Els neons que il·luminen els casinos de
Macau, una de les Meques mundials del
joc amb permís de Las Vegas, s'apagaran
temporalment. El govern d'aquesta regió
autònoma xinesa ha ordenat el tancament
dels casinos de la ciutat durant 15 dies
en un intent d'aturar la propagació del
coronavirus, que ha infectat 10 persones
en aquest territori i que ja suma a
nivell global 426 morts i 20.000
contagis, segons les xifres
actualitzades aquest dimarts. La decisió
suposa un cop dur per a l'economia de
Macau ja que es calcula que la meitat
del seu PIB prové dels negocis
relacionats amb el joc d'atzar, el
sector que ocupa més treballadors i
ingressa més impostos.
De moment, no hi ha data de quan
s'abaixaran les persianes dels negocis,
a l'espera que hi hagi una reunió entre
el govern i les empreses
concessionàries, però s'espera que sigui
de manera immediata i que després de les
dues setmanes els tècnics avaluaran si
la situació de l'epidèmia ha millorat i,
per tant, si es podran reobrir els
centres lúdics. Amb tot, els efectes
seran clars i directes. Segons ha
afirmat el cap de l'executiu local, Ho
Iat Seng, la mesura deixarà un "dèficit
al pressupost" però, protegit amb una
mascareta per evitar contagis, ha
afirmat que la prioritat ara és garantir
la salut dels residents.
L'epidèmia arriba en un moment dur per
al sector, que no aixeca el cap des del
2015 i que ha tingut un començament
d'any negre i no ha pogut aprofitar la
temporada festiva de l'Any Nou Xinès
precisament pel pànic i les restriccions
que ha generat el coronavirus. Mai
aquesta capital mundial del joc havia
patit tant com ara. Els temples de la
ruleta i els jocs s'han mantingut oberts
fins i tot en temporades dels habituals
tifons i tan sols el 2008 va haver de
tancar durant 30 hores a causa d'un
temporal.
20.400
CONTAGIS
El tancament dels casinos demostra
l'efecte que el coronavirus tindrà en
l'economia xinesa, ja prou perjudicada
per la guerra comercial oberta amb els
Estats Units de Donald Trump. La caiguda
de les borses ja va donar una pista de
la senda de la por dels inversors però
l'impacte final dependrà de quan duri el
brot actual.
Primera mort a Hong Kong
Però més enllà de l'economia i de les
afectacions personals, l'epidèmia també
té una lectura política en clau interna
xinesa. El coronavirus ha revifat la
crisi entre Hong Kong i la Xina
continental i ha agreujat els recels
contra Pequín. A l'antiga colònia
britànica hi ha hagut la segona víctima
mortal fora de territori xinès (la
primera va ser a les Filipines). Es
tracta d'un home de 39 anys amb
patologies respiratòries prèvies que
havia viatjat a Wuhan, la ciutat on es
va originar el brot al desembre. En
total, hi ha 15 persones afectades,
segons dades oficials.
El coronavirus manté la Xina
paralitzada
El coronavirus manté la Xina
paralitzada
El malestar per la gestió de la crisi
sanitària que està fent Pequín, ha fet
que la cap de l'executiu de Hong Kong,
la controvertida Carrie Lam, hagi
endurit els controls a la frontera amb
la Xina continental, però s'ha negat a
tancar-los tal com exigeixen el miler de
metges que s'han declarat en vaga per
aquest motiu.
Tot i que en un principi es va criticar
la Xina per la falta de reacció davant
dels primers casos del nou coronavirus,
el govern de Pequín ha assegurat que
frenar la seva propagació és la gran
prioritat, conscient que es juga no
només la seva legitimitat i prestigi
internacional sinó també la seva
economia, tocada pels aranzels de la
guerra comercial amb Trump. El president
Xi Jinping ha admès en una reunió del
politburó del Partit Comunista que el
país ha d'extreure una lliçó de l'actual
crisi per aprendre a "afrontar mancances
i debilitats exposades pel brot", segons
ha informat l'agència estatal de
notícies Xinhua.
Primer cas a Bèlgica
Aquest dimarts les autoritats belgues
han confirmat el primer cas del nou
coronavirus al país. En un comunicat
emès per l'agència de salut belga,
expliquen que una de les persones
repatriades des de Wuhan aquesta última
setmana ha donat positiu a les proves
del coronavirus i que després d'haver
estat aïllada a l'hospital militar de
Neder-Over-Heembeek, ha estat
traslladada a l'Hospital Universitari
Saint Pierre de Brussel·les. Es tracta
d'una dona que va ser repatriada des de
Wuhan, el focus de l'epidèmia. Les
altres vuit persones repatriades han
donat negatiu en les proves, informa
Júlia Manresa.
Vaixell en quarantena
Les autoritats japoneses han impedit el
desembarcament a Yokohama, al sud de
Tòquio, d'un creuer i han posat en
quarantena els seus 3.500 passatgers i
tripulants després de detectar que un
d'ells estava contagiat del nou
coronavirus. El vaixell va sortir el 20
de gener de la ciutat nipona i va fer
escala a Hong Kong, on va pujar el
viatger que ha donat positiu.
L?avió arriba ja entrada la nit a
l?aeroport de Làrnaca. La capital de
Xipre, Nicòsia, no té aeroport d?ençà de
la guerra, el 1974. Entre les dues
ciutats hi ha quaranta minuts de cotxe,
circulant per l?esquerra, a la manera
britànica. Al cap de poc d?haver entrat
a l?autopista, distingesc al fons, sobre
el qual ? Continue reading Xipre: Cascs
Blaus de l?ONU dins la Unió Europea ?
L?economia del país sud-americà pateix
per l?elevat deute, una inflació
desbocada i la fam
https://www.ara.cat/economia/default-sob
revola-nou-Argentina_0_2391960880.html
Fa 20 anys que Humberto Díaz s’encarrega
de la seguretat del Mercat Central de
Buenos Aires, i no recorda veure mai
tanta gent comprant com en els últims
mesos. Coneix com ningú tots els racons
d’aquest gran centre de distribució de
fruita, hortalisses i carn del país,
situat a 30 quilòmetres de la capital
argentina, que ara és també el
supermercat per a milers i milers
d’argentins. La Fira Minorista que fa
uns anys que funciona dins del Mercat
Central és la salvació per a molts
argentins que miren de lluitar contra la
inflació. “Aquesta mateixa fruita que es
ven aquí, si es compra al supermercat
del barri, pot costar el doble”,
assegura Díaz. Al seu costat, fent que
sí amb el cap, hi ha Carlos Grincajer,
un comerciant que dos cops al mes agafa
dos autobusos i recorre 40 quilòmetres
per trobar fruita, hortalisses i carn a
bon preu, perquè a prop de casa seva
-explica- tot és molt més car. Els
productes lactis que es venen al Mercat
Central costarien el triple al
supermercat tradicional, afirma
Grincajer amb certa indignació.
La inflació segueix sent la bèstia negra
per a la butxaca dels argentins. També
per al nou govern del peronista Alberto
Fernández, que va arribar al poder el 10
de desembre i que, només trepitjar la
Casa Rosada, ja ha hagut d’actuar per
mirar de combatre l’alça de preus, de
quasi el 54% el 2019. Entre altres
accions, s’han assolit acords amb
empresaris i sindicats per contenir la
pujada de preus i de sous, s’han
congelat les tarifes dels serveis bàsics
i s’ha reimpulsat un cistell
d’alimentació bàsica a preus especials.
“Són accions que bàsicament serveixen
per guanyar temps i d’alguna manera
donar resposta a les expectatives de la
societat i dels agents econòmics. Per a
un govern que tot just comença és molt
important posar certes regles inicials,
tant als agents econòmics com als
sindicats, però si no es resolen els
problemes estructurals, els problemes
d’inflació a llarg termini no es
resoldran”, destaca Elisabet
Bacigaluppo, analista econòmica de la
consultora Abeceb.
Batalla contra el dòlar
Una altra ferida oberta en l’economia
argentina és la fuga de capitals,
especialment de dòlars. Per aturar-la i
enfortir el peso, la moneda nacional, el
nou govern ha impulsat una nova taxa,
batejada com a País, que vol dir “impost
per a una argentina inclusiva i
solidària”. Entre d’altres, carrega en
un 30% les compres en dòlars o la compra
de divisa nord-americana i castiga la
tradicional manera d’estalvi dels
argentins. Ara només poden comprar 200
dòlars en efectiu mensuals, ja sigui per
estalviar o per viatjar. En un mes de
vigència de la taxa l’ús de targetes de
crèdit i dèbit fora de l’Argentina ha
caigut un terç.
La supervivència econòmica marcarà segur
aquest 2020, tant en l’àmbit polític com
en el social. L’Argentina és un país
molt endeutat i fer front als venciments
per valor de 34.000 milions de dòlars
durant aquest any no serà gens fàcil. No
ho està sent per a la província de
Buenos Aires, la regió de l’Argentina
més gran pel que fa a mida, població i
pes econòmic. Amb 18 milions
d’habitants, és igual de gran que
Alemanya, i té a tocar la suspensió de
pagaments, si en els pròxims dies no
arriba a un acord amb els seus
creditors, que reclamen el pagament de
250 milions de dòlars. El fantasma del
default torna a sobrevolar l’Argentina,
ja que, si cau, la província de Buenos
Aires podria arrossegar l’economia de
tot el país, ja molt tocada.
La supervivència econòmica també té un
altre front, més social: la fam. El 40%
dels argentins són pobres i el país està
en emergència alimentària. El govern
argentí ja ha començat a entregar les
primeres targetes de dèbit alimentàries,
una subvenció mensual d’entre 60 i 80
euros per cada fill menor de sis anys,
que busca ajudar els milions de famílies
que viuen sota el llindar de la pobresa.
“La desnutrició infantil és un greu
problema, ja que estem criant una
generació de nens i nenes baixets i amb
obesitat”, destacava el ministre de
Benestar Social, Daniel Arroyo. Els
menjadors socials i comunitaris no donen
l’abast i ja és normal en moltes llars
fer només un àpat al dia.
La nueva versión de un colectivo
feminista en Marruecos ha desatado una
campaña de difamación en redes sociales:
"Putas, merecéis ser violadas"MAPA: El
impacto global de 'Un violador en tu
camino', el himno feminista que comenzó
en Chile
La sortida del Regne Unit de la Unió
Europea genera molts interrogants
quotidians, més enllà dels estrictament
geopolítics, com saber si podrem
viatjar-hi amb el DNI o si haurem de
pagar el roaming
Què passa amb els catalans que viuen al
Regne Unit?
És bon moment per instal·lar-se al Regne
Unit?
Puc entrar al Regne Unit només amb el
DNI?
Si viatjo de turista al Regne Unit,
tindré accés a la sanitat?
Podré trucar des del Regne Unit sense
pagar roaming?
I què passa amb els Erasmus?
Pagar amb targeta o fer transferències
funcionarà igual?
La meva empresa podrà vendre al Regne
Unit?
Què s'hi juga l'economia catalana?
I com preparo la meva empresa per al
Brexit?
Què passa amb els catalans que viuen al
Regne Unit?
L'estatus dels europeus residint al
Regne Unit, o britànics aquí, és dels
pocs àmbits del Brexit on l'acord
transitori ja determina -en part- les
relacions futures.
Els europeus que portin més de cinc anys
vivint al Regne Unit han de registrar-se
oficialment i tenen protegits per tota
la vida tots els seus drets, laborals,
professionals, i de reagrupament
familiar si convé.
Qui porti menys de cinc anys també
tindrà l'estatus temporal, que podrà
passar a permanent, però s'haurà de
demostrar que es tenen recursos
suficients per viure al país (això, a la
pràctica, també passa a la Unió
Europea).
És bon moment per instal·lar-se al Regne
Unit?
Si tens plans per anar-hi a viure, ara
és el moment. Fins que acabi el període
transitori, a final d'aquest any, un
ciutadà europeu que s'instal·li al Regne
Unit tindrà els seus drets garantits.
Almenys, l'estatus de resident temporal
fins a cinc anys, si demostra que té
mitjans per mantenir-se allà.
Després, en teoria, podrà demanar el
permís permanent. Després del 31 de
desembre del 2020, el govern britànic
establirà un sistema d'immigració per
punts, que prioritzarà l'arribada de
treballadors formats, amb ofertes de
feina en ferm i un salari mínim del
voltant de 25.000 lliures anuals.
Ara mateix, i segons dades de l'Idescat,
hi ha uns 21.000 catalans residint al
Regne Unit, tot i que, segur, que n'hi
ha molts més que no estan inscrits o no
ho han notificat. Segons l'ambaixada, a
Catalunya hi ha al voltant de 20.000
britànics residint.
Puc entrar al Regne Unit només amb el
DNI?
Sí, com fins ara. Almenys fins que acabi
el període transitori, a finals d'aquest
2020. Després, els britànics establiran
un sistema d'entrada, que pot ser més o
menys restrictiu.
L'acord transitori garanteix, per aquest
2020, les quatre llibertats de moviment
que recullen els tractats europeus; de
mercaderies, capital, serveis i
persones. I això empara tres milions de
ciutadans europeus al Regne Unit, i un
milió de britànics que resideixen a la
UE.
Si viatjo de turista al Regne Unit,
tindré accés a la sanitat?
Sí, com fins ara, amb una targeta
sanitària europea. Quan acabi el període
transitori, tot dependrà de l'acord amb
la UE.
Podré trucar des del Regne Unit sense
pagar roaming?
De moment, sí. Ara, trucar des del mòbil
o enviar missatges quan es viatja al
Regne Unit surt al mateix preu que si es
fa des d'aquí, després que la Unió
Europea eliminés el roaming fa dos anys
i mig.
Durant aquest any s'ha de negociar què
passarà amb les trucades quan s'està de
viatge al Regne Unit o quan els
britànics vinguin a Europa, però les
grans operadores de telefonia estan
valorant mantenir-ho com ara, perquè va
ser una mesura molt popular.
I què passa amb els Erasmus?
Tots els estudiants que estiguin ara
d'Erasmus podran acabar el seu curs
sense patir, tant els que han vingut
aquí com els gairebé 670 que estan
estudiant allà. I els que es matriculin
en postgraus durant aquest any pagaran
les mateixes taxes i matrícula que els
britànics fins que acabin els
estudis.
Ara mateix hi ha un miler
d'investigadors catalans que estudien o
resideixen al Regne Unit. I qui demani
una beca i se li aprovi aquest any,
també se'n podrà beneficiar durant el
temps que duri l'ajuda.
El que s'haurà de veure és què passa amb
tot el que comenci a partir del gener de
l'any que ve i, de moment, ningú es
mulla. Però el Parlament britànic ha
rebutjat mantenir el programa Erasmus
com fins ara i tot fa preveure que hi
haurà canvis a partir de l'any que
ve.
Pagar amb targeta o fer transferències
funcionarà igual?
En les operacions bancàries d'empreses i
particulars, ara no es paga per fer
transferències entre clients de la Unió
Europea i durant aquest any seguirà així
també amb les transferències al Regne
Unit.
La meva empresa podrà vendre al Regne
Unit?
Aquests mesos tot continuarà igual per a
les més de 3.370 empreses catalanes que
exporten cap allà, amb la lliure
circulació de mercaderies com fins ara.
Però a partir de l'1 de gener, amb acord
o sense, el Regne Unit serà considerat
un país tercer pel que fa a les
relacions comercials de béns i serveis.
I a partir de llavors, tot funcionarà
segons els acords a què s'arribi.
Un cop acabat el període transitori, les
empreses exportadores poden haver
d'afrontar canvis a les duanes, amb
aranzels o controls a la frontera;
hauran d'adaptar la mercaderia a nova
regulació i marc fiscal: des de conèixer
si hi ha noves taxes fins a saber quins
productes afecta.
I cal saber que les exportacions cap
allà no pagaran IVA, però les
importacions de productes britànics
pagaran l'IVA a la duana. I també hi ha
altres aspectes que afecten treballadors
i viatgers com saber si el carnet de
conduir seguirà vigent allà o si caldrà
portar DNI o passaport.
A banda de la fluctuació de la lliura,
també hi pot haver canvis en els
contractes internacionals i en la
contractació de treballadors.
Què s'hi juga l'economia catalana?
La Generalitat ha calculat que, si
s'acaba sense acord comercial, l'impacte
per a l'economia catalana pot arribar
als 2.000 milions d'euros en 5 anys.
Acció, l'agència per a la competitivitat
de l'empresa de la Generalitat de
Catalunya, calcula que es veurien
afectats uns 1.500 milions d'euros
d'exportacions d'una cinquantena de
productes catalans al Regne Unit,
gairebé un 38 per cent de les vendes
d'empreses catalanes al Regne Unit.
I com preparo la meva empresa per al
Brexit?
La gran paradoxa és que tothom recomana
a les empreses preparar-se per al
Brexit, però tampoc està definit com
seran les relacions econòmiques i
comercials entre la UE i el Regne Unit.
Això s'ha de negociar aquest any.
Davant d'això, des de la cambra de
comerç britànica a Espanya es recomana
preparar-se per al "pitjor escenari";
cap acord comercial, i relacions
establertes segons les regles mínimes
marcades per l'Organització Mundial del
Comerç, encara que això signifiqui
tornar als aranzels.
Ibèria ha anunciat la suspensió temporal
dels vols a Xangai per l’alerta
sanitària del coronavirus. La companyia
aèria subratlla que l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) ha avaluat
l’alerta com de risc “alt”, que en el
cas del país d’origen, la Xina, s’apuja
fins a “molt alt”.
La suspensió tindrà efecte des d’aquest
divendres, quan estava previst el pròxim
vol, i durant el mes de febrer, amb la
possibilitat que el període s’allargui
si és necessari. Els usuaris afectats
podran optar entre el retorn dels diners
dels bitllets o un canvi de dates.
Iberia està contactant amb altres línies
aèries per buscar alternatives a les
persones que hagin de tornar al seu lloc
d’origen.
Un túnel d'1,3 quilòmetres de llarg, amb
il·luminació, ascensor, sistema de
ventilació, raïls i un carret com els
que es fan servir a les mines,
connectava la ciutat mexicana de Tijuana
amb la de San Diego a Califòrnia, als
Estats Units. Es tracta del túnel
fronterer il·legal més llarg que s'ha
descobert a la frontera entre Mèxic i
els Estats Units, i això que se n'han
trobat centenars des del segle passat i
des del 2006 ja són 15 els passadissos
descoberts que tenien electricitat i
sistemes sofisticats de transport.
"El que fa únic aquest túnel és la seva
extensió i que és altament sofisticat.
Tot i que no sabem quant de temps es va
trigar a construir, òbviament és molt de
temps", va dir a Efe el director interí
regional d'Investigacions de Seguretat
Nacional, Cardell Morant. Per la forta
inversió que requereix una construcció
com aquesta, se sospita que es tracta
d'un túnel de contraban utilitzat per
les xarxes de narcotràfic i, de fet, el
càrtel de Sinaloa (liderat fins fa poc
pel Chapo Guzmán, condemnat a cadena
perpètua i empresonat als EUA) és un
dels més actius en aquella regió.
"Els càrtels mexicans de la droga es van
veure obligats a construir-lo perquè hem
augmentat la seguretat" a la frontera,
ha remarcat el director de
l'Administració Federal contra les
Drogues (DEA) a San Diego, John Callery.
Però, tanmateix, el túnel és una prova
també de les limitacions del mur de
Donald Trump a l'hora de frenar les
xarxes de narcotràfic.
Un agent de la patrulla fronterera dels
EUA al túnel il·legal més llarg
construit a la frontera dels EUA amb
Mèxic. / US Border Patroll
Un agent de la patrulla fronterera dels
EUA al túnel il·legal més llarg
construit a la frontera dels EUA amb
Mèxic. / US Border Patroll
El túnel està construït a 21 metres de
profunditat per sota del mur fronterer i
està totalment cablejat amb
subministrament elèctric d'alt voltatge
i també drenatge. Fa 1,68 metres
d'alçada i 62 centímetres d'amplada,
però el que més sorprèn és la seva
extensió, ja que recorre més d'1,3
quilòmetres, des de Tijuana fins a uns
800 metres a l'oest del port d'Otay
Mesa, a San Diego. L'anterior túnel més
llarg descobert fins ara, el 2014, feia
904 metres i era també a la zona de San
Diego.
El sorprenent passadís va ser descobert
l'agost del 2019 pel Grup de Treball de
Túnels Fronterers, que fa servir
informació d'intel·ligència i
tecnològica. Els agents de la patrulla
fronterera dels EUA que s'hi van
desplaçar van trobar centenars de sacs
de sorra que bloquejaven una antiga
sortida del túnel en una zona de
magatzems d'Otay Mesa. Aquella sortida
"es va tornar insostenible per alguna
raó i van construir una altre ramal" nou
al qual encara li faltava una sortida a
l'exterior, explicava el portaveu de la
patrulla fronterera Jeff Stephenson.
Quan el van trobar l'agost del 2019,
però, el túnel estava inundat i es va
haver de drenar tota l'aigua. El
passadís és molt a prop del lloc on es
trobava el primer túnel fronterer que es
va trobar entre els Estats Units i
Mèxic, l'any 1993, a uns 500 metres a
l'oest del port d'entrada Otay Mesa.
No s'han fet detencions en relació amb
el túnel ni s'hi han trobat tampoc
drogues, però les autoritats
nord-americanes donen per feta la seva
vinculació al narcotràfic. "Aquest túnel
fa esclatar l'anterior [rècord de
llargada]. Mai vam pensar que tinguessin
els nassos d'arribar tan lluny, mai no
deixen de sorprendre'm", va dir Lance
LeNoir, de la patrulla fronterera
nord-americana.
Berlín ha esdevingut un model per als
col·lectius que a Catalunya demanen que
es frenin els preus del lloguer via
decret. I ara ha anat una mica més
enllà, amb l'aprovació, al Parlament,
d'una normativa que congela els preus
durant cinc anys.
El camí que ha portat fins la votació al
parlament de la ciutat-estat de Berlín
ha estat molt llarg. Finalment, però, la
majoria del tripartit ecosocialista que
governa la capital alemanya ha
aconseguit aprovar la congelació dels
lloguers en el pròxim lustre.
A més, es posa un topall de 9,80 euros
per metre quadrat al preu dels
habitatges de lloguer preparats per ser
habitats abans del 2014. Aquest màxim
s'aplicarà amb caràcter retroactiu, des
del 19 de juny del 2019, i dependrà de
qüestions com la zona on hi ha
l'habitatge o l'any de construcció.
La llei s'ha aprovat amb 85 vots a
favor, 64 en contra i una abstenció.
les autoritats espanyoles han confirmat,
després de molts dubtes i posicions
contradictòries, el tancament del
Consolat espanyol a Génova (Itàlia). Son
uns 4.000 espanyols (dels quals uns 850
censats a Catalunya) que a partir d'ara
hauran de fer les seves gestions al
Consolat a Milan.
"No sabemos qué va a ser de los más de
4.000 españoles que hasta ahora
dependían del Consulado de Génova"
El peor pronóstico, el cierre del
consulado de Génova, finalmente se ha
consumado. Ha sido un año y medio
después de que volviera a asomar la
amenaza de su cierre y luego dijeran que
se echaban atrás. Hablamos de las
consecuencias que tendrá esta decisión
con Ana Álvarez, presidenta del Consejo
de Residentes de Génova y con Ana
Lourdes de Heriz, consejera por Italia
del Consejo General de la Ciudadanía
Española en el Exterior.
¿Después de todo este tiempo tenéis una
idea clara de qué ha sido lo que ha
podido llevar al Ministerio de Asuntos
Exteriores a decidir el cierre del
consulado?
Ana Lourdes de Hériz: Sí, claro. Por un
lado una razón ya histórica (y
económica), que han perpetuado mientras
les ha convenido: en el consulado de
Génova no había un cónsul sino un jefe
consular, lo cual ha supuesto un ahorro
importante durante muchos años. Pero
ahora ese jefe consular se tiene que
jubilar y falta un cónsul de plantilla
para nombrar en Génova o se necesita en
otros consulados que se van a abrir. Y,
por otro lado, la necesidad de abrir
nuevos consulados o volver a abrir
alguno que se cerró (como el de
Manchester). De todos modos, desde
finales de los años 90 sabíamos que este
consulado estaba en la lista de los que
se querían cerrar si se abrían otros. O
sea, que hemos estado en la cuerda floja
durante muchos años.
En todos estos años el CRE ha enviado
cartas a los responsables del Ministerio
intentando averiguar qué iba a ser de
este consulado o algo más detallado
respecto al cierre y al traslado de
competencias a otros consulados. ¿Habéis
obtenido alguna respuesta
concluyente?
Ana Álvarez: Las pocas veces que hemos
recibido comunicaciones por parte de las
instituciones ha sido como respuesta a
nuestra insistencia, pero nunca se nos
ha informado de manera formal de las
decisiones tomadas por el Ministerio, a
pesar de haber solicitado siempre que se
nos tuviera en cuenta.
Ana Lourdes de Hériz: Nunca recibimos
respuestas puntuales, siempre con mucho
retraso e imprecisas, vagas. A veces
veníamos a saber a través de los medios
de comunicación que estaban decidiendo
otra vez si cerrar el consulado o no. A
mí, como consejera por Italia en el
CGCEE el representante del Ministerio,
en cada pleno, me daba información
diferente o me aseguraba que ellos o el
embajador se iban a poner en contacto
con el CRE de Génova, y luego no lo
hacían.
En alguna de las respuestas se puede
deducir que se trata de una decisión
discrecional y que Exteriores pretende
reordenar sus oficinas consulares ¿Es
así?
Ana Lourdes de Hériz: Exteriores (junto
con otros ministerios), en vez de estar
cerrando y abriendo consulados con una
plantilla reducida que recuerda el juego
de las sillas, lo que debería hacer es
facilitarle la vida a los españoles que
viven fuera. Porque ahora estamos
hablando de los de la demarcación
consular de Génova, ¿pero qué se hace
para resolver las necesidades de los que
viven a miles de kilómetros de los
consulados? ¿Por qué la mitad de los
trámites que nos obligan a ir a los
consulados no se pueden solucionar
online?
¿Os habéis sentido maltratados por la
ausencia de información en todo este
tiempo?
Ana Lourdes de Hériz: Ignorados,
ninguneados. Y ahora que el cierre es
definitivo, más que nunca. El CRE de
Genova siempre se comportó correctamente
en su relación con todos los
representantes del exterior, siempre
cumplió con su deber de colaborar en
favor de las dos partes de las
relaciones, los representantes del
Ministerio y los españoles residentes en
la demarcación. Nunca mantuvo un
comportamiento conflictivo. Pero parece
ser que este comportamiento no puede ir
en las dos direcciones, que Asuntos
Exteriores no tiene por qué reconocer
dignidad y respeto a quien se ha
dedicado desde 1993 a llevar a cabo esta
labor de puente entre los unos y los
otros.
¿Cuál es la actividad fundamental del
consulado de Génova?
Ana Lourdes de Hériz: Se han ocupado de
lo mismo que todos los consulados: CERA,
registro de matrícula, todos los
expedientes de registro civil, trámites
de pensiones de invalidez, certificados,
legalización y compulsación de
documentos, trámites para renovación de
pasaportes, salvoconductos; todo menos
poderes y otros trámites que tenga que
hacer por fuerza un cónsul, porque ya no
había un cónsul de carrera.
¿Qué consecuencias tendrá para la
colectividad?
Ana Álvarez: No sabemos qué va a ser de
los más de 4000 españoles que hasta
ahora dependían de Génova durante las
próximas semanas o meses. Ojalá que el
consulado de Milán esté en condiciones
de atender a todos estos residentes en
cuanto las oficinas de Génova cierren al
público, pero no sabemos si nos espera
un periodo de transición en el que
algunos trámites podrían interrumpirse
momentáneamente o ser más lentos de lo
habitual. Seguimos esperando a que
alguien nos informe sobre las
consecuencias del traslado, sobre la
organización del traslado y de los
servicios.
Ana Lourdes de Hériz: Los empleados del
consulado de Génova trabajaban tan bien
y con tanta dedicación hacia todos que
las consecuencias difícilmente serán
positivas. No conocemos al personal del
consulado de Milán, pero sí sabemos que
ahí te dan cita con listas de espera (en
Génova, no), que es difícil comunicar
con ese consulado por teléfono, etc. Por
ahora sabemos que los dos empleados del
consulado de Génova se tendrán que ir a
trabajar a Milán pero lo que no funciona
en ese consulado no se resuelve solo con
dos empleados más, porque a la vez
aumenta de mucho el número de españoles
de la demarcación consular.
Sinceramente, creo que buena parte de la
actividad que tiene que realizar un
consulado debería resolverse online y no
con solicitudes de citas previas, viajes
en tren y en avión de los españoles para
solicitar un documento, días enteros de
permiso laboral para poder llegar a un
consulado durante su horario de
apertura, etc. El sistema español de
asistencia consular no funciona; no es
propio de un país desarrollado.
¿Os consta el malestar entre los
españoles residentes en Génova?
Ana Lourdes de Hériz: Sí, claro. Como el
ministerio ha considerado que no era
necesario enviar una comunicación sobre
el cierre del consulado a los españoles
de la demarcación consular de Génova y
sobre el traslado de competencias a
Milán y ha dado indicaciones de que
bastaba un breve aviso en la web del
consulado, el CRE de Genova ha enviado
un correo electrónico a sus 2200
contactos y estos han reaccionado
respondiendo. Hay mucho malestar porque
estaban todos muy satisfechos de la
eficiencia y amabilidad de los empleados
del consulado de Génova, incluso
personas que residen más cerca de
Milán...
¿Habéis pensado en tomar algún tipo de
medida de protesta por el cierre del
consulado?
Ana Lourdes de Hériz: No, tenemos muy
claro que esta vez ya no hay nada que
hacer. Pero no vamos a dejar de decir lo
que pensamos sobre cómo se han
comportado, sobre el hecho de que no
respondan a nuestros correos sino al
cabo de meses y nunca los altos cargos a
los que hemos dirigido nuestras cartas.
Me refiero a la Subsecretaría de Asuntos
Exteriores y a la Dirección General de
Españoles en el Exterior
¿Qué será del CRE de Génova cuando
cierre el consulado?
Ana Álvarez: A esta pregunta tampoco nos
han respondido. Cuando en 2016 parecía
que el consulado iba a cerrar, la
Abogacía del Estado emitió un informe en
el que se dice que el CRE puede ejercer
su mandato pasando a depender del nuevo
consulado, en este caso el del Milán.
Por lo tanto, seguiremos ejerciendo
nuestra labor hasta septiembre de 2020.
A partir de esa fecha, nuestra esperanza
es que se consiga constituir un CRE en
Milán para que los españoles que residen
en el norte de Italia no pierdan
representación.
Clinton Yebga va embarcar en un vol de
Turkish Airlines des del Camerun, va fer
escala a Istanbul i va aterrar sense
problemes al nord de Xipre. Però en lloc
de dirigir-se a la universitat de la
zona nord, controlada pels turcs, se'n
va anar a l'anomenada Línia Verda –la
frontera nominal que divideix l'illa– i
d'allà a la República de Xipre, que
forma part de la Unió Europea.
Avui, a l'espera d'una decisió sobre la
seva sol·licitud d'asil, viu al camp de
refugiats de Kofinou, que comparteix amb
sirians, palestins i altres camerunesos.
És una de les més d'11.200 persones que
l’any passat van descobrir aquesta ruta,
que ha convertit l'illa en el país amb
més refugiats per càpita de la UE.
En el pic de la crisi migratòria del
2015, la UE va signar un acord
desesperat amb Turquia per evitar que
els refugiats arribessin a les illes
gregues. Des d'aleshores molts menys
immigrants han intentat travessar
l'Egeu, però Xipre s'ha convertit en un
forat negre.
"Gràficament es pot dir que el nord de
Xipre és la sala d'espera d'aeroport més
gran d'Europa", explica James
Ker-Lindsay, investigador de la London
School of Economics especialitzat en la
política del sud-est d'Europa. "Aterres
al territori de la República de Xipre,
però fins que no passes pel control de
fronteres a la Línia Verda –que no és
una frontera pròpiament dita–, no ets
oficialment a la República de Xipre",
explica.
Xipre té una població de 850.000
habitants, i mentre que a la resta de la
UE el pic de la crisi migratòria del
2015 ja ha quedat enrere, a l'illa el
nombre de refugiats s'ha multiplicat per
cinc els últims quatre anys. La majoria
hi arriba pel nord, tot i que també n'hi
ha que hi arriben per mar en pastera.
Yebga, un somrient jove de 23 anys,
explica amb un anglès poètic que va
haver de marxar del seu país d'origen
perquè el perseguien per la seva feina
com a periodista. Quan la policia va
pegar la seva mare perquè no els volia
dir on s'amagava va saber que havia
arribat el moment de marxar. Va pagar
mil euros pel vol de Turkish Airlines i
mil més per matricular-se en una
universitat del nord de Xipre que li va
proporcionar el visat. Va marxar només
amb una motxilla.
Ara s'està al camp de refugiats de
barracots prefabricats pròxim a Nicòsia.
"No sabia res de la divisió de Xipre",
reconeixia en una nit freda. "Només
pensava en arribar com fos a Europa".
Els traficants i els que es presenten
com a representants d'universitats
privades turques no expliquen als
refugiats la complexa situació política
de l'illa. Molts es pensen que pertany a
l'Europa continental o la zona Schengen
de lliure circulació. Ni una cosa ni
l'altra. I és per això que només s'ha
convertit en porta d'entrada a la Unió
Europea quan es van tancar les altres
rutes cap a la UE.
Els refugiats són part dels "danys
col·laterals" d'un conflicte que es
remunta a gairebé mig segle. Després del
cop que va enderrocar el govern xipriota
el 1974 i l'intent de Grècia
d'annexionar-se l'illa, Turquia hi va
desplegar les seves tropes. Quan es van
acabar els combats, Xipre va quedar
dividida. Avui, l’anomenada Línia Verda
no és ni una frontera ni un pont, sinó
que separa el sud ètnicament grec del
nord turc, controlat per una
administració reconeguda només per
Turquia.
La situació de l’illa, a només 100
quilòmetres de la costa de Síria, genera
nombrosos problemes que afecten els
xipriotes a banda i banda de la Línia
Verda. Com que el nord es considera
territori ocupat de la República de
Xipre, les autoritats de Nicòsia no
reconeixen ni es comuniquen amb aquella
administració. Turquia tampoc reconeix
la República de Xipre, de manera que
tampoc hi aplica l'acord a què s'ha
compromès amb la UE.
No se sap quants refugiats s'han quedat
atrapats al nord de Xipre, que durant
anys ha sigut una destinació per a
refugiats del Pròxim Orient i d'Àfrica,
que fugien de les dificultats
econòmiques i de la guerra. De tant en
tant, la policia protagonitza batudes, i
no es concedeix estatut d'asil a ningú,
però també hi ha una certa tolerància
per part de les autoritats turques. Des
de l'estiu exigeixen visat als
sirians.
Mustafa Alagha, un arquitecte que va
fugir de la ciutat siriana d'Alep, va
arribar el 2012 al nord de l'illa des
d'Alexandria. Va obtenir el títol
d’arquitectura a una universitat
xipriota del nord i va cursar un màster.
Va passar una època bona, en què va fer
amistat amb altres refugiats sirians,
però després va començar a trobar-se
portes tancades. Primer, el passaport
sirià li va caducar i no el va poder
renovar per por de presentar-se davant
l'autoritat consolar: el règim sirià el
busca per haver fugit del servei
militar. Després que l'administració del
nord de Xipre endurís la normativa de
visat, li van rebutjar tres cops la
sol·licitud de viatjar a Turquia. Sap
que si anés a la Línia Verda i demanés
asil a la República de Xipre, quedaria
atrapat a l’espera d’una decisió durant
anys i no podria treballar com a
arquitecte: "Significaria tornar a la
casella zero. Tinc 32 anys i no puc
tornar a començar". Ara té feina i pis,
però se sent atrapat. "Això no és casa
meva. I no ho serà mai", diu Alagha.
goisme, miopia i manca de generositat;
inconsciència i despreocupació o manca
d'interès. Tots aquests factors es van
combinar en el moment en què els
britànics van decidir sortir de la Unió
Europea, ja fa més de tres anys i mig.
Els primers tres, atribuïts als votants
de més edat; els segons, als més joves.
El resultat és que l'herència dels avis
i besavis de la Generació Z –els nascuts
a partir de mitjans dels anys 90 del
segle XX– ha estat la pitjor, o una de
les pitjors juntament amb el canvi
climàtic: el Brexit.
Les dades estadístiques no admeten
dubtes. La divisió entre quedar-se a la
UE i sortir-ne no només va ser regional
–entre el nord d'Anglaterra i Londres o
entre Escòcia i el conjunt
d'Anglaterra–. Va dividir molt la
tendència de vot de la piràmide de
població, segons diferents estudis
demoscòpics. El 64% dels majors de 65
anys van votar a favor del Brexit. En
canvi, més del 70% dels menors de 25 van
optar per quedar-se a la Unió Europea
(UE). És cert, però, que els més grans
de 65 anys van exercir el seu dret a vot
en més mesura que no pas els menors de
25. La proporció va ser de 3 a 1. Els
joves paguen pels seus pecats.
Fins i tot les situacions excepcionals
s'acaben convertint en normals, en
habituals. A Pequín, la població ja té
com a hàbit comprovar, tan bon punt es
desperten, quin ha sigut l'avanç de
l'epidèmia pel coronavirus de Wuhan.
Cada dia ho fan: és a primera hora del
matí quan s'actualitzen les xifres, que
aquest dimarts arriben a 107 morts i
gairebé 4.500 infectats a tot el món, un
increment dels contagis d'un 60%. A la
capital xinesa, on aquest dilluns es va
confirmar la primera mort pel virus, els
carrers semblen un desert. Els seus
habitants pràcticament no surten de
casa, només per comprar menjar. El
missatge enviat per les autoritats
d'aïllar-se tot el que sigui possible
per evitar el contagi sembla que ha fet
efecte. Cada vegada més. Tothom sap que
ha d'evitar les aglomeracions, el
contacte amb la gent, que ha de
protegir-se amb mascareta, rentar-se les
mans... És tot el que es pot fer de
moment.
La bloguera y activista tunecina Lina
Ben Mhenni ha fallecido este lunes a los
36 años a causa de una larga
enfermedadSu blog sirvió de altavoz a
los manifestantes que salieron a la
calle contra el régimen de Ben Alí en
2011, detonante de la llamada 'Primavera
árabe'"Es un símbolo de la revolución
tunecina, es la cara luminosa de esta
Túnez nueva que aglutina a los jóvenes
ambiciosos y talentosos que no aceptan
la injusticia"
Una nova catàstrofe castiga Àfrica: una
invasió de llagostes "sense precedents",
segons afirma l'ONU. Grans eixams
d'aquests insectes estan arrasant els
camps de l'Àfrica Oriental, concretament
Etiòpia, Somàlia i Kènia, i van avançant
150 quilòmetres per dia. També arriben a
altres països fronterers i en poc temps
es podrien estendre més al sud.
Ara, la població dels països afectats és
de 160 milions d'habitants. Als pròxims
mesos, la xifra podria ser d'uns 260
milions ja que s'hi sumarien altres
territoris. I desenes de milions
d'aquestes persones es troben en risc de
fam.
Les Nacions Unides reclamen ajuda
internacional urgent per enfrontar-se a
aquesta plaga d'insectes que devora els
cultius. De fet destrueix tot el que
troba. Segons la FAO, els eixams es
podrien multiplicar per 500 cops a
partir del juny si no es fa res per
intentar evitar-ho.
Són uns insectes que, diàriament, poden
acabar amb cultius capaços d'alimentar
2.500 persones en tot un any.
El clima de la regió crea unes
condicions que fan que les llagostes es
reprodueixin de manera ràpida. La pluja
forta que hi va haver a finals del 2019,
insòlita en aquest punt d'Àfrica, i les
temperatures càlides van afavorir la
propagació dels insectes.
Inaugura la plataforma petroliera més
gran en quatre dècades entre crítiques
per la crisi climàtica
https://www.ara.cat/economia/Noruega-pet
roli-crisi-climatica_0_2387761242.html
Fa mig segle que Noruega va descobrir
els primers jaciments de petroli i gas a
les aigües del Mar del Nord, una
troballa que va transformar una nació
bàsicament agrícola i pesquera en un
dels estats amb més riquesa per càpita
del món. Ara, després d’uns quants anys
de davallada en la producció de cru,
Noruega acaba d’inaugurar una plataforma
gegant amb la qual s’assegura, com a
mínim, 50 anys més de petroli.
El jaciment, batejat com a Johan
Sverdrup i ubicat a uns 160 quilòmetres
a l’oest de Stavanger, és el projecte
petrolier noruec més gran des de la
dècada del 1980 (el tercer més gran de
la història del país) i també el més
gran de l’Europa Occidental. Durant els
primers dos anys de funcionament, se
n’extrauran 440.000 barrils de cru
diaris, però s’espera arribar als
660.000 a partir del 2022. En total, es
calcula que aquest jaciment, operat per
l’empresa estatal Equinor -l’antiga
Statoil-, conté 2.700 milions de
barrils, i contribuirà a disparar la
producció i l’exportació del país.
Segons la direcció del petroli de
Noruega, l’any passat es va registrar el
nivell més baix de producció de cru de
les últimes tres dècades, però s’espera
que creixi més d’un 40% els pròxims cinc
anys.
Durant els seus 50 anys de vida útil, el
Johan Sverdrup aportarà a l’estat noruec
uns beneficis de 900.000 milions de
corones (uns 90.500 milions d’euros),
que es dipositaran al fons de pensions
del govern, el fons sobirà més gran del
món. “Aquests ingressos ens ajuden a
finançar l’estat del benestar”, va
recordar la primera ministra noruega, la
conservadora Erna Solberg, durant la
inauguració de les instal·lacions aquest
gener. “Ens ajuden a tenir una bona
educació, un bon sistema sanitari i un
bon transport. Són ingressos que fan que
el nostre país sigui un bon lloc per
viure”, va afegir, conscient de les
crítiques rebudes per continuar
fomentant l’extracció de petroli malgrat
la crisi climàtica global.
La inauguració d’aquesta plataforma
petroliera ha provocat que els
detractors hagin tornat a assenyalar la
contradicció de Noruega: mentre que es
posiciona com un dels països més
avançats en qüestions climàtiques
-abanderant, per exemple, la transició
cap al cotxe elèctric- continua sent un
dels principals exportadors de petroli i
gas -el 2017 va sobrepassar Qatar i es
va convertir en el segon exportador de
gas natural del món, només al darrere de
Rússia.
La paradoxa noruega
“És una paradoxa que Noruega doni suport
a complir l’objectiu de zero emissions a
mitjans de segle mentre que, al mateix
temps, continua invertint en nous
projectes petroliers a llarg termini”,
afirma a l’ARA el president del think
tank Fundació Noruega pel Clima,
Lars-Henrik Paarup Michelsen, que
considera que els diners s’haurien de
destinar a “energies renovables i
tecnologies netes i no a gas i
petroli”.
L’activista climàtica sueca Greta
Thunberg també ho reprova: “Malgrat que
ens trobem al començament d’una
emergència climàtica i ambiental,
Noruega inaugura el nou jaciment
petrolier més gran de l’Europa
Occidental”, va criticar al seu compte
de Twitter.
El govern noruec, que argumenta que el
món encara necessitarà petroli durant
unes quantes dècades més, ha emfatitzat
que aquest nou jaciment contribuirà a
produir petroli amb unes condicions molt
més favorables per al medi ambient que
la resta. Ho justifica pel fet que la
plataforma Johan Sverdrup s’alimenta
d’energia generada a la costa,
principalment hidroelèctrica, en comptes
de fer servir les habituals turbines de
gas. Això suposa reduir les emissions de
CO2 a menys d’un quilo per barril
produït, mentre que la mitjana mundial
és de 18 quilos, segons va remarcar la
primera ministra noruega a la
inauguració. “En un món que demana més
energia amb menys emissions, aquestes
són unes reduccions formidables”, va
afegir.
“És cert que la plataforma Sverdrup té
unes emissions significativament més
baixes que altres, però tot i així el
seu petroli continua sent petroli”,
deixa clar Paarup Michelsen, que afegeix
que “la proporció més gran d’emissions
d’efecte hivernacle prové de cremar els
combustibles fòssils, i no de
produir-los”.
Segona setmana del govern de coalició i
segona onada de crítiques, aquesta
vegada per la polèmica que ha envoltat
la visita a Espanya del president de
l'Assemblea de Veneçuela, Juan Guaidó, i
els canvis de discurs de José Luis
Ábalos sobre la suposada reunió dilluns
amb la vicepresidenta chavista, Delcy
Rodríguez, a l'aeroport de Barajas. Si
bé l'oposició es va acarnissar amb el
nomenament de Dolores Delgado com a
fiscal general de l'Estat i va
enterbolir l'arrencada del nou executiu,
aquesta setmana ha estat assenyalat el
ministre de Transports pels seus cops de
volant. La dreta ha reclamat en bloc la
seva dimissió immediata, però el
president espanyol, Pedro Sánchez, ha
tancat files amb un dels seus escuders.
El mateix Ábalos ho ha deixat clar
aquest dissabte: "Potser alguns estan en
política de passada, però jo vaig venir
per quedar-me i no em fa fora ningú".
El que podria haver generat tensió dins
la coalició -Podem considera Guaidó un
colpista i el PSOE l'avala- ha suposat
un nou xoc del govern amb l'oposició. El
secretari de relacions internacionals
dels socialistes, Héctor Gómez, ha
denunciat que la dreta utilitzi la crisi
veneçolana com a "arma llancívola", però
els girs de guió d'Ábalos han servit en
safata l'allau de crítiques. Primer va
desmentir haver-se vist amb la
vicepresidenta de Nicolás Maduro a
l'aeroport, després que no va mantenir
cap reunió "formal" amb ella i finament
va admetre haver-hi parlat per
advertir-li que no podia trepitjar sòl
espanyol, tal com estipula la llista
negra de la Unió Europea contra suposats
còmplices de la repressió i violació de
drets humans al país sud-americà.
Ábalos volia veure's amb el ministre de
Turisme veneçolà, Félix Plasencia, i va
conèixer que al mateix avió hi viatjava
Rodríguez per fer escala camí de
Turquia, segons ha explicat. Aquest
dissabte Sánchez ha assegurat "no
entendre" la campanya de la dreta i ha
subratllat que Ábalos va posar "tot
l'esforç per evitar una crisi
diplomàtica i ho va aconseguir". Amb
tot, el president del PP, Pablo Casado,
i la portaveu de Cs a la cambra baixa,
ja han anunciat que demanaran la
compareixença de Sánchez al Congrés i
que portaran el cas a les institucions
europees. "Mentides i més mentides",
s'ha queixat Casado, que ha recordat que
el ministre de Transport primer va dir
que anava a veure "un amic" i que "no
sabia" que també viatjava Rodríguez.
Concentració a Sol
Fa un any els líders del PP i Cs ja es
van manifestar a la Puerta del Sol de
Madrid per recolzar Guaidó, juntament
amb la comunitat veneçolana a la capital
espanyola. Aquest dissabte ha tornat a
sortir al carrer amb motiu de la visita
de l'autoproclamat president, que ha
estat rebut amb honors de cap d'estat a
l'Ajuntament de Madrid, que li ha
atorgat la Clau d'Or, i a la seu de la
Comunitat de Madrid. Han estat els
líders del PP els que han tractat Guaidó
com a president "legítim" i han enaltit
la seva figura, mentre que Sánchez ha
delegat en la ministra d'Exteriors,
Arancha González Laya, la rebuda
institucional. Tot i no participar a la
concentració, el PSOE també ha
explicitat el seu suport a Guaidó i ha
apostat per un fase de "diàleg" que
acabi amb la celebració d'unes noves
eleccions a Veneçuela. El propi líder
opositor va voler apaivagar les
crítiques i va recordar que Sánchez va
ser dels primers presidents a
reconèixer-lo fa un any.
Es una pequeña nación subsahariana negra
que comprende una larga y estrecha
franja de tierra en el África
Occidental. Limita con tres países:
Benín, al este, Burkina Faso al norte, y
Ghana al oeste. Hacia el sur, Togo tiene
56 km de costa a lo largo del golfo de
Benín en el océano Atlántico.
En total, Togo tiene una superficie de
56.785 km², de los cuales 54.385 km² es
tierra y 2.400 km² es agua. Togo tiene
una longitud de 579 kilómetros de norte
a sur y mide sólo 160 km de oeste a este
en su punto más ancho.
f11
Se distinguen tres regiones diversas:
La llanura litoral, en el sur, con
costas bajas y arenosas, donde abundan
las formaciones lagunares.
El altiplano central, constituido en
general por relieves ondulados de poca
altura, si bien en la sección
centro-norte se levanta una dorsal
montañosa de orientación
Suroeste-Noreste formada por
estribaciones de la cordillera de
Atakora, donde los relieves alcanzan los
1.000 m de altitud con el monte Agou de
1.020 m, altura máxima.
La llanura aluvial del N, en su mayor
parte formada por la cuenca del río Oti,
tributario del Volta.
El clima es tropical y húmedo durante
siete meses. Se caracteriza por las
altas temperaturas durante todo el año y
por lo cambios entre las estaciones
lluviosa y seca mientras. En el sur, las
temperaturas medias anuales alcanzan
aproximadamente los 28º, que se superan
en uno o dos grados en el norte.
La historia de Togo ya en el siglo XXI
es por todos conocida. Esperemos que
tenga más suerte este país con sus
dirigentes políticos y que se desarrolle
una política de mejora social y
económica con el respeto de los derechos
humanos
Los vientos secos del desierto de los
harmattan soplan al sur de noviembre a
marzo, con lo que se produce un tiempo
más fresco. En el norte, la época de
lluvias dura generalmente del mes de
abril hasta septiembre. En cambio, en el
sur, la estación lluviosa sufre una
interrupción.
f10Esta causa es debida al mar, pues su
agua está relativamente fría. La mayor
parte de las precipitaciones se registra
entre mediados de abril y junio y entre
septiembre y octubre. Los meses más
secos son los comprendidos entre
noviembre y febrero y el mes de
agosto.
El manto vegetal está constituido por
cocoteros en la franja costera, bosques
galería a lo largo de los cursos
fluviales, bosque tropical en las
vertientes montañosas, y sabana o estepa
en el altiplano central.
La red hidrográfica está compuesta
principalmente por el río Mono y sus
afluentes que riegan la sección central
del país y la llanura meridional, para
desembocar luego en el golfo de Guinea.
En el norte del país destaca el río Oti,
que pertenece a la cuenca del Volta.
La costa de Togo se caracteriza por
estar formada por playas llanas de arena
y por los pantanos y los manglares que
son alimentadas por los ríos que allí
desembocan. Manglares y cocoteros forman
la vegetación típica de la costa. Hacia
el interior, el terreno va elevándose
muy suavemente hacia el norte hasta una
meseta, sobre la que se alzan numerosas
montañas aisladas.
En el suroeste, destaca el bosque
tropical, y en el interior predomina la
sabana. El elevado crecimiento
demográfico, está llevando a una rápida
deforestación, poniendo en peligro de
extinción a muchas especies; por esta
razón, se han abierto varios parques
nacionales.
El 60 % de la población se concentra en
la llanura litoral, donde se encuentra
la capital, Lomé, única ciudad del país.
Según datos del año 2019, Togo tiene una
población estimada de casi ocho millones
de habitantes. El 99% de la población es
negra y el restante 1% es blanca
sobretodo europeos.
La esperanza de vida era de 63 años. El
promedio de hijos por mujer es de 4,79.
La alfabetización es del 46,9% entre las
mujeres y del 75,4% entre los varones.
Se calcula que el 4,1% de la población
está infectada con el VIH.
Las principales ciudades son la capital
Lomé con 800.000 habitantes, Kara con
125.000 h, Sokodé con 125.000 h, Palimé
con 100.000 h, y Atakpamé con 90.000 h.
El idioma oficial es el francés, pero
su uso cotidiano se reduce apenas a las
ciudades, sobre todo a la capital.
f9
Treinta grupos étnicos pertenecientes al
grupo racial sudanés componen la
población, el 80% de la cual habita en
las zonas rurales dentro de poblados
tradicionales, donde practican una
agricultura de subsistencia.
Los guins que tienen su origen en Costa
de Marfil. Se instalaron en Agbodrado en
el siglo XVIII.
Los wé que fueron los fundadores de
Lomé, y Togoville. Son animistas, y de
cultura vudú.
Los ewé que ocupan la región central del
país. Son agricultores y cultivan el 80%
de la producción togolesa de café y
cacao. También fabrican artesanía en
madera y tela.
Los kabye que ocupan la región de Kara.
Destacan por sus escultores de granito y
practican la religión animista.
Los tamberma son los llamados somba o
ata somba. Viven en la región de Kanté,
cerca de la frontera con Benín.
El número de idiomas y dialectos
hablados en el país es muy importante.
El idioma oficial sigue siendo el
francés, que sustituyó al alemán después
de la I Guerra Mundial. Los idiomas
africanos más importantes son los de los
mayores grupos étnicos, los kabré y los
ewé.
Más de un tercio de la población profesa
la religión cristiana, extendida
mayoritariamente en el sur. La religión
musulmana es practicada por
aproximadamente una quita parte de la
población que vive sobre todo en el
norte de Togo. Los cultos animistas
están muy extendidos.
f8
ECONOMÍA
Togo es un país con una economía
subdesarrollada, que se basa en el
rudimentario sector agropecuario
centrado principalmente en la llanura
meridional que supone el 40 % del
territorio, con unas 2. 800. 000 ha.
Los cultivos de subsistencia aportan
ñame, mijo, batatas, mandioca, maíz,
sorgo, arroz, legumbres, frutas y
hortalizas. Los cultivos de plantación
destinados a la exportación producen
café, cacao, nueces, algodón,
cacahuetes, palma para la producción de
aceite que crece en la franja costera y
coco para la producción de copra.
La ganadería tiene poca importancia y se
centra en la cría de ganado vacuno,
caprino, ovino, caballar y porcino. La
pesca, practicada en el Atlántico y en
aguas interiores, es de poca
importancia.
La explotación del subsuelo se basa
principalmente en los fosfatos,
extraídos en la región del lago Togo y
que es una de sus principales fuentes de
exportación. Se explotan también, aunque
en menor medida, yacimientos de piedra
caliza, mineral de hierro y bauxita,
explotados de forma muy primitiva.
El reducido sector industrial, ubicado
entorno a Lomé, cuenta con pequeñas
empresas dedicadas a la elaboración de
productos agrícolas como el aceite de
palma, y la tapioca. Las manufacturas
producen zapatos y textiles de algodón.
Hay también una fábrica de cemento, una
refinería de petróleo, y plantas
mecánicas y siderúrgicas.
Togo importa principalmente productos
alimentarios, bienes de equipo,
manufacturas y materias primas, y
exporta fosfatos, cacao y café. El
principal cliente y proveedor es
Francia, seguida de los Países Bajos,
Alemania y Gran Bretaña.
Posee una escasa red de transportes
interior y cuenta con una vía férrea
construida en la época colonial, unida
al sistema ferroviario de Benín. Tiene
unos 7.000 km de carreteras,
insuficientes para las comunicaciones
internas.
f7
En su capital Lomé se encuentran el
puerto principal del país y el
aeropuerto internacional. Togo es
miembro de la ONU, la OUA, la OCAM, el
Consejo de la Entente, y la Comunidad
Económica de Estados de África
Occidental, y está asociado a la CE
dentro de la Convención de Lomé.
f6Togo es el 107° país más poblado y el
125° más grande del mundo, con una
población cercana a los 8millones de
habitantes y un área de 56 785 km².
SU HISTORIA
Entre los siglos IV y X, Togo estaba
poblado por pueblos ewés, del mismo
origen que los ibos y yorubas de Nigeria
o los ashantis de Ghana. Eran pobres,
pacíficos y sus formas embrionarias de
Estado seguían el ejemplo de los reinos
Dagomba del norte del territorio
Debido a los millones de esclavos
traficados desde esta zona, entre los
siglos XVI y XIX, se llamo la Costa de
los Esclavos.
Acuerdos firmados con los jefes locales
de la costa convirtieron a Togo en
colonia alemana en el año 1884. Ocupado
por tropas inglesas e inglesas durante
la I Guerra Mundial y el territorio fue
dividió entre las dos potencias
europeas, con el aval de la Sociedad de
Naciones. La parte occidental se
incorporó a Ghana en el año 1956, y la
oriental quedó bajo dominación francesa.
Pasó a llamarse Territorios de Ultramar
de Togo.
f5
En el año 1958, Sylvanus Olympo ganó las
elecciones. El país logró la
independencia en el año 1960, pero un
contrato firmado en el año 1957 con la
Compañía de Minas de Benin daba al
consorcio francés la propiedad de los
yacimientos d fosfato, principal recurso
natural del país.
En el año 1962, Olympo analizaba esta
situación y una serie de reformas
básicas, pero fue asesinado durante una
revuelta militar con la participación de
Eitenne Gnassingbe Eyadema, que era un
oficial de las fuerzas armadas.
Le sucedió Nicolás Grunitzky del
opositor Parti Togolais du Progrés, de
tendencia neocolonialista. En el año
1967 fue derrocado por un golpe de
Estado dirigido por el general Eyadema,
y se nombró como nuevo jefe de
Estado.
En el año 1969, se crea la Agrupación
del Pueblo Togolés que funcionó como
partido único, con Eyadema como
presidente. Su gobierno adoptó posturas
nacionalistas rectificadas
posteriormente. Ya en el año 1972, se
nacionalizó el 35% de las acciones de la
compañía minera: En el año 1975, el 51%
y en 1976 la producción y la exportación
del fosfato ya era del cien por cien.
En diciembre de 1979 se aprobó una nueva
Constitución presidencialista y Eyadema
fue elegido por siete años. Apostó por
una mejora económica basado en el
turismo, el petróleo y la subida del
precio mundial del fosfato. Pero en el
año 1981 estos precios cayeron a la
mitad y la recesión económica
internacional redujo el turismo europeo,
lo que aumentó el déficit de la balanza
de pagos y la deuda externa llegó a cien
millones de dólares.
En junio de 1984 se acordó una
refinanciación con el Club de París,
sumando condiciones a las ya dictadas
por el FMI. Esto significo la
congelación total de los salarios,
reducción al mínimo de las inversiones
estatales y más impuestos, como el
resistido impuesto de la solidaridad que
significo un impuesto del 5% de todos
los ingresos.
f4
En enero de 1985 se firmaron en la
capital de Togo los acuerdos llamados de
Lomé 3, de cooperación entre los países
del grupo ACP (África, Caribe y
Pacífico) y la Comunidad Económica
Europea.
En enero del año 1986, Eyadema fue
reelegido casi con el 100% de los votos.
En el año 1988, Togo firmó nuevos
acuerdos con el FMI. Con una balanza
comercial deficitaria y una gran deuda
externa de 1.270 de dólares en 1990, el
gobierno inicio un plan de
privatizaciones de las empresas
públicas.
En el año 1991, más de diez mil
campesinos del distrito de Kerán Oti, en
el norte del país, fueron sacados de sus
tierras para crear un parque de caza.
Más de un millar de personas tomaron el
control m, en abril de 1991, de uno de
los principales barrios de la capital
Lomé, pidiendo la dimisión de Eyadema.
Pocos días después fueron legalizados
los partidos opositores y Eyadema
anunció una amnistía para los
prisioneros políticos.
En agosto del año 1991, una Conferencia
Nacional nombró primer ministro
provisional a Kokou Koffigoh, líder en
la lucha por los derechos humanos e
instituyó una asamblea legislativa que
destituyó a Eyadema como jefe de las
Fuerzas Armadas y lo proscribió para las
elecciones del año 1992.
Las fuerzas armadas tomaron la sede del
gobierno y disolvieron la asamblea
legislativa y mantuvieron secuestrado a
Koffigoh varias horas.
f3En medio de los problemas económicos,
políticos y sociales se abrieron nuevas
negociaciones. Se fijó un calendario
para la redemocratización del país y se
volvió a empadronar a la población.
La oposición rompió con Koffigoh en
enero de 1993 y nombró en Benín un
gobierno paralelo. Ese mes la guardia
presidencial mató a un centenar de
manifestantes en Lomé. Lo que provocó
que miles de personas huyeran a Benín y
Ghana.
En un clima de guerra civil, Eyadema
ganó las elecciones que fueron
catalogadas por la oposición como
fraudulentas de agosto de 1993 donde
obtuvo casi el 96% de los votos. Las
protestas populares aumentaron y en
enero de 1994, Eyadema sobrevivió a un
atentado que provocó la muerte de 67
muertos.
La oposición ganó las legislativas de de
febrero, pero Eyadema no permitió a su
primer ministro, Edem Kodjo, formar
gobierno sin miembros de los partidos
oficialistas.
El presidente, en el poder desde 1967,
era presionado por los propios militares
para liberalizar el sistema político.
Las elecciones presidenciales de junio
fueron consideradas nuevamente
fraudulentas por la oposición y le
dieron el triunfo a Eyedema con el 52%
de los votos. Durante los siguientes
meses, fueron constantes las
manifestaciones en la capital y
reclamaban contra los resultados
electorales.
f2
La historia de Togo ya en el siglo XXI
es por todos conocida. Esperemos que
tenga más suerte este país con sus
dirigentes políticos y que se desarrolle
una política de mejora social y
económica con el respeto de los derechos
humanos.
El Consell per la República farà el 29
de febrer un gran acte al Parc de les
Exposicions de Perpinyà on participaran
el president de la Generalitat Carles
Puigdemont i el conseller Toni Comín.
L’acte començarà a les 12.00 i és
previst que tingui una durada de menys
de dues hores. Puigdemont i Comín
aprofitaran la immunitat que tenen com
diputats del Parlament Europeu per a ser
a Catalunya Nord. D’aquesta manera,
volen celebrar les últimes victòries
judicials i condemnar la repressió que
es viu a Catalunya. Vegeu ací el cartell
de l’acte:
Nuno Ribeiro da Cunha, director de banca
privada y uno de los brazos gestores
de Isabel dos Santos, ha sido hallado
muerto en su residencia de LisboaFuentes
policiales apuntan que una de las
hipótesis que barajan es un posible
suicidio y no han ofrecido más detalles
sobre el casoMÁS INFORMACIÓN | De 57
millones de dólares a 309: la hija del
expresidente de Angola vació en un día
las cuentas de la petrolera estatal
El monte submarino Tropic esconde el
mayor yacimiento de telurio del mundo,
necesario para la fabricación de paneles
solares y otros elementos
El Consejo de Gobierno de Canarias ha
aprobado este jueves una declaración
institucional que rechaza la
delimitación unilateral de Rabat y exige
al Estado "máxima firmeza"
La ministra de Exteriores española viaja
este viernes a Rabat para reunirse con
su homólogo marroquí
La delimitación de las fronteras debe
hacerse tras el diálogo y acuerdo con
los países vecinos, lo que obligaría a
Marruecos a negociar con España,
Mauritania, Argelia y el Sáhara
Occidental
El Instituto Nacional de Derechos
Humanos chileno ha publicado
recientemente un demoledor informe sobre
las miles de personas heridas y
detenidas durante el transcurso de las
protestas socialesEl organismo ha
registrado 3.649 heridos, 405 de ellos
con lesiones en ojos, y ha documentado
194 casos de violencia sexual durante la
detención, la mayoría desnudos
forzadosLa represión de las protestas en
Chile ha sido cuestionada por organismos
internacionales como Naciones Unidas o
Amnistía Internacional
https://www.eldiario.es/internacional/sa
ldo-meses-protestas-Chile_0_987251978.ht
ml
El Tribunal de Justícia de la Haia ha
ordenat al govern de Birmània que
prengui "mesures d'urgència" per
garantir la protecció de la població
rohingya, la minoria musulmana del país,
que ha hagut de fugir massivament a
Bangladesh a causa de la persecució i la
neteja ètnica perpetrades per l'exèrcit
birmà a l'oest del país.
El Tribunal s'ha pronunciat aquest
dijous sobre la petició de mesures
preliminars dins de la denúncia
interposada per Gàmbia contra el govern
de Birmània, governat a l'ombra per la
Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. La
resolució reconeix que "el risc de
genocidi" és encara molt alt avui dia
contra la població rohingya i imposa un
termini de quatre mesos perquè
l'executiu de Suu Kyi presenti a l'ONU
un informe de les mesures que ha pres
per evitar-lo. A partir de llavors,
caldrà que el presenti cada sis
mesos.
La resolució ha obtingut la unanimitat
total dels 17 magistrats que formen el
tribunal de l'ONU. La sentència final
del procés encara pot trigar dos anys,
però els jutges consideren que
actualment la població rohingya està en
perill i reclamen mesures urgents per
protegir-la.
"Avui és un dia històric, és increïble.
Fa anys que reclamem justícia i per fi
tenim l'esperança que pugui arribar", ha
dit aquest dijous un exultant president
de l'Organització de Rohingyes Birmans
al Regne Unit, Tun Khin, en una roda de
premsa de representants de la comunitat
a la Haia. Tun Khin ha destacat la
unanimitat de la decisió i ha reclamat a
l'ONU que "vigili de prop" que Birmània
ho compleixi. "En el temps que he passat
als campaments de refugiats rohignyes
tot el que em demanaven sempre era que
se'ls fes justícia, i per fi tenim
esperança", insistia.
Per al portaveu de HRW Reed Brody,
aquesta "és una victòria aclaparadora i
unànime" per a aquesta comunitat
perseguida. "Avui és un dia important
per a la justícia internacional i per
als centenars de milers de rohingyes que
han estat desplaçats, assassinats i
violats, quan el tribunal més alt de
l'ONU ha reconegut el seu patiment",
sentenciava per telèfon.
En el procés que va arrencar al novembre
hi ha testificat la mateixa Suu Kyi, que
va negar qualsevol vulneració dels drets
humans i va defensar l'actuació de
l'exèrcit del seu país, el mateix que la
va tenir presonera durant 15 anys quan
estava a l'oposició. Ara la decisió
judicial demana al govern birmà –és a
dir, a ella– que controli el seu propi
exèrcit per evitar que "matin, facin mal
físic o mental, infligeixin
deliberadament condicions de vida [als
rohingya] que pretenen portar-los a la
destrucció física total o parcial".
L'activista de HRW recorda que les
mesures imposades pel tribunal de l'ONU
"són vinculants" i reclama a la
comunitat internacional que faci veure a
Birmània "el cost polític i diplomàtic
de no acatar-les". "El fet que Suu Kyi
acudís a testificar a la Haia la lliga,
perquè ara no pot deslegitimar el
tribunal i dir que no reconeix la seva
autoritat", com fan països com els
Estats Units, remarca Brody.
Més de 730.000 rohingyes han hagut de
fugir de l'estat de Rakhine, a l'oest de
Birmània, després d'una campanya
d'extermini dels soldats birmans,
l'agost del 2017, que entraven als
pobles d'aquesta minoria musulmana,
separaven els homes de les dones i a
ells els executaven a trets i a elles
les violaven i mataven amb matxets en
molts casos, segons els testimonis dels
supervivents que van poder fugir. La
destrucció dels poblats amb la política
de terra cremada de l'exèrcit birmà va
ser visible a través dels satèl·lits
durant molts mesos, malgrat el tancament
total de la regió als mitjans de
comunicació i a la presència
estrangera.
Els rohingyes van filmar el genocidi amb
el mòbil
Els rohingyes van filmar el genocidi amb
el mòbil
L'ONU ja va reconèixer aquestes accions
com a "neteja ètnica" i també com a
"intent de genocidi" i el Tribunal Penal
Internacional té oberta una investigació
sobre els fets. El Tribunal de Justícia
de l'ONU, el seu màxim òrgan judicial,
jutja les possibles violacions del dret
internacional dels estats, mentre que el
TPI pot jutjar individus per possibles
crims de lesa humanitat. En el primer
cas, que és el que ha avançat aquest
dijous, ha sigut Gàmbia, de majoria
musulmana, que ha denunciat Birmània per
una presumpta vulneració de la convenció
del 1948 que tipifica els delictes de
genocidi.
Aquest mateix dijous, poc abans que es
fes pública la decisió de la Haia, el
Financial Times ha publicat un article
de la líder birmana Suu Kyi en què admet
que es poden haver comès crims de guerra
contra la població rohingya, però
assegura de nou que els relats dels
refugiats són exagerats. "Crec que Suu
Kyi ha decidit que la seva millor
estratègia política per mantenir-se al
poder és alinear-se amb els militars,
però també està participant de l'odi que
des de fa molts anys hi ha cap als
rohingyes en la població birmana
probablement per motius populistes",
interpreta Brody.
Miguel Bernad presenta una denuncia en
los juzgados de Madrid días antes de ser
juzgado por hacer del pseudosindicato
una presunta organización criminalEl
Gobierno ultraconservador de Bolivia y
Vox aseguran que los policías españoles
intentaron evacuar a exministros de
Morales de la Embajada mexicana en La
PazEl partido de Abascal vincula la
inexistente operación policial a que los
colaboradores de Evo Morales están
implicados en la supuesta financiación
irregular de Podemos
El secretario general de Manos Limpias,
Miguel Bernad, ha resucitado la
actividad judicial del pseudosindicato
para denunciar al número dos de la
Policía, el comisario José Ángel
González, en relación con el supuesto
intento de evacuación de dos ministros
de Evo Morales de la Embajada mexicana
en Bolivia por parte de miembros del
Grupo Especial de Operaciones (GEO). La
denuncia se asienta en un bulo,
difundido por el Gobierno
ultraconservador del país
latinoamericano y amplificado por Vox,
que atribuye la falsa operación de fuga
a un intento por encubrir la supuesta
financiación irregular de Podemos por
parte del Ejecutivo de Morales.
Bernad firmó la denuncia el 15 de enero
pasado, doce días antes de que comience
en la Audiencia Nacional el juicio que
le sentará en el banquillo de los
acusados por liderar una organización
criminal dedicada a la extorsión de
bancos, empresas y particulares a través
de las querellas que Manos Limpias
presentaba en los juzgados. Solo la
Fiscalía pide 24 años de cárcel a Bernad
por organización criminal, cuatro
delitos continuados de extorsión y otros
dos de extorsión en grado de tentativa.
También solicita que la condena incluya
la disolución de Manos Limpias.
Desde que estallara la operación contra
Ausbanc y Manos Limpias, la actividad
del pseudosindicato en los tribunales se
había reducido a mantener la personación
en algunas causas, gestionada desde la
única sede que mantiene, en Salamanca.
Bernad pasó ocho meses en prisión
provisional, hasta que el juez Santiago
Pedraz cambió esa medida cautelar por el
pago de una fianza de 50.000 euros al
apreciar que no existía riesgo de fuga
de Bernad (77 años) y que el procesado
tiene una madre de muy avanzada edad.
Con esta última denuncia de Manos
Limpias se repite el esquema de la
primavera de 2016, cuando el
pseudosindicato se sumó a la operación
para sabotear las incipientes
negociaciones para formar Gobierno entre
PSOE y Podemos por medio de la difusión
del informe PISA. “Pablo Iglesias
Sociedad Anónima”, PISA, era un
documento policial sin firma ni sello
que elaboró la brigada política y que
llegó a Manos Limpias después de que
okdiario.com revelara su existencia. El
falso sindicato lo incorporó a su
querella contra Pablo Iglesias e Iñigo
Errejón, pero el Alto Tribunal, primero,
y la Audiencia Nacional, después,
despreciaron su contenido.
El pasado 27 de diciembre, dos
diplomáticos de la Embajada española en
Bolivia visitaron la delegación
diplomática mexicana, donde se refugian
varios miembros del Gobierno de Evo
Morales, incluidos dos ministros, desde
el golpe de Estado que situó a Jeanine
Áñez al frente del Ejecutivo. La visita
tenía como fin trasladar solidaridad y
apoyo a la embajadora mexicana, víctima
de una operación de vigilancia y acoso
desde que acoge a los colaboradores de
Morales, aunque el Gobierno español se
ha limitado a señalar en público que se
trató de una visita “de cortesía”.
La encargada de Negocios, Cristina
Borreguero, y el cónsul en La Paz,
Álvaro Fernández, fueron acompañados por
cuatro miembros del GEO en dos coches.
Esos policías habían llegado el mes
anterior a La Paz después de que
Exteriores e Interior valoraran un
refuerzo de la seguridad de la Embajada
dada la situación de inestabilidad en el
país desde el golpe de Áñez y las
protestas posteriores. Una de las
funciones que tiene asignadas el GEO es
proteger a las delegaciones diplomáticas
en el extranjero.
Las autoridades bolivianas aseguran que
los policías españoles participaban
“encapuchados y armados”, junto a los
diplomáticos, en un operativo para sacar
de la Embajada mexicana a los dos
exministros bolivianos. A través de
medios locales y redes sociales
comenzaron a difundirse vídeos de los
GEO cubriéndose parte del rostro con una
braga táctica y portando gafas de sol.
También fueron difundidas sus
identidades y las fotos que les hicieron
al llegar al país en el aeropuerto de La
Paz, así como instantáneas de sus
pasaportes.
Fotografías de los policías españoles
difundidas en redes sociales y tomadas
desde el interior del vehículo del
Ministerio de Asuntos Exteriores
boliviano que trasladó a los
diplomáticos a la Embajada española el
27 de diciembre.
Fotografías de los policías españoles
difundidas en redes sociales y tomadas
desde el interior del vehículo del
Ministerio de Asuntos Exteriores
boliviano que trasladó a los
diplomáticos a la Embajada española el
27 de diciembre.
“La intención, presuntamente, era
liberar de la Embajada mejicana a altos
funcionarios del anterior Gobierno de
Evo Morales”, dice en su punto tercero
la denuncia de Bernad, que en total
ocupa cinco folios. “La operación se
frustró, toda vez, que Ciudadanos de
apie (sic) comenzaron a increpar y
alertar a la Delegación española”, añade
el escrito, al que ha tenido acceso
eldiario.es. El secretario general de
Manos Limpias cita como fuente en su
denuncia unas declaraciones de Tuto
Quiroga, miembro del Ejecutivo boliviano
encargado de defender el golpe de Áñez
en el exterior: “Eran cuatro rambos
encapuchados y cargados de artillería”.
Bernad atribuye al director adjunto
operativo de la Policía española los
delitos de prevaricación administrativa
y malversación de fondos públicos.
Cuatro policías en funciones de
escolta
Según la reconstrucción de los hechos
que ha podido hacer eldiario.es, cuando
la comitiva llegó a la Embajada
mexicana, sobre las 10:00 de la mañana
(hora local), policías de uniforme
ponían dificultades a los policías para
acceder a la Embajada mexicana y otros
de paisano les intentaban identificar.
Así, decidieron retirarse y esperar a
que los diplomáticos españoles les
requirieran para volver al lugar y
trasladarlos de nuevo a la Embajada
española.
Cuando fueron llamados y regresaron a la
Embajada mexicana ya había en el lugar
individuos de paisano, supuestos vecinos
de la exclusiva urbanización donde se
ubica, protestando contra su presencia,
insultándoles e incluso uno se tiró
contra el capó del coche intentando
simular un atropello. Los policías
intentaban abandonar el lugar cuando un
vehículo sin distintivos intentó
cortarles el paso y chocó con él. El
vehículo de los policías sufrió daños,
pero los agentes salieron ilesos.
La Embajada española tuvo que pedir
entonces al Ministerio de Asuntos
Exteriores boliviano que se encargara de
trasladar a sus dos diplomáticos desde
la Embajada mexicana a la española. Dos
fotos difundidas posteriormente por
redes sociales de miembros del Cuerpo
Nacional de Policía fueron tomadas desde
ese coche del Ministerio de Exteriores
boliviano que trasladó a los
diplomáticos españoles.
El Ejecutivo boliviano ha declarado
personas non gratas a los dos
diplomáticos españoles, así como a la
embajadora mexicana en el país. España
hizo lo propio con tres diplomáticos
bolivianos en España. La ministra de
Exteriores en funciones cuando
ocurrieron los hechos, Margarita Robles,
se apresuró a anunciar una investigación
interna de lo ocurrido y una
comparecencia parlamentaria, que ya
tendrá que efectuar la actual titular de
la cartera, Arancha González Laya.
El vicepresidente de Vox, Víctor
González Coello de Portugal, y el
eurodiputado de la formación de extrema
derecha Hermann Terstch viajaron al país
boliviano y dieron una rueda de prensa
conjunta con los titulares de Defensa e
Interior del Ejecutivo golpista en la
que todos se comprometieron a investigar
el suceso del 27 de diciembre "hasta las
últimas consecuencias”.
El partido Vox vinculó además, durante
ese viaje, a Pablo Iglesias e Iñigo
Errejón con las autoridades bolivianas
refugiadas en la Embajada. La semana
pasada, la formación de Santiago Abascal
presentó una denuncia ante la Fiscalía
Anticorrupción por un presunto delito de
financiación irregular de Podemos a
través de la empresa Neurona Consulting,
que vinculan con el actual
vicepresidente del Gobierno Pablo
Iglesias y que, según el escrito, habría
recibido fondos del Gobierno de Evo
Morales.
"¿Habéis cobrado de los fondos
reservados?"
El 3 de enero se produjeron nuevos
incidentes con los GEO que regresaban a
España y el personal diplomático español
que les acompañaba. Durante el trayecto
hacia el aeropuerto de La Paz, decenas
de policías bolivianos siguieron al
grupo de españoles y a su regreso
interceptaron los dos vehículos, con
matrícula diplomática, que habían
trasladado a los policías. Los policías
bolivianos registraron los coches y
fotografiaron los rostros y pasaportes
de los dos diplomáticos españoles que
los conducían.
Los incidentes se reprodujeron en el
interior del aeropuerto de La Paz cuando
los agentes del Grupo Especial de
Operaciones (GEO) superaron el control
de seguridad y accedieron a la zona de
embarque, restringida para únicamente
los pasajeros que van a viajar. Allí
dentro les aguardaban medios de
comunicación locales que pudieron filmar
y grabar a los policías españoles, cuyas
identidades están especialmente
protegidas por integrar un grupo de
élite de la Policía.
Entre los informadores se encontraba
también un equipo de okdiario.com que
filmó a los policías del GEO mientras
uno de sus periodistas les preguntaba en
voz alta: "¿Sois miembros del Centro
Nacional de Inteligencia? ¿Habéis
recibido alguna directriz de Pedro
Sánchez o de Pablo Iglesias? ¿Cuánto
dinero habéis cobrado de fondos
reservados por hacer esta misión? ¿Por
qué estáis huyendo a la una y media de
la madrugada? ¿Por qué intentasteis
acceder encapuchados a la embajada
(mexicana)?". El secretario general de
Manos Limpias solicita en su denuncia
que declare el periodista de
okdiario.com que protagonizó esos
hechos.
Al día siguiente comenzaba el debate de
investidura y Vox y el PP pidieron
durante el mismo explicaciones a Pedro
Sánchez por la supuesta operación de
evacuación. Pablo Casado vinculó el
hecho a las negociaciones para la
formación de Gobierno y añadió que
"gerifaltes" del Gobierno de Morales que
están en la Embajada mexicana "tienen
mucha información sobre el germen de
Podemos".
En Bolivia, la Fiscalía General del país
anunció el 8 de enero su decisión de
citar a los fundadores de Podemos
Iglesias, Errejón y Juan Carlos
Monedero, así como al expresidente
español José Luis Rodríguez Zapatero y
el exjuez Baltasar Garzón para que
expliquen sus vínculos con Evo Morales.
Este miércoles, 22 de enero, la Embajada
española, a quien debe dirigirse esa
solicitud, no había recibido aún
petición alguna.
Esta indígena de Ecuador asiste a las
madres de su comunidad achuar en el
parto. Considerado sagrado,
tradicionalmente se iban solas a la
selva para que nadie las viera. Su
historia es la séptima de la serie
Rainforest Defenders sobre jóvenes
líderes que luchan por la conservación
de los bosques
La controvertida gestión desarrollada
desde la secretaría especial, camuflada
ahora dentro del Ministerio de Turismo,
se empeña en desactivar la influencia
crítica de creadoras y creadores.
Dos meses después de enviar las cartas
de dimisión, el Senado ha aprobado por
mayoría la renuncia de Morales y Álvaro
García Linera en una convulsa
sesiónAlgunos senadores del partido de
Morales han pedido impugnar la votación
porque el expresidente alegando que no
hubo mayoríaLos parlamentarios de la
minoría opositora también han rechazado
la votación al considerarla innecesaria
Ángel Víctor Torres, presidente del
Gobierno de Canarias, asegura que la
nueva ministra de Asuntos Exteriores,
Arancha González Laya, confirmó "la
misma postura de defensa clara de las
aguas canarias ya trasladada por el
equipo anterior"El Ejecutivo
regional aprobará una resolución
institucional en defensa del mar que
considera propio un día después de
que Rabat vote a favor de delimitar su
frontera marítima y crear su Zona
Económica Exclusiva
"Lladres, lladres! Tots fora, que vol
dir tots!". Amb els lemes tradicionals
de les protestes, milers de libanesos
congregats al centre de Beirut, als
carrers veïns del Parlament mostren
aquesta nit de dimarts el seu rebuig al
nou govern. Després de tres mesos des de
la dimissió del gabinet de Saad Hariri
per la pressió de les protestes, el
Líban té nou executiu, però no compleix
amb les expectatives dels
manifestants.
Tocades les 8 del vespre, hora local, el
president de Parlament Nabih Berri ha
anat a presentar al president libanès,
Michel Aoun, la llista dels 20 nous
ministres, després d’àrdues negociacions
per repartir-se el pastís segons les
confessions religioses. Es tracta d’un
govern "unilateral", pròxim a la
coalició 8 de Març, format per la
proinaniana Hezbollah, Amal i el Corrent
Patriòtic Lliure de Yibran Bassil,
gendre d’Aoun.
Tant el Moviment Futur, del primer
ministre sortint Saad Hariri, com els
grups cristians de les Forces Libaneses
i el Partit Kataeb (Falanges libaneses),
i el Partit Socialista Progressista, del
drus Walid Jumblatt, no tenen
representació en el nou govern. Aquests
quatre partits estan estretament
alineats amb Occident i l’Aràbia
Saudita.
Si bé la majoria de ministres són
"especialistes", han estat escollits
pels partits tradicionals, de tall
sectari, pel que no hi ha una gran
diferència amb l’executiu anterior.
Després d’anunciar Berri el nou gabinet,
que tindrà una tercera part de dones,
els manifestants no s'han fet esperar i
han sortit als carrers per protestar pel
nou govern perquè no és independent, una
condició que fa que exigeixen des del 17
d’octubre amb multitudinàries
protestes.
"És una vergonya, ens prenen per
ximples”, deia queixant-se la Nayma, una
manifestant que va baixar a les
avingudes del centre que condueixen al
parlament, després de l’anunci de nou
govern. "No pararem fins que tinguem un
govern independent", deia desafiant
també l'Omar, enfundat en la seva
palestina en previsió que les forces de
l’ordre reprimissin les protestes amb
gasos lacrimògens, com ha passat des del
cap de setmana.
Amb més de 550 ferits els últims dies,
els polítics s’han afanyat per formar
govern i prevenir que hi hagi més
violència als carrers. No obstant això,
el missatge dels manifestants no és
precisament una crida a la calma, sinó
que es preveu que tornaran a tallar
carreteres i que els col·legis i
universitats tancaran davant de
possibles disturbis.
Molts es pregunten quant de temps durarà
aquest govern que no té el suport de
quatre de les forces polítiques. I a
més, "tenint en compte que té la
influència de l’Iran, s’espera que no
tingui ple suport de la comunitat
internacional”, va assegurar Basam
Lahud, professor de la Universitat
Libanesa Americana (LAU). L’esperat
govern, doncs, no servirà per calmar els
ànims als carrers on des de dimarts es
repeteixen els actes vandàlics i els
enfrontaments entre manifestants i la
policia antiavalots.
Isabel dos Santos, hija del expresidente
de Angola, era la presidenta de la
empresa petrolera estatal cuando su
cuenta pasó de 57 millones a 309 dólares
en un díaEl dinero fue a parar a una
empresa de consultaría radicada en Malta
propiedad de una amiga de Dos Santos y
dirigida por el administrador de las
corporaciones de la hija del
expresidenteCon explotación exclusiva de
Sonangol, Angola es el segundo mayor
productor de petróleo de África, que
representa un tercio de su PIB
Las autoridades del país han enviado más
de 3.700 toneladas de plástico importado
ilegalmente de 12 países, meses después
de que el Gobierno malasio anunciara
controles más estrictos para evitar la
contaminación transfronteriza.
https://www.publico.es/sociedad/residuos
-ilegales-malasia-devuelve-espana-diez-c
ontenedores-residuos-plasticos-ilegales.
html
El ICIJ ha desvelado que la hija del
expresidente de Angola José Eduardo dos
Santos se ha beneficiado de contratos
públicos y ventajas fiscales facilitados
por su padre, a lo largo de los añosUna
red internacional de abogados,
consultores y banqueros ayudó a Dos
Santos a amasar una fortuna estimada en
2.000 millones de dólaresDos Santos ha
negado cualquier delito y asegura que es
una "persecución política" del actual
gobierno angoleño
Isabel dos Santos, hija del expresidente
de Angola José Eduardo dos Santos y
considerada la mujer más rica de África,
ha construido su fortuna gracias al
nepotismo y la corrupción, según detalla
una investigación periodística dada a
conocer este domingo.
El dossier, publicado por el Consorcio
Internacional de Periodismo de
Investigación (ICIJ) en colaboración con
36 medios de comunicación, está basado
en más de 715.000 documentos
confidenciales y centenares de
entrevistas, obtenidos en su mayoría a
través una plataforma para proteger a
filtradores en África, que opera desde
París.
Su principal conclusión: que décadas de
corrupción y negocios sin escrúpulos han
hecho a Dos Santos la mujer más rica de
África, mientras convertían a Angola, un
país con abundantes recursos como
petróleo y diamantes, en uno de los
Estados más pobres del mundo.
A finales de diciembre, un tribunal
angoleño ordenó congelar cautelarmente
los bienes de la multimillonaria por
acusaciones de corrupción relacionadas
con su antiguo rol en los negocios
públicos.
Según la investigación del ICIJ, las
compañías de Dos Santos se beneficiaron
a lo largo de los años de contratos
públicos facilitados por su padre, de
ventajas fiscales, licencias de
telecomunicaciones y derechos para la
extracción de diamantes.
Además, los documentos filtrados
muestran que una gran red internacional
de consultores, abogados y banqueros
ayudó a Dos Santos a amasar esa fortuna
-estimada en más de 2.000 millones de
dólares- y a mantenerla en el
extranjero.
La hija del expresidente angoleño y su
marido están al frente de un gran
imperio empresarial de más de 400
empresas y filiales -muchas en paraísos
fiscales- y disponen de exclusivas
propiedades alrededor del mundo,
incluida una mansión de 55 millones de
dólares en Monte Carlo, un yate de 35
millones y una residencia de lujo en una
isla artificial de Dubai.
En una entrevista con la BBC, Dos Santos
ha negado cualquier delito y ha
asegurado que las investigaciones a su
alrededor son una "persecución política"
por parte del actual Gobierno.
Según la información, durante la última
década las empresas de Dos Santos
obtuvieron del Gobierno angoleño
trabajos de consultoría, préstamos,
contratos públicos y licencias valoradas
en miles de millones de dólares.
Mientras, Dos Santos y su marido,
Sindika Dokolo, utilizaron su red de
compañías tapadera para evitar ser
descubiertos e invertir en propiedades y
negocios.
Una de sus inversiones más importantes a
día de hoy es una participación en la
portuguesa Galp valorada en unos 800
millones de dólares, que Dos Santos y
Dokolo obtuvieron gracias a un préstamo
muy ventajoso del Estado angoleño, según
la investigación.
La participación en Galp fue vendida en
2006 a la pareja por la petrolera
estatal de Angola Sonangol, que diez
años después Dos Santos dirigió durante
un breve periodo de tiempo. En esa
época, supuestamente también aprovechó
para desviar fondos de la empresa
pública a sus propios negocios.
Su padre, José Eduardo dos Santos, dejó
el poder en 2017 tras casi cuarenta años
controlando el país, que durante buena
parte de ese tiempo vivió una cruenta
guerra civil.
Més de 10 milions d?hectàrees cremen en
aquesta illa, amb un balanç fatídic de
1.000 milions d?animals morts. Un nou
tipus de foc, més agressiu en zones que
fins ara no cremaven tan sovint, com el
sud-est del país, augura un futur
devastador si no aturem l?emergència
climàtica
Austràlia sempre crema. El foc és una
estratègia de regeneració dels seus
ecosistemes. Però mai havia cremat com
ho està fent ara. Els 10,7 milions
d’hectàrees cremades des del novembre
són una xifra baixa comparada amb el
balanç d’altres anys. Però la
concentració del foc al sud i el sud-est
del país (Nova Gal·les del Sud i
Victòria), una zona de boscos temperats
que fins ara cremava cada 50 anys -ara
sembla que ho farà cada 20 anys- i que
alhora alberga molts parcs nacionals i
zones de conservació de la fauna del
país, és el que es considera un episodi
únic. També és únic “el comportament
d’aquests focs pel que fa a la
intensitat i els canvis de comportament
dels pirocúmuls”, explica la
investigadora del Creaf Andrea Duane.
“Aquest foc té lloc en un país amb
recursos i molt preparat, però l’incendi
ha pujat un graó”, coincideix Oriol
Vilalta, director de la Fundació Pau
Costa. I aquest graó de més té un origen
molt clar: l’emergència climàtica.
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/
Australiacrema_0_2383561631.html
O antigo presidente da República de
Angola José Eduardo dos Santos no poder
durante mais de 37 anos, encontra-se em
Barcelona/Espanha num exílio forçado,
uma vez que se intensifica a “guerra”
entre família dos Santos e João
Lourenço.
O Presidente angolano João Lourenço tem
apresentado uma versão de não existir
nenhum mau clima entre a família do
antigo Presidente José Eduardo dos
Santos e o seu governo, no entanto os
últimos pronunciamentos do genro de dos
Santos, Sindica Dokolo demonstram como
se intensificam a chamada “guerra de
palavras” com a família do antigo
Presidente José Eduardo dos Santos.
No dia 23 de Agosto de 2017, aconteceram
as terceiras eleições depois do fim da
guerra civil em Angola. José Eduardo dos
Santos, que esteve durante mais de 37
anos no poder, e desde 15 de Abril de
2019, que o antigo presidente decidiu
abandonar Angola e viver em Barcelona
Espanha.
A filha de Santos, Welwitschia dos
Santos, já havia respondido João
Lourenço para não culpar o descalabro do
país a outros cidadãos: “se não sabem
governar, demitam-se”.Esta antiga
deputada angolana suspensa do partido e
demitida da assembleia Nacional tem se
queixado de ser perseguida pelo regime
de João Lourenço entretanto o
Procurador-geral da República, Hélder
Pitta Grós, afirmou desconhecer estes
factos e aconselhou os lhos do
ex-Presidente da República, José Eduardo
dos Santos, a denunciarem e reunir
provas da alegada perseguição de que
estariam a ser vítimas no país. “Que
façam a denúncia no país ou no
exterior.
Procuradoria Geral da República não pode
abrir um processo com base em “denúncias
abstractas”, aconselhando os filhos do
ex-PR a serem mais concretos e dizer a
que tipo de perseguições se referem.
Por outro lado, Sindica Ndokolo, genro
do ex-Presidente da república, considera
“um espetáculo lamentável” a forma como
José Eduardo dos Santos está a ser
tratado pelos seus companheiros de
Partido, MPLA.
Em entrevista recente a MFM, Sindica
Ndokolo que afirmou ter muito estima
pelo sogro, disse que o antigo
Presidente da República está debilitado
e que já não suporta tanta carga
emocional. O Decreto
Amb una fortuna estimada de 2.000
milions d’euros, Isabel dos Santos està
considerada la dona més rica de
l’Àfrica. Se la coneix com la princesa
d’Angola, el país petrolier que el seu
pare, José Eduardo dos Santos, va
governar amb mà de ferro durant 37 anys,
fins al 2017, i que és un dels més
corruptes del planeta. Una investigació
periodística ha revelat com durant anys
Dos Santos “s’ha beneficiat del règim
cleptocràtic instaurat pel seu pare per
apropiar-se dels recursos originats en
les riqueses naturals d’Angola
–principalment petroli i diamants– i
convertir-se en la dona més rica del
continent”, explica El Confidencial, que
ha participat amb mitjans de vint països
en la investigació del Consorci
Internacional de Periodistes
d’Investigació. També han format part
d’aquesta investigació mitjans com The
Guardian, The New York Times, Le Monde i
la BBC, que aquest diumenge han
coordinat la publicació dels Luanda
Leaks.
La recerca es basa en una filtració de
715.000 documents interns de les
empreses propietat de Dos Santos, que
han estat obtinguts per la Plataforma
per la Protecció dels Denunciants de
l’Àfrica. Els e-mails, informes i
contractes filtrats revelen que Dos
Santos es va beneficiar de contractes
per valor de 21.000 milions de dòlars
concedits amb decrets presidencials del
seu pare, que actualment viu a
Barcelona. A través de la companyia
estatal de petroli Sonangol, Dos Santos
i el seu marit es van fer amb una
participació de la petoliera portuguesa
Galp i també es va beneficiar de
contractes de consultoria pagats per
l’empresa pública. Una operació amb
l’empresa estatal de diamants li va
reportar un benefici de 180 milions
d’euros. Els documents destapen el
nepotisme en operacions immobiliàries a
Luanda. La dona ho nega tot i denuncia
que els seus sistemes han estat
hackejats.
Teherán anunció el pasado 5 de enero que
dejaría de cumplir con las limitaciones
impuestas por el acuerdo, fruto del
asesinato por parte de Estados Unidos
del general iraní Qasem Soleimaní y la
tensión que ello generó entre ambos
países.
En un partido del Campeonato de Clubes
Árabes se les ha limitado el acceso a
zonas de menor visibilidad y con la
obligación de ir acompañadas de un varón
de su familia.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
