Com a ciutadans i ciutadanes de la UE teniu el dret de treballar a Suècia sense necessitat de disposar de cap permís de treball o de residència. Si la feina dura més de sis mesos haureu de sol·licitar el personnummer i estareu sotmesos a les normes d’impostos habituals. Si exerciu una feina a Suècia de menys de sis mesos mantenint la residència a l’estranger, podeu demanar un tractament fiscal especial.
Per a més informació, consulteu el Servei d’Ocupació Públic de Suècia (Arbetsformedlingen).
Els ciutadans de la UE no necessiten cap permís per treballar a Suècia. Les feines poden ser temporals o fixes. Les feines fixes solen incloure un període de proves d’entre tres i sis mesos durant el qual el treballador pot ser acomiadat. Un cop la feina s’ha convertit en fix, l’acomiadament només es pot fer en certes condicions.
A diferència d’altres països, Suècia no té un salari mínim interprofessional, sinó que els salaris són fixats per convenis col·lectius acordats entre empresaris i sindicats, tot i que no totes les empreses tenen conveni col·lectiu, sobretot les petites.
Suècia ofereix un generós pla de baixa parental. A més, tots els empleats tenen dret a treballar a temps parcial per tenir cura de fills fins a una certa edat i tenen dret a compensacions si han d’agafar la baixa per cuidar de fills malalts.
Si voleu trobar feina a Suècia, podeu consultar l’apartat Platsbanken del servei d’ocupació Arbetsförmedlingen. També podeu consultar les següents pàgines web:
El Regne de Suècia, situat a la part oriental de la península escandinava, comprèn un territori de 450.295 km2, el tercer en extensió de la Unió Europea, i té una població de 10.338.368 habitants (febrer 2020).
El país té la capital a Estocolm i està dividit en 21 regions, cadascuna governada per un consell administratiu nomenat pel Govern central i un consell de la regió escollit en eleccions regionals.
El suec és la llengua oficial del país, que també reconeix com a llengües minoritàries el finès, el sami, el romaní, l’ídix i el meänkieli.
Com a forma de govern, és una monarquia constitucional que disposa d’una constitució integrada per quatre lleis fonamentals: l’Instrument de govern (1974), la Llei de successió (1810), la Llei de llibertat de premsa (1949) i la Llei de llibertat d’expressió (1991). La carta defineix els drets i llibertats dels ciutadans, així com els principis de la democràcia sueca.
Des de 1973, té com a cap d’Estat el rei Carles XVI Gustau, que té funcions únicament protocol·làries. El poder executiu està encapçalat pel primer ministre, que és escollit pel Parlament (Riksdag).
Suècia és membre de la Unió Europea (d’ara endavant, la UE) i l’espai Schengen, tot i que no forma part de la zona euro perquè la seva població va decidir mantenir la corona sueca (SEK) mitjançant un referèndum l’any 2003. La seva economia és una de les més avançades del món, amb un alt grau de diversificació, orientada a l’exportació i amb un fort component d’I+D+R.
El Regne de Suècia, situat a la part oriental de la península escandinava, comprèn un territori de 450.295 km2, el tercer en extensió de la Unió Europea, i té una població de 10.338.368 habitants (febrer 2020).
El país té la capital a Estocolm i està dividit en 21 regions, cadascuna governada per un consell administratiu nomenat pel Govern central i un consell de la regió escollit en eleccions regionals.
El suec és la llengua oficial del país, que també reconeix com a llengües minoritàries el finès, el sami, el romaní, l’ídix i el meänkieli.
Com a forma de govern, és una monarquia constitucional que disposa d’una constitució integrada per quatre lleis fonamentals: l’Instrument de govern (1974), la Llei de successió (1810), la Llei de llibertat de premsa (1949) i la Llei de llibertat d’expressió (1991). La carta defineix els drets i llibertats dels ciutadans, així com els principis de la democràcia sueca.
Des de 1973, té com a cap d’Estat el rei Carles XVI Gustau, que té funcions únicament protocol·làries. El poder executiu està encapçalat pel primer ministre, que és escollit pel Parlament (Riksdag).
Suècia és membre de la Unió Europea (d’ara endavant, la UE) i l’espai Schengen, tot i que no forma part de la zona euro perquè la seva població va decidir mantenir la corona sueca (SEK) mitjançant un referèndum l’any 2003. La seva economia és una de les més avançades del món, amb un alt grau de diversificació, orientada a l’exportació i amb un fort component d’I+D+R.
Com a ciutadans i ciutadanes de la UE, teniu el dret d’entrar a Suècia sense requerir cap permís especial. Un cop al país, podeu estar-hi fins a tres mesos sense necessitat de demanar permís de residència. Si emigreu a Suècia per buscar feina, teniu dret a romandre al país fins a sis mesos. En qualsevol cas, si teniu previst ser-hi més de tres mesos, us recomanem que feu la sol·licitud de registre al més aviat possible.
El personnummer és el número d’identificació personal que serveix per a tots els tràmits amb el sector públic: des de l’ús de biblioteques fins a l’ús del sistema sanitari. S’obté a les oficines de l’Agència Tributària (Skatteverket). En sol·licitar-lo, cal presentar el passaport, un contracte laboral d’almenys un any de vigor i un comprovant de cobertura mèdica al país d’origen (la targeta sanitària europea, per exemple).
L’obtenció del personnummer pot trigar mesos, així que és recomanable sol·licitar-lo com més aviat millor. Un cop obtingut el número personal d’identitat, podreu sol·licitar la targeta d’identitat (IDkort).
Per a més informació sobre els tràmits necessaris per instal·lar-se a Suècia, podeu consultar les pàgines web de l’Agència Tributària i del Ministeri d’Immigració. A informationsverige.se s’hi pot trobar més informació rellevant sobre els tràmits necessaris per instal·lar-se a Suècia.
Empadronament
Els ciutadans i ciutadanes de la UE tenen dret a residir a Suècia sense necessitat de tramitar cap permís si tenen feina, són autònoms, estudiants o disposen de mitjans per valdre’s per si mateixos. També es té el dret de començar a treballar i estudiar tan bon punt s’arriba.
Si es fa un trasllat a Suècia amb la intenció de viure-hi un any o més, en general es demana inscriure’s al Registre de població suec. El tràmit, que significa el registre com a resident al país, es fa a través de l’Agència Tributària (Skatteverket). Amb el registre s’obté un número personal d’identificació (personnummer), que s’utilitza per fer la majoria de tràmits amb l’Administració i serveis privats, com els bancaris.
Si el trasllat a Suècia es fa per iniciar un negoci privat cal registrar-se a l’Agència Tributària (Skatteverket) i registrar l’empresa a l’oficina de Registre d’empreses sueques (Verksamt).
Torna amuntAMUNT
Fiscalitat
La majoria de persones paguen un impost local que es dedueix del salari anual en una proporció que oscil·la entre el 29,08% i el 35,15%. A partir d’uns determinats ingressos, també es paga un 20% d’impost a l’Estat.
L'Agència Tributària sueca (Skatteverket) rebrà automàticament la major part de la informació necessària per determinar l'impost de la majoria dels contribuents.
Els empresaris proporcionen informació sobre el sou, els bancs proporcionen informació sobre els ingressos i despeses d'interessos, els fons d'atur i els sindicats proporcionaran informació sobre les quotes d'afiliació, etc.
A l’hora de fer la declaració de la renda, caldrà afegir informació en el cas que sigueu el propietari d’un negoci o hàgiu venut un bé immobiliari o accions.
Per a més informació, consulteu els enllaços següents: Agència Tributària|Sweden.se.
Torna amuntAMUNT
Compte bancari
A Suècia tothom té dret a obrir un compte bancari però el procés pot ser una mica llarg. Disposar d’un compte en una entitat financera sueca no només us evitarà recàrrecs en transferències internacionals, sinó que també us facilitarà el pagament de factures i el cobrament de salaris.
El procés per obrir un compte bancari és relativament senzill. En general, només cal tenir certa documentació (passaport, registre o permís de residència, contracte laboral) i fer una visita a l’entitat bancària.
El primer pas que cal fer, i el més complicat, és obtenir el número personal d’identificació (personnummer) a través de l’Agència Tributària (Skatteverket). El número permetrà demanar el document d’identitat suec (IDkort), que en algunes entitats bancàries pot ser necessari per obrir el compte.
Un segon pas que es pot fer és obrir un compte a BankID, un servei que permet a les empreses, bancs, organitzacions o agències governamentals autenticar la identitat a l’hora de realitzar operacions digitals i validar-les.
BankID és una aplicació que es pot instal·lar al telèfon mòbil. També es pot instal·lar a l’ordinador personal. En aquest enllaç trobareu com fer-ho.
Torna amuntAMUNT
Assegurança mèdica
Tothom té dret a rebre atenció mèdica d’emergència a Suècia. Si esteu empadronats a Suècia, teniu accés al sistema sanitari públic, que és de copagament, és a dir, l’usuari o usuària ha de pagar una petita quantitat del cost del servei total, fins a una despesa màxima anual.
Els ciutadans i ciutadanes de la UE que visitin Suècia de forma temporal poden fer servir la targeta sanitària europea (TSE) per rebre serveis sanitaris sense costos addicionals. Us recomanem sol·licitar la TSE abans de marxar de Catalunya a través de la Seguretat Social espanyola.
El sistema de salut pública és descentralitzat i gestionat per les regions o municipis. Això significa que tant l’oferta de serveis com les tarifes varien en funció de cada indret. Tota la informació i serveis de salut i atenció primària es canalitzen a través del portal 1177.se.
Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents: Socialstyrelsen | 1177.se.
Torna amuntAMUNT
Assegurances socials
D'atur
El sistema de la seguretat social no inclou la cobertura en el cas de perdre la feina. Si bé hi ha un subsidi d’atur públic bàsic, si es vol tenir l’opció de cobrar una prestació per desocupació que es correspongui amb el salari cal contractar una assegurança d’atur privada (A-kassa), l’elecció del qual dependrà de la professió que s’exerceixi.
Per a més informació, consulteu els enllaços següents: Seguretat Social (Försäkringskassan) | A-Kassor.
Altres
Un cop establert a Suècia, és molt recomanable contractar una assegurança de la llar (hemförsäkring), tot i que no hi ha cap obligació legal de fer-ho. Aquest tipus d’assegurances ofereixen una àmplia cobertura, que inclou la pèrdua o danys a la propietat, lesions i danys a tercers.
Torna amuntAMUNT
Ensenyament
El sistema educatiu suec preveu 10 anys d’educació obligatòria, que comencen a partir dels 6 anys. Abans, per als infants d’entre 1 i 5 anys, hi ha l’opció de les escoles bressol (Förskola), un servei que ofereixen els municipis i que es paga en funció de la situació laboral dels pares i els seus ingressos.
L’escola obligatòria es divideix en quatre fases: preescolar o förskoleklass (curs 0), lågstadiet (cursos 1–3), mellanstadiet (cursos 4–6) i högstadiet (cursos 7-9). L’educació obligatòria inclou la sameskolor per als infants de la minoria sami.
També hi ha una xarxa d’escoles privades amb finançament públic o friskola, que segueixen el currículum nacional i necessiten l’aprovació de les autoritats educatives per ser reconegudes.
Un cop superada la fase obligatòria, els estudiants tenen l’opció de continuar tres anys més a l’educació secundària superior o Gymnasium (cursos 10-12). Es pot escollir entre 18 programes diferents, 6 dels quals són preparatoris per a la universitat i 12 més són de formació professional. Els requisits d’accés varien en funció del programa però tots ells demanen notes mínimes de suec, anglès i matemàtiques.
Pel que fa a l’educació superior, Suècia disposa d’algunes de les universitats més ben situades als rànquings internacionals. En total, hi ha una cinquantena d’universitats i col·legis universitaris, la majoria de les quals, de titularitat pública. Les condicions d’accés a cada una d’elles pot variar però, en general, totes demanen haver completat l’educació secundària superior.
A Suècia es pot demanar finançament en forma de subvencions o préstecs per estudis al Consell de Finançament d’Estudiants suec (CSN), tant els nacionals suecs com els estrangers. Podeu trobar més informació aquí.
Per a més informació, consulteu els enllaços següents: Sweden.se | University Admissions.
Torna amuntAMUNT
Duanes
En formar part de la UE, a Suècia hi ha lliure circulació de mercaderies i capitals.
Si us traslladeu des d'un país de la UE a Suècia, podeu endur-vos lliurement qualsevol objecte personal sense haver de fer front a cap cost de duanes. Si el trasllat es fa des de fora la UE, caldrà pagar alguns impostos (duanes, IVA...), si bé, en algunes condicions, se’n pot demanar exempció.
També cal tenir en compte que s’apliquen normes especials a determinats objectes o productes, com l’alcohol o el tabac.
Per a més informació, podeu consultar l’enllaç següent: Tullverket.
Torna amuntAMUNT
Mobilitat
Les dimensions de Suècia i el desequilibri en el repartiment de la seva població fan que l’oferta de transport públic variï molt en funció de la zona del país. Les zones urbanes i sobretot les grans ciutat disposen d’una bona oferta de transport públic que inclou metro, autobús i tramvies.
A la regió capital, l’empresa pública que gestiona el transport públic és Storstockholms Lokaltrafik, SL. Us recomanem obtenir la targeta SL per obtenir descomptes en els preus. A la regió de Västra Götaland, l’empresa pública que gestiona el transport públic és Västtrafik.
El transport interurbà està cobert per autobusos i ferrocarril, a més d’una xarxa d’una dotzena d’aeroports que ofereixen vols domèstics. La menor oferta a les zones rurals i nuclis més disseminats fa que el vehicle privat hi sigui indispensable.
El transport de llarga distància es pot fer per tren, avió o carretera. Statens Järnvägar SJ és l’empresa pública ferroviària que connecta la capital, Estocolm, amb les altres principals ciutats del país com Malmö, Göteborg i, fins i tot, amb les capitals dels altres països escandinaus, Copenhagen i Oslo.
Per a més informació, podeu consultar l’enllaç següent: visitsweden.com.
Allotjament
Trobar allotjament a les ciutats sueques pot ser complicat, sobretot a les principals ciutats: Estocolm, Göteborg i Malmö. Hi ha poca oferta de pisos i habitacions de lloguer en comparació amb la demanda, sobretot a les zones més cèntriques. A les zones rurals és més fàcil trobar allotjament.
Hi ha dues tipologies d’habitatges de lloguer. Una és la d’habitatges de primera mà, en què el contracte se signa directament amb el constructor o administrador de finques. A les grans ciutats aquest tipus de contractes poden comportar diversos anys de llista d’espera.
L’altra és la de segona mà, en què el contracte se signa amb un propietari, el qual, normalment, té el permís de la comunitat per llogar el pis durant un temps màxim d’un any. Aquest tipus d’habitatges són els que es poden trobar en portals web com els següents:
Facebook també és una via molt usada per trobar pis. Tanmateix, cal anar alerta, ja que hi ha molts casos de frau associats als lloguers. Us recomanem sempre veure el pis i/o l’habitació i no pagar mai cap dipòsit per avançat.
Si us heu desplaçat per estudis, algunes universitats ofereixen allotjament per als estudiants internacionals i la majoria disposa d’algun tipus de servei d’allotjament. Podeu consultar-ho amb la institució corresponent.
