Hajar Raissouni, una periodista
marroquina de 28 anys, s'enfronta a
penes de presó per haver avortat i haver
mantingut relacions sexuals fora del
matrimoni. Coincidint amb el primer dia
del judici contra aquesta jove,
organitzacions en defensa dels drets
humans han exigit a les autoritats de
Rabat el seu'alliberament immediat i
sense càrrecs. El seu cas ha aixecat una
allau de missatges i moviments en suport
del que es considera un exercici de la
llibertat sexual. Fins i tot un cosí del
rei Mohammed, el príncep Moulay Hicham,
ha afirmat des dels Estats Units que la
detenció i el judici són un "atac als
drets constitucionals de les dones",
segons recull el portal Yabiladi.com.
Raissouni va ser detinguda el 31 d'agost
passat, juntament amb el seu company
sentimental, quan sortien d'una clínica
de Rabat després que la periodista
s'hagués sotmès a una interrupció de
l'embaràs. En la mateixa operació també
han quedat arrestats tres treballadors
del centre ginecològic, per a qui
demanen fins a 10 anys de reclusió. La
jove parella s'enfronta a condemnes
d'entre sis mesos i dos anys de presó i
a una multa econòmica, segons la llei
marroquina, que castiga els avortaments
i les relacions extramatrimonials,
tipificades com a "llibertinatge".
A l'entrada del jutjat de Rabat, on ha
començat la vista contra els processats,
s'hi han concentrat desenes de persones
–majoritàriament dones– amb fotografies
de la periodista per donar-li suport
emocional. Raissouni treballa a ' Akhbar
al Yaoum', un diari crític amb la
monarquia i el sistema polític local. El
cas ha generat una autèntica onada de
solidaritat cap a la jove informadora.
Cuando el alcalde de Río ordenó retirar
un cómic con un beso gay, Felipe Neto
compró y regaló en la Bienal del Libro
de Río todos los títulos relacionados
con la homosexualidad
Hola Tothom!
Com vaig comentar durant la primera
trobada (que espero n'hi haurà més),
vull compartir events a Exeter i arreu
que podrien ser del vostre interès. Els
aniré posant en aquest apartat, i animo
a tothom a que hi participi afegint-ne
els que se n'assabentin. També llocs
interessants de la zona, encara que
aquests millor a l'apartat de "turisme",
que no tenen data.
Llàstima que no pugui pujar imatges,
penjar pòsters seria molt més ràpid.
Anyway, començo amb:
-Dissabte 21 Setembre, 11-15h a Belmont
Park: Newtown Community Centre Grand
Opening. Obert a tothom amb tastets de
les activitats que s'hi fan i amb el
Social Cafè oferint té (com no), cafè i
pastís. Hi haurà una parada per fer
manualitats, podreu escoltar (i si
voleu, apuntar-vos) la Newtown Roots
Band (qualsevol instrument benvingut) i
el Community Choir, podreu provar a fer
Quigong, ioga, pilates, demostracions de
capoeira, dansa per a nens, la Bulgarian
Society, una exhibició amb fotos sobre
la història del barri i moltes coses
més.
També podeu proposar activitats per a la
comunitat o si voleu fins i tot llogar
l'espai (ei, potser això és una mica
ambiciós per a molts, però us asseguro
que els preus son genials). Fixeu-vos
que community no equival a
neighbourhood; la Newtown Community
Association és oberta a tothom que hi
vulgui participar. També us animo a
investigar el que passa a d'altres
community centres. Els més interessants
que jo sàpiga són St Sidwell's, St
David's i Countess Wear. I el Phoenix,
entre el museu i la biblioteca.
La cap del govern de Hong Kong ha
anunciat aquest dimecres que retira la
polèmica llei d'extradició de
l'excolònia, que ha estat el principal
motiu de les protestes multitudinàries
dels darrers mesos. Els activistes
consideren que la decisió "arriba tard"
i ja no és suficient.
Carrie Lam fa aquest gest després de
setmanes d'enfrontaments entre milers de
manifestants i la policia, que han dut
Pequín a acumular tropes a la frontera
per a una eventual intervenció.
Amnistia Internacional va engegar una
campanya fa pocs dies per la sentència
contra tres dones més que van protestar
per l'obligació de portar el hijab
L'exnúmero dos de les FARC denuncia que
el govern no ha complert i que, en
aquests temps, han estat assassinats
centenars de líders socials
i guerrillers
La sanción tiene en cuenta el coste
final del puente ?un total de 11,6
millones de euros frente a los siete
millones presupuestados? y considera que
se produjo una "negligencia grave" en la
estimación inicial de costes.
Mientras la central de Chernóbil ha
quedado sellada para los próximos 100
años gracias a un segundo ?sarcófago?
gigante, Finlandia construye un
almacenamiento nuclear ?definitivo?.
Está excavado en granito a cientos de
metros de profundidad e impermeabilizado
para soportar una futura glaciación.
Més mobilitzacions contra la decisió
inesperada de dilluns passat del govern
de l’Índia d’eliminar l’estatus especial
que tenia la conflictiva regió del
Caixmir, disputada pel Pakistan però en
part sota control administratiu de Nova
Delhi. Divendres milers de persones
-principalment de partits islamistes-
van protestar en diverses ciutats del
Pakistan contra la decisió de l’executiu
nacionalista hindú de Narendra Modi
d’acabar amb la competència del Caixmir
-l’única àrea de majoria musulmana a
l’Índia- de formular les seves pròpies
lleis.
La principal manifestació va tenir lloc
a la ciutat de Lahore, la capital de la
província del Panjab, al nord-est del
país i a tocar de la frontera amb
l’Índia. Allà uns 3.000 seguidors del
partit islamista Tehreek-e-Labbaik
Pakistan (TLP) van corejar clams contra
el govern de Nova Delhi. Segons el
portaveu policial de la ciutat, Nadeem
Hussain, els manifestants van recórrer
els principals carrers de Lahore fins a
arribar al Parlament provincial. El
mateix partit polític, el TLP, també va
organitzar dues protestes a la localitat
de Karachi, al sud, en què van
participar 600 persones. Mentrestant, a
la capital, Islamabad, la formació
política islamista més gran del
Pakistan, Jamaat-e-Islami, va convocar
una altra protesta que en va reunir unes
2.000.
La tensió entre l’Índia i el Pakistan ha
augmentat notablement arran de l’anunci
de Nova Delhi. El Pakistan, que
denunciarà a l’ONU el cas perquè, segons
Islamabad, viola les normes
internacionals sobre territoris en
disputa, ha expulsat aquesta setmana
l’ambaixador indi al país. També ha
rebaixat bona part de les seves
relacions diplomàtiques i comercials.
El govern de l'Índia ha derogat
l'autonomia del Caixmir, en un moment
d'augment de la tensió en una regió de
disputa constant amb el Pakistan. Les
autoritats han decretat un "tancament
d'emergència" controlat per un
desplegament militar que ha bloquejat
les principals ciutats de la regió. S'ha
tallat el servei de telèfon i
d'internet, els principals líders de
l'oposició han estat posats sota arrest
domiciliari i s'han prohibit les
reunions de més de 4 persones.
Els últims dies hi ha hagut un fort
increment de la presència militar al
Caixmir indi i s'ha ordenat l'evacuació
dels milers de turistes que hi havia a
la zona.
Polítics locals ja havien advertit que
aquests moviments responien a l'intent
de les autoritats índies de controlar
possibles aldarulls davant la decisió
que s'ha pres aquest dilluns, mentre que
el govern alertava de perill d'amenaça
terrorista a la zona.
Evacuació prèvia del turistes
Inesperadament, divendres passat les
autoritats índies van suspendre una
important peregrinació en una cova de
l'Himàlaia. Diumenge, el 99% dels 21.000
turistes i 8.000 peregrins havien
abandonat la regió. La població va
acudir massivament a les gasolineres,
botigues de comestibles i caixers
automàtics preveient una possible
situació de bloqueig i tensió.
L'India suspèn l'autonomia del Caixmir i
talla el telèfon i internet
25.000 soldats
Alguns dels principals líders polítics
estan en arrest domiciliari i s'ha
imposat l'article 144 del codi penal que
prohibeix les reunions de més de 4
persones, i s'han suspès les
comunicacions telefòniques i per
internet.
També s'han enviat 25.000 soldats més a
una de les zones més militaritzades del
món.
La situació fa témer una escalada de
tensió de conseqüències imprevisibles.
El Caixmir s'ha dividit entre l'Índia i
el Pakistan des de la seva independència
el 1947. Durant tres dècades, la part
del territori administrada per l'Índia
ha estat sota el control d'una
insurgència que ha deixat desenes de
milers de morts.
Mehbooba Mufti, expresidenta de la regió
del partit musulmà, encara es pot
comunicar per Twitter.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
· 5 d’ag. de 2019
People like us who placed faith in
Parliament, the temple of democracy have
been deceived. Those elements in J&K who
rejected the îó constitution & sought
resolution under the UN have been
vindicated. This will exacerbate the
alienation Kashmiris feel.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
Already under house arrest & not allowed
to have visitors either. Not sure how
long I’ll be able to communicate. Is
this the India we acceded to?
2.648
3:23 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
1.671 persones estan parlant sobre
això
"Estic en arrest domiciliari i no tinc
permís per rebre visites. No estic
segura de fins quan em podré comunicar.
És aquesta l'Índia a la qual vam
accedir?"
Decret d'abolició
Jammu i Caixmir és l'únic estat indi amb
majoria musulmana i es tracta d'un
territori en disputa entre l'Índia i el
Pakistan --dues potències nuclears-- des
de la descolonització. El govern
nacionalista hindú dels primer ministre
Narendra Modi, sempre s'ha mostrat
partidari de suspendre l'article 370 de
la Constitució, que atorga un estatus
especial al Caixmir.
El partit de Modi, va obtenir en les
eleccions de l'any passat majoria
parlamentària a Jammu i Caixmir i ha
complert la promesa que havia fet.
Modi ha proposat dividir la regió en
dues parts que estarien controlades
directament pel govern de Nova Delhi,
argumentant que aquesta llei entorpeix
la integració de la regió a la resta de
l'India.
El ministre de l'interior, Amit Shah,
aliat de Modi, ha proclamat al Parlament
que el president ha signat el decret que
aboleix l'article 370 de la Constitució
que atorga una autonomia especial a la
regió. La mesura ha entrat en vigor
immediatament.
El ministre de l'interior, Amit Shah
procramant el decret de derogació al
Parlament de Nova Delhi (AFP)
Pakistan en contra
El govern del Pakistan ha denunciat que
la decisió del govern indi es contrària
a les resolucions de l'ONU.
"Cap decisió unilateral del govern indi
pot canviar l'estatus (de regió)
disputada, com consagren les resolucions
del Consell de Seguretat de l'ONU."
Ninguna decisión unilateral del Gobierno
indio puede cambiar el estatus (de
región) disputada, como consagran las
resoluciones del Consejo de Seguridad de
la ONU."
El Ministeri d'Exteriors pakistanès ha
fet una "enèrgica condemna" i ha
anunciat que "com a part d'aquesta
disputa internacional", emprendrà les
mesures possibles contra aquesta
"decisió il·legal".
L'oposició arrestada
Des del seu arrest domiciliari líders
dels partits a l'oposició han pogut
expressar el seu rebuig per Twitter en
les primeres hores.
L'expresidenta de Jammu i Caixmir,
Mehbooba Mufti, ha qualificat de "dia
fosc per a la democràcia índia" i
"d'il·legal i incionstitucional" la
mesura del govern federal.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
Today marks the darkest day in Indian
democracy. Decision of J&K leadership to
reject 2 nation theory in 1947 & align
with India has backfired. Unilateral
decision of GOI to scrap Article 370 is
illegal & unconstitutional which will
make India an occupational force in
J&K.
27,2m
3:06 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
20,4m persones estan parlant sobre
això
"La decisió unilateral del GOI (govern
de l'Índia) de desballestar l'article
370 és il·legal i inconstitucional, cosa
que convertirà l'Índia en una força
d'ocupació al J&K (Jammu i Caixmir)"
Mufti també qualifica de "sinistra" la
intenció del govern indi que acusa de
voler "convertir els musulmans en
ciutadans de segona".
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
GOIs intention is clear & sinister.
They want to change demography of the
only muslim majority state in India ,
disempower Muslims to the extent where
they become second class citizens in
their own state.
10,5m
3:31 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
6.999 persones estan parlant sobre
això
"La intenció del govern de Índia és
clara i sinistra. Volen canviar la
demografia de l'únic estat majoritari
musulmà de l'Índia, que vol desempoderar
els musulmans fins al punt de
convertir-los en ciutadans de segona
classe en el seu propi estat."
L'exprimer ministre de l'estat del
Caixmir, Omar Abdullah, fa una crida a
la calma
Omar Abdullah
@OmarAbdullah
While I’ve been focused on Kashmir I
must add a word for people in Kargil,
Ladakh & Jammu. I’ve no idea what is in
store for our state but it doesn’t look
good. I know many of you will be upset
by what unfolds. Please don’t take the
law in to your own hands, please stay
calm.
8.401
16:09 - 4 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
2.969 persones estan parlant sobre
això
"He estat centrat en el Caixmir, però em
vull adreçar al poble del Kargil, Ladak
i Jammu. No sé què espera al nostre
estat, però no sembla bo. Sé que molts
estareu decebuts per la situació.
Sisplau, no prengueu la justicia per la
vostra mà, tingueu calma."
En altres ciutats de l'Índia, per
contra, la notícia ha fet sortir al
carrer, per celebrar-ho, moltes persones
del partit al govern de Modi.
Hong Kong viu aquest dilluns una jornada
de vaga general en què l'oposició pretén
paralitzar totalment l'activitat
d'aquesta ciutat autònoma de la Xina,
per reclamar que es mantinguin les
garanties democràtiques. Tot després
d'un nou cap de setmana de
manifestacions contra el govern
pro-Pequín, que s'han saldat amb més de
40 detinguts.
La vaga ha provocat ja la cancel·lació
de més de 200 vols a l'aeroport i la
paralització de gran part de la xarxa de
metro, cosa que ha convertit la
mobilitat en un caos. Milers de
manifestants ja es concentren als
carrers i en diversos punts de la
ciutat.
La vaga general causa el caos de trànsit
a Hong Kong (Reuters)
Lam no cedeix
La presidenta del govern autònom, Carrie
Lam, que no feia una declaració pública
des de l'1 de juliol, ha assegurat en
una tensa compareixença d'urgència que
l'oposició està portant la ciutat a una
situació extremadament perillosa amb el
seu desafiament a la sobirania
xinesa.
"Estan portant la nostra ciutat, la
ciutat que estimem i que molts de
nosaltres hem ajudat a crear, cap a una
situació molt perillosa. Com a resultat
d'aquesta violència i aldarulls. La gran
majoria d'hongkonesos viuen en una
situació d'ansietat."
Lam ha mantingut que no cedirà a les
pressions dels grups que acusen el
govern de voler emmordassar els crítics
amb el règim comunista xinès.
La presidenta del govern autònom, Carrie
Lam, en la compareixença d'urgència
(Reuters)
Ciutat paralitzada
La vaga general, convocada per internet
pels treballadors d'una vintena de
sectors, paralitza la mobilitat de la
ciutat, amb serveis ferroviaris i
d'autobús suspesos. El tren que uneix la
ciutat amb l'aeroport ha quedat suspès
deixant centenars de persones
bloquejades. Els passatgers atrapats a
l'aeroport han vist suspesos uns 200
vols.
Passatgers bloquejats a l'aeroport de
Hong Kong (Reuters)
Grups d'activistes bloquegen també les
estacions de metro mentre el trànsit a
la ciutat ha quedat pràcticament
paralitzat. S'han fet barricades en
diverses avingudes el queha provocat un
caos circilatòri i incidents a causa de
la tensió. Un activista ha estat
atropellat quna un conductor ha volgut
trencar el bloqueig.
Durante un mitin en Florida, se preguntó
qué podía hacer con los inmigrantes que
llegaban a la frontera. "¡Dispararles!",
gritó uno de sus seguidores. El
presidente le rió la gracia. Este sábado
en El Paso esa amenaza se cumplióLas
autoridades de EEUU consideran como
"terrorismo doméstico" y "delito de
odio" el atentado en El Paso
La alcaldesa Lori Lightfoot ha revelado
un plan de acción que adopta las
políticas fallidas de 'línea dura' del
pasado, a pesar de prometer una solución
a los problemas profundos y
estructurales durante su campañaEl fin
de semana del 4 de julio fue uno de los
más sangrientos en la ciudad: se
registraron seis fallecidos y 63 heridos
de bala, entre ellos una niña de 14
añosLa nueva política de la alcaldesa
tiene pautado desplegar otros 1.500
policías a las calles de Chicago, para
frenar los tiroteos que azotan la
tercera ciudad de mayor tamaño de EEUU
Aunque hay quienes tienen la esperanza
de que Lori Lightfoot logre lo que sus
predecesores inmediatos no pudieron,
existen otros a los que les preocupa que
la nueva alcaldesa de Chicago haya
vuelto a las políticas fallidas de línea
dura del pasado. En la víspera del
puente del 4 de julio, Día de la
Independencia estadounidense, Lightfoot
presentó un ambicioso plan para frenar
la violencia armada en la ciudad.
La alcaldesa, que sucedió a Rahm Emanuel
en mayo, ha señalado que ella y el
responsable del Departamento de Policía,
Eddie Johnson, desplegarán a otros 1.500
agentes de policía en las calles de la
ciudad y también harán esfuerzos por
confiscar armas, en un intento a corto
plazo para frenar la cifra de tiroteos,
los cuales aumentan en frecuencia
durante el verano y azotan la ciudad.
"Los ciudadanos no pueden vivir, y no
deberían vivir, en barrios que parecen
una zona de guerra", indicó Lightfoot a
CBS News en vísperas del puente. Sin
embargo, el fin de semana del 4 de julio
fue otra festividad sangrienta en
Chicago: 63 personas recibieron el
disparo de una bala durante esos días;
entre ellos, una adolescente de 14 años.
Seis de las víctimas fallecieron.
A lo largo del verano los tiroteos no
han cesado. De hecho, el lunes pasado
seis personas recibieron disparos. El
aparentemente interminable goteo de
sucesos de este tipo refleja el
descomunal reto de Lightfoot en la
tercera ciudad de mayor tamaño de
Estados Unidos.
Algunos habitantes de Chicago señalan
que tienen la esperanza de que Lightfoot
cumpla lo que sus predecesores
inmediatos, Emanuel y Richard M Daley,
no lograron. Sin embargo, otros indican
que, a pesar de su promesa durante la
campaña a la Alcaldía en la que aseguró
abordar los problemas estructurales que
generan violencia armada, les preocupa
que al tomar posesión del cargo,
Lightfoot se haya limitado a copiar las
propuestas de algunos de sus
predecesores.
El reverendo Ira Acree, pastor de
Austin, un barrio situado en el lado
oeste de la ciudad, se encuentra entre
los que confían en la alcaldesa y cree
que para ella abordar los complejos
problemas institucionales detrás del
derramamiento de sangre es una
prioridad. "Le pondría un excelente por
sus esfuerzos", afirma Acree
declaraciones a The Guardian. "Aunque es
cierto que de momento el resultado
global es incompleto".
No todos tienen la misma opinión. Louisa
Manske, coordinadora de políticas y
comunicaciones del Centro de
Trabajadores por la Justicia Racial,
cree que Lightfoot se ha alejado de las
promesas que hizo durante su campaña.
Manske señala que "lo que escuchamos fue
el mismo mensaje de 'ley y orden' que se
ha consolidado en el discurso público
sobre la seguridad de la comunidad, que
es falso e increíblemente
destructivo".
Emanuel será recordado como un alcalde
que priorizó la contratación de más
agentes de policía, con el objetivo de
acabar con la violencia armada. En
cambio, Lightfoot ha prometido tratar
los tiroteos como si fueran una "crisis
de salud pública" que requiere abordar
cuestiones como la falta de inversión
económica, la falta de acceso a
recursos, la desconfianza entre
comunidades racializadas y el
departamento de policía.
Afroamericanos cierran una autopista en
Chicago en protesta por la violencia
Afroamericanos cierran una autopista en
Chicago en protesta por la violencia en
2018. EFE
En este sentido, y como había prometido,
designó a un adjunto para una nueva
oficina de seguridad pública. Por otra
parte, ha enfatizado en la necesidad de
invertir en los barrios de los lados sur
y oeste, predominantemente racializados,
que han sido descuidados por
administraciones anteriores y donde
tienen lugar la mayor parte de sucesos
mortales. Lightfoot se ha desplazado a
estas comunidades y, de hecho, a
principios de este verano, asistió a una
marcha anual por la paz en la iglesia de
Santa Sabina del Padre Michael Pfleger,
en el lado sur.
"Es alguien que ha estado sobre el
terreno", indica Lance Williams, un
sociólogo de la Universidad Northeastern
Illinois de Chicago. "Conoce estas
comunidades y ha hablado con los
vecinos... Esto es muy positivo".
Sin embargo, algunos, como el Centro de
Trabajadores por la Justicia Racial, han
expresado su preocupación por el hecho
de que la política esté apostando por
las mismas medidas de 'línea dura' que
han fracasado en el pasado. En
declaraciones a The Guardian, Manske
afirmó que en su opinión "estas medidas
aumentan el encarcelamiento masivo,
fracturan las comunidades y alejan la
atención del público del problema
real".
Manske explicó que entidades como la
suya estarían dispuestas a "guiar" y
asesorar a la alcaldesa sobre qué
inversiones necesitan estos barrios,
cómo debe rendir cuentas el Departamento
de Policía y qué reformas profundas son
necesarias en el sistema de justicia
penal del estado de Illinois. No
obstante, incluso los partidarios de
Lightfoot reconocen se requiere tiempo
para un enfoque integral y
multidisciplinario que aborde los
problemas inmediatos y también los más
profundos.
"Sabemos que es una tarea ardua",
reconoce Williams. "Se necesita una
enorme coordinación. Una cantidad
ingente de recursos. No es algo que se
vaya a lograr en los próximos cinco
años. Se trata de una planificación
estratégica a largo plazo.... Se trata
de un cambio cultural. Solo una persona
enérgica puede lograrlo. Esta alcaldesa
parece estar a la altura de las
circunstancias".
Aunque una reforma estructural requiere
tiempo, a estas comunidades les gustaría
ver que se logran algunos avances, a
medida que la cifra de víctimas mortales
por violencia armada no para de crecer.
"Tendrá que pasar mucho tiempo porque
hasta la fecha son muchas las
instituciones que han fracasado", indica
Acree, que incluye en esta lista a las
escuelas, las administraciones, el
sistema judicial y unos políticos que no
han invertido en los barrios más pobres.
"Tendrá que pasar algún tiempo antes la
situación cambie pero nos gustaría ver
algunas pequeñas victorias. Queremos que
la cifra de tiroteos disminuya".
"No esperamos que desaparezcan",
concluye el pastor Acree. "Pero sí
esperamos que se disipen".
Crisi política de màxim nivell a
Romania, arran del segrest, la violació
i l'assassinat d'una adolescent de 15
anys.
El cas ha fet que dimiteixi el ministre
de l'Interior, Nicolae Moga, que havia
estat nomenat només sis dies abans.
Dimecres 24, els pares d'Alexandra
Macesanu n'havien denunciat la
desaparició.
L'endemà, dijous 25, la menor va
aconseguir trucar fins a tres vegades al
telèfon d'emergències 112 i explicar que
un home l'havia segrestada quan feia
autoestop i que l'havia violada.
Macesanu trucava des del domicili de
l'home, un mecànic de 65 anys que
divendres va ser detingut i va confessar
haver-la assassinada.
Un mecànic de 65 anys ha confessat
l'assassinat de Macesanu i d'una noia de
18 anys (Reuters)
També va confessar ser l'autor de la
mort de Luiza Melencu, una noia de 18
anys que havia desaparegut a l'abril.
Després d'interrogar-lo, la policia
també el relaciona amb la violació i la
mort d'una menor de 17 anys ocorreguda
el 2015 a Craiova, a prop de Caracal, on
l'home residia.
Malgrat les tres trucades i les
indicacions donades per Macesanu, la
policia va ser incapaç de trobar el lloc
on era fins 12 hores més tard i,
aleshores, encara va trigar set hores a
entrar a la casa al·legant raons de
procediment que no calia aplicar atesa
la urgència del cas.
A més del retard, sembla que hi va haver
negligència en l'aplicació dels
protocols de cerca i rescat de
menors.
Dinou hores després de rebre les
trucades, a banda del sospitós, al seu
domicili ja només hi van trobar restes
humanes calcinades i joies de la víctima
amagades en un tambor de xapa.
Segons han publicat diversos mitjans
romanesos, els fragments que han
transcendit de l'enregistrament de les
trucades de Macesanu al 112 mostren una
actitud displicent dels agents de
policia cap a la menor.
Espelmes en record d'Alexandra Macesanu
a Bucarest (Reuters)
L'actitud i l'actuació de la policia han
estat criticades, fins i tot, pel
president de la república, Klaus
Iohannis, que s'ha referit sense embuts
als "retards injustificats a l'hora
d'obrir les investigacions" i a
"l'actitud refractària dels empleats de
la policia cap a la víctima".
Iohannis, conservador, és molt crític
amb el govern socialdemòcrata,
encapçalat per la primera ministra
Viorica Dancila, al qual ha arribat a
acusar de ser l'"autor moral" del
crim.
Les circumstàncies i les repercussions
de l'assassinat d'Alexandra Macesanu van
propiciar la reunió del Consell Suprem
de Defensa Nacional, en què intervenen
el govern, diverses institucions i també
el cap de l'estat.
A la sortida, Iohannis va ser molt
crític amb el que considera la
"politització" de la gestió duta a terme
pels últims governs romanesos:
"Hem arribat fins aquí perquè els
governs dels últims anys han omplert el
país d'incompetents, han fet fora massa
professionals i en el seu lloc hi han
posat serfs, persones incapaces."
El president també va explicar el
contingut d'un informe presentat a la
reunió.
"S'ha descobert que institucions a
càrrec de l'ordre públic i la
seguretat... van fallar, després d'una
sèrie d'errors inacceptables, a l'hora
d'assegurar el dret fonamental de la
vida."
La primera ministra Dancila ha reconegut
aquest dimarts, en declaracions a la
premsa, que "és més evident que mai que
existeixen moltes disfuncionalitats en
la gestió" de les situacions
d'emergència i s'ha compromès a revisar
la llei i les estructures policials.
Dancila, de tota manera, ha alertat que
la confrontació política pot "dividir la
societat" i ha demanat una actitud
"pragmàtica":
"Penso que en aquests moments no és
oportú que ens culpem els uns als
altres."
El ministre d'Interior, Moga, ha
anunciat així la seva dimissió, només
sis dies després de ser nomenat per
Dancila:
"He pres la decisió de dimitir per
salvar part del prestigi del Ministeri,
que ha estat fortament afectat per
l'actuació deficient d'alguns dels seus
empleats, que o bé han estat acomiadats
o bé seran sancionats."
"En els sis dies que he dirigit el
Ministeri de l'Interior he ordenat totes
les investigacions possibles per
identificar els responsables del cas de
la tragèdia de Caracal. Aquestes
investigacions continuaran."
La dimissió de Moga arriba després de
les del cap de la policia romanesa, Ion
Buda, i del director del Servei de
Telecomunicacions Especials del país,
Ionel Vasilca.
A més, han estat cessats tres
responsables policials de la regió on
han passat els fets, i s'ha obert
expedient disciplinari a vuit agents.
"Romania ha fallat"
La mort d'Alexandra Macesanu ha indignat
la ciutadania, que s'ha mobilitzat
sortint al carrer en diverses
ciutats.
Manifestació, dissabte, a Bucarest, per
denunciar l'actuació policial en el cas
d'Alexandra Macesanu (Reuters)
Dilluns, desenes d'adolescents es van
manifestar a Caracal amb pancartes com
"Hola, 112, sóc l'Alexandra i vull
viure" o "Romania ha fallat a
Caracal".
El president Iohannis ha demanat al
govern que abans de finals d'agost
presenti mesures per millorar la
cooperació entre els cossos d'emergència
i la tecnologia per localitzar trucades
del 112.
Las autoridades de la bahía de Halong,
patrimonio mundial de la Unesco e icono
turístico más reconocible de Vietnam,
comenzará en agosto un programa piloto
para prohibir el uso de...
Casi 3.000 niñas menores de catorce años
dan a luz cada año en EcuadorLa cifra
representa un incremento del 78% de
embarazos precoces en la última década,
según la Encuesta Nacional de Salud y
NutriciónLa Fiscalía General del Estado
ha registrado 18.000 casos de
violaciones en los últimos cuatro años,
pero gran parte no son denunciados por
las víctimas
Daniela (nombre ficticio) tiene
dieciséis años. Se quedó embarazada con
doce años y se convirtió en madre a los
trece años, con un hombre que le doblaba
la edad. Vive en un centro de acogida en
las afueras de Quito con su hijo
Christian, de tres años. El padre de su
hijo era un vecino de la familia que
después se convirtió en amigo de su
madre y, por último, en su novio y padre
del bebé: "[Cuando el padre del bebé se
emborrachaba] me golpeaba y me cogía del
cuello".
El bebé Christian nació prematuro,
cuenta la joven: "Dicen que es así en
las madres adolescentes, que los bebés
no tienen espacio ni buena alimentación,
pero hoy está bien". Con la llegada del
bebé, el padre de Christian le dijo a
Daniela que hablaría con su madre "por
si le daba los apellidos".
Reconocer la paternidad y pagar una
pequeña pensión alimenticia, le evitaría
problemas con la justicia ya que, en
Ecuador, mantener relaciones sexuales
con un menor de catorce años se
considera legalmente como violación. Es
una epidemia que supera los 18.000 casos
de violaciones registrados por la
Fiscalía en los últimos cuatro años,
aunque gran parte de estos no se
denuncien por las mujeres que los
sufren. En Ecuador, el aborto es ilegal
excepto en el caso de riesgo para la
vida de la madre o si el embarazo es
producto de la violación de una mujer
que sufre de discapacidad mental.
Sin embargo, tras sucesivas palizas con
intento de asfixia, Daniela decidió
marcharse con su bebé, lejos del padre y
de su propia familia, que tampoco
suponía un entorno positivo para ellos.
Desde la edad de doce años, cuando fue
víctima de violación a manos del padre
de su hijo, no quería quedarse
embarazada pero no sabía cómo evitarlo:
"Escuché en la escuela … sabía de la
píldora del día después. Me daba mucha
vergüenza usar esas cosas y
conseguirlas. El pueblo es pequeño y qué
vergüenza".
En el refugio donde hoy vive con su
niño, Daniela tiene todas las
necesidades básicas cubiertas: "Me
ayudan con medicinas y en lo personal
siento más confianza en mí misma y más
capacidad para cuidar a mi hijo". Por el
refugio donde vive también ha pasado su
hermana mayor, a raíz del abuso sexual
que sufrió a manos del papá de Daniela:
"Él está preso por 26 años. Me siento
mal por mi hermana porque, uno como hijo
espera que su mamá y papá lo cuiden,
pero también me siento mal por él porque
no deja de ser mi papá".
Tras dar a luz, su propia familia y el
padre de su hijo (su violador), no le
permitieron volver al colegio. No
obstante, Daniela sueña con estudiar
psicología "para hipnotizar a las
personas y que recuerden su pasado". Le
gustaría ponerlo en práctica con ella
misma, porque solamente tiene recuerdos
desde los nueve años y sospecha que pudo
haber sufrido abusos antes de esa edad.
"Tengo un poco de miedo de que mi papá o
dos de mis tíos me hayan hecho algo y
quisiera que alguien me ayude a
encontrar si me pasó algo y me desespera
un poquito".
Daniela es una más de las casi 3.000
niñas menores de catorce años que cada
año dan a luz en Ecuador. Supone una
estadística preocupante para las
autoridades de Salud, que tienen como
tarea pendiente la reducción del número
de embarazos adolescentes. En la última
década, el incremento de partos de niñas
entre 10 y 14 años fue del 78%, según la
Encuesta Nacional de Salud y Nutrición
(ENSANUT) de 2018. En palabras del Dr.
José Masache, ginecólogo del área de
adolescentes de la Maternidad Isidro
Ayora de Quito, es una "tragedia" a la
que se enfrenta cada mañana en su
consulta: "Estos casos son legalmente
considerados como violación y nosotros
apagamos incendios forestales con
extintores".
Madre adolescente con su hija
Madre adolescente con su hija REBECA
CALABRIA / QUITO
Casi dos décadas trabajando en este
hospital y no pasa ni un día que, al
comenzar la jornada, este médico no se
pregunte cómo retrasar la maternidad
adolescente, algo normalizado en las
clases sociales menos favorecidas. "Su
proyecto de vida es ser madres. Quieren
ser mamás, aunque sea de un violador",
cuenta el Dr. Masache, el titular más
desesperanzador que se extrae del
estudio que han elaborado en este
hospital. Se debe principalmente a la
falta educación sexual, informa Masache,
la ausencia de proyectos de vida que
empoderan a la mujer.
Michaela tiene catorce años, pero quedó
embarazada a los trece. En el colegio,
también le recomendaron como métodos
anticonceptivos la abstinencia o la
píldora del día después. Aunque su madre
nunca le habló de cómo prevenir
embarazos, sí le retiró la palabra
cuando se enteró del suyo. Michaela
decidió seguir adelante porque "el bebé
no tenía la culpa". Aunque regresa al
centro médico por una revisión, no llega
emocionada a la consulta con un recién
nacido en brazos, ya que lo perdió
durante el parto en la semana 37 de
gestación, algo nada excepcional ni
único, según las estadísticas de
embarazos precoces. Los médicos revisan
su implante anticonceptivo en el brazo
porque con catorce años ya se ha
convertido en población de riesgo; los
indicadores dicen que los embarazos se
suelen repetir a los once meses. "No
quiero tener hijos, quiero volver al
colegio," afirma la adolescente.
Según la psicóloga y terapeuta Teresa
Cruz, de Cumbayá, a las afueras de
Quito, las niñas-madres que asisten a
sus talleres tienen un denominador
común: "Están resentidas con el mundo
porque no es lo que ellas quieren. Odian
a esos bebés y ven en el niño la cara
del padre y es la misma imagen".
Cuatro ministerios del gobierno de
Ecuador trabajan de forma conjunta para
acabar con la maternidad adolescente
como un problema de salud pública. "Nos
afecta a todos como sociedad, porque
tienen que dejar de estudiar, acceden a
trabajos no remunerados para cuidar de
su hijo e ingresan en el círculo de la
pobreza", resume el Dr. Masache.
La religiosa Francisca Ramos, hermana de
la Orden de Nuestra Señora de la Caridad
del Buen Pastor, nos recibe en el Hogar
de la Madre Soltera Adolescente, que
dirige en Conocoto, localidad a una hora
de Quito. Aquí llegan mamás de doce a
diecisiete años, ya con sus bebés o a
punto de dar a luz, enviadas por la
Fiscalía con una orden judicial. Todas
provienen de un ambiente de maltrato
intrafamiliar o abusadas por su novio y
les cuesta denunciar.
Se han encontrado con casos de niñas en
el Hogar que no sabían con exactitud
quién era el padre del bebé porque la
niña era víctima de violaciones
recurrentes por varios hombres dentro de
su propia familia, según la madre
Francisca Ramos. La religiosa también
recuerda el caso de otra niña que, al
llegar al centro, había denunciado a su
propio padre como padre de su hijo. Sin
embargo, la adolescente habría cambiado
su historia tras recibir una visita de
su madre.
No obstante, a pesar de la tragedia que
la rodea, la madre Francisca conserva la
misma ilusión cada día para seguir
luchando: "Lo que queremos es
interrumpir la cadena, ellas son hijas y
nietas de violaciones, que no se vuelva
a repetir, que las bebitas que tengo
aquí no sean abusadas, que vivan en un
mundo con alegría".
Com passa amb la família política dels
conservadors europeus, en el cas d’Els
Verds, una de les seves personalitats
més influents també és una dona d’origen
alemany. Les últimes eleccions europees
l’han situada al capdamunt del que s’ha
batejat com l’onada verda. Franziska
Keller, més coneguda com a Ska Keller
(Brandenburg, 1981), va arribar al
Parlament Europeu quan tenia només 27
anys. Els pròxims cinc anys de
legislatura europea, el seu grup (on hi
ha l’Aliança Lliure Europea) compta amb
un nombre inèdit d’escons (75 electes,
74 a la pràctica per la falta d’Oriol
Junqueras).
On queda la credibilitat de l’Eurocambra
després d’acceptar la candidata dels
estats, Ursula von der Leyen, per a la
Comissió Europea?
Crec que tenim feina a fer. El sistema
del candidat oficial no resolia tots els
problemes del món, però era un pas
endavant important per fer la Unió
Europea encara més democràtica. Ara hem
fet un pas enrere, i com a Parlament hem
d’entendre què hi podem fer. Saber com
volem assegurar que no torna a passar.
Però penso que la finestra d’oportunitat
és molt petita, perquè és cert que ara
Von der Leyen creu que ha de complir,
però el problema no és ella, és el
Consell [els estats].
Què hi podeu fer?
Necessitem enfortir encara més la
democràcia de la UE. Hem d’aconseguir
que el sistema de candidats oficials
quedi assegurat per llei, assegurar
llistes trasnacionals i enfortir les
capacitats del Parlament a l’hora de fer
peticions o prendre iniciatives
legislatives.
¿No està mort, doncs, el sistema del
candidat oficial?
Espero que no. Les últimes setmanes han
servit precisament per veure la
importància que té. És clau que els
grups polítics escullin els candidats
oficials, que facin una campanya, es
donin a conèixer i presentin el seu
programa. És important per raons
democràtiques que el ciutadà sàpiga qui
pot dirigir les institucions en funció
del partit que vota, però també per
raons pràctiques. Von der Leyen està
col·locada pel Consell, no té
experiència europea, no sabia què volíem
els partits. Però ¿com havia de
saber-ho? Tot plegat demostra que des
d’un punt de vista logístic és important
per no trobar-se en aquesta situació
estranya.
¿Va ser una possibilitat real que el
Parlament la rebutgés?
Va ser molt provable fins a l’últim
moment. Després del discurs que va fer
al ple semblava que tenia una majoria
clara, però al final va acabar sent un
resultat extremadament ajustat. Va ser
força increïble.
L’Eurocambra també ha de ratificar el
paquet de comissaris on hi haurà Josep
Borrell. Què fareu?
Abans de votar la Comissió en paquet hi
haurà compareixences individuals de cada
comissari, també de Borrell. Sobre ell
específicament tenim molts dubtes. Per
exemple en la qüestió de Kosovo, en què
Espanya ha sigut sempre contrària a
reconeixe el país. En aquest conflicte
la Unió Europea hi pot ajudar clarament.
Hem estat jugant un paper positiu en
aquest sentit, potser no del tot
efectiu, però com a mínim positiu. Està
clar que si és l’alt representant això
serà un problema.
En les negociacions de càrrecs, vau
lluitar per un comissari verd?
Primer lluitem per les polítiques
climàtiques. Però sí, per implementar un
programa és important tenir gent que en
sàpiga i que hi lluiti. Seria fantàstic
tenir un comissari de Medi Ambient verd
amb pes important i que no només fos un
comissari qualsevol proposat pels
estats. Veurem què fa Von der Leyen.
Von der Leyen diu que vol una Comissió
paritària i des dels estats s’ha jugat
amb el fet que ella és una dona perquè
s’acceptés.
I especialment ho han dit molts homes.
Per descomptat que vull que una dona
sigui presidenta de la Comissió, per
això els verds sempre proposem una dona
i un home a totes les candidatures, però
els grans partits no ho fan, ignoren la
resta de candidates, i ara diuen que cal
tenir una dona presidenta i acceptar
Ursula von der Leyen.
L’agenda verda ha guanyat pes i sembla
que partits com els socialistes s’hi
sumen. ¿Temeu que recuperin vots per
aquesta via?
No estic preocupada, necessitem els
esforços de tothom, i necessitem
majories. Estic molt contenta que altra
gent comenci a parlar del clima. Fa
temps que ho fem i tinc clar que la gent
sap que som l’única força creïble en
aquest àmbit.
¿Creu factible que tots els països de la
UE es comprometin aquest any a la
neutralitat de CO 2 el 2050?
És un objectiu molt ambiciós i estaria
bé, però la pregunta real és veure què
estan fent ara mateix els països que sí
que han signat aquest compromís per
complir-lo. Queden moltes coses per fer
més enllà de signar compromisos.
¿I que es posin d’acord sobre els
rescats al mar i el sistema d’asil?
És un dels punts en què tinc més
preocupacions sobre Von der Leyen perquè
ella vol retirar la proposta de la
reforma de Dublín, que es va millorar
molt des del Parlament Europeu, i fer-ne
una de nova quan el que cal és
pressionar els estats perquè a
l’Eurocambra ja hi ha consens sobre una
proposta bona.
CEAR ha inaugurado en Canarias el taller
Acoge un plato, un proyecto en el que
las personas que reciben apoyo de esta
ONG preparan platos propios de sus
países con el objetivo de derribar
fronteras a través de la comidaEn el
taller participó Alba Sánchez, una joven
de 22 años que huyó de la violencia
diaria que asola a Honduras y que
recibió la protección internacional en
Canarias, un desenlace poco habitual en
el Archipiélago, donde solo el 0,28% de
las peticiones de asilo fue aceptado en
2017
"Las maras o bandas criminales persiguen
el dinero. Si tú tienes un negocio,
ellos cobran un impuesto, pasan cada mes
cobrándote una renta como si eso fuera
de ellos. Si no lo pagas, te matan a ti,
a tu familia, o te destrozan el
comercio"
Honduras registró entre 2002 y 2017
1.944 feminicidios, de los que el 95%
quedó impune: "Hay casos de pandilleros
que se obsesionan con chicas y ellas
tienen que irse incluso del país por
miedo"
El governador de Puerto Rico, Ricardo
Rosselló, ha anunciat aquest dijous a la
matinada la seva dimissió, després
d'onze dies de multitudinàries protestes
al carrer que exigien la seva sortida.
El polític va ser enxampat havent
participat, juntament amb alguns dels
seus assessors, en un xat privat en el
qual insultaven i feien burla de
personatges famosos homosexuals i del
col·lectiu LGBTI, així com de les
víctimes de l'huracà 'Maria', ha
informat Efe.
L'huracà 'Maria' va assolar gran part
del territori entre el novembre del 2017
i el febrer del 2018. Va deixar quasi
3.000 morts i va destruir una part molt
important de les infraestructures
bàsiques, com la xarxa
d'electricitat.
Puerto Rico torna al carrer per exigir
la dimissió del governador homòfob
En un missatge gravat, emès sis hores
més tard del previst, Rosselló ha
anunciat que deixa el càrrec de
governador i que serà substituït per
Wanda Vázquez, fins ara ministra de
Justícia, a partir del 2 d'agost. El
mandatari sortint portava dos anys al
capdavant de l'executiu i és el primer
governador que plega a mig mandat en la
història de l'illa. Rosselló va demanar
als porto-riquenys "la reconciliació
ciutadana".
La notícia ha estat rebuda amb alegria
per milers de manifestants, que es
congregaven al carrer Fortaleza de la
capital, San Juan, on hi ha la seu del
govern. En altres indrets de la ciutat
els veïns ho han celebrat amb
cassolades. Malgrat la seva sortida, els
opositors a Rosselló han mantingut la
convocatòria d'una nova manifestació,
prevista per a aquest dijous.
Durant onze dies, centenars de milers de
persones han exigit als carrers al
governador que abandonés el càrrec pels
insults homòfobs i els comentaris contra
les víctimes del 'Maria'. Entre els
manifestants hi havia artistes com els
cantants Ricky Martin i Bad Bunny.
Puerto Rico, una colònia espanyola fins
a la guerra hispano-americana de 1898,
és oficialment un "estat lliure
associat" als Estats Units, de manera
que els seus habitants tenen la
nacionalitat nord-americana, però, com
que l'illa no és un dels 50 estats de la
Unió, no tenen representants al Congrés
ni poden votar el president. A canvi,
estan exempts de certs impostos
federals.
En un referèndum el 2017, els
porto-riquenys van votar a favor
d'integrar-se als EUA com l'estat número
51, entre altres raons per poder fer
front a una reestructuració del deute
públic. L'administració de l'illa
caribenya està en una situació de
fallida tècnica, agreujada encara més
pels esforços que ha hagut de fer per
recuperar les infraestructures perdudes
durant el 'Maria'.
Si algu està interessat avui a le 7 del
vespre al CECUT de Tijuana.
Podeu reservar a
www.labajaestademoda.com
aes presenten les col.leccions de
tardor-hivern del dissenyadors mexicans.
L'exalcalde de Londres, un defensor
aferrissat del Brexit, s'imposa a Jeremy
Hunt a les primàries del Partit
Conservador i, de retruc, serà també el
nou primer ministre en substitució de
Theresa May
Ja se sap qui serà el nou primer
ministre britànic en substitució de
Theresa May. Tal com ja s'esperava, serà
Boris Johnson, el polèmic i excèntric
exalcalde de Londres, un defensor
aferrissat del Brexit. Johnson ha
guanyat les primàries del Partit
Conservador, que s'han fet arran de la
crisi interna sobre la sortida del Regne
Unit de la Unió Europea. S'ha imposat a
Jeremy Hunt, actual titular d'Exteriors.
més partidari de modificar l'acord amb
la UE que no pas d'optar per un Brexit
dur.
Johnson ha aconseguit gairebé el doble
de vots que Hunt, 92.153, enfront dels
46.656 del seu contrincant. La
participació electoral s'ha situat en el
87,4%.
En la seva primera intervenció, tan bon
punt s'ha anunciat el seu triomf, el nou
líder conservador ha explicat quins eren
els seus objectius:
"Dur a terme el Brexit, unir el país,
derrotar Jeremy Corbyn. I és el que
farem. Donarem energia al país.
Aplicarem el Brexit el 31 d'octubre, ens
donarem totes les oportunitats amb un
esperit nou de fer tot el possible. I
tornarem a creure en nosaltres mateixos
i en el que podem aconseguir, com un
gegant que es desperta"
En total han estat 160.000 militants
"tories" els que han votat en aquestes
primàries convocades després de la
dimissió de May, el 7 de juny. Deu
diputats es van presentar per la
successió, però Johnson i Hunt van ser
els únics que van quedar a l'etapa final
després que els aspirants anaven quedant
eliminats.
“Las cifras provisionales muestran que
2.143 dueños de armas han participado
desde que comenzaron los eventos de
recolección la semana pasada en todo el
país", según el ministro de Policía,
Stuart Nash.
La Policía de Nueva Zelanda ha recibido
más de 2.000 armas semiautomáticas de
estilo militar y fusiles de asalto tras
la prohibición establecida después del
atentado terrorista del pasado mes de
marzo contra dos mezquitas de la ciudad
de Christchurch.
El ministro de Policía, Stuart Nash, ha
indicado en un comunicado que “las
cifras provisionales muestran que 2.143
dueños de armas han participado desde
que comenzaron los eventos de
recolección la semana pasada en todo el
país". En total, "se han recuperado
3.275 armas, 7.827 partes prohibidas y
accesorios y se han entregado 6,2
millones de dólares neozelandeses en
compensación por las entregas", recoge
el comunicado.
Los dueños de las armas en cuestión
tienen hasta el próximo 20 de diciembre
de plazo para entregarlas en el marco de
una amnistía. El ministro ya había
explicado que 208 millones de dólares
neozelandeses habían sido reservados
para compensar a los propietarios de las
armas de fuego semiautomáticas
prohibidas, hasta el 95% por ciento del
coste original.
El Parlamento aprobó en abril la Ley de
Reforma de Armas, los primeros cambios
sustanciales a las leyes de armas del
país en décadas, la reforma contó con
119 votos a favor y 1 en contra.
La votación se produjo menos de un mes
después del tiroteo masivo en el que
murieron 51 personas y decenas
resultaron heridas en los ataques
supremacistas contra dos mezquitas de
Christchurch.
La Policía estimó que alrededor de
14.300 semiautomáticas de estilo militar
se verían afectadas por la nueva ley,
aunque el Gobierno afirmó que era
difícil predecir el número exacto.
Antes de que se lanzará el plan de
compensación, ya se habían entregado
casi 700 armas.
41 Puerto Rico - El gobernador de Puerto Rico cede ante la presión en la calle y no irá a la reelección tras la filtración de un chat sexista y homófobo
Ricardo Rosselló anunció este domingo
que no se presentará a la reelección en
los comicios de 2020 tras días de
protestas populares por la filtración de
un contenido de unas conversaciones
privadas donde él y otros políticos
hacen comentarios sobre opositores,
activistas y artistas.
La presión en la calle de nueve días
concluyó este domingo con el anuncio del
gobernador de Puerto Rico, Ricardo
Rosselló, de que no se presentará a la
reelección y que renuncia a la
presidencia de su partido, aunque la
oposición ya ha dicho que sigue sin
escuchar el reclamo del pueblo.
Rosselló, en un mensaje dirigido al
país, dijo haber comprendido a la
población durante el anuncio de su
decisión, en una jornada en la que las
manifestaciones continuaron con el
objetivo de que el gobernador dimita.
Las calles, poco después del anuncio, se
llenaron de vehículos que hacían sonar
sus bocinas, mientras que continuaban
concentrados manifestantes a la entrada
de La Fortaleza, la sede del Ejecutivo y
residencia del gobernador.
Dos manifestaciones volvieron este lunes
a exigir la salida de Rosselló durante
un día en el que estuvo reunido con su
gabinete y que comenzó con el maratón de
yoga "Saludos Al Sol por Puerto Rico",
una clase abierta al público que fue una
forma distinta de exigir la renuncia de
Rosselló.
Cerca de un centenar de personas en
tablas de surf de remo, surf, motos
acuáticas y cualquier artilugio que
flotara protestaron este domingo también
llegando por mar a San Juan para exigir
la renuncia del gobernador.
Los disconformes con Rosselló llegaron a
la Fortaleza remando en todo tipo de
tablas dando una nota de color a esta
crisis institucional que vive la isla
caribeña. Otra manifestación contó con
cientos de participantes de la comunidad
LGBT que se acercaron a la residencia
del gobernador.
Scott Esparza, un turista estadounidense
de padre mexicano que este lunes paseaba
por el centro histórico de la capital,
dijo que está sorprendido por las
muestras de rechazo al Gobierno que ha
visto estos días, aunque reconoció que
más allá de que se trata de un asunto de
corrupción no cuenta con suficiente
información como para opinar.
La opinión de estos ciudadanos es
compartida también en Estados Unidos por
miembros de Partido Demócrata
Amilcar Rivera, vecino de Catañó, un
municipio de San Juan, indicó por su
parte que el gobernador le ha fallado al
país y que por eso debe abandonar el
cargo de forma inmediata. La opinión de
estos ciudadanos es compartida no solo
por muchos puertorriqueños, si no
también en Estados Unidos por miembros
de Partido Demócrata que quieren
representar a su formación frente a
Donald Trump en las presidenciales de
2020.
Es el caso de Tulsi Gabbard, Julián
Castro y Elizabeth Warren, a los que se
suman los miembros del partido JoeBiden,
Sen Gillibrand y Pete Buttigieg que han
mostrado su solidaridad con Puerto Rico.
La candidata demócrata en los comicios
de 2016 y exsecretaria de Estado de
EE.UU., Hillary Clinton, también mostró
su malestar sobre asunto.
"Estoy con el pueblo de Puerto Rico
mientras protesta por la corrupción y el
comportamiento deshonroso de su
Gobierno. Como todos los estadounidenses
tienen el derecho fundamental, y el
deber, de pedir cuentas a sus líderes",
dijo Clinton a través de su cuenta en la
red social de Twitter.
El senador estadounidense independiente
Bernie Sanders señaló que está con el
pueblo de Puerto Rico que sale a las
calles para exigir la responsabilidad
del gobernador y el fin de la
corrupción. El exvicepresidente
estadounidense Joe Biden sostuvo que los
comentarios del gobernador Ricardo
Rosselló son vergonzosos y que el
lenguaje de odio no debe ser
protegido.
El presidente de la Asociación de
Alcaldes de Puerto Rico, Eric Bachier,
en declaraciones escritas, anunció que
quedaron suspendidos los actos
tradicionales de la celebración del 67
aniversario de la Constitución del
Estado Libre Asociado de Puerto Rico, un
estatus que le da a la isla cierto grado
de autonomía política.
Las consecuencias no son solo políticas,
ya que la directora ejecutiva de la
Compañía de Turismo (CTPR), Carla
Campos, informó de que el impacto
económico de las paradas de cruceros
canceladas hasta la fecha por la
inseguridad provocada por las protestas
se estima en 2,5 millones de dólares.
El origen de esta crisis institucional
sin precedentes está en la revelación,
el pasado fin de semana, por el Centro
de Periodismo Investigativo, de las casi
900 páginas de un chat de la aplicación
de mensajería de Telegram en el que
miembros del círculo directo del
gobernador y él mismo insultan a
mujeres, artistas, miembros de la
oposición y hasta del gobernante Partido
Nuevo Progresista (PNP).
El lenguaje utilizado es muy crudo y
Rosselló llega a catalogar de "puta" a
una exconcejala del Ayuntamiento de
Nueva York, además de haber alusiones a
la orientación sexual del cantante Ricky
Martin y hablarse de estrategias a poner
en marcha contra personas no afines al
Gobierno.
Rosselló tiene mañana una nueva prueba
para mantenerse en el cargo con la
manifestación y paro nacional convocada,
que, de momento, ha supuesto que Plaza
Las Américas, el primer centro comercial
del Caribe, anuncie que no abrirá sus
puertas por la cercanía de la
concentración.
La pressió augmenta a Puerto Rico perquè
plegui el governador, Ricardo Rosselló,
arran de la revelació del contingut d'un
xat amb comentaris homòfobs, insults i,
fins i tot, bromes sobre les morts
causades pel devastador pas de l'huracà
'Maria' a l'illa. Tot i això, dilluns el
polític ja va dir que no dimitiria. Per
aquest motiu s'ha convocat una
manifestació en contra seva i deixi el
poder. La crisi política coincideix
actual amb una d'econòmica profunda i
amb la lenta recuperació del país
després de l'huracà 'Maria', que va
tenir lloc fa gairebé dos anys.
Ricky Martin és una de les veus més
potents que s'han aixecat contra
Rosselló. A les xarxes ha publicat un
vídeo reprovant la conducta del
governador, contra el qual s'han
expressat altres artistes com Olga Tañón
i Bad Bunny. L'artista es mostra
indignat i anuncia que s'unirà a les
marxes que es faran per exigir-ne la
renúncia. "Frustrat, empipat, sento una
pressió al pit horrible i només em puc
alliberar d'aquesta angoixa viatjant a
Puerto Rico i dient 'present' a la
manifestació", anuncia respecte a la
convocatòria de protesta d'aquest
dijous. "Li farem saber a Ricardo
Rosselló que no el volem al poder, que
n'estem cansats i que no podem aguantar
més el cinisme dels líders.
Afortunadament s'ha revelat el contingut
del xat, perquè s'ha desemmascarat
tothom. Es van burlar dels nostres
morts, de les dones, de la comunitat
LGTBI, de gent amb discapacitat física i
mental, es van burlar de l'obesitat. Ja
n'hi ha prou, no pot ser", lamenta
l'artista.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
