Nicholls i
Selfridges.
Allotjament
Hi ha més de 6500 llits disponibles a la
ciutat, podràs triar la teva opció des
d'un hotel boutique a l'opció més
econòmica. Hi ha dos hotels de 5
estrelles: "The Lowry" i el "Radisson
Blu Edwardian" i una gran selecció de
"Holiday Inn's" i "Premier Inn's" on
escollir. Molts d'ells ofereixen
instal•lacions per celebrar
conferències, restaurants, bars i
spas.
Transports
Un cop siguis a Manchester, et serà molt
fàcil moure't per la ciutat, gràcies a
l'excel•lent xarxa de tramvies (
Metrolink). Hi ha també un servei
d'autobús gratuït que cobreix tot el
centre de la ciutat.
Vés més lluny
Manchester és la porta d'accés al
nord-est d'Anglaterra, i és una base
fantàstica des d'on explorar Liverpool,
Chester ,Blackpool i l'espectacular
regió dels llacs (The lake district).
Per a més informació:
www.visitmanchester.com
Excursions d'un dia a Manchester
10.896 kilòmetres de bellesa natural
El Peak District, amb la seva bellesa
espectacular, és a una hora de distància
en cotxe. El seu paisatge impressionant
i variat va des d'uns escarpats
penya-segats fins a unes valls verdes.
Aquí trobaràs que hi ha una gran
possibilitat d'activitats a l'aire
lliure junt amb uns pobles pintorescs
enclavats a les valls de muntanya.
www.visitpeakdistrict.com
'Another Place' a Crosby Beach
Una mica menys de 50 km a l'oest de
Manchester i al llarg de gairebé un
kilòmetre mar endins, a la platja de
Crosby Beach, hi ha el conjunt
d'estàtues d'Anthony Gormley anomenat
'Another Place'. Les 100 figures de
ferro, fetes amb un motlle del propi cos
de l'artista, miren cap al mar i generen
una visió realment seductora quan la
marea les escombra lentament.
http://es.visitliverpool.com/
Diverteix-te i genera adrenalina a Alton
Towers
Alton Towers, el parc temàtic més famós
del Regne Unit, és a una hora de
distància en cotxe. Amb una muntanya
russa de velocitats vertiginoses, un
parc aquàtic amb una llacuna del Carib i
tobogans grans i petits, així com un spa
terapèutic i molt relaxant, no
t'avorriràs pas!
La ciutat d'Osaka és la tercera ciutat
més gran del Japó amb una població de
vora 3 milions d'habitants. Es troba
situada a la regió de Kansai, prop del
centre de l'illa principal de Honshu.
La ciutat és un dels ports i centres
industrials més importants del Japó,
tant com la capital de la Prefectura
d'Osaka ('*œ, Lsaka-fu). És el nucli de
l'àrea metropolitana d'Osaka-Kobe-Kioto
que té una població de 18.000.000
d'habitants.
És sovint considerada "la cuina del
Japó", per la varietat de plats
autòctons i la qualitat d'aquests.
Una ciutat afable, una mica desordenada
però que ben aviat se sent familiar i
propera, per la personalitat
extrovertida i oberta de la seva gent.
Nàpols (en napolità Napule, en italià
Napoli) és la ciutat més poblada del sud
d'Itàlia i la gran ciutat amb més
densitat de població del país. Nàpols és
la capital de la província homònima i de
la regió de la Campània. La ciutat
supera el milió d'habitants (anomenats
napolitans), i els quatre milions si
considerem la seva àrea metropolitana.
Està situada a meitat de camí entre el
Vesuvi i una altra àrea volcànica, els
Campi Flegrei.
Nàpols té una gran riquesa històrica,
artística, cultural i gastronòmica. El
napolità és una llengua romànica ben
diferenciada de l'italià.
Maringá es un municipio del norte del
estado brasileño de Paraná. Es una
ciudad en un reciente proceso de
urbanización y planeamiento, ocupando un
tercer lugar en el estado con respecto a
la población.
La ciudad fue fundada por la empresa
"Companhia de Melhoramentos do Norte do
Paraná", en 1947, y elevada a la
categoría de municipio en 1951,
desmembrándose de Mandaguari. Con un
trazado urbanístico inicialmente
planeado y modernista, siguiendo el
principio de Ebenezer Howard de
"Cidade-Jardim", sufrió un crecimiento
acelerado en las décadas siguientes,
dando origen a núcleos periféricos como
Sarandi, Paiçandu y Mandaguaçu. Aun así,
el municipio mantiene índices muy
elevados de calidad de vida, preservando
grandes áreas de selva nativa virgen en
el perímetro urbano como el Huerto
Forestal, el Parque de los Pioneros y el
"Parque do Ingá", siendo que el "Parque
do Ingá" y el Huerto Forestal están
abiertos al público.
Demografía[editar]
La región de Maringá presenta una gran
influencia de inmigrantes japoneses,
italianos, ingleses y alemanes,
mezclados a otros grupos, como
portugueses, polacos, españoles,
indígenas y afro-descendientes.
Maringá és una ciutat de l'estat
brasiler de Paraná. És una ciutat en un
recent procés d'urbanització i
planejament, ocupant un tercer lloc en
l'estat pel que fa a la població.
La ciutat va ser fundada per l'empresa
"Companhia de Melhoramentos do Norte do
Paraná", en 1947, i elevada a la
categoria de municipi en 1951
------------
País Brasil Brasil Paraná
Gentilici maringaense
Superfície 487.9 km²
Altitud 515 msnm
Població (2013) 405,368 hab.
Fundació
10 de maig de 1947
Dirigents:
• Alcalde:
Carlos Roberto Pupin (PP)
Codi postal 87xxx-xxx
Fus horari
• a l'estiu UTC-3
UTC-2
Codi telefònic (55) +44
Web
http://www2.maringa.pr.gov.br/site/
Porto Alegre és una de les ciutats
principals del Brasil, capital de
l'estat del Rio Grande do Sul. Amb una
població d'1.440.939 habitants el 2004
(4.200.000 a l'àrea metropolitana), és
la quarta ciutat més gran del Brasil i
la desena de l'Amèrica del Sud. Les
coordenades geogràfiques són 30°
01′ 59″ S i 51° 13′
48″ O.
La ciutat està situada en un delta
resultant de la confluència de cinc
rius, que formen el llac de Guaíba
(popularment conegut també com a riu).
Si bé els seus orígens daten de mitjan
segle XVIII, que és quan els immigrants
de les Açores es van establir a la
regió, la ciutat es va fundar
oficialment el 1809.
La ciutat de Porto Alegre.
Porto Alegre és el nucli industrial més
important del sud del Brasil. També és
el centre històric i cultural del poble
gaúcho (nom amb què són coneguts la gent
de l'estat), famós pel churrasco (carn a
la graella) i el chimarrão (una beguda
equivalent a la infusió de mate dels
veïns argentins i uruguaians). És la seu
d'importants centres universitaris.
Lo port de Porto Alegre.
Per la seva situació estratègica (Porto
Alegre és la metròpoli del sud del
Brasil), la ciutat és un important punt
de trobada de viatgers i homes de
negocis de l'Amèrica del Sud,
especialment dels països del
Mercosul.
És una de les ciutats més pròsperes de
l'Amèrica Llatina, amb una població
d'origen molt divers, fruit de les
diverses migracions d'arreu del món, amb
gent provinent sobretot de Portugal,
Alemanya, Itàlia, Espanya i Polònia, i
un nombre significatiu d'origen àrab,
jueu i afrobrasiler.
Tanzània és un país situat a l'Àfrica
Oriental. Limita al nord amb Kenya i
Uganda, a l'oest amb Ruanda, Burundi, la
República Democràtica del Congo, al sud
amb Zàmbia, Malawi i Moçambic i a l'est
amb l'Oceà Índic. Viquipèdia
Capital: Dodoma
Moneda: Xíling tanzà
President: Jakaya Kikwete
Primer Ministre: Mizengo Pinda
Llengües oficials: Suahili, Anglès
Tanzania, oficialmente la República
Unida de Tanzania (en suajili Jamhuri ya
Muungano wa Tanzania; en inglés: United
Republic of Tanzania),2 es un país
situado en la costa este de África
Central. Limita al norte con Kenia y
Uganda, al oeste con Ruanda, Burundi, la
República Democrática del Congo, al sur
con Zambia, Malaui y Mozambique y al
este con el océano Índico. Su capital es
Dodoma. El nombre del país proviene de
la unión de las palabras «Tanganica» y
«Zanzíbar».3
Heilbronn és una ciutat del land alemany
de Baden-Württemberg. Amb 120.000
habitants és la sisena ciutat més gran
de Baden-Württemberg. La ciutat està
situada a la vora del riu Neckar.
Antigament va ser una ciutat lliure
imperial («Freie Reichsstadt») i avui
dia és una ciutat independent i seu de
la regió de Heilbronn. També és el
centre econòmic de la regió de
Heilbronn-Franken, que inclou el
nord-est de Baden-Württemberg gairebé
del tot.
Heilbronn és coneguda per la seva
indústria vinícola i també rep
l'apel·latiu de Käthchenstadt per l'obra
de Heinrich von Kleist anomenada Das
Käthchen von Heilbronn.
Apareix també a la pel·lícula del 2011:
"Sherlock Holmes, Joc d'ombres".
Bruges (francès) o Brugge (neerlandès)
és la capital de la província belga de
Flandes Occidental. Situada en l'extrem
nord-oest de Bèlgica a 90 km de la
capital Brussel·les, compta en el seu
nucli urbà amb una població de 117.000
habitants, 20.000 dels quals viuen en el
nucli històric. El nom prové del nòrdic
antic Bryggia (molls, atracadors).
L'atractiu principal de Bruges és el seu
centre històric, declarat Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Encara que en gran part està
reconstruït, el centre urbà és un dels
atractius turístics més grans de
l'Europa central, ja que manté intactes
les estructures arquitectòniques
medievals. Igual que Amsterdam i
Estocolm, entre d'altres, Bruges és
coneguda com la Venècia del nord a causa
de la gran bellesa dels nombrosos canals
que travessen la ciutat.
Bruges va ser Capital Europea de la
Cultura el 2002,
Reims és un municipi francès, situat al
departament de Marne i a la regió de
Xampanya-Ardenes. L'any 2004 tenia
184.400 habitants. Junt amb Épernay és
una de les capitals del vi Champagne.
En l'antiguitat era la capital de la
tribu gal·la dels Rems i els romans
l'anomenaren Durocortorum.[2] Al final
del segle V, el bisbe Sant Remigi de
Reims hi va batejar el rei franc
Clodoveu I. Des de llavors, Reims va ser
la ciutat on tradicionalment es
coronaven els reis de França, a la
Catedral de Reims, un dels grans
edificis gòtics de França.
Destruïda durant la Primera Guerra
Mundial i reconstruïda posteriorment,
també va ser ocupada per l'exèrcit
alemany durant la Segona Guerra
Mundial
Situada en una plana al nord del país, a
uns 130 km de París i envoltada pel riu
Vesle, afluent de l'Aisne, i el canal
Marne-Aisne. Disposa d'un dels millors
ports fluvials de França.
Edmonton es la capital de la provincia
canadiense de Alberta, así como sede de
sus poderes y su administración. Está
ubicada en la parte central de la
provincia, una de las zonas más fértiles
de las llanuras canadienses, en torno al
río Saskatchewan Norte. 812.201 personas
viven en Edmonton,1 lo que la convierte
en la segunda ciudad más populosa de la
provincia, detrás de Calgary, la segunda
capital de provincia con más habitantes
tras Toronto y la quinta de Canadá.
Además, su área metropolitana es la
sexta más poblada del país, con una
población de 1.034.945 habitantes.2
La ciudad abarca 683 km², una superficie
mayor que la de Chicago, Filadelfia,
Toronto o Montreal. Tiene una de las
densidades de población más bajas de
América del Norte, alrededor del 9,4% de
la de Nueva York. El residente de
Edmonton es conocido como
edmontoniano.
Edmonton sirve como enlace a la zona
norte del «Corredor Calgary-Edmonton»,
una de las cuatro regiones que en
conjunto comprenden el 50% de la
población de Canadá. Desde ella se
organizan proyectos a gran escala de
arenas de alquitrán que se desarrollan
en el norte de Alberta, así como para
proyectos de minería de diamantes en los
Territorios del Noroeste.
Es el centro cultural, gubernamental y
educativo de Alberta. Es sede de varios
festivales de talla mundial, lo que le
ha valido para ganarse el título de «La
ciudad festival» (The Festival City).3
En Edmonton está el centro comercial más
grande de Norteamérica, el West Edmonton
Mall (que fue el más grande del mundo
desde 1981 hasta 2004), y el museo de
historia viva más grande de Canadá, el
Fort Edmonton Park. En 2004, la ciudad
celebró el centenario de su fundación
como ciudad.
Edmonton és la capital de la província
canadenca d'Alberta, i la seu dels
poders i l'administració de la
província. És també la segona ciutat més
gran de la província (darrere de
Calgary), i la cinquena del Canadà. Fou
la seu del Campionat del Món d'Atletisme
del 2001.
Dins la ciutat hi ha el West Edmonton
Mall, el centre comercial més gran de
l'Amèrica del Nord
San Luis Potosí és la ciutat més gran i
capital de l'estat mexicà homònim,
localitzada a 363 km. al nord-est de la
ciutat de Mèxic. El 2005 tenia una
població de 730.950 habitants, encara
que l'àrea metropolitana que abasta
altres 7 municipis més, tenia una
població d'1.085.000 habitants, la
desena àrea metropolitana més gran de
Mèxic.
Encara que es va establir una missió
franciscana a l'àrea des de 1583, la
ciutat va ser fundada el 1592. Durant
l'època del virregnat de la Nova Espanya
va ser considerada un dels centres
miners més importants de l'imperi
espanyol (amb una important producció
d'or i plata), a més d'un important
centre agrícola, comercial i cultural.
Va ser anomenada San Luis Potosí en
referència a les altres mines del
virregnat, de Potosí, Bolívia que
s'havien descobert quaranta anys
abans.
En l'actualitat l'activitat minera ha
decaigut, i l'activitat més important de
la ciutat és la indústria de la
manufactura, així com l'exportació dels
productes agrícoles i de la ramaderia.
Durham és una ciutat ubicada al Comtat
de Durham (Carolina del Nord), Estats
Units d'Amèrica, de 204.845 habitants
segons el cens de l'any 2005 i amb una
densitat de 833,38 per km². Es troba a
uns 40 quilòmetres de la capital de
l'estat, Raleigh.
Estats Units d'Amèrica - Carolina del
Nord
Superfície 245,8 km²
Altitud 123 msnm
Població (2005). 833,38 hab/km²
Alcalde: Bill Bell
Codi postal 919
Cuba, oficialment la República de Cuba,
és un Estat del mar Carib integrat per
l'illa de Cuba—la més gran i la segona
més poblada de les Antilles—, l'illa de
la Juventud, i altres illes adjacents.
Cuba és situada a la regió septentrional
de la mar Carib, a la confluència del
golf de Mèxici l'oceà Atlàntic, al sud
dels Estats Units i les Bahames, a
l'oest de les Illes Turks i Caicos i
Haití i a l'est de Mèxic. Les illes
Caiman i Jamaica són al sud.
Cuba es constitueix políticament com a
Estat socialista de treballadors,[1] des
de la victòria de la Revolució Cubana,
adoptant un sistema que, segons la
constitució és una república
democràtica, que en la pràctica funciona
com a Estat socialista. La capital és
l'Havana, amb més de dos milions
d'habitants, i catorze ciutats passen
dels cent mil habitants, entre les quals
destaquen Santiago de Cuba, amb més de
mig milió d'habitants, i Camagüey i
Holguín, amb més de 300.000.
Botswana és una república de l'Àfrica
Austral, que limita al nord i a l'oest
amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud
amb Sud-àfrica i al nord-est amb
Zimbabwe. La capital és Gaborone.
Capital: Gaborone
President: Ian Khama
Moneda: Pula botswanesa
Producte interior brut: 14,79 milers de
milions USD (2013) Banc Mundial
Població: 2,021 milions (2013) Banc
Mundial
Destinacions: Gaborone, Maun, Kasane,
Francistown, més
La Guaiana Francesa (en francès Guyane
française, i oficialment Guyane) és una
regió i un departament d'ultramar
(ROM-DOM) francès situat a la costa nord
de l'Amèrica del Sud. És l'entitat
política més petita del continent
sud-americà (Surinam n'és l'estat
independent més petit). Limita al nord
amb l'oceà Atlàntic, a l'est i al sud
amb el Brasil i a l'oest amb Surinam
(amb el qual es disputa una part de la
frontera meridional). Es considera una
regió ultraperifèrica de la Unió
Europea.
El territori té 86.504 km2 i 185.000
habitants (segons l'estimació del 2004),
que viuen majoritàriament a la costa. La
Guaiana és un país molt poc poblat,
ocupat majoritàriament per una densa
selva tropical. La capital és Caiena.
. Oficina Turística del Gobierno de la
India, "Embassy", Shakespeare Sarani, 4,
Calcuta 700071. Tel: 242-1402, 242-5813,
Telex: 0212038, Fax: (033) 242-3521.
. Centro de Información Turística de la
India, Aeropuerto de Calcuta, Tel:
552-8299.
. Calcuta, Centro Turístico: Govt. del
Oeste de Bengal, 3/2 Benoy Badal Dinesh
Bagh (Este) Tel: 248-8271 /8272/8273.
. Nueva Delhi. Centro de Información de
Bengal, A/2 Edificio Emporia, Baba
Kharak Singh Marg, Tel: 3732840.
. Chenai, Centro Información de Bengal,
Carretera de Wallajah, 18 Tel: 832346.
Calcuta o millor Calcata (segons
http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponi
mia.pdf) i oficialment Kolkata és la
capital de l'estat indi de Bengala
Occidental, situada a la riba est del
riu Hugli.[1] El seu nom oficial és
Kolkata (en bengalí,
কলকাতù
4;), tot i que fins a l'1 de gener de
2001 era Calcutta. El seu nom original
era Kolikata (en bengalí,
কলিকাö
8;া), nom que encara s'utilitza en
alguns registres literaris cultes. És
coneguda com "la ciutat de l'alegria" i
"la ciutat dels palaus". També se la
coneix com a Michhil Nagari
(মিছিল
নগরী).
A data de 2011, la població de Calcuta
era de 4.486.679[2] habitants, que
suposa ser la quarta ciutat més poblada
de l'Índia, després de Bombai, Bangalore
i Delhi. Si es té en compte tota l'àrea
dels suburbis, aleshores la població
sobrepassa els 15 milions d'habitants,
que suposa la tercera aglomeració urbana
més important de l'Índia, i amb dades
del 2005 era la vuitena aglomeració
urbana més gran del món.[3] L'economia
de Calcuta es basa en el comerç. Està
considerada la capital cultural de
l'Índia.[4]
Utah és un dels 50 estats dels Estats
Units d'Amèrica, localitzat a l'oest del
país. Utah és un dels més importants
centres de transport i telecomunicacions
de l'oest dels Estats Units.
Aproximadament el 88% de la població de
Utah viu en una concentració urbana
denominada Wasatch Front, amb la capital
i major ciutat de l'estat, Salt Lake
City, com a centre. En contrast, vastes
extensions de l'estat estan pràcticament
deshabitades, fent de la població de
Utah la sisena més urbanitzada dels
Estats Units.[1]
Salt Lake City és un important centre
financer i comercial de l'oest
nord-americà. La indústria de
manufactura i d'alta tecnologia són
també importants fonts de renda de
l'estat, així com l'agricultura i la
ramaderia. Utah posseeix un sistema
d'educació i de salut nacionalment
valorat. La principal font de renda de
Utah, no obstant això, és el turisme.
Les seves belleses naturals atreuen a
l'estat a milions de turistes cada any.
Aquestes atraccions van des de grans
cadenes de muntanyes preparades per a la
pràctica de l'esquí (el 2002 es van
celebrar a Utah els Jocs Olímpics
d'Hivern) i de roques que a causa de
l'acció de l'erosió van ser excavades
formant arcs rocosos, fins al Gran Llac
Salat (el major llac a l'oest del riu
Misisipi), i que és quatre vegades més
salat que l'aigua de mar. Gran part de
l'estat posseeix un aspecte i un clima
desèrtic.
L'estat i la seva història estan marcats
per la gran presència dels mormons. Els
mormons formen part de l'Església de
Jesucrist dels Sants dels Últims Dies.
Prop del 60% de la població de Utah és
membre d'aquesta associació religiosa,
la seu central de la qual es troba a
Salt Lake City. Els mormons es van
instal·lar inicialment a la regió de
l'actual estat de Utah el 1847, i van
anomenar la regió Deseret (que significa
"abella melífera"), en el llenguatge del
Llibre de Mormó.
El Congrés nord-americà va crear el
Territori de Utah el 1850 (donant nom al
territori per la tribu amerindia ute,
"poble de les muntanyes", que vivia a la
regió).[2] El 4 de gener de 1896, Utah
es va convertir en el 45è estat dels
Estats Units.
Jordània (en àrab
الأرد
6;, al-Urdun), oficialment el Regne
Haiximita de Jordània, és un país de
l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té
fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita,
Israel i Síria. Comparteix amb Israel
les costes de la mar Morta i amb
l'Aràbia Saudita i l'Egipte el golf
d'Aqaba.
Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en
francès, New Orleans en anglès), és la
ciutat més gran de l'estat de Louisiana,
als Estats Units. És també el principal
port del riu Mississipí. L'any 2000, la
seva població era de 484.674 habitants.
Després de ser parcialment destruïda per
l'huracà Katrina el 2005, la població va
disminuir considerablement per evacuació
o defunció i el 2006 la població era
aproximadament la meitat, entre 192.000
i 230.000 habitants. Aquesta ciutat
també és coneguda per la figura
llegendària de Marie Laveau, la "reina
del vudú". Nova Orleans és una ciutat
multicultural del sud dels Estats Units
(amb especial influència africana,
llatina, castellana i francesa), molt
coneguda pels seus festivals, la seva
música i la seva cuina. Esdeveniments
com el Mardi Gras, el Jazz Fest i el
"Pot del Sucre" (Sugar Bowl) mantenen a
la ciutat com una destinació turística
constant.
Són fills de Nova Orleans el gran
trompetista Louis Armstrong, els germans
Marsalis i Harry Connick, Jr..
San Diego és una ciutat situada a
l'extrem sud-oest de l'estat de
Califòrnia, als Estats Units, i, per
tant, a l'extrem sud-oest continental
dels Estats Units. Es localitza al
Comtat de San Diego—del qual n'és la
seu—, el qual fa frontera amb Tijuana,
Mèxic.
És la segona ciutat més gran de
Califòrnia i la sisena del país; Al cens
de 2000 tenia una població total
d'1.223.400 habitants. San Diego acull
diverses bases militars, incloent-hi
ports de l'armada nord-americana i bases
d'infanteria de marina.
És a més la seu de l'armada més gran del
món, incloent-hi dos superportaavions de
l'armada, el CVN-68 i el USS Ronald
Reagan (CVN-76), cinc vaixells d'assalt
amfibi, uns quants submarins nuclears i
molts vaixells més petits. Un dels dos
centres de reclutament de la infanteria
de marina és aquí. Com a prova de la
seva vinculació històrica amb la marina
americana, uns quants vaixells s'han dit
USS San Diego per a honorar la ciutat.
La República de l'Uzbekistan o
simplement l'Uzbekistan és un estat de
l'Àsia central. Limita al nord amb el
Kazakhstan, al nord-oest amb la mar
d'Aral, a l'est amb el Kirguizistan i el
Tadjikistan i al sud, en un curt tram de
frontera, amb l'Afganistan, i amb el
Turkmenistan.
L'Uzbekistan és el país més poblat de
l'Àsia Central. Els seus 25 milions
d'habitants, concentrats al sud del
país, són gairebé la meitat de la
població total de la regió. L'Uzbekistan
havia estat una de les repúbliques més
pobres de la Unió Soviètica; gran part
de la seva població va dedicar-se al
cultiu del cotó en comunitats rurals
petites. La població continua sent
fortament rural i depenent del cultiu
per al seu sustentament. Els uzbeks són
el grup ètnic dominant. Altres grups
ètnics inclouen els russos 5.5%, els
tadjiks 5%, els coreans 4.7%, els
kazakhs 3%, els karakalpaks 2.5%, i els
tàrtars 1.5%. La població és en un 88%
sunnita i en un 9% cristiana ortodoxa
oriental. L'uzbek és l'idioma estatal
oficial; no obstant això, el rus és la
llengua oficial de facto per a la
comunicació interètnica, inclòs gran
part d'ús quotidià en el comerç i
govern.
El sistema educatiu ha arribat a un
99,3% d'alfabetització, i l'edat mitjana
d'escolarització per a homes i dones és
d'11 anys. No obstant això, a causa de
restriccions pressupostàries i a altres
problemes de transició seguits del
col·lapse de la Unió Soviètica, textos i
altres materials escolars, mètodes
d'ensenyament, i institucions educatives
estan desfasades, són inadequades i
estan escassament cuidades. A més, la
proporció de persones en edat escolar ha
anat caient. Encara que el govern està
preocupat per aquestes qüestions, el
pressupost segueix sent ajustat. D'igual
manera en l'àmbit de la salut,
l'esperança de vida és alta, però
després del desmembrament de la Unió
Soviètica, els recursos de la salut han
declinat, reduint la qualitat,
accessibilitat i eficiència.
La República Democràtica del Congo
(antigament Zaire, i de vegades anomenat
Congo Kinshasa o Congo Belga per
diferenciar-lo del Congo Brazzaville o
República del Congo) és el tercer país
més gran de l'Àfrica. Limita al nord amb
la República Centreafricana i el Sudan
del Sud, a l'est amb Uganda, Rwanda,
Burundi i Tanzània; al sud amb Zàmbia i
Angola i a l'oest amb l'oceà Atlàntic,
l'enclavament de Cabinda (Angola) i la
República del Congo. La capital és
Kinshasa.
Madagascar és un estat i una illa de
l'Oceà Índic davant la costa
sud-oriental de l'Àfrica a l'altura de
Moçambic. Està separada del continent
pel canal de Moçambic. La capital és
Antananarivo.
Cal destacar que antigament l'illa es
trobava unida al continent Africà,del
qual és va separar
Madagascar és l'illa més gran de
l'Àfrica i la quarta més gran del món, i
a causa del seu aïllament del continent,
hi habiten moltes espècies animals
úniques. Es calcula que hi habiten el 5%
de les plantes i animals del planeta, de
les quals el 80% són endemismes de
Madagascar, entre els quals l'infraordre
dels primats dels lèmurs, els felins
fossa, tres famílies d'ocells úniques al
món i sis espècies d'arbres baobab.
Guatemala és una república de l'Amèrica
Central que limita al nord i a l'oest
amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb
el mar Carib a través de la badia
d'Amatique (al golf d'Hondures), al
sud-est amb Hondures i El Salvador, i al
sud amb l'oceà Pacífic.
Excepte a les regions costaneres,
Guatemala és majoritàriament muntanyosa,
amb un clima tropical càlid, més
temperat a les terres altes. La major
part de les ciutats principals se situen
a la meitat sud del país; les més
importants són la ciutat de Guatemala
(la capital, amb vora un milió
d'habitants, i més de dos i mig a
l'aglomeració urbana), Quetzaltenango
(130.000 hab.) i Escuintla (100.000
hab.). El gran llac d'Izabal és situat
prop de la costa caribenya.
Té una extensió de 108.890 km² i una
població (2003) de 13.909.384 habitants,
amb una densitat de 119 hab/km².
El 1997 el Govern de Guatemala fou
guardonat amb el Premi Príncep
d'Astúries de Cooperació Internacional
per acords de pau firmats amb la Unidad
Revolucionaria Nacional Gutemalteca
(URNG) després de 30 anys de
conflicte.
La ciutat de Guatemala (el seu nom
complet és La Nueva Guatemala de la
Asunción) és la capital i la ciutat més
gran de Guatemala. La ciutat està
localitzada a la zona centre-sud del
país i té una gran quantitat de zones
verdes. Segons l'últim cens realitzat el
municipi té una població de 1.149.107
habitants[1] i la seva àrea
metropolitana té un total estimat de
4.103.865 habitants.[2] Això fa que
sigui l'aglomeració urbana més poblada i
extensa de l'Amèrica Central.[3]
Aruba és una illa del Carib situada 10
quilòmetres al nord de la península de
Paraguaná (Veneçuela), part del Regne
dels Països Baixos. Juntament amb
Bonaire i Curaçao forma les illes ABC.
Té una població d'uns 100.000 habitants
i una superfície de 180 km². Té un clima
sec, cosa que desproveeix l'illa de la
vegetació tropical que sovint s'associa
amb el Carib.
Oranjestad és la capital i la ciutat més
important d'Aruba. És a la costa sud,
prop de confí occidental de l'illa. En
papiamento, la llengua local, sovint es
fa referència a Oranjestad com a
"Playa". Viquipèdia
Població: 28.295 (2010) Organització de
les Nacions Unides
Informació meteorològica: 28 °C, vent de
E a 21 km/h, 84% d'humitat
Tauranga (en maori: Tauranga-moana) és
una ciutat neozelandesa localitzada al
nord de la regió de Bay of Plenty. La
ciutat té una població de 115.700 a la
ciutat i 121.500 a l'àrea urbana de la
ciutat (juny de 2011).[1] Va ser fundada
a l'inici del segle XIX i va ser
constituïda com a una ciutat el 1963.
Tauranga (Māori pronunciation:
[ˈtaʉɾaŋa])[2][3] is
the most populous city in the Bay of
Plenty region of the North Island of New
Zealand.
It was settled by Māori late in the
13th century and by Europeans in the
early 19th century and was constituted
as a city in 1963.[4] Tauranga City is
the centre of the sixth largest urban
area in New Zealand, with an urban
population of 123,500 (June 2013
estimate).[1]
The city lies in the north-western
corner of the Bay of Plenty, on the
south-eastern edge of Tauranga Harbour.
The city expands over an area of 168
square kilometres (65 sq mi), and
encompasses the communities of
Bethlehem, on the south-western
outskirts of the city; Greerton, on the
southern outskirts of the city; Matua,
west of the central city overlooking
Tauranga Harbour; Maungatapu; Mount
Maunganui, located north of the central
city across the harbour facing the Bay
of Plenty; Otumoetai; Papamoa,
Tauranga's largest suburb, located on
the Bay of Plenty; Tauranga City;
Tauranga South; and Welcome Bay.
Tauranga is one of New Zealand's main
centres for business, international
trade, culture, fashion and
horticultural science. The Port of
Tauranga is New Zealand's largest port
in terms of gross export tonnage and
efficiency.[5][6]
Tauranga is one of New Zealand's fastest
growing cities, with a 14 percent
increase in population between the 2001
census and the 2006 census.[7] Though
that number has slowed to 11% between
the 2006 Census and the 2013 Census.[8]
This sudden population growth has made
Tauranga New Zealand's 5th largest city.
Capitals: Sri Jayewardenepura,
Colombo
Prefix telefònic: +94
Moneda: Rupia de Sri Lanka
Població: 20,48 milions (2013) Banc
Mundial
Llengües oficials: Singalès, Tàmil
Sri Lanka és un Estat asiàtic de
tradició mil·lenària famós per ser un
puntal de saviesa a l'antiguitat i per
ser avui un dels països més densament
poblats. Abans del 1972 era conegut amb
el nom de Ceilan, és un país insular
situat al sud-est de l'Índia a l'Àsia.
Originalment conegut com a Heladiva,
està habitada per més de vint milions de
persones. L'illa va ser coneguda a
l'Antiguitat com Lanka, Lankadvīpa,
Simoundou, Taprobane, Serendib i Selan,
arribant a ser denominada popularment
com l'«Illa dels mil noms». Durant la
seva colonització, l'illa va prendre el
nom, en anglès, de Ceylon, que es va
seguir utilitzant posteriorment. La seva
particular forma i la seva proximitat a
l'Índia van fer que l'anomenessin la
«Llàgrima de l'Índia».
Per la seva ubicació en el camí de les
principals rutes marítimes, Sri Lanka és
un vincle naval estratègic entre l'Àsia
occidental i el sud-est asiàtic, i ha
estat un centre de la religió i la
cultura budista de l'antiguitat. Avui en
dia és un país multireligiós i
multiètnic, en el qual gairebé un terç
de la població és seguidor de religions
diferents del budisme, especialment
l'hinduisme, el cristianisme i l'islam.
La comunitat singalesa és majoria. Els
tàmils, que es concentren al nord i a
l'est de l'illa, constitueixen la
minoria ètnica més important. Altres
comunitats inclouen els musulmans àrabs,
malais i els burghers.
Famosa per la producció i exportació de
te, el cafè, el cautxú i el coco, Sri
Lanka compta amb una progressiva i
moderna economia industrial i el més alt
ingrés per càpita a l'Àsia meridional.
La bellesa natural de Sri Lanka en els
boscos tropicals, platges i el paisatge,
així com el seu ric patrimoni cultural,
la converteixen en un destinació
turística de fama mundial.
Després de més de dos mil anys de
governs locals per regnes, parts de Sri
Lanka van ser colonitzades per Portugal
i els Països Baixos a partir del segle
XVI, abans que el control de tot el país
fos cedit a l'Imperi britànic el 1815.
Durant la Segona Guerra Mundial, Sri
Lanka va servir com una base important
per a les forces aliades en la lluita
contra l'Imperi japonès. Un moviment
polític nacionalista va sorgir al país a
principis del segle XX per tal d'obtenir
la independència política, que va ser
finalment concedida pels britànics
després de les negociacions de pau el
1948.
La història de Sri Lanka ha estat
marcada durant més de dues dècades per
un conflicte ètnic entre el govern
nacional i el moviment insurgent Tigres
d'Alliberament de l'Eelam Tamil
(Liberation Tigers of Tamil Eelam o LTTE
en anglès). A inicis del 2002 els dos
bàndols en conflicte van acordar un alto
el foc, el qual va ser trencat en
reiterades oportunitats per ambdues
parts. A principis del 2009 el govern
nacional va iniciar una ofensiva contra
els Tigres que va durar diversos mesos i
va resultar en l'aniquilació de la
guerrilla i la mort dels seus alts
comandaments, però a un altíssim cost de
vides civils.
Sri Jayawardenepura (en Tàmil:
ஸ்ரீ
ஜயவர்Ī
0;்தனபு
992;ம்
கோட்டĭ
5;, srī jayavarttanapuram) és una
ciutat de la Zona Metropolitana de
Colombo, capital legislativa de Sri
Lanka des de 1989. El 2001 la ciutat
comptava amb 115.826 habitants.
Ubicada a la zona Oest de Colombo, és
una zona majoritàriament residencial,
ubicada entre llacunes i pantans que en
el passat van ser una àrea pantanosa
inhòspita.
Història[modifica | modifica el codi]
Des del 1415 fins al 1565 va ser la
capital de l'antic regne de Kotte, del
qual va rebre el seu antic nom (Ciutat
de Kotte). Entre el 1450 i el 1477 va
ser la ciutat que va unir tota l'illa en
una sola autoritat. El 1989 es va
convertir en la capital legislativa i la
seu del nou parlament al país, a causa
de la idea de promoure la ciutat com una
zona residencial perquè no estigués tan
aglomerat al centre de Colombo.
Geografia[modifica | modifica el
codi]
La ciutat s'ha convertit en una regió
moderna, sofisticada i luxosa a l'illa,
amb el nivell de vida més car del país,
tot i que encara conserva en els
voltants dels tradicionals camps de
conreu d'arròs, la qual cosa ha
dificultat la seva rellevància a nivell
internacional.
La ciutat de Veracruz és el port més
important del Golf de Mèxic, i una de
les ciutats més grans de l'estat de
Veracruz. Està localitzada a 105 km a
l'est de la capital de l'estat, Xalapa
de Enríquez. L'àrea metropolitana de
Veracruz, però, és la més gran de
l'estat. Usualment la ciutat és referida
com a Port de Veracruz per a
diferenciar-la de l'estat homònim.
Aquest port va ser fundat per Hernan
Cortés, qui hi va arribar el 1519 al
començament del seu viatge cap a
Tenochtitlan, durant la conquesta de
Mèxic. La va anomenar La Villa Rica de
la Vera Cruz, que en català significa
"El Poble Ric de la Veritable Creu". Va
ser el port principal de la Nova
Espanya, d'on sortia la plata extreta de
les mines del centre de Mèxic cap a
Espanya. El port va ser aguaitat i
atacat per pirates; de fet, grups de
pirates van saquejar la ciutat el 1653 i
el 1712. Com a resposta al perill
d'atacs, es va construir la fortalesa de
San Juan de Ulúa, a una petita illa de
la badia, que encara existeix.
Ja que Veracruz és un port important per
al comerç de Mèxic, i històricament era
la porta d'entrada, va ser atacada en
diverses ocasions, i avui porta el nom
de "Quatre Vegades Heroica", en
referència a l'expulsió de la invasió
espanyola de 1815, l'ocupació de la
marina francesa el 1838 i la resistència
a les invasions nord-americanes el
1847[1] i el 1914.
La ciutat és coneguda per la seva rica
tradició musical, el gènere més popular
de la qual és el son jarocho, un
zapateado que s'acompanya amb guitarres,
requintos i arpa. Els sones més célebres
són la Bamba, el Siquisisrí, el
Querreque, El Ahualulco i María
Chuchena.
Rwanda, o Ruanda, és un país de l'Àfrica
Central. Limita al nord amb Uganda, al
sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i
a l'oest amb la República Democràtica
del Congo (en bona part la frontera la
marca el llac Kivu).
Capital (i major ciutat) Kigali
Idiomes oficials Francès, kinyarwanda,
anglès i suahili
Gentilici Ruandès, ruandesa
Govern República
President
Primer Ministre Paul Kagame
Pierre Habumuremyi
Independència
de Bèlgica
1 de juliol del 1962
Superfície
- Total 26,338 km2
- Aigua (%) 5,3%
Població
- Est. jul. 2010 11.055.976 (74è)[nb
1]
- Cens -
- Densitat 281 /km2 (33è)
Moneda Franc de Rwanda (RWF)
Fus horari (UTC+2)
- Estiu (DST) no canvia (UTC)
Domini internet .rw
Codi telefònic 250
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
