Si esteu a Catalunya i teniu pensat anar a treballar a Irlanda, us recomanem que us adreceu a la vostra oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Cal tenir present que el SOC, mitjançant la Xarxa EURES, té accés a ofertes de feina a l'estranger. Una altra opció per consultar vacants a Irlanda és la pàgina del Departament de Protecció Social del govern irlandès. Les seves oficines són també la porta d'entrada per estudiants sense feina que busquen oportunitats per adquirir experiència.
Fer el currículum
Si busqueu feina a l'estranger, el primer pas és que elaboreu correctament el currículum per presentar la vostra candidatura a vacants i processos de selecció. A la pàgina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) hi trobareu informació d'utilitat.
A més, és interessant que consulteu la web d'Europass, que inclou tots els documents que us permeten presentar les vostres capacitats i qualificacions de manera senzilla i fàcilment comprensible a tot Europa.
Preparar una entrevista de feina
Quan una empresa s'ha interessat pel vostre perfil, el pas següent serà l'entrevista de feina. Encara que ja hagueu tingut experiències prèvies, és important que sempre invertiu un cert temps a preparar-la. En aquest sentit, us pot ser d'utilitat la pàgina del Servei Català d'Ocupació (SOC).
Recerca de feina
En aquest portal us oferim un llistat dels principals cercadors de feina a Irlanda. Tot i aquestes opcions, però, no heu de descartar portar el currículum directament al lloc que us interessi perquè és un mètode que avui encara funciona.
Portals generals
Arreu del món
Eurojobs
Jobs Abroad
OverseasJobs
Eurograduate
IAgora
Jobserve
Irlanda
Irish Jobs
Work Ireland
Career Wise
Gumtree
Career Jet
Monster
Recruit Direct
Jobs
Recruit Ireland
Grad Ireland
Best Jobs
Adverts
Indeed
Jobs Trovit
Total jobs
Agències catalanes que gestionen treball a l'estranger
Centre d'Estudis Activitats a l'Estranger
Easy Languages Abroad
Travel Work
RC Au Pairs
Publicacions
The Guardian
The Daily Telegraph
Financial Times a través d'exec-appointments.com
Tnt Magazine
The Irish Times
Borsa Jove
El portal de la Direcció General de Joventut disposa de l'Oficina Jove de Treball, amb una borsa de treball i informació bàsica per anar a treballar a l'estranger.
Voluntariats
Volunteer Ireland
Dublin City University
Irish Aid Volunteering and Information Centre
Barnardos (voluntariat amb infants)
City of Dublin YMCA
Estades en pràctiques
Per a estudiants universitaris
Erasmus pràctiques. Trobareu més informació a la vostra universitat
Pràctiques Universitat - Empresa (ADE - UAB)
Programa IAESTE. Trobareu més informació a les oficines d'IAESTE Catalunya (UPC) i IAESTE Girona
Programa FARO
Realització del pràcticum de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra a la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda
Per a estudiants o titulats universitaris
Programa AIESEC. Per a més informació, consulteu la UPF i la UAB
Beques per a estades en comunitats catalanes de l'exterior
Per a titulats universitaris
Programa 'The Graduate European'
Programa Erasmus+
Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) - Pràctiques professionals a l'estranger: Eurodissea
Universitat Autònoma de Barcelona: Beques Euroacció - Leonardo Da Vinci
Universitat Autònoma de Barcelona: Erasmus+
Fundació Universitat Empresa - Universitat de València: beques de mobilitat europea
Fundació Universitat Empresa - Regió de Múrcia: Proyecto Columbus
Ministeri d'Educació del Govern d'Espanya - Beques Argo
Programa de beques a la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda
Programes de beques ACCIÓ
Beques ICEX
Beques per fer pràctiques als centres de promoció turística de Catalunya a l'estranger
Professorat de català a l'exterior
Lectorats MAEC-AECID
Auxiliar de conversa en llengua castellana a l'exterior
Emprenedoria a Irlanda
Esteu interessats en engegar un projecte empresarial a Irlanda' A continuació, trobareu la informació bàsica per establir una empresa, així com també consells per cercar ajuda tècnica i de finançament pel vostre projecte.
Establir una nova empresa a Irlanda
Com a ciutadans de l'Espai Econòmic Europeu no necessiteu cap permís per obrir un negoci a Irlanda. En primer lloc, heu de pensar com us voleu establir, és a dir, si sereu un empresari individual, una associació o una societat anònima. Caldrà que escolliu una estructura concreta depenent del tipus d'activitat que desenvolupeu, de la persona amb qui esteu treballant i de l'actitud que adopteu respecte al risc. En aquest sentit, és molt recomanable comptar amb l'assessorament d'un advocat o gestor que us aconselli quina és l'estructura legal que necessiteu segons el vostre cas. El departament de Treball, Empresa i Innovació del govern irlandès té la web Business Regulation per ajudar-vos a identificar la normativa que afecta el vostre negoci. El següent pas serà registrar la companyia a l'Oficina de Registre d'Empreses (Companies Registration Office, CRO).
En cas que fóssiu persones desocupades, abans de posar en marxa el vostre negoci podeu obtenir suports addicionals com ara beques per a la formació, la investigació de mercat i els plans de negoci o bé préstecs per a la compra d'equipaments. Per més informació sobre aquestes ajudes, podeu consultar Back to Work Enterprise Allowance (BTWEA) i Short-Team Enterprise Allowance (STEA). A més, si heu estat desocupats durant un mínim de 12 mesos, podeu optar a una reducció d'impostos. Trobareu més informació a la guia Revenue guidance on the Start Your Own Business Relief.
Recursos pel finançament
Microfinance Ireland ofereix préstecs a petites empreses que no superin els 10 empleats. Existeix també JobsPlus, un nou incentiu que reconeix els empresaris que contracten persones aturades de llarga durada. Les Cambres d'Irlanda (Chambers Ireland) i la Federació Bancària i de Pagaments Irlandesa (Banking & Payment Federation Ireland, IBF) han desenvolupat la web 'Small Business Finance' amb informació sobre finançament per a petites empreses.
Dificultats de crèdit
Moltes petites empreses tenen problemes a l'hora d'obtenir crèdit. Your Business, Your Bank és una guia sobre el finançament per petites i mitjanes empreses. A més, el Banc Central va publicar una revisió del codi de conducta pel negoci de préstecs a les petites i mitjanes empreses, que va entrar en vigor el gener del 2012. Podeu conèixer totes les possibilitats de crèdit que es troben al vostre abast a la web d'informació del govern irlandès, Citizens Information.
Taxes aplicables
Les taxes que haureu de pagar dependran de l'estructura del vostre negoci. Per exemple, si és una empresa caldrà pagar l'impost de societats. Si, en canvi, es tracta d'un empresari individual, aleshores es pagarà segons el sistema d'autoevaluació. Trobareu més informació sobre aquesta última taxa a la web d'ajuda als autònoms.
Empreses establertes ' Obrir oficines i/o exportar a Irlanda
Si ja teniu una empresa i us interessa obrir oficines o exportar a Irlanda, us recomanem en primer lloc els serveis d'ACCIÓ, que inclouen formació per iniciar els processos d'internacionalització i ajuda financera per incorporar professionals per internacionalitzar la vostra empresa. Si teniu dubtes específics, podeu contactar amb l'oficina d'ACCIÓ al Regne Unit i Irlanda a uk@catalonia.com.
Documentació per treballar
Els ciutadans de l'Espai Econòmic Europeu poden passar tres mesos a Irlanda sense cap tipus de restricció. En cas de ser-hi més temps, cal que es trobin en una d'aquestes situacions:
Desenvolupar alguna activitat econòmica (per compte propi o aliè), sense que sigui necessari permís de treball.
Disposar de suficients recursos per mantenir-se, així com una assegurança mèdica privada.
Ser estudiant o treballador en pràctiques.
Ser part de la família d'un ciutadà de l'Espai Econòmic Europeu que es trobi en alguna de les tres situacions anteriors.
Per poder treballar a Irlanda i que us dedueixin els impostos de forma adequada, heu de demanar el PPS Number (Personal Public Service Number). Per aquest procés, necessiteu trobar-vos ja instal·lats al país perquè haureu d'anar a l'oficina més propera de Benestar Social (Social Welfare). En aquest enllaç podeu trobar l'oficina que us correspon. Caldrà que porteu un document d'identitat (DNI o passaport) i un document que acrediti el vostre lloc de residència a Irlanda (contracte de lloguer, una factura de gas, aigua o electricitat domiciliada al vostre nom, etc.).
VIURE a Irlanda
FONT: GENCAT Data actualitzacio: 08.05.2014
Sistema sanitari
Si aneu temporalment a Irlanda és important que tramiteu la Targeta Sanitària Europea (TSE) a través de l?Institut Nacional de la Seguretat Social, ja que us permetrà rebre atenció sanitària gratuïta a qualsevol país de la Unió Europea, de l?Espai Econòmic Europeu (EEE) o a Suïssa. En el cas d?Irlanda, si no la teniu, caldrà que aboneu 100 euros -no reemborsables- perquè us atenguin d?urgència. Tot i tenir la targeta, és molt recomanable contractar a més una assegurança que us garanteixi la màxima cobertura.
Targeta sanitària del sistema irlandès
Si viviu de forma permanent a Irlanda, per accedir als serveis sanitaris heu d?anar al Health Board de la vostra zona on, després de ser admesos com a residents habituals a Irlanda, valoraran si us poden donar la targeta sanitària. Per tenir-hi accés, es tenen en compte els ingressos i els familiars dependents de l?usuari. Podeu sol·licitar la targeta també via online. Si no la teniu, les visites al metge de capçalera (General Practitioner, GP) tindran un cost. Amb aquesta targeta sanitària, que expedeix l?Executiu de Servei Mèdic (ESM), teniu dret a:
Serveis gratuïts del metge de capçalera
Medicaments amb recepta mèdica gratuïts
Serveis d?hospitalització en hospitals públics, serveis de consulta externa i aplicacions mèdiques
Serveis dentals, òptics i auditius
Maternitat i pediatria
Serveis d?assistència social
Diferències entre el sistema sanitari irlandès i l?espanyol
Atès que l?accés a la targeta sanitària depèn del nivell de renda rebut, a Irlanda hi ha dues categories de pacients, a diferència d?Espanya. D?una banda, hi ha els pacients que tenen targeta i, per tant, disposen d?assistència gratuïta i, de l?altra, hi ha els que no la tenen i han de pagar la major part de l?atenció rebuda.
Davant d?una urgència, cal tenir present que només els hospitals públics disposen de servei d?urgències. Pel que fa als medicaments, habitualment necessitareu recepta i solen ser força més cars que a Espanya. Els fàrmacs genèrics, però, es poden trobar als supermercats per un preu més econòmic. Les cadenes de farmàcies més conegudes són Bradley's Pharmacy i Hickey's Pharmacy.
Telèfons d?emergències
A Irlanda hi ha dos telèfons d?emergències que engloben els serveis d?ambulàncies, policia i bombers. Són el 112 i el 999. Quan hi truqueu, haureu de facilitar la següent informació:
Adreça exacta del lloc de l?incident o emergència, o qualsevol punt de referència proper
Indicacions per arribar al lloc de l?emergència
Número de telèfon des del qual truqueu
Detalls sobre l?incident: número de persones involucrades, descripció de qualsevol lesió visible, etc.
Assistència a víctimes turistes
Els turistes que siguin víctimes d?un crim durant la seva estada a Irlanda disposen del Servei Irlandès d?Assistència a Turistes (Irish Tourist Assistance Service ? ITAS). El seu personal, format per professionals i voluntaris que parlen una gran varietat de llengües estrangeres, us podrà oferir assistència per qualsevol problema que pugueu tenir després de patir un crim. Totes les oficines de turisme disposen de fullets informatius sobre aquest servei.
Obrir un compte bancari
Obrir un compte corrent a Irlanda pot resultar un procés més laboriós que a l?estat espanyol, ja que les entitats desconfien sobre la capacitat de solvència dels nous clients. A l?hora de tramitar l?obertura d?un compte bancari, haureu de presentar el passaport o document nacional d?identitat i un justificant de la vostra adreça. En alguns casos, us poden demanar també una carta de l?empresa on treballeu. El banc valorarà tota la documentació i al cap d?uns quinze dies rebreu una carta amb la informació sobre el compte corrent i els serveis que teniu a la vostra disposició.
En alguns casos, juntament a aquesta carta hi rebreu també una targeta. Al cap d?uns dies us arribarà el número secret (PIN) també per correu postal. Les targetes que generalment es donen a nous clients són:
Laser Card: targeta de dèbit que podeu utilitzar en tots els establiments comercials i caixers que tinguin els logotips de Maestro i Cirrus.
Targeta que només permet treure diners a caixers automàtics.
Per disposar d?una targeta de crèdit caldrà que espereu un temps perquè el banc vegi que sou solvents. A Irlanda, a banda dels principals bancs, hi ha les Building Societies, dedicades únicament al mercat hipotecari. Existeixen també les Credit Union, que són entitats cooperatives ?n?hi ha a quasi tots els barris? sorgides els anys 50 per evitar problemes arran de la mala gestió de les finances personals.
Les principals entitats bancàries a Irlanda són:
Bank of Ireland
AIB
Ulster Bank
Permanent TSB
Tenir telèfon
A Irlanda trobareu les següents companyies de telefonia mòbil: Vodafone, Meteor, Three, Tesco Mobile, Postmobile i eMobile. Postmobile (An Post + Vodafone) és una joint venture que ofereix tarifes més econòmiques.
Algunes marques ofereixen tot tipus de serveis de telefonia, mentre que d?altres només inclouen trucades i missatges de text. Existeixen dues modalitats de pagament, ja sigui a través d?un contracte amb facturació mensual o mitjançant el prepagament.
Transport
La xarxa de transport públic urbà a la ciutat de Dublín inclou autobús (Dublin Bus), tramvia (LUAS), tren interurbà (DART/Irish Rail) i bicicleta (Dublin Bikes).
Per combinar diferents mitjans de transport us resultarà més útil i econòmic utilitzar la Leap Card que el bitllet senzill. Si sou estudiants, demaneu la Student Leap Card. D?aquesta manera, aconseguireu descomptes. Els bitllets de transport els podeu comprar als quioscos. En el cas de l?autobús, si no porteu tiquet haureu de pagar amb l?import exacte.
Per desplaçaments al llarg de tot el territori irlandès, disposeu del ferrocarril i de l?autobús. Per consultar horaris, trajectes, tarifes i planificar el vostre viatge a qualsevol localitat irlandesa podeu visitar la web del Transport d?Irlanda.
Per veure com moure-us per cada ciutat teniu també les webs dels diferents ajuntaments: Cork City Council, Limerick City & Council, Galway City Council i Waterford City Council, entre altres.
Desplaçar-se en taxi
Si opteu per desplaçar-vos en taxi per Dublín, és recomanable que intenteu evitar les hores punta, ja que llavors sol haver-hi molt trànsit al centre de la ciutat i, a més, el preu del trajecte es pot encarir considerablement. Els taxis de Dublín, a diferència d?altres ciutats, només s?identifiquen per un cartell al sostre del vehicle. Si necessiteu un taxi de nit intenteu reservar-lo amb antelació, ja que els dijous, divendres i dissabtes pot ser complicat aconseguir-ne un.
Pel que fa als preus, a Dublín, Galway, Limerick i Cork els taxis disposen de taxímetre. En altres zones haureu d?acordar l?import prèviament amb el conductor. Cal que tingueu en compte que els taxis se situen habitualment a les parades de les zones més cèntriques i no circulen buits pels carrers.
Conduir per Irlanda
Si teniu el carnet de conduir espanyol podeu circular per Irlanda, ja que les llicències de la Unió Europea es tracten com a irlandeses. Optar pel vehicle propi o per un cotxe de lloguer pot ser una bona idea per recórrer distàncies llargues perquè podreu gaudir de l?excel·lent paisatge que ofereix el país. No obstant, heu de tenir en compte que a les carretes irlandeses se circula per l?esquerra, amb el volant a la dreta. És obligatori portar sempre els cinturons de seguretat i, si aneu amb moto, tant vosaltres com l?acompanyant heu de portar el casc posat.
Tingueu present que la normativa en referència al consum d?alcohol i la conducció és molt estricta. El límit de velocitat és de 50 km/h per ciutat, 100 km/h per carretera nacional i 110 km/h per autopista. A la República d?Irlanda, la majoria dels senyals de trànsit s?indiquen en quilòmetres i no en milles. Tots els senyals de trànsit i els noms estan escrits en els dos idiomes oficials, el gaèlic i l?anglès. Conduir per Dublín no és excessivament complicat, ja que la ciutat no es troba gaire congestionada. De totes formes, es recomana evitar circular pel centre en hores punta.
ALLOTJAMENT a Irlanda
FONT: GENCAT Data actualitzacio: 08.05.2014
Mapa de zones
Irlanda pot ser una bona opció si busqueu una nova experiència professional o formativa a l?estranger. La seva capital, Dublín, no és una ciutat excessivament gran i, per tant, els desplaçaments entre zones són força assequibles. És per aquest motiu que els dublinesos no acostumen a viure al centre, sinó que opten per zones tranquil·les i amb preus més econòmics en un radi d?aproximadament uns deu quilòmetres del centre, distància que suposa uns trenta minuts de desplaçament en transport públic.
Dublín té una població de 527.612 habitants, segons el darrer cens de l?any 2011. Altres ciutats grans de la República d?Irlanda que solen ser destí habitual per a la recerca de noves possibilitats estudiantils i laborals són Cork (119.230 hab.), Galway (75.529 hab.), Limerick (57.106 hab.) i Waterfond (46.732 hab.). Si voleu conèixer la resta de ciutats que conformen Irlanda i la seva població, podeu consultar la web de l?Oficina Central d?Estadística (Central Statistics Office).
La capital irlandesa es divideix en nord i sud, amb el riu Liffey com a separació. Històricament, el sud és on han viscut les classes mitjanes i altes, mentre que al nord hi havia les classes treballadores. Actualment, el sud encara es considera la zona on viuen les persones amb majors recursos econòmics.
Dublín té cinc àrees administratives que s?anomenen ?àrees locals? i que serveixen per coordinar els serveis de cada comunitat. Per conèixer l?oficina i els serveis de les diferents àrees podeu consultar la web de l?Ajuntament de Dublín. A banda d?això, a través de la Societat de Beneficència dels Catalans de Dublín, una organització sense afany de lucre que és punt d?informació i ajuda per a tots els catalans establerts a Irlanda, trobareu informació sobre la divisió de la ciutat en barris, amb una descripció detallada de cada zona.
Des de l?any 2008, moment en què va començar una greu crisi financera que va bloquejar el país, el preu dels lloguers va anar caient i avui, quan encara l?oferta supera amb escreix la demanda, podeu trobar apartaments d?una habitació al centre de Dublín per uns 700 euros.
Cal tenir en compte que a Irlanda, tal i com passa també a altres països, existeix el cobrament d?un impost anual sobre els habitatges: la Local Property Tax (LPT) va entrar en vigor l?any 2013 i és un impost que ha de pagar el propietari de l?habitatge, excepte en el cas de lloguers de més de vint anys, quan aleshores se?n responsabilitza el llogater.
En el lloguer de pisos i habitacions s?acostuma a demanar el pagament d?un dipòsit, que habitualment correspon a un mes de lloguer i que es retorna un cop es deixa el pis. En aquest sentit, sempre és aconsellable que se signi un contracte ja que aquesta és la forma més segura i amb majors garanties a l?hora de recuperar les inversions inicials.
A banda del cost del pis, és important que tingueu en compte el preu d?altres factures (llum, aigua, gas, telèfon...), anomenades utility bills. A més, totes les llars que disposen d?un televisor han de pagar la TV licence, que té un cost anual de 160 euros. En el moment de llogar un habitatge, cal tenir present si la TV licence es troba inclosa o no en l?import del lloguer.
La forma més àgil i popular de cercar allotjament és a través dels serveis proporcionats a internet. Hi ha un gran nombre de pàgines on tant particulars com agències immobiliàries (State Agents o letting agents) pengen els seus anuncis.
En cas que decidiu llogar un pis, la durada habitual del contracte és d?un any, però passats els primers sis mesos teniu dret a quedar-vos tres anys i mig més sense que sigui necessari fer un nou contracte.
En el moment de signar, haureu de pagar la primera mensualitat i, a més, el dipòsit, que acostuma a ser un altre mes de lloguer. Recordeu que aquest dipòsit us serà retornat un cop finalitzat el contracte i sempre que no s?hagi produït cap desperfecte.
Tingueu en compte que durant l?any de contracte no us poden pujar el preu del lloguer, però sí un cop transcorregut aquest temps.
Per la seva banda, el propietari ha d?inscriure el contracte a la Private Residential Tenancies Board (PRTB) i us n?ha la d?enviar confirmació. A més, també té l?obligació de contractar una assegurança per a l?habitatge (sense que inclogui pertinences personals) i de fer-se càrrec de les despeses generals de manteniment de la llar.
La pàgina de referència en l?àmbit immobiliari a Irlanda és Draft, però disposeu d?altres buscadors.
Una altra opció d?allotjament és residir a casa d?una família. S?anomena homestay i permet conèixer de ben a prop la cultura local. És una alternativa molt habitual quan es fa un curs d?idiomes, ja que facilita una major immersió lingüística. De fet, moltes escoles i acadèmies d?idiomes ofereixen aquestes estades en les seves propostes formatives, per tant es pot trobar informació fàcilment a través de les seves webs. Algunes pàgines per consultar l?allotjament en famílies són:
Homestay
Bed y casa
Homestay Finder
Homestay Web
Allotjament per estudiants
Si viatgeu a Irlanda per realitzar un curs, disposeu d?allotjament per a estudiants amb propostes com residències i pisos per compartir amb altres joves (consulteu l?apartat ?Lloguer de pisos i habitacions?). No obstant, existeix també l?allotjament en cases de famílies, que us permetrà una excel·lent aproximació a la vida i cultura local i resultarà una bona experiència per millorar el vostre anglès. En aquest sentit, trobareu informació al punt ?Allotjament en famílies?. Algunes de les pàgines on podeu buscar residències per estudiants són les següents:
College Cribs
Black Arch
Chubb Properties
Aungier Street Student Residence
Dublin Student Rooms
Gateway Student Village
Hazelwood
Student Accommodation in Dublin
