Una actuació ràpida, un epidemiòleg al
capdavant del ministeri de Salut i un
sistema sanitari sòlid són alguns dels
elements que han portat Costa Rica a
tenir un dels índexs de mortalitat per
coronavirus més baixos d’Amèrica: dues
persones per cada milió d’habitants han
perdut la vida. En total, dotze dels
1.538 casos de covid-19 comptabilitzats,
un 0,78% (dades del 12 de juny). Però en
plena desescalada, el risc de rebrots
continua sent elevat, i és per això que
el govern de centreesquerra de Carlos
Alvarado insisteix a la població que no
es confiï. Especialment després del
repunt de casos detectat en els últims
dies a prop de la frontera amb
Nicaragua.
Costa Rica va ser el primer país
centreamèrica a confirmar un positiu, el
6 de març. Des del primer moment,
Alvarado va deixar en mans del ministre
de Salut, Daniel Salas, la gestió de la
pandèmia. Salas, epidemiòleg i amb
experiència en l’àmbit de la salut, ja
havia format part de la Comissió de
Preparació per a la Pandèmia de la Grip
A. En els últims mesos s’ha convertit en
una referència per a la ciutadania
perquè ha aconseguit contenir la
propagació. Les dades criden l’atenció
en un país on no s’ha aplicat la
quarantena obligatòria, ja que
constitucionalment no està permesa. “El
govern va haver de ser creatiu per
augmentar el distanciament social”,
explica Claudio Mora, investigador
sènior a Incae i professor a la
Universitat de Costa Rica (UCR).
Restriccions al trànsit, tancament de
fronteres, espais públics i comerços i
la prohibició d’actes massius són
algunes de les mesures del govern
després de declarar l’estat
d’emergència, quan només hi havia 41
positius del virus al país, on viuen
prop de cinc milions de persones.
Però Costa Rica no ha sigut l’únic país
de l’Amèrica Llatina que ha reaccionat
amb mesures contundents a la pandèmia,
recorda el professor de relacions
internacionals a la Universitat Autònoma
de Barcelona Rafael Grasa. Altres estats
també ho han fet sense obtenir tan bons
resultats, com el Perú. Així, l’èxit de
Costa Rica va més enllà de les
actuacions immediates. Començant pel
“sistema de salut articulat i públic
distribuït a pràcticament tot el país”,
exposa Luis Villalobos, expert en salut
pública de Costa Rica. Un dels seus
punts forts és la xarxa d’atenció
primària implementada amb un reforma al
sistema de salut el 1994.
Costa Rica també va posar en marxa a
l’abril el Pla de Vigilància Sentinella,
nascut precisament per fer front a la
grip A, i que consisteix en fer proves a
pacients respiratoris que no s’ajustin a
la definició de cas sospitós. A hores
d’ara, s’han fet més de 30.000 tests,
segons dades oficials. A això s’hi suma
la feina de Correus juntament amb la
Fàbrica Nacional de Licors (FANAL), que
durant la crisi ha passat a produir
alcohol en gel per repartir-lo a
domicili. També es va fer un enviament
de medicaments a la gent gran perquè no
hagués de sortir de casa.
Grasa apunta, a més, que sense uns
“indicadors socioeconòmics positius” en
relació amb la resta de la regió, frenar
la pandèmia hauria sigut més complicat.
“És la Suïssa de Centreamèrica”,
sintetitza, i recorda que és el país amb
més esperança de vida de l’Amèrica
Llatina i un dels que tenen un millor
índex de desenvolupament humà (del
0,79).
“Tenim un país que no té exèrcit sinó
que fa una inversió molt alta en
política social”, destaca Villalobos,
que apunta al sistema d’abastiment
d’aigua potable, que a Costa Rica arriba
a pràcticament el 98% de la població,
com una altra clau perquè els ciutadans
puguin seguir les recomanacions
d’higiene.
L’estabilitat política també ha
facilitat la presa de decisions.
L’estudi d’opinió pública més recent (de
l’abril) del Centre d’Investigació en
Estudis Polítics (CIEP) de la UCR
destaca que el “74,5% de la ciutadania
confia en les decisions governamentals
per fer front a la pandèmia”, el 93,89%
dels enquestats valoren positivament les
mesures sanitàries i el 70,68% les
econòmiques. “Hi ha hagut un augment en
la credibilitat del govern i un fort
suport a les decisions que ha pres”,
exposa Ronald Alfaro, un dels autors de
l’estudi: “Això li ha donat oxigen per
afrontar la pandèmia”. L’enquesta també
mostra, no obstant, preocupació pels
efectes econòmics del covid-19, en un
país amb una elevada taxa d’ocupació
informal -del 46,1%, segons dades de
l’Institut Nacional d’Estadística i
Censos de Costa Rica-. El 57% dels
enquestats van dir que tenien
dificultats per subsistir. Per intentar
mitigar aquest problema, el govern va
aprovar el mes passat un programa
d’ajuts econòmics per als afectats pel
virus.
El risc de la segona onada
Però malgrat haver estat aplaudit
internacionalment, Costa Rica s’enfronta
ara a una segona onada de la pandèmia
que té el govern en alerta. En els
últims dies s’ha detectat un repunt de
casos, la majoria en empreses agrícoles
frontereres amb Nicaragua, on es creu
que la crisi sanitària és molt pitjor.
El govern de Daniel Ortega ha restat
importància a la malaltia i, a més, hi
ha molts dubtes sobre la veracitat de
les dades de contagis que dona.
“Nicaragua ha adoptat molt poques
mesures contra el covid-19 i, per tant,
és possible que el nombre de casos sigui
molt elevat”, apunta Moral. Costa Rica
tem que tenir una frontera porosa amb
Nicaragua pugui complicar la situació
interna. A finals de maig, el ministre
Salas va dir que Nicaragua és “el
principal risc” per a Costa Rica, degut
a “l’alt nivell de circulació del virus”
en aquest país.
“En l’actualitat els contagiats ja no
són persones que havien viatjat fora del
país i, per tant, de classe mitjana,
sinó gent pobra, treballadors de finques
agrícoles”, adverteix Villalobos.
Precisament aquesta pobresa i les males
condicions laborals amenacen de fer gran
el pic de contagis. Diverses
organitzacions no governamentals han
demanat al govern costa-riqueny que
garanteixi l’accés a la salut dels
indocumentats procedents de Nicaragua.
Amb tot, els experts demanen cautela i
recorden que el repunt també ha
coincidit amb la relaxació de les
mesures per al distanciament social. “La
segona onada requereix prendre mesures
immediatament i reconèixer que el
problema és de tot el país”, demana
Mora.
Des de fa una dècada Corea del Sud ha
convertit les seves sèries, pel·lícules
i grups de música en una arma per
guanyar pes en el joc polític mundial i
en la cultura popular global
Després de tres hores de manifestació
estàtica, s'han produït enfrontaments
entre els manifestants i les forces de
l'ordre. La policia ha utilitzat gasos
lacrimògens contra els manifestants que
els han llançat pedres.
La sentencia del Alto Tribunal, que
establece que los saharauis nacidos
antes de 1975 en territorio español no
tienen derecho a la nacionalidad, vuelve
a levantar las críticas contra España.
BORJA FERNÁNDEZ @borfernandezs
El Estado español ha elegido la senda
del olvido para abordar la cuestión
saharaui. No es de extrañar. Lo que ha
sucedido en el Sáhara Occidental en
estos últimos 45 años ha sido un
problema que ha generado -y genera- una
incomodidad patente en las esferas de
poder del país. Las delicadas relaciones
con Marruecos han sido siempre un freno
a cualquier solución al conflicto y un
factor clave en tímido papel que ha
jugado España, siempre inclinada a
barrer este tema debajo de la
alfombra.
Por eso, la decisión del Tribunal
Supremo de no considerar a los nacidos
en el Sáhara Occidental antes de 1975
–año en el que España abandonó deprisa y
corriendo el territorio del Magreb– no
tienen derecho a la nacionalidad
española es algo más que el enésimo
golpe contra la capacidad de resistencia
saharaui. Es la constatación del
desentendimiento de España de una
cuestión de la que es directamente
responsable.
Así lo entiende Abdulah Arabi, delegado
del Frente Polisario en España,
movimiento de liberación del pueblo
saharaui, quien ha asegurado a Público
que se trata de un dictamen
"sorprendente" del Alto Tribunal. "Es un
derecho que corresponde a cualquier
saharaui", ha afirmado. Aunque considera
que "lo más preocupante" de esta
decisión es que "se intenta eludir una
responsabilidad histórica del Estado
español".
Escolta del Frente Polisario vigila una
zona del Sáhara Occidental. JOSE
CARMONA
El Supremo sentencia que nacer en el
Sáhara Occidental antes de 1975 no da la
nacionalidad española
PÚBLICO / EFE
Porque España, pese a sus intentos de
ceder la administración del territorio a
Marruecos y Mauritania en 1975, sigue
siendo a ojos de la ONU la potencia
administradora del Sáhara Occidental.
Pero, a tenor de lo visto en la
sentencia del Supremo, no existe
demasiado interés en inmiscuirse para
buscar una salida al conflicto en forma
de referéndum.
"El Sáhara Occidental ha tenido
representantes en las Cortes y
pasaportes nacionales españoles"
Para Arabi no se puede "negar el derecho
a la nacionalidad a un pueblo que ha
formado parte de España, que ha tenido
representantes en las Cortes y que ha
tenido pasaportes nacionales españoles".
Hasta ahora, las sentencias de los
tribunales reconocían el derecho de
estas personas a acceder a la
nacionalidad española.
Eso sí, no sin grandes dificultades. El
hecho de que España no reconozca a la
República Árabe Saharaui Democrática
(RASD) supone una traba importante para
todos aquellos que quieran recuperar su
nacionalidad española a la hora de
presentar los documentos pertinentes que
les permitan acceder a ese derecho.
Un coche del Frente Polisario en el
desierto del Sahara Occidental. JOSE
CARMONA
El oro del Sahara y el expolio de
Marruecos
JOSE CARMONA
El rechazo a la sentencia del Supremo
también ha llegado desde la sociedad
civil española. La Coordinadora Estatal
de Asociaciones Solidarias con el Sáhara
(CEAS), por boca de su presidente Pepe
Taboada, ha calificado como "un nuevo
atropello" contra el pueblo saharaui.
"Es una nueva conspiración contra los
saharauis. La primera fue en 1975, con
la firma de los Acuerdos de Madrid, con
los que se quería borrar al pueblo
saharaui de su tierra", advierte a
Público sobre el tratado que firmó
España en el que repartía la
administración del territorio junto a
Marruecos y Mauritania.
"Los saharauis tenían todos los derechos
y obligaciones, como cualquier provincia
española", recuerda Taboada, que señala
a los magistrados del Alto Tribunal. "De
la noche a la mañana, quieren cortar
todos esos lazos, esa Memoria
Histórica", apunta el dirigente de
CEAS.
El rastro de la provincia 53
En su sentencia, el Supremo basa su
decisión en que el Sáhara Occidental
nunca adquirió el rango de provincia.
Para ello, se apoya en las leyes del
régimen franquista que se aprobaron para
posibilitar la salida española del
continente africano y en las que se
afirma que el territorio saharaui poseía
"un régimen peculiar con analogías al
provincial".
Nómada en el desierto del Sáhara
Occidental. JOSE CARMONA
Muros y minas antipersona: la estrategia
de Marruecos para frenar a los
saharauis
JOSE CARMONA
El Estado español disponía de dos sedes
del Registro Civil en territorio
saharaui
Sin embargo, existen voces que han
aducido que el Sáhara sí formó parte de
las provincias españolas. Es el caso del
periodista y escritor saharaui Ali Salem
Iselmu, quien afirma que la decisión de
tribunal "no es coherente" con la
historia que une a ambos territorios.
"Había una población censada con
documentación española", argumenta
Salem, que también señala que el Estado
español disponía de dos sedes del
Registro Civil en territorio
saharaui.
De la misma opinión es Raabub Mohamed
Lamin, para quien este último parecer de
la Justicia española es un intento de
"sacudirse la responsabilidad" por todo
lo sucedido desde el abandono del
Sáhara. "La historia de España y todos
los españoles son testigo de que todos
los saharauis teníamos DNI español",
resalta.
Precisamente los documentos de la época
suponen otro de los grandes argumentos a
la hora de defender el estatus de
provincia del Sáhara Occidental. Muchos
saharauis, entre ellos Salem Iselmu,
conservan documentos de identidad,
pasaportes o libros de familia que
atestiguan su nacionalidad española.
"Los hechos y la realidad superan a la
propia sentencia", asevera el
escritor.
Brahim Gali, líder del pueblo saharaui,
durante la rueda de prensa exclusiva con
medios españoles. JOSE CARMONA
Brahim Gali: "Si el nuevo gobierno de
España repara las injusticias contra el
pueblo saharaui, borraría una mancha
negra"
JOSE CARMONA
Documento de la unidad familiar del
Ministerio de Trabajo español, donde
sale el Sáhara como provincia. Cedido
por Ali Salem Iselmu.
Documento de la unidad familiar del
Ministerio de Trabajo español, donde
sale el Sáhara como provincia. Cedido
por Ali Salem Iselmu.
Lo cierto es que incluso en la
tumultuosa salida española de los
territorios saharauis se reconoció el
derecho de sus habitantes a acceder a la
nacionalidad. Según el Real Decreto
2258/1976 del 10 de agosto, se
establecía que “optar por la
nacionalidad” los naturales del Sahara
que residían en el territorio nacional,
así como los que estuvieran fuera del
mismo.
El problema es que para entonces la
retirada española ya se había hecho
efectiva, Marruecos ya había ocupado la
región y muchos saharauis se encontraban
o luchando o huyendo de las tropas
marroquíes. "Desde un principio se obró
y se actuó mal", denuncia Salem Iselmu,
que considera que existen "intereses
políticos" para que se siga actuando de
la misma forma 45 años después.
La situación se vuelve especialmente
dolorosa cuando se compara con el trato
dado con España con otros pueblos. Es el
caso de los sefardíes, los descendientes
de los judíos españoles expulsado de la
península por los Reyes Católicos. En
2015 y tras cinco siglos, el Ejecutivo
de Mariano Rajoy les devolvía la
nacionalidad española, mientras que los
saharauis son sistemáticamente
ninguneados y se topan con trabas para
acceder a ese mismo derecho.
Ante este agravio comparativo surge una
pregunta: ¿por qué es diferente para los
saharauis? "Existe una complicidad entre
España y Marruecos para mantener esta
ocupación, porque aquí hay mucha gente
que se está beneficiando de esta
cuestión", sentencia Mohamed Lamin.
Brasil superó a Reino Unido y se
convirtió este viernes en el segundo
país con mayor número de muertes por
Covid-19 al alcanzar los 41.828
fallecidos, con muchas regiones del país
inmersas ya en una cuestionada
desescalada pese a la aún fuerte
propagación de la enfermedad
Com 41.828 óbitos, país ultrapassa Reino
Unido. Pesquisadores veem aceleração da
doença com reabertura do comércio.
Projeção calcula 60.000 mortos até o fim
do mês
Madrid, Barcelona, Lleida, Salamanca,
Àvila, Segòvia i Sòria seguiran en fase
2, de moment, i la resta de províncies
de l'estat espanyol que faltaven per
entrar a la fase 3 ho faran dilluns
Després d'una setmana d'enfrontaments
per la mort de George Floyd, la policia
es va retirar i els activistes han
convertit un barri en un festival
pacífic
Caçadors furtius han assassinat un dels
últims exemplars de goril·la de muntanya
del Parc Nacional Impenetrable de
Bwindi, a Uganda. Es tracta de Rafiki,
un goril·la mascle d'esquena platejada,
membre d'una família formada per 17
membres.
Aquest goril·la era una figura molt
coneguda entre els ugandesos i entre els
visitants del parc de Bwindi. El seu
nom, Rafiki, vol dir "amic" en suajili.
La mort assassinat de Rafiki ha causat
una gran commoció al país.
Segons l'autòpsia, el goril·la va morir
per la ferida que li va causar un
objecte aflilat que li va travessar la
part superior esquerra de l'abdomen i
que li va afectar órgans vitals.
L'Autoritat de Vida Salvatge d'Uganda
(UWA) ha detingut a quatre sospitosos
per la mort de Rafiki al mateix parc de
Bwindi. Un d'ells ha confesat que el va
matar en defensa pròpia quan el goril·la
el va intentar atacar a ell i els seus
tres companys. Ara, els quatre estan
detinguts a l'espera de judici.
El Parc Nacional de Bwindi està situat
al sudoest d'Uganda i fa frontera amb
Ruanda i la República Democràtica del
Congo, en una zona que és ja l'únic racó
del món on es poden trobar aquesta
espècie de goril·les.
Els vigilants del parc feia 10 dies que
no tenia senyals d'on estava Rafiki.
Finalment un equip de rastrejadors van
trobar el seu cadàver dins la reserva
natural.
El bosc de Bwindi, que forma part del
Patrimoni Mundial de la Humanitat de
l'ONU des de l'any 1994, és el refugi de
gairebé la meitat dels goril·les de
muntanya que queden al món. En aquest
parc es calcula que hi ha uns 400
exemplars. La població d'aquests grans
animals està en perill crític d'extinció
i s'estima que queden poc més d'un miler
d'exemplars, segons el Fons Mundial per
a la Natura (WWF).
Às três da tarde desta quinta-feira,
primeiro dia de reabertura dos centros
comerciais de São Paulo após a fase mais
rígida da quarentena, já havia gente
esperando às portas do shopping Tatuapé
uma hora antes do horário previsto—os
estabelecimentos só podem funcionar
entre as 16h e as 20h—. Aos menos 250
pessoas faziam fila para entrar no
popular centro de compras da zona leste
da cidade. Eram famílias com crianças,
casais e grupinhos de jovens que, embora
com receio pelas mais de 5.000 mortes
registradas na cidade por covid-19,
aproveitaram a oportunidade para
resolver pendências ou simplesmente
matar a saudade do bastião de lazer da
maioria dos brasileiros. A atração pelos
shoppings derrotou o medo da doença cujo
total de mortos nacionais passou de
40.000 nesta sexta-feira.
La pandemia por la Covid-19 no está
afectando únicamente a las personas.
Algunos animales son también víctimas
colaterales del coronavirus. Este es el
caso por ejemplo de los elefantes
domesticados o...
Una ola de indignación recorre África.
Esta semana, el grito global Black Lives
Matter (Las vidas negras importan)
sobrevoló países como Sudáfrica, Ghana,
Nigeria o Kenia, donde se organizaron...
Estados Unidos también reprocha a La
Haya que la fiscal jefe, Fatou Bensouda,
abriera el año pasado una investigación
formal sobre los presuntos crímenes de
guerra cometidos en territorio
palestino, lo cual pone en el punto de
mira a Israel.
http://www.publico.es/internacional/trum
p-aprueba-sanciones-funcionarios-del.htm
l
"Responder al impacto social negativo
del programa se convirtió en un objetivo
estratégico adicional", afirma el
informe de Joaquín Almunia para el MEDE
sobre el rescate griegoDOCUMENTO | El
informe de Joaquín Almunia sobre el
rescate griegoBruselas alerta ahora de
las consecuencias de los recortes en
servicios sociales que la propia UE
lleva una década exigiendo
Com a reacció a l'anunci al març de
l'obertura d'una investigació sobre
possibles crims de guerra comesos per
les tropes nord-americanes a
l'Afganistan, l'administració Trump ha
anunciat aquest dijous sancions contra
els membres del Tribunal Penal
Internacional (TPI) de la Haia
involucrats en aquesta investigació i
contra els seus col·laboradors.
L'objectiu, segons ha explicat el
secretari d'Estat, Mike Pompeo, és
evitar que un militar nord-americà que
"va defensar de manera honorable" el seu
país "abatent terroristes" a
l'Afganistan pugui ser detingut vint
anys després mentre és "en una platja
europea amb la seva família". Per a
Pompeo, aquest militar seria acusat per
un tribunal "corrupte" i amb
"motivacions polítiques". La Haia, ha
afirmat, està duent a terme una "croada
ideològica" contra els Estats Units.
Pompeo ha comparegut al costat del
fiscal general, William Barr, del cap
del Pentàgon, Mark Esper, i de
l'assessor de Seguretat Nacional, Robert
O'Brien, per donar entitat i suport a
una ordre executiva signada pel
president, Donald Trump. Per a Pompeo,
reflecteix l'"essència de la política
internacional de l' America first" del
mandatari.
El Tribunal Penal Internacional
investigarà crims de guerra a
l’Afganistan
El Tribunal Penal Internacional
investigarà crims de guerra a
l’Afganistan
En l'ordre es precisa que es congelaran
els béns als Estats Units dels
investigadors i que se'ls denegaran
visats tant a ells com als seus
familiars. Encara que Pompeo ha dit que
aquesta mesura no l'alegra, ha
justificat que no es pot permetre als
investigadors i als seus familiars
"venir als Estats Units a comprar i
viatjar" i, en definitiva, a "gaudir de
les llibertats" del país mentre
persegueixen "els defensors d'aquestes
llibertats". Els estrangers que
col·laborin amb la Haia són susceptibles
de ser afectats per les sancions. Una
amenaça que fan extensiva als que
investiguin països aliats. Més en
concret Israel.
Els Estats Units, que no reconeixen la
jurisprudència del Tribunal Penal
Internacional, ja van revocar el 2019 el
visat al fiscal en cap d'aquest
organisme, Fatou Bensouda, per haver
seguit endavant amb el propòsit
d'investigar què va passar a
l'Afganistan entre el 2003 i el 2014,
inclosos l'assassinat de civils pels
talibans i les presumptes tortures a
presoners a mans de les autoritats
afganeses i de l'exèrcit nord-americà i
la CIA. Al contrari que Washington,
Kabul sí que és membre del tribunal,
cosa que permetria que nord-americans
implicats en la guerra en aquest país
entressin dins de la seva jurisdicció.
Però l'Afganistan ha advocat per una
investigació interna. Bensouda va
afirmar el 2017 que tenen prou proves
que forces dels Estats Units "han comès
actes de tortura, tracte cruel,
ultratges contra la dignitat personal,
violacions i violència sexual" tant en
territori afganès com en instal·lacions
de la CIA en diversos països
europeus.
Denúncia de manipulació
En un comunicat, la portaveu de la Casa
Blanca, Kayleigh McEnany, ha dit que
l'administració està "preocupada perquè
nacions adversàries estan manipulant el
Tribunal Penal Internacional encoratjant
al·legacions contra personal dels Estats
Units". El fiscal general, William Barr,
ha sigut més concret i ha apuntat contra
Rússia, país al qual ha acusat de
"manipular" aquesta institució. Moscou
no forma part del tribunal, ni el fiscal
general ha aportat proves de la seva
acusació. Barr també ha dit que el
departament de Justícia "ha rebut
informació sòlida i creïble" de
"corrupció financera i malversació als
més alts nivells de l'oficina del
fiscal" Fatou Bensouda. Tampoc n'ha
aportat proves.
Creat sota el paraigua de l'Estatut de
Roma, el Tribunal Penal Internacional es
va posar en funcionament el 2002 per
perseguir crims de guerra, crims contra
la humanitat i genocidis. Té el
reconeixement de 123 països. Encara que
Bill Clinton va signar l'Estatut de Roma
el 2000, mai va enviar el document al
Senat per a la seva corresponent
ratificació. Un any després George W.
Bush va signar una llei que buscava la
immunitat per als soldats nord-americans
davant la Haia. El 2002 John Bolton,
llavors funcionari del departament
d'Estat, va esborrar la signatura de
Clinton en un acte a les Nacions
Unides.
La reacció de la UE
La Unió Europea ha mostrat aquest dijous
públicament el seu suport al Tribunal
Penal Internacional després de l'anunci
de la Casa Blanca. "És un tema de gran
preocupació. Nosaltres, la UE, som ferms
partidaris del TPI i puc reiterar el meu
suport. El tribunal ha jugat un rol clau
per abordar crims internacionals", ha
declarat en una roda de premsa l'alt
representant per a Afers Exteriors i
Política de Seguretat de la UE, Josep
Borrell.
A partir d'aquest divendres, els
andorrans podran desplaçar-se fins a la
regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran,
però els ciutadans catalans encara no
podran anar al Principat
Corea del Sur empezó a probar ayer un
polémico sistema de control y rastreo de
contagios en el que la privacidad del
ciudadano deja de existir por completo.
El plan contempla que todas las personas
que visiten clubes nocturnos, bares,
clubs de karaoke, discotecas, gimnasios
en los que se realicen ejercicios en
grupo y salas de conciertos con público
de pie en interiores, están obligadas a
utilizar algunas de las apps disponibles
que permiten generar un código QR
personalizado que se puede escanea en la
entrada de esos locales.
El objetivo es tener perfectamente
identificado a cada uno de los
visitantes para que, en el caso de que
se detecte un contagio, poder
localizarlo de una forma rápida y
segura.
El proyecto se pone a prueba después de
la aparición de un brote en una zona de
clubs nocturnos
La idea surgió después de que el mes
pasado se registrara en este país
asiático un inquietante brote de
contagios en una zona de bares nocturnos
de Seúl. Para las autoridades, la
solución para evitar ese tipo de
situaciones es tener localizado a todo
aquel que pasa por un lugar que después
se convierte en foco de contagio. El
sistema no pasaría la legislación de
privacidad europea.
Para empezar, la información de la
persona se registrará en una base de
datos del Servicio de Información de la
Seguridad Social durante cuatro semanas,
antes de ser eliminada de forma
automática, según señala el Ministerio
de Salud y Bienestar de Corea del Sur.
El problema es que, aunque se borre de
los servidores informáticos el registro
del último mes, el sistema sigue
acumulando cada día el historial de paso
de la persona –en realidad su número de
teléfono– por los diferentes locales,
por ejemplo bares y clubs nocturnos. Es
decir, que siempre se pueden saber los
movimientos de alguien durante los
últimos treinta días por lugares de ocio
de una forma escandalosamente
precisa.
Además, el citado proyecto contempla que
los gobiernos locales también pueden
designar otras instalaciones como de
alto riesgo para los contagios del
coronavirus. En esa categoría entrarían
espacios como las bibliotecas, los
hospitales, los restaurantes o las
iglesias.
Uno de los distritos de Seúl,
Seongdong-gu, ha establecido el sistema
de rastreo mediante códigos QR en 172
instalaciones. Las pruebas se
prolongarán durante 6 meses antes de
decidir si es conveniente aplicarla de
una forma más generalizada.
En un primer momento, Corea del Sur
recurrió a un sistema de registro de las
personas que visitaban bares y
restaurante. Al llegar al
establecimiento, tenían que registrarse
y dejar su información de contacto, con
número de teléfono para ser
localizados.
Cuando se produjo el brote de hace un
mes en una zona de ocio nocturno, las
autoridades descubrieron a la hora de
intentar localizar a los potenciales
contagiados que el 30% de ellos había
proporcionado datos falsos, por lo que
no se les pudo localizar para de ese
modo establecer las necesarias medidas
sanitarias que impidieran la propagación
del coronavirus.
Aunque el sistema de Corea del Sur no
llega al extremo del de Singapur, con
geolocalización y mapas de posibles
contagiados, el proyecto suscita
controversia entre los defensores de los
datos personales y los que creen que la
salud pública justifica que el gobierno
tenga información que en prinicipio
sería inviolable.
Las manifestaciones contra el racismo en
Reino Unido, a raíz de la muerte de
George Floyd en EEUU, están sirviendo de
espejo para mirar su propia historia:
imperialistas, esclavistas y racistas.
Términos, ahora inaceptables para la
mayoría de británicos. El alcalde de
Londres anuncia una revisión de las
esculturas y los nombres de las calles
"por la incómoda verdad" que
representan. La estatua del traficante
de esclavos, Edward Colston, en Bristol,
ha sido derribada por los manifestantes
Luis Fernando López se ha disculpado
tras amenazar a un ciudadano y el
viceministro Franz Choque ha sido
destituido por "politizar y
electoralizar" el programa de empleo, a
la vez que se publicaba un nuevo estudio
cuestionando la validez estadística del
informe elaborado por la OEA, que sirvió
de base y coartada a los opositores de
Evo Morales.
El Gobierno de Daniel Ortega y Rosario
Murillo alentó participar en las
"Caminatas del amor en tiempos de la
COVID-19". Al menos 60 de sus
colaboradores o cargos afines han
fallecido o han desaparecido de la
escena pública
La ciudad celebra la tercer y definitiva
despedida por la más famosa víctima de
la brutalidad policial
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200609/481701158462/houston-celebra
-ultimo-funeral-george-floyd.html
Las calles de Estados Unidos gritan:
–Di su nombre.
–George Floyd.
Este martes llegó al final de su camino.
Houston, la ciudad texana que
consideraba su hogar, celebró el tercer
y definitivo funeral por la más famosa
víctima de la brutalidad policial.
El afroamericano George Floyd era un
hombre común. De un físico
impresionante, pero común. Los amigos de
infancia y juventud, que han ido
desfilando por los canales de
televisión, le recordaron como un
gigante siempre de buen humor.
“Quiero tocar la gloria”, le dijo a uno
de sus compañeros en el instituto. Su
trayectoria se torció. Pasó por la
cárcel, se rehabilitó y se estableció en
Minneapolis.
George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”
GREG ABBOTT Gobernador republicano de
Texas
Lo que no logró en vida lo ha conseguido
con su muerte. Más allá de su último
suspiro, de esos ocho minutos y 46
segundos en que el policía Derek Chauvin
presionó con su rodilla sobre su cuello,
sin atender la súplica del “no puedo
respirar”, Floyd se ha convertido en un
símbolo.
“Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”, afirmó uno de los congregados
ante la iglesia The Fountain Praise por
la que el lunes desfilaron 6.000
texanos.
Desde que falleció el 25 de mayo,
decenas de ciudades han visto sucederse
las protestas por George Floyd. Su
defunción, a los 46 años, ha insuflado
energía al movimiento que reclama la
reforma de la justicia para acabar con
los prejuicios por el color de la
piel.
La mayoría apoya las manifestaciones,
indicó una encuesta del The Washington
Post. El 69% de los ciudadanos señaló
que la muerte de Floyd representa un
problema amplio en la policía en
general, por un 29% que cree que lo de
Minneapolis es algo aislado.
“George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”, dijo
el gobernador republicano de Texas, Greg
Abbott.
Houston celebra el último funeral por
George Floyd
Houston celebra el último funeral por
George Floyd (DAVID J. PHILLIP / AFP)
George ya descansa junto a su madre,
Cissy
Frente a las peticiones en las calles de
retirar la financiación de los cuerpos
policiales, los demócratas han
presentado un proyecto de ley para
acabar con el excesivo uso de la fuerza
de los uniformados contra los
afroamericanos. Dado el control
conservador del Senado, el futuro de
esta iniciativa parece efímero, pero
dentro de los republicanos también se
han alzado voces a favor de que se
emprenda una reforma.
Sin embargo, el presidente Trump es el
guía. Su respuesta consiste en que “la
gran mayoría de los policías son buenos”
y en ensalzar su visión de la ley y el
orden. Este martes dio otra pista. En su
tuit, sin pruebas, sugirió que era un
montaje esa escena en que un hombre de
75 años sale malherido tras ser empujado
por policías de Buffalo. Según Trump,
ese hombre que acabó con la cabeza
ensangrentada es un antifa y exageró en
su caída.
El gobernador neoyorquino, Andrew Cuomo,
le acusó de “cruel y peligroso” por dar
pábulo a teorías conspirativas. “¿La
sangre era falsa? ¿Nos engañaron
nuestros ojos? No. El hombre sigue en el
hospital y el presidente lo
menosprecia”, señaló Cuomo.
Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”
Al contrario de la crítica y el
desprecio que causó el tuit de Trump, el
aspirante demócrata Joe Biden expuso el
perfil de la compasión y la
solidaridad.
Aludiendo a “la pequeña Gianna”, la hija
de George Floyd, Biden se planteó:
“Ningún niño debería preguntar una
cuestión que se han preguntado muchos
niños negros por generaciones, ¿por qué
papá se ha ido?”.
Remarcó en su mensaje que “no podemos
dejar escapar este momento, una vez más,
para rechazar el racismo, esa picadura
en nuestra alma, y el abuso sistemático
que infesta la vida estadounidense. Es
el momento para la justicia racial”. Y
añadió: “Entonces le diré a Gianna que
tu padre cambió el mundo”
La familia dio las gracias. Uno de los
testimonios más ovacionados fue el de
Brooke, la sobrina: “Dicen que se ha de
hacer América grande de nuevo. Para
nosotros nunca ha sido grande”.
George ya descansa junto a su madre,
Cissy. Su memoria perdura en la
conciencia colectiva.
Número de páginas na Internet que
pregam a supremacia branca cresceram
desde 2019 e se alimentam de discursos e
de gestos do presidente e de outros
apoiadores, dizem estudiosos
Capital se aproxima dos 5.000 óbitos em
decorrência da covid-19. Prefeitura
garante que sistema de saúde não
colapsará com reabertura de
imobiliárias, lojas e shoppings a
partir desta quarta
Mientras la mayoría de países europeos
relajan las medidas sanitarias contra la
pandemia porque ésta remite, el régimen
nacionalista polaco las va levantando
pese a que los nuevos contagios en el
país siguen creciendo.
Los epidemiólogos alertan que el
descongelamiento decretado por el
Gobierno –apertura de cines,
restaurantes, centros comerciales,
iglesias y el permiso para reuniones– es
prematuro. El Gobierno ganó el pasado
viernes el voto de confianza que había
solicitado a fin de dar imagen de
solidez, jactándose de haber contenido
la pandemia. “Hemos tenido más éxito que
otros países, incluidos los más ricos de
la UE”, afirmaba exultante el jefe de
gobierno, Mateusz Morawiecki.
La realidad no tardó en desmentir al
Gobierno. El sábado y domingo Polonia
registró 576 y 575 nuevos contagios
respectivamente, los máximos desde el
comienzo de la pandemia. En total, hasta
hoy ha habido 26.780 contagiados y 1.161
muertos. La tasa de nuevos contagios se
mantiene alta en comparación con España,
Italia o Suecia,aunque está por debajo
de la vecina Bielorrusia o Gran
Bretaña.
El epicentro se ha trasladado a la
región de Silesia, al sur del país,
donde un fuerte rebrote en las minas de
hulla obligó el lunes al Gobierno a
decretar el cierre parcial de doce minas
de carbón. Las minas silesianas reúnen
la mayoría de nuevos contagios (un 20%
del total desde el inicio de la
epidemia). La respuesta a la paradoja de
que un gobierno triunfante toma medidas
contradictorias, levantando
restricciones a nivel nacional e
imponiéndolas en regiones más afectadas,
es que los nacionalistas procuran
convencer a los polacos de su éxito y
así asegurarse la victoria en las
elecciones presidenciales. Su candidato
para la reelección en los comicios del
28 de junio, el presidente Andrzej Duda,
declaro el lunes: “¿Acaso son muchos los
varios centenares de nuevos contagios
diarios? Yo creo que en comparación con
otros países europeos no son muchos”.
Los epidemiólogos son contrarios a la
relajación de medidas. “La epidemia se
mantiene al nivel que tuvo en marzo
–afirma Pawel Grzesiowski, especialista
en enfermedades contagiosas–. El
relajamiento de restricciones invita al
rebrote”. El profesor Krzysztof Simon,
del hospital de Wroclaw, confirma: “No
hacemos bastantes tests. El número real
de contagios es cinco veces superior al
registrado oficialmente, o sea cerca de
100.000. Hay peligro de una nueva oleada
en verano. Debemos mantener la guardia”.
36 RD CONGO - El 'black lives matter' resucita los fantasmas del rey Leopoldo II por el genocidio en el Congo belga. hasta 15 millones de personas se calcula que fueron asesinadas en la depredación del Congo belga.
Va ser l'elecció més disputada en
dècades: Evo Morales, el primer
president indígena de Bolívia, es
postulava per a un quart mandat,
enfrontat a una oposició que el veia com
un líder autoritari i reticent a
renunciar al poder.
Evo Morales dimiteix
Evo Morales dimiteix
Al començar el recompte preliminar de
vots, el 20 d'octubre de 2019, les
tensions van augmentar. Quan el recompte
es va aturar -de sobte i sense
explicacions- i es va reiniciar
l'endemà, va mostrar que Morales tenia
prou vots per guanyar les eleccions.
Entre sospites de frau van esclatar
protestes a tot el país i la comunitat
internacional va recórrer a
l'Organització d'Estats Americans (OEA),
que havia estat convidada a observar les
eleccions. El posicionament de
l'organització, que assenyalava "un
canvi inexplicable" que "modifica
dràsticament el destí de l'elecció", va
aixecar sospites sobre els resultats de
la votació i va provocar una sèrie
d'esdeveniments que van canviar la
història del país sud-americà.
L'oposició va aprofitar la situació per
intensificar les protestes i reunir
suport internacional i de l'exèrcit i,
setmanes després, va aconseguir que
Morales acabés dimitint.
L'anàlisi era deficient
Ara, un estudi d'investigadors
independents que fa servir dades
obtingudes per The New York Times de les
autoritats electorals de Bolívia, ha
descobert que l'anàlisi de l'OEA era
deficient. La conclusió segons la qual
els vots a favor de Morales van
augmentar inexplicablement un cop el
recompte es va reprendre estava basada
en dades incorrectes i tècniques
estadístiques inapropiades.
"Hem trobat problemes amb els seus
mètodes", afirma Francisco Rodríguez, un
economista que ensenya estudis
llatinoamericans a la Universitat de
Tulane: "Un cop corregim aquests
problemes, les conclusions de l'OEA no
tenen cap consistència, no hi ha cap
prova estadística de frau". Rodríguez va
fer l'estudi amb Dorothy Kronick,
experta en política llatinoamericana a
la Universitat de Pennsilvània, i
Nicolás Idrobo, estudiant de doctorat a
la mateixa universitat i coautor d'un
llibre sobre mètodes estadístics
avançats. El seu estudi encara no s'ha
sotmès a una revisió d'experts.
Certament, els autors diuen que la seva
anàlisi només se centra en l'anàlisi
estadística de l'OEA sobre els resultats
de la votació, i no prova que l'elecció
fos lliure i justa. De fet, es van
documentar molts problemes durant la
votació.
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
En un intent per sufocar les protestes
que van esclatar a l'anunciar la seva
victòria, Morales va demanar a l'OEA que
fes una auditoria electoral "vinculant".
L'informe resultant, de 100 pàgines i
publicat al desembre, parla de
l'evidència d'errors, irregularitats i
"una sèrie d'operacions malicioses"
destinades a alterar els resultats.
Aquestes operacions inclouen servidors
ocults de dades, comprovants de votació
manipulats i firmes falsificades, que
segons l'organització van impossibilitar
validar els resultats de les
eleccions.
L'OEA va trobar proves que almenys
38.000 vots havien estat modificats.
Morales va proclamar la seva victòria
per un marge de 35.000 paperetes.
"Hi va haver frau, simplement no sabem
on ni quan", afirma Calla Hullum, una
experta en Bolívia de la Universitat de
Miami que va presenciar les eleccions i
va analitzar la investigació de l'OEA.
"El problema amb l'informe de l'OEA és
que el van fer molt ràpid", creu Hullum.
Això va configurar una narrativa de les
eleccions abans que les dades es
poguessin analitzar adequadament, diu.
Aquesta afirmació inicial de l'OEA és el
que els investigadors independents
qüestionen específicament en el seu
estudi.
La caiguda de Morales va aplanar el camí
a un govern provisional d'extrema dreta,
liderat per Jeanine Áñez Chávez, que
encara no ha complert el mandat de
supervisar unes noves eleccions.
El president de Guatemala, Alejandro
Giammattei, ha confirmat el contagi de
18 membres de la Casa Presidencial, i ha
explicat que, tot i no ser ell un dels
contagiats, s'ha posat en quarantena.
Segons el president, tot el complex
presidencial serà tancat i desinfectat
per tal de controlar el brot. Ell i el
seu vicepresident, Guillermo Castillo,
faran a partir d'ara totes les seves
activitats per "via remota", ha
explicat.
Guatemala, segons xifres oficials, ha
arribat als 7.055 contagis, i la corba
l'últim mes ha pujat exponencialment amb
6.223 casos nous des del 7 de maig. El
nombre de morts és de 252, després de
comptabilitzar-ne 22 les últimes 24
hores, per un "replantejament" de les
dades que va fer dijous el ministeri de
Salut.
El mandatari ha indicat que amb motiu de
la pandèmia els llits hospitalaris del
sistema de salut guatemalenc han passat
de 7.830 a 8.854 en tres mesos, 119 dels
quals són de cures intensives. A més, a
la capital del país, on s'han produït
protestes contra el confinament, s'han
començat a fer proves als passatgers del
transport públic aquest cap de setmana,
amb uns 17.000 tests realitzats.
Al seu missatge, a més de recomanar la
pregària i el dejú a la ciutadania, el
president ha destacat el suport econòmic
del seu govern a les famílies, com el
bonus de consum energètic al qual s'han
inscrit de moment més de 1,5 milions de
persones. A més, el programa
d'alimentació escolar continua
"beneficiant 2,4 milions de criatures
cada dia", ha dit. Ajudes a quasi
100.000 aturats i crèdits a petites i
mitanes empreses s'han afegit a les
mesures del govern.
Positiu a prop del president a Mèxic
Giammattei no és l'únic president de
l'Amèrica Llatina a qui ronda l'amenaça
del coronavirus. Zoé Robledo, director
de l'Institut Mexicà de la Seguretat
Social i assessor proper al president
Andrés Manuel López Obrador, ha dit
aquest diumenge que ha donat positiu a
la prova del coronavirus i que farà
teletreball.
Zoé Robledo
@zoerobledo
Quiero informar que hoy resulté positivo
a #COVID19
Permaneceré trabajando a distancia,
coordinando las labores a mi cargo y
siguiendo puntualmente las indicaciones
de l@s extraordinarios médicos de
@Tu_IMSS.
Se mantiene vigilancia epidemiológica
del caso y de mis contactos.
Els experts mèdics continuen seguint el
seu cas i revisant les persones amb les
que va tenir contacte, segons ha
informat el mateix Robledo. L'assessor
és una de les figures públiques més
importants de l'administració del país i
el seu positiu podria renovar les
preocupacions que el president també
està en risc de contagi.
López Obrador ha recorregut el sud de
Mèxic aquesta passada setmana, malgrat
els casos de coronavirus i les morts que
han continuat pujant al país.
El ministeri de Salut del Brasil ha
esborrat del portal oficial dedicat en
exclusiva al coronavirus les dades
històriques de tres mesos del brot al
país. Per "donar una imatge més
realista" de la situació, el govern de
l'ultra Jair Bolsonaro es limita a
oferir només les dades dels nous
contagis i dels morts registrats durant
les últimes 24 hores.
L'apagada informativa en el segon país
amb més positius del món, només superat
pels Estats Units de Donald Trump, deixa
en la incògnita l'històric acumulat dels
casos i la corba de transmissió del
covid-19. L'única xifra que se salva
d'aquesta censura numèrica és la dels
brasilers que s'han recuperat de la
malaltia.
En les últimes dades acumulades, de
divendres passat, s'havien diagnosticat
672.846 positius i els decessos eren
35.930. El canvi d'estratègia dels de
Bolsonaro coincideix amb un augment de
les víctimes mortals, que havien superat
el miler diari, i ha continuat amb un
autèntic ball de xifres que van fer
créixer les sospites de les societats
mèdiques que l'objectiu és amagar
l'impacte real.
Diumenge al vespre (dilluns a la
matinada a Catalunya) el govern va
rectificar en qüestió d'hores les dades
oficials sobre la malaltia. Després
d'haver informat d'un total de 1.382
defuncions i 12.581 contagis, va
corregir per concloure que havien sigut
525 els nous decessos i 18.912 els nous
infectats.
Estratègia de contenció afeblida
La jugada ha creat malestar en aquest
país perquè la falta de proves
diagnòstiques i la pugna oberta entre el
president Bolsonaro i els governadors
afebleix l'estratègia indispensable de
confinament i distància física com a
mesura de contenció. Cada diumenge el
president apareix en una manifestació
convocada per simpatitzants a les portes
del palau presidencial de Brasília per
exigir la reobertura i reactivació de
les activitats econòmiques.
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Una de les reaccions més contundents ha
arribat en boca del president de la
Cambra dels Diputats, Rodrigo Maia, que
ha acusat l'executiu de Bolsonaro de
"jugar amb la mort" promovent la nova
metodologia i l'ha instat a "rescatar la
credibilitat de les estadístiques".
Maia, nascut a l'exili xilè perquè el
seu pare va fugir de la dictadura
militar brasilera, ha retret al
ministeri que intenta "tapar el sol amb
el dit". És a dir, que vol amagar la
crua realitat.
Rodrigo Maia
@RodrigoMaia
Brincar com a morte é perverso. Ao
alterar os números, o Ministério da
Saúde tapa o sol com a peneira. É
urgente resgatar a credibilidade das
estatísticas. Um ministério que tortura
números cria um mundo paralelo para não
enfrentar a realidade dos fatos.
https://g1.globo.com/bemestar/coronaviru
s/noticia/2020/06/07/ministerio-divulga-
dados-divergentes-de-casos-e-de-mortes-s
obre-coronavirus.ghtml …
Ministério divulga dados divergentes de
casos e de mortes sobre coronavírus
O primeiro balanço do ministério
apontava para 1.382 novas mortes. O
segundo, no entanto, divulgado na página
oficial do governo, informava para 525
óbitos.
g1.globo.com
38,5m
1:00 - 8 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
16,6m persones estan parlant sobre
això
La premsa brasilera ha reaccionat
ràpidament als obstacles de Bolsonaro
amb les dades, i diversos mitjans –entre
els quals els influents Folha de S.Paulo
i el grup O Globo– han establert una
plataforma per treballar conjuntament en
la cerca de les dades dels 27 estats,
una iniciativa sense precedents que
pretén omplir el forat informatiu que
deliberadament deixa el govern.
Foto irreal
Després de les tensions al ministeri de
Salut que van provocar la dimissió de
dos ministres en menys d'un mes,
Bolsonaro torna a tenir en un militar un
fidel en la gestió sanitària. El
president ha negat les acusacions
d'ocultació i ha defensat la nova
metodologia perquè les dades acumulades
de contagis no deixen clar que "la
majoria no estan malalts" i, per tant,
s'allunya de la fotografia actual.
Bolsonaro, acorralat per la justícia per
un presumpte delicte d'ingerència en la
policia per protegir els seus fills
polítics, ha vist en les noves protestes
contra el seu govern la seva salvació
per desviar l'atenció política i
mediàtica. El president menysté la
legitimitat de les manifestacions,
alhora que anima els seus seguidors a
continuar sortint als carrers desafiant
les mesures de seguretat, i ha
qualificat aquestes concentracions
crítiques a la seva gestió d'"el gran
problema de moment".
Al Brasil també han arribat les
protestes contra el racisme –molt
present en la societat i entre la
policia brasileres– i ha titllat els
seus detractors de "terroristes
marginals" que persegueixen "el model de
Veneçuela", fent servir tota la retòrica
de dispersió.
S'ha declarat un segon brot d'Ebola a la
República Democràtica del Congo (RDC),
però en aquest cas a Mbandaka, una
ciutat de més d'un milió d'habitants al
nord-oest del país i situada a més de
dos mil quilòmetres de distància del
lloc on continua actiu el primer brot de
la malaltia, a les províncies de Kivu
del Nord, Itiru i Kivu del Sud. Això
s'afegeix a la pandèmia del coronavirus,
que també afecta el país, i al brot de
xarampió que s'hi ha declarat, que es
considera que és el més greu del món.
La pacient zero del nou brot d'Ebola és
una dona que va infectar-se el 18 de
maig pel contacte amb un ratpenat,
segons ha informat el ministeri de Salut
congolès. Els equips de prevenció i
protecció no van ser informats del cas
fins que no van morir cinc persones més.
Per aquest motiu no van poder posar en
marxa a temps el protocol per prevenir
el contagi de més persones, ha reconegut
el govern.
"Després que es declarés un brot fa dos
anys, es va formar molts voluntaris i es
va deixar material sanitari. Això sempre
es fa per tenir capacitat de resposta en
cas que aparegui novament la malaltia",
ha explicat Javier Tena Rubio, metge de
Creu Roja a la ciutat de Goma, prop del
lloc on es va declarar el primer brot
d'Ebola a l'est de la RDC.
L'ONG ha desplegat a la província
d'Equador, on ha aparegut el segon brot,
més de 150 voluntaris. Mbandaka és una
ciutat molt comercial a la vora del riu
Congo i a uns 600 quilòmetres de la
capital del país, Kinshasa. De moment
s'han registrat cinc morts i vuit
contagis, però es tem que la malaltia
s'estengui ràpidament.
Per què és tan difícil acabar amb
l'ebola al Congo?
El director regional per a l'Àfrica de
la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja,
el doctor Simon Missiri, ha afirmat que
"el ressorgiment del virus arriba en el
pitjor moment possible, quan ens
enfrontem a un doble brot, el del
covid-19 i el de l'Ebola, en un dels
entorns més complexos i perillosos del
món".
Pel que fa al coronavirus, el país té
molt poca capacitat de reacció sobretot
perquè el confinament és gairebé
impossible, i a més hi ha molts pocs
tests i els resultats poden trigar 10
dies a tenir-se. "Es poden tancar
escoles, aplicar distància a les feina o
fer teletreball, però hi ha molta gent
que si no surt a treballar un dia
l'endemà no menja", aclareix Tena.
"L'Ebola està molt més focalitzat i
permet fer vida normal més enllà de la
zona calenta del brot, però el covid-19
és a tot arreu. Hi ha molta gent que no
porta mascareta, tot i ser obligatòria,
i l'accés a l'aigua és limitat", ha
afegit.
El brot de xarampió, per la seva banda,
ve de lluny: fa 7 anys la Creu Roja va
fer una campanya de vacunació amb el
govern, però és molt complicat arribar
arreu en un país que és el segon més
gran de l'Àfrica i té una superfície que
equival a la d’Espanya, França,
Alemanya, Itàlia i Polònia juntes. El
pla era, a l'acabar el brot d'Ebola a
l'est del país, començar a fer
intervencions ràpides contra el
xarampió, però ara s'ha complicat tot
amb la presència del coronavirus, exposa
Tena. De moment, en total, la malaltia
ha provocat 6.779 morts i n'hi ha
369.520 casos.
Confiança de la població
La Creu Roja ha desplegat en alguns
mercats de Goma, on les aglomeracions
són gairebé inevitables, tancs d'aigua i
paradetes d'informació per obligar la
gent a rentar-se les mans. Presència i
informació són bàsiques en certes
comunitats per conscienciar la població,
tot i així no sempre s'aconsegueix.
A la RD Congo, al voltant del 25% de la
població no creu en l'existència de
malalties com l'Ebola o el coronavirus.
Per a molts, el covid-19, que ha
provocat de moment 75 morts i 3.495
contagis oficials al país, és una
excusa, com també creien que ho era
l'Ebola, "per mantenir la presència de
sanitaris estrangers al país, i sous i
subvencions a les elits", assegura el
metge de la Creu Roja. Per això, afirma,
és molt important treballar-hi per
guanyar la confiança de la gent.
Las movilizaciones iniciadas tras la
muerte de Floyd continúan extendiéndose
a las calles de diferentes países para
denunciar la violencia policial y el
racismoCRÓNICA | Miles de personas salen
a la calle en España al grito de "No
puedo respirar"
En la protesta antirracista d'aquest
diumenge a la ciutat britànica de
Bristol, on han participat unes 10.000
persones, els manifestants han
enderrocat l’estàtua de bronze d’un
conegut esclavista del segle XVII,
Edward Colston. Han lligat cordes al
voltant del coll de la figura fins que
han pogut enderrocar el polèmic monument
que recorda el membre de la Reial
Companyia Africana, responsable d’haver
esclavitzat 80.000 homes, dones i
criatures que van ser segrestats a
l’Àfrica i transportats per la força a
Amèrica. Després han tirat l’estàtua al
riu Avon.
Colston va dedicar part de la seva
fortuna a obres benèfiques a Bristol i
després de la seva mort, el 1721, se li
va dedicar una estàtua. Les imatges
difoses a les xarxes socials mostren com
un dels manifestants ha posat el genoll
al coll de l’estàtua de l’esclavista a
terra, emulant l’acció del policia
nord-americà que va matar George
Floyd.
En declaracions a la BBC, l’historiador
David Olusoga ha defensat que l’estàtua
hauria d’haver sigut retirada fa molt de
temps. “Les estàtues diuen: «Aquest va
ser un gran home que va fer grans coses
». No és cert. Edward Colston va ser un
comerciant d’esclaus i un assassí”. Als
Estats Units també s’han enderrocat
estàtues, com la del general confederat
Williams Carter Wickham a la ciutat de
Richmond, a Virgínia.
La Fiscalia del Brasil ha donat un
termini de 72 hores perquè el ministeri
de Salut expliqui l'omissió de les dades
de contagis i morts per la pandèmia de
coronavirus que des de divendres no
estan disponibles a la web del recompte
oficial, cosa que ha desencadenat una
allau de crítiques al president, Jair
Bolsonaro.
Fa dècades que a la regió del Sahel, al
cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de
juny no és una bona notícia. És en
aquest punt del calendari quan comença
el soudure : el període entre collites,
que s’allarga fins ben entrat el
setembre i que algunes ONG, també les
Nacions Unides, coneixen com l’estació
de la fam. El nom és trist, però també
és literal: durant aquests mesos, en què
els fruits de la collita anterior
s’acaben i encara no es poden collir els
de la següent, la crisi alimentària
crònica que viu la regió agafa
dimensions catastròfiques. Bona part de
la població rural -que és la immensa
majoria- passa de menjar tres cops al
dia a fer-ho en només una ocasió, i la
malnutrició aguda es dispara entre els
infants.
Aquest 2020 el soudure serà especialment
dur. La pandèmia del covid-19 i,
especialment, la seva bufetada econòmica
auguren la pitjor crisi humanitària dels
últims deu anys, especialment en països
del Sahel central com Mali, el Níger,
Burkina Faso o el Txad. El virus és la
gota que fa vessar, una mica més, un got
que ja vessava per culpa de la crisi
climàtica, la violència creixent, la
pobresa crònica i, sobretot, per la
falta de solucions polítiques.
“La pandèmia no hauria pogut arribar en
un moment més crucial per a la regió”,
es lamentava fa uns dies Coumba Sow,
coordinadora de l’Organització per a
l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a
l’Àfrica Occidental. Aquest “moment
crucial” són les setmanes i els mesos
previs al soudure, en què la població
-com la formiga en la faula que
protagonitza amb la cigala- centra tots
els seus esforços en preparar-se per als
dies durs que vindran. És a l’abril i el
maig -precisament els mesos en què el
covid-19 ha paralitzat el món, també el
continent africà- quan els agricultors
necessiten sembrar i vendre els conreus
i quan els pastors traslladen els seus
ramats buscant pastures verdes i aigua
per alimentar-los.
Aquest any no ha sigut del tot així.
Malgrat que al continent africà la
pandèmia no està tenint una incidència
tan gran com a Europa o els Estats
Units, les mesures restrictives han
estat presents en tots els països. I al
Sahel el tancament de botigues i mercats
pel covid-19 ha deixat molts agricultors
sense poder vendre els seus productes,
però també els ha deixat sense poder
comprar fertilitzant o llavors per
preparar-se per a la temporada agrícola
de finals d’any. I el tancament de
fronteres ha limitat el comerç i la
transhumància de molts pastors, que
caminen centenars de quilòmetres i
sovint travessen fronteres per alimentar
les bèsties i comerciar-hi. “Això farà
que els pastors perdin els seus
ingressos, perquè no podran vendre els
animals. I també pot provocar la mort
del ramat, perquè serà encara més
difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba
Sow. En tots dos casos el resultat és el
mateix: quan els animals moren o deixen
de ser una font de llet o carn, la
població passa gana. Com també passen
gana les famílies agrícoles quan el seu
únic mitjà de subsistència -els conreus-
no funciona.
Diverses organitzacions, com Acció
contra la Fam o l’ACNUR, han començat a
fer càlculs. Tots els pronòstics són
durs. El Programa Mundial dels Aliments
apunta que la fam es pot triplicar en
molts punts de la regió pel covid-19 i
posa d’exemple el cas de Burkina Faso.
En aquest país 2,1 milions de persones
patiran inseguretat alimentària durant
els mesos d’escassetat. L’any passat van
ser 680.000 burkinesos.
Oriol Puig, investigador del Cidob i
expert en migracions i canvi climàtic al
Sahel, subratlla dos punts clau. El
primer és un recordatori: darrere
d’aquesta inseguretat alimentària que
martiritza la regió des de fa anys hi ha
motius polítics i també històrics.
“Sovint se simplifica en excés el
discurs: es diu que aquesta fam
estructural és només com a conseqüència
del clima. Però no es diu que hi ha
hagut i hi ha unes polítiques colonials
i neocolonials que han potenciat que la
població depengui totalment de
l’agricultura de subsistència”,
assegura.
I el segon punt que reitera Puig és el
risc que suposa que plogui sobre mullat.
“Moltes zones del Sahel ja estan en una
situació molt delicada, precària. Hi ha
una confluència de crisis, com la
climàtica o la del terrorisme i els
conflictes, que ara s’agreujaran amb el
covid-19”. En les últimes setmanes, per
exemple, la violència, especialment
l’activitat dels grups jihadistes, s’ha
incrementat. Sobretot a l’anomenada zona
de les tres fronteres, entre Mali, el
Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi
ha una onada de refugiats i desplaçats
interns. Només a Burkina Faso 880.000
persones han hagut de fugir de casa per
la violència. A tota la regió són uns
tres milions de persones, que en general
malviuen en condicions precàries. I en
temps de pandèmia la precarietat
incrementa les possibilitats de
contagi.
Per això als experts també els preocupa
que la lluita contra el covid-19 -que
ara centra totes les agendes- deixi en
segon lloc els esforços per fer front a
aquestes altres problemàtiques que ja
existien. I no només és una por. Ha
començat a passar, especialment en el
camp sanitari.
Al Sahel i en altres zones del continent
africà, les mesures per frenar el nou
coronavirus han perjudicat el control
d’altres malalties clàssiques -com la
malària o el xarampió- que fa molts anys
que maten. Hi ha un exemple
il·lustratiu: les restriccions de
moviment pel covid-19 han fet molt
difícil continuar repartint les xarxes
mosquiteres que són claus en la
protecció davant la malària.
La plaga de llagostes no afluixa a
l’Àfrica oriental
La pandèmia del covid-19 està deixant en
segon pla la plaga de llagostes del
desert que des de fa mesos està
castigant l’Àfrica oriental,
especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia.
El mes de desembre hi va haver una
primera onada: eixams quilomètrics
d’aquests insectes que al seu pas
devoren conreus, arbres i pastures. La
plaga -que agafa força degut als efectes
de la crisi climàtica- no ha minvat, al
contrari. La FAO porta setmanes alertant
que la regió viurà una segona onada fins
i tot més forta que la primera aquest
mes de juny, just en el moment de la
collita. I la situació és preocupant:
les hectàrees de conreus malmeses seran
incalculables, cosa que, segons
subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà
en episodis de fam “molt greus” en una
regió on la majoria de la població depèn
d’aquests conreus per sobreviure i on 30
milions de persones ja pateixen
inseguretat alimentària.
Uruguay mantiene una baja prevalencia
sin cuarentena obligatoria en medio de
una región que es el nuevo epicentro de
la pandemia. Con un amplio consenso
político y social, camina hacia la nueva
normalidad con algunos peligros al
acecho: una porosa frontera con Brasil,
hacinamiento en las cárceles y escasos
recursos en muchas de sus residencias de
mayores.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
