Las manifestaciones contra el racismo en
Reino Unido, a raíz de la muerte de
George Floyd en EEUU, están sirviendo de
espejo para mirar su propia historia:
imperialistas, esclavistas y racistas.
Términos, ahora inaceptables para la
mayoría de británicos. El alcalde de
Londres anuncia una revisión de las
esculturas y los nombres de las calles
"por la incómoda verdad" que
representan. La estatua del traficante
de esclavos, Edward Colston, en Bristol,
ha sido derribada por los manifestantes
Luis Fernando López se ha disculpado
tras amenazar a un ciudadano y el
viceministro Franz Choque ha sido
destituido por "politizar y
electoralizar" el programa de empleo, a
la vez que se publicaba un nuevo estudio
cuestionando la validez estadística del
informe elaborado por la OEA, que sirvió
de base y coartada a los opositores de
Evo Morales.
El Gobierno de Daniel Ortega y Rosario
Murillo alentó participar en las
"Caminatas del amor en tiempos de la
COVID-19". Al menos 60 de sus
colaboradores o cargos afines han
fallecido o han desaparecido de la
escena pública
La ciudad celebra la tercer y definitiva
despedida por la más famosa víctima de
la brutalidad policial
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200609/481701158462/houston-celebra
-ultimo-funeral-george-floyd.html
Las calles de Estados Unidos gritan:
–Di su nombre.
–George Floyd.
Este martes llegó al final de su camino.
Houston, la ciudad texana que
consideraba su hogar, celebró el tercer
y definitivo funeral por la más famosa
víctima de la brutalidad policial.
El afroamericano George Floyd era un
hombre común. De un físico
impresionante, pero común. Los amigos de
infancia y juventud, que han ido
desfilando por los canales de
televisión, le recordaron como un
gigante siempre de buen humor.
“Quiero tocar la gloria”, le dijo a uno
de sus compañeros en el instituto. Su
trayectoria se torció. Pasó por la
cárcel, se rehabilitó y se estableció en
Minneapolis.
George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”
GREG ABBOTT Gobernador republicano de
Texas
Lo que no logró en vida lo ha conseguido
con su muerte. Más allá de su último
suspiro, de esos ocho minutos y 46
segundos en que el policía Derek Chauvin
presionó con su rodilla sobre su cuello,
sin atender la súplica del “no puedo
respirar”, Floyd se ha convertido en un
símbolo.
“Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”, afirmó uno de los congregados
ante la iglesia The Fountain Praise por
la que el lunes desfilaron 6.000
texanos.
Desde que falleció el 25 de mayo,
decenas de ciudades han visto sucederse
las protestas por George Floyd. Su
defunción, a los 46 años, ha insuflado
energía al movimiento que reclama la
reforma de la justicia para acabar con
los prejuicios por el color de la
piel.
La mayoría apoya las manifestaciones,
indicó una encuesta del The Washington
Post. El 69% de los ciudadanos señaló
que la muerte de Floyd representa un
problema amplio en la policía en
general, por un 29% que cree que lo de
Minneapolis es algo aislado.
“George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”, dijo
el gobernador republicano de Texas, Greg
Abbott.
Houston celebra el último funeral por
George Floyd
Houston celebra el último funeral por
George Floyd (DAVID J. PHILLIP / AFP)
George ya descansa junto a su madre,
Cissy
Frente a las peticiones en las calles de
retirar la financiación de los cuerpos
policiales, los demócratas han
presentado un proyecto de ley para
acabar con el excesivo uso de la fuerza
de los uniformados contra los
afroamericanos. Dado el control
conservador del Senado, el futuro de
esta iniciativa parece efímero, pero
dentro de los republicanos también se
han alzado voces a favor de que se
emprenda una reforma.
Sin embargo, el presidente Trump es el
guía. Su respuesta consiste en que “la
gran mayoría de los policías son buenos”
y en ensalzar su visión de la ley y el
orden. Este martes dio otra pista. En su
tuit, sin pruebas, sugirió que era un
montaje esa escena en que un hombre de
75 años sale malherido tras ser empujado
por policías de Buffalo. Según Trump,
ese hombre que acabó con la cabeza
ensangrentada es un antifa y exageró en
su caída.
El gobernador neoyorquino, Andrew Cuomo,
le acusó de “cruel y peligroso” por dar
pábulo a teorías conspirativas. “¿La
sangre era falsa? ¿Nos engañaron
nuestros ojos? No. El hombre sigue en el
hospital y el presidente lo
menosprecia”, señaló Cuomo.
Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”
Al contrario de la crítica y el
desprecio que causó el tuit de Trump, el
aspirante demócrata Joe Biden expuso el
perfil de la compasión y la
solidaridad.
Aludiendo a “la pequeña Gianna”, la hija
de George Floyd, Biden se planteó:
“Ningún niño debería preguntar una
cuestión que se han preguntado muchos
niños negros por generaciones, ¿por qué
papá se ha ido?”.
Remarcó en su mensaje que “no podemos
dejar escapar este momento, una vez más,
para rechazar el racismo, esa picadura
en nuestra alma, y el abuso sistemático
que infesta la vida estadounidense. Es
el momento para la justicia racial”. Y
añadió: “Entonces le diré a Gianna que
tu padre cambió el mundo”
La familia dio las gracias. Uno de los
testimonios más ovacionados fue el de
Brooke, la sobrina: “Dicen que se ha de
hacer América grande de nuevo. Para
nosotros nunca ha sido grande”.
George ya descansa junto a su madre,
Cissy. Su memoria perdura en la
conciencia colectiva.
Número de páginas na Internet que
pregam a supremacia branca cresceram
desde 2019 e se alimentam de discursos e
de gestos do presidente e de outros
apoiadores, dizem estudiosos
Capital se aproxima dos 5.000 óbitos em
decorrência da covid-19. Prefeitura
garante que sistema de saúde não
colapsará com reabertura de
imobiliárias, lojas e shoppings a
partir desta quarta
Mientras la mayoría de países europeos
relajan las medidas sanitarias contra la
pandemia porque ésta remite, el régimen
nacionalista polaco las va levantando
pese a que los nuevos contagios en el
país siguen creciendo.
Los epidemiólogos alertan que el
descongelamiento decretado por el
Gobierno –apertura de cines,
restaurantes, centros comerciales,
iglesias y el permiso para reuniones– es
prematuro. El Gobierno ganó el pasado
viernes el voto de confianza que había
solicitado a fin de dar imagen de
solidez, jactándose de haber contenido
la pandemia. “Hemos tenido más éxito que
otros países, incluidos los más ricos de
la UE”, afirmaba exultante el jefe de
gobierno, Mateusz Morawiecki.
La realidad no tardó en desmentir al
Gobierno. El sábado y domingo Polonia
registró 576 y 575 nuevos contagios
respectivamente, los máximos desde el
comienzo de la pandemia. En total, hasta
hoy ha habido 26.780 contagiados y 1.161
muertos. La tasa de nuevos contagios se
mantiene alta en comparación con España,
Italia o Suecia,aunque está por debajo
de la vecina Bielorrusia o Gran
Bretaña.
El epicentro se ha trasladado a la
región de Silesia, al sur del país,
donde un fuerte rebrote en las minas de
hulla obligó el lunes al Gobierno a
decretar el cierre parcial de doce minas
de carbón. Las minas silesianas reúnen
la mayoría de nuevos contagios (un 20%
del total desde el inicio de la
epidemia). La respuesta a la paradoja de
que un gobierno triunfante toma medidas
contradictorias, levantando
restricciones a nivel nacional e
imponiéndolas en regiones más afectadas,
es que los nacionalistas procuran
convencer a los polacos de su éxito y
así asegurarse la victoria en las
elecciones presidenciales. Su candidato
para la reelección en los comicios del
28 de junio, el presidente Andrzej Duda,
declaro el lunes: “¿Acaso son muchos los
varios centenares de nuevos contagios
diarios? Yo creo que en comparación con
otros países europeos no son muchos”.
Los epidemiólogos son contrarios a la
relajación de medidas. “La epidemia se
mantiene al nivel que tuvo en marzo
–afirma Pawel Grzesiowski, especialista
en enfermedades contagiosas–. El
relajamiento de restricciones invita al
rebrote”. El profesor Krzysztof Simon,
del hospital de Wroclaw, confirma: “No
hacemos bastantes tests. El número real
de contagios es cinco veces superior al
registrado oficialmente, o sea cerca de
100.000. Hay peligro de una nueva oleada
en verano. Debemos mantener la guardia”.
11 RD CONGO - El 'black lives matter' resucita los fantasmas del rey Leopoldo II por el genocidio en el Congo belga. hasta 15 millones de personas se calcula que fueron asesinadas en la depredación del Congo belga.
Va ser l'elecció més disputada en
dècades: Evo Morales, el primer
president indígena de Bolívia, es
postulava per a un quart mandat,
enfrontat a una oposició que el veia com
un líder autoritari i reticent a
renunciar al poder.
Evo Morales dimiteix
Evo Morales dimiteix
Al començar el recompte preliminar de
vots, el 20 d'octubre de 2019, les
tensions van augmentar. Quan el recompte
es va aturar -de sobte i sense
explicacions- i es va reiniciar
l'endemà, va mostrar que Morales tenia
prou vots per guanyar les eleccions.
Entre sospites de frau van esclatar
protestes a tot el país i la comunitat
internacional va recórrer a
l'Organització d'Estats Americans (OEA),
que havia estat convidada a observar les
eleccions. El posicionament de
l'organització, que assenyalava "un
canvi inexplicable" que "modifica
dràsticament el destí de l'elecció", va
aixecar sospites sobre els resultats de
la votació i va provocar una sèrie
d'esdeveniments que van canviar la
història del país sud-americà.
L'oposició va aprofitar la situació per
intensificar les protestes i reunir
suport internacional i de l'exèrcit i,
setmanes després, va aconseguir que
Morales acabés dimitint.
L'anàlisi era deficient
Ara, un estudi d'investigadors
independents que fa servir dades
obtingudes per The New York Times de les
autoritats electorals de Bolívia, ha
descobert que l'anàlisi de l'OEA era
deficient. La conclusió segons la qual
els vots a favor de Morales van
augmentar inexplicablement un cop el
recompte es va reprendre estava basada
en dades incorrectes i tècniques
estadístiques inapropiades.
"Hem trobat problemes amb els seus
mètodes", afirma Francisco Rodríguez, un
economista que ensenya estudis
llatinoamericans a la Universitat de
Tulane: "Un cop corregim aquests
problemes, les conclusions de l'OEA no
tenen cap consistència, no hi ha cap
prova estadística de frau". Rodríguez va
fer l'estudi amb Dorothy Kronick,
experta en política llatinoamericana a
la Universitat de Pennsilvània, i
Nicolás Idrobo, estudiant de doctorat a
la mateixa universitat i coautor d'un
llibre sobre mètodes estadístics
avançats. El seu estudi encara no s'ha
sotmès a una revisió d'experts.
Certament, els autors diuen que la seva
anàlisi només se centra en l'anàlisi
estadística de l'OEA sobre els resultats
de la votació, i no prova que l'elecció
fos lliure i justa. De fet, es van
documentar molts problemes durant la
votació.
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
En un intent per sufocar les protestes
que van esclatar a l'anunciar la seva
victòria, Morales va demanar a l'OEA que
fes una auditoria electoral "vinculant".
L'informe resultant, de 100 pàgines i
publicat al desembre, parla de
l'evidència d'errors, irregularitats i
"una sèrie d'operacions malicioses"
destinades a alterar els resultats.
Aquestes operacions inclouen servidors
ocults de dades, comprovants de votació
manipulats i firmes falsificades, que
segons l'organització van impossibilitar
validar els resultats de les
eleccions.
L'OEA va trobar proves que almenys
38.000 vots havien estat modificats.
Morales va proclamar la seva victòria
per un marge de 35.000 paperetes.
"Hi va haver frau, simplement no sabem
on ni quan", afirma Calla Hullum, una
experta en Bolívia de la Universitat de
Miami que va presenciar les eleccions i
va analitzar la investigació de l'OEA.
"El problema amb l'informe de l'OEA és
que el van fer molt ràpid", creu Hullum.
Això va configurar una narrativa de les
eleccions abans que les dades es
poguessin analitzar adequadament, diu.
Aquesta afirmació inicial de l'OEA és el
que els investigadors independents
qüestionen específicament en el seu
estudi.
La caiguda de Morales va aplanar el camí
a un govern provisional d'extrema dreta,
liderat per Jeanine Áñez Chávez, que
encara no ha complert el mandat de
supervisar unes noves eleccions.
El president de Guatemala, Alejandro
Giammattei, ha confirmat el contagi de
18 membres de la Casa Presidencial, i ha
explicat que, tot i no ser ell un dels
contagiats, s'ha posat en quarantena.
Segons el president, tot el complex
presidencial serà tancat i desinfectat
per tal de controlar el brot. Ell i el
seu vicepresident, Guillermo Castillo,
faran a partir d'ara totes les seves
activitats per "via remota", ha
explicat.
Guatemala, segons xifres oficials, ha
arribat als 7.055 contagis, i la corba
l'últim mes ha pujat exponencialment amb
6.223 casos nous des del 7 de maig. El
nombre de morts és de 252, després de
comptabilitzar-ne 22 les últimes 24
hores, per un "replantejament" de les
dades que va fer dijous el ministeri de
Salut.
El mandatari ha indicat que amb motiu de
la pandèmia els llits hospitalaris del
sistema de salut guatemalenc han passat
de 7.830 a 8.854 en tres mesos, 119 dels
quals són de cures intensives. A més, a
la capital del país, on s'han produït
protestes contra el confinament, s'han
començat a fer proves als passatgers del
transport públic aquest cap de setmana,
amb uns 17.000 tests realitzats.
Al seu missatge, a més de recomanar la
pregària i el dejú a la ciutadania, el
president ha destacat el suport econòmic
del seu govern a les famílies, com el
bonus de consum energètic al qual s'han
inscrit de moment més de 1,5 milions de
persones. A més, el programa
d'alimentació escolar continua
"beneficiant 2,4 milions de criatures
cada dia", ha dit. Ajudes a quasi
100.000 aturats i crèdits a petites i
mitanes empreses s'han afegit a les
mesures del govern.
Positiu a prop del president a Mèxic
Giammattei no és l'únic president de
l'Amèrica Llatina a qui ronda l'amenaça
del coronavirus. Zoé Robledo, director
de l'Institut Mexicà de la Seguretat
Social i assessor proper al president
Andrés Manuel López Obrador, ha dit
aquest diumenge que ha donat positiu a
la prova del coronavirus i que farà
teletreball.
Zoé Robledo
@zoerobledo
Quiero informar que hoy resulté positivo
a #COVID19
Permaneceré trabajando a distancia,
coordinando las labores a mi cargo y
siguiendo puntualmente las indicaciones
de l@s extraordinarios médicos de
@Tu_IMSS.
Se mantiene vigilancia epidemiológica
del caso y de mis contactos.
Els experts mèdics continuen seguint el
seu cas i revisant les persones amb les
que va tenir contacte, segons ha
informat el mateix Robledo. L'assessor
és una de les figures públiques més
importants de l'administració del país i
el seu positiu podria renovar les
preocupacions que el president també
està en risc de contagi.
López Obrador ha recorregut el sud de
Mèxic aquesta passada setmana, malgrat
els casos de coronavirus i les morts que
han continuat pujant al país.
El ministeri de Salut del Brasil ha
esborrat del portal oficial dedicat en
exclusiva al coronavirus les dades
històriques de tres mesos del brot al
país. Per "donar una imatge més
realista" de la situació, el govern de
l'ultra Jair Bolsonaro es limita a
oferir només les dades dels nous
contagis i dels morts registrats durant
les últimes 24 hores.
L'apagada informativa en el segon país
amb més positius del món, només superat
pels Estats Units de Donald Trump, deixa
en la incògnita l'històric acumulat dels
casos i la corba de transmissió del
covid-19. L'única xifra que se salva
d'aquesta censura numèrica és la dels
brasilers que s'han recuperat de la
malaltia.
En les últimes dades acumulades, de
divendres passat, s'havien diagnosticat
672.846 positius i els decessos eren
35.930. El canvi d'estratègia dels de
Bolsonaro coincideix amb un augment de
les víctimes mortals, que havien superat
el miler diari, i ha continuat amb un
autèntic ball de xifres que van fer
créixer les sospites de les societats
mèdiques que l'objectiu és amagar
l'impacte real.
Diumenge al vespre (dilluns a la
matinada a Catalunya) el govern va
rectificar en qüestió d'hores les dades
oficials sobre la malaltia. Després
d'haver informat d'un total de 1.382
defuncions i 12.581 contagis, va
corregir per concloure que havien sigut
525 els nous decessos i 18.912 els nous
infectats.
Estratègia de contenció afeblida
La jugada ha creat malestar en aquest
país perquè la falta de proves
diagnòstiques i la pugna oberta entre el
president Bolsonaro i els governadors
afebleix l'estratègia indispensable de
confinament i distància física com a
mesura de contenció. Cada diumenge el
president apareix en una manifestació
convocada per simpatitzants a les portes
del palau presidencial de Brasília per
exigir la reobertura i reactivació de
les activitats econòmiques.
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Una de les reaccions més contundents ha
arribat en boca del president de la
Cambra dels Diputats, Rodrigo Maia, que
ha acusat l'executiu de Bolsonaro de
"jugar amb la mort" promovent la nova
metodologia i l'ha instat a "rescatar la
credibilitat de les estadístiques".
Maia, nascut a l'exili xilè perquè el
seu pare va fugir de la dictadura
militar brasilera, ha retret al
ministeri que intenta "tapar el sol amb
el dit". És a dir, que vol amagar la
crua realitat.
Rodrigo Maia
@RodrigoMaia
Brincar com a morte é perverso. Ao
alterar os números, o Ministério da
Saúde tapa o sol com a peneira. É
urgente resgatar a credibilidade das
estatísticas. Um ministério que tortura
números cria um mundo paralelo para não
enfrentar a realidade dos fatos.
https://g1.globo.com/bemestar/coronaviru
s/noticia/2020/06/07/ministerio-divulga-
dados-divergentes-de-casos-e-de-mortes-s
obre-coronavirus.ghtml …
Ministério divulga dados divergentes de
casos e de mortes sobre coronavírus
O primeiro balanço do ministério
apontava para 1.382 novas mortes. O
segundo, no entanto, divulgado na página
oficial do governo, informava para 525
óbitos.
g1.globo.com
38,5m
1:00 - 8 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
16,6m persones estan parlant sobre
això
La premsa brasilera ha reaccionat
ràpidament als obstacles de Bolsonaro
amb les dades, i diversos mitjans –entre
els quals els influents Folha de S.Paulo
i el grup O Globo– han establert una
plataforma per treballar conjuntament en
la cerca de les dades dels 27 estats,
una iniciativa sense precedents que
pretén omplir el forat informatiu que
deliberadament deixa el govern.
Foto irreal
Després de les tensions al ministeri de
Salut que van provocar la dimissió de
dos ministres en menys d'un mes,
Bolsonaro torna a tenir en un militar un
fidel en la gestió sanitària. El
president ha negat les acusacions
d'ocultació i ha defensat la nova
metodologia perquè les dades acumulades
de contagis no deixen clar que "la
majoria no estan malalts" i, per tant,
s'allunya de la fotografia actual.
Bolsonaro, acorralat per la justícia per
un presumpte delicte d'ingerència en la
policia per protegir els seus fills
polítics, ha vist en les noves protestes
contra el seu govern la seva salvació
per desviar l'atenció política i
mediàtica. El president menysté la
legitimitat de les manifestacions,
alhora que anima els seus seguidors a
continuar sortint als carrers desafiant
les mesures de seguretat, i ha
qualificat aquestes concentracions
crítiques a la seva gestió d'"el gran
problema de moment".
Al Brasil també han arribat les
protestes contra el racisme –molt
present en la societat i entre la
policia brasileres– i ha titllat els
seus detractors de "terroristes
marginals" que persegueixen "el model de
Veneçuela", fent servir tota la retòrica
de dispersió.
S'ha declarat un segon brot d'Ebola a la
República Democràtica del Congo (RDC),
però en aquest cas a Mbandaka, una
ciutat de més d'un milió d'habitants al
nord-oest del país i situada a més de
dos mil quilòmetres de distància del
lloc on continua actiu el primer brot de
la malaltia, a les províncies de Kivu
del Nord, Itiru i Kivu del Sud. Això
s'afegeix a la pandèmia del coronavirus,
que també afecta el país, i al brot de
xarampió que s'hi ha declarat, que es
considera que és el més greu del món.
La pacient zero del nou brot d'Ebola és
una dona que va infectar-se el 18 de
maig pel contacte amb un ratpenat,
segons ha informat el ministeri de Salut
congolès. Els equips de prevenció i
protecció no van ser informats del cas
fins que no van morir cinc persones més.
Per aquest motiu no van poder posar en
marxa a temps el protocol per prevenir
el contagi de més persones, ha reconegut
el govern.
"Després que es declarés un brot fa dos
anys, es va formar molts voluntaris i es
va deixar material sanitari. Això sempre
es fa per tenir capacitat de resposta en
cas que aparegui novament la malaltia",
ha explicat Javier Tena Rubio, metge de
Creu Roja a la ciutat de Goma, prop del
lloc on es va declarar el primer brot
d'Ebola a l'est de la RDC.
L'ONG ha desplegat a la província
d'Equador, on ha aparegut el segon brot,
més de 150 voluntaris. Mbandaka és una
ciutat molt comercial a la vora del riu
Congo i a uns 600 quilòmetres de la
capital del país, Kinshasa. De moment
s'han registrat cinc morts i vuit
contagis, però es tem que la malaltia
s'estengui ràpidament.
Per què és tan difícil acabar amb
l'ebola al Congo?
El director regional per a l'Àfrica de
la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja,
el doctor Simon Missiri, ha afirmat que
"el ressorgiment del virus arriba en el
pitjor moment possible, quan ens
enfrontem a un doble brot, el del
covid-19 i el de l'Ebola, en un dels
entorns més complexos i perillosos del
món".
Pel que fa al coronavirus, el país té
molt poca capacitat de reacció sobretot
perquè el confinament és gairebé
impossible, i a més hi ha molts pocs
tests i els resultats poden trigar 10
dies a tenir-se. "Es poden tancar
escoles, aplicar distància a les feina o
fer teletreball, però hi ha molta gent
que si no surt a treballar un dia
l'endemà no menja", aclareix Tena.
"L'Ebola està molt més focalitzat i
permet fer vida normal més enllà de la
zona calenta del brot, però el covid-19
és a tot arreu. Hi ha molta gent que no
porta mascareta, tot i ser obligatòria,
i l'accés a l'aigua és limitat", ha
afegit.
El brot de xarampió, per la seva banda,
ve de lluny: fa 7 anys la Creu Roja va
fer una campanya de vacunació amb el
govern, però és molt complicat arribar
arreu en un país que és el segon més
gran de l'Àfrica i té una superfície que
equival a la d’Espanya, França,
Alemanya, Itàlia i Polònia juntes. El
pla era, a l'acabar el brot d'Ebola a
l'est del país, començar a fer
intervencions ràpides contra el
xarampió, però ara s'ha complicat tot
amb la presència del coronavirus, exposa
Tena. De moment, en total, la malaltia
ha provocat 6.779 morts i n'hi ha
369.520 casos.
Confiança de la població
La Creu Roja ha desplegat en alguns
mercats de Goma, on les aglomeracions
són gairebé inevitables, tancs d'aigua i
paradetes d'informació per obligar la
gent a rentar-se les mans. Presència i
informació són bàsiques en certes
comunitats per conscienciar la població,
tot i així no sempre s'aconsegueix.
A la RD Congo, al voltant del 25% de la
població no creu en l'existència de
malalties com l'Ebola o el coronavirus.
Per a molts, el covid-19, que ha
provocat de moment 75 morts i 3.495
contagis oficials al país, és una
excusa, com també creien que ho era
l'Ebola, "per mantenir la presència de
sanitaris estrangers al país, i sous i
subvencions a les elits", assegura el
metge de la Creu Roja. Per això, afirma,
és molt important treballar-hi per
guanyar la confiança de la gent.
Las movilizaciones iniciadas tras la
muerte de Floyd continúan extendiéndose
a las calles de diferentes países para
denunciar la violencia policial y el
racismoCRÓNICA | Miles de personas salen
a la calle en España al grito de "No
puedo respirar"
En la protesta antirracista d'aquest
diumenge a la ciutat britànica de
Bristol, on han participat unes 10.000
persones, els manifestants han
enderrocat l’estàtua de bronze d’un
conegut esclavista del segle XVII,
Edward Colston. Han lligat cordes al
voltant del coll de la figura fins que
han pogut enderrocar el polèmic monument
que recorda el membre de la Reial
Companyia Africana, responsable d’haver
esclavitzat 80.000 homes, dones i
criatures que van ser segrestats a
l’Àfrica i transportats per la força a
Amèrica. Després han tirat l’estàtua al
riu Avon.
Colston va dedicar part de la seva
fortuna a obres benèfiques a Bristol i
després de la seva mort, el 1721, se li
va dedicar una estàtua. Les imatges
difoses a les xarxes socials mostren com
un dels manifestants ha posat el genoll
al coll de l’estàtua de l’esclavista a
terra, emulant l’acció del policia
nord-americà que va matar George
Floyd.
En declaracions a la BBC, l’historiador
David Olusoga ha defensat que l’estàtua
hauria d’haver sigut retirada fa molt de
temps. “Les estàtues diuen: «Aquest va
ser un gran home que va fer grans coses
». No és cert. Edward Colston va ser un
comerciant d’esclaus i un assassí”. Als
Estats Units també s’han enderrocat
estàtues, com la del general confederat
Williams Carter Wickham a la ciutat de
Richmond, a Virgínia.
La Fiscalia del Brasil ha donat un
termini de 72 hores perquè el ministeri
de Salut expliqui l'omissió de les dades
de contagis i morts per la pandèmia de
coronavirus que des de divendres no
estan disponibles a la web del recompte
oficial, cosa que ha desencadenat una
allau de crítiques al president, Jair
Bolsonaro.
Fa dècades que a la regió del Sahel, al
cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de
juny no és una bona notícia. És en
aquest punt del calendari quan comença
el soudure : el període entre collites,
que s’allarga fins ben entrat el
setembre i que algunes ONG, també les
Nacions Unides, coneixen com l’estació
de la fam. El nom és trist, però també
és literal: durant aquests mesos, en què
els fruits de la collita anterior
s’acaben i encara no es poden collir els
de la següent, la crisi alimentària
crònica que viu la regió agafa
dimensions catastròfiques. Bona part de
la població rural -que és la immensa
majoria- passa de menjar tres cops al
dia a fer-ho en només una ocasió, i la
malnutrició aguda es dispara entre els
infants.
Aquest 2020 el soudure serà especialment
dur. La pandèmia del covid-19 i,
especialment, la seva bufetada econòmica
auguren la pitjor crisi humanitària dels
últims deu anys, especialment en països
del Sahel central com Mali, el Níger,
Burkina Faso o el Txad. El virus és la
gota que fa vessar, una mica més, un got
que ja vessava per culpa de la crisi
climàtica, la violència creixent, la
pobresa crònica i, sobretot, per la
falta de solucions polítiques.
“La pandèmia no hauria pogut arribar en
un moment més crucial per a la regió”,
es lamentava fa uns dies Coumba Sow,
coordinadora de l’Organització per a
l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a
l’Àfrica Occidental. Aquest “moment
crucial” són les setmanes i els mesos
previs al soudure, en què la població
-com la formiga en la faula que
protagonitza amb la cigala- centra tots
els seus esforços en preparar-se per als
dies durs que vindran. És a l’abril i el
maig -precisament els mesos en què el
covid-19 ha paralitzat el món, també el
continent africà- quan els agricultors
necessiten sembrar i vendre els conreus
i quan els pastors traslladen els seus
ramats buscant pastures verdes i aigua
per alimentar-los.
Aquest any no ha sigut del tot així.
Malgrat que al continent africà la
pandèmia no està tenint una incidència
tan gran com a Europa o els Estats
Units, les mesures restrictives han
estat presents en tots els països. I al
Sahel el tancament de botigues i mercats
pel covid-19 ha deixat molts agricultors
sense poder vendre els seus productes,
però també els ha deixat sense poder
comprar fertilitzant o llavors per
preparar-se per a la temporada agrícola
de finals d’any. I el tancament de
fronteres ha limitat el comerç i la
transhumància de molts pastors, que
caminen centenars de quilòmetres i
sovint travessen fronteres per alimentar
les bèsties i comerciar-hi. “Això farà
que els pastors perdin els seus
ingressos, perquè no podran vendre els
animals. I també pot provocar la mort
del ramat, perquè serà encara més
difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba
Sow. En tots dos casos el resultat és el
mateix: quan els animals moren o deixen
de ser una font de llet o carn, la
població passa gana. Com també passen
gana les famílies agrícoles quan el seu
únic mitjà de subsistència -els conreus-
no funciona.
Diverses organitzacions, com Acció
contra la Fam o l’ACNUR, han començat a
fer càlculs. Tots els pronòstics són
durs. El Programa Mundial dels Aliments
apunta que la fam es pot triplicar en
molts punts de la regió pel covid-19 i
posa d’exemple el cas de Burkina Faso.
En aquest país 2,1 milions de persones
patiran inseguretat alimentària durant
els mesos d’escassetat. L’any passat van
ser 680.000 burkinesos.
Oriol Puig, investigador del Cidob i
expert en migracions i canvi climàtic al
Sahel, subratlla dos punts clau. El
primer és un recordatori: darrere
d’aquesta inseguretat alimentària que
martiritza la regió des de fa anys hi ha
motius polítics i també històrics.
“Sovint se simplifica en excés el
discurs: es diu que aquesta fam
estructural és només com a conseqüència
del clima. Però no es diu que hi ha
hagut i hi ha unes polítiques colonials
i neocolonials que han potenciat que la
població depengui totalment de
l’agricultura de subsistència”,
assegura.
I el segon punt que reitera Puig és el
risc que suposa que plogui sobre mullat.
“Moltes zones del Sahel ja estan en una
situació molt delicada, precària. Hi ha
una confluència de crisis, com la
climàtica o la del terrorisme i els
conflictes, que ara s’agreujaran amb el
covid-19”. En les últimes setmanes, per
exemple, la violència, especialment
l’activitat dels grups jihadistes, s’ha
incrementat. Sobretot a l’anomenada zona
de les tres fronteres, entre Mali, el
Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi
ha una onada de refugiats i desplaçats
interns. Només a Burkina Faso 880.000
persones han hagut de fugir de casa per
la violència. A tota la regió són uns
tres milions de persones, que en general
malviuen en condicions precàries. I en
temps de pandèmia la precarietat
incrementa les possibilitats de
contagi.
Per això als experts també els preocupa
que la lluita contra el covid-19 -que
ara centra totes les agendes- deixi en
segon lloc els esforços per fer front a
aquestes altres problemàtiques que ja
existien. I no només és una por. Ha
començat a passar, especialment en el
camp sanitari.
Al Sahel i en altres zones del continent
africà, les mesures per frenar el nou
coronavirus han perjudicat el control
d’altres malalties clàssiques -com la
malària o el xarampió- que fa molts anys
que maten. Hi ha un exemple
il·lustratiu: les restriccions de
moviment pel covid-19 han fet molt
difícil continuar repartint les xarxes
mosquiteres que són claus en la
protecció davant la malària.
La plaga de llagostes no afluixa a
l’Àfrica oriental
La pandèmia del covid-19 està deixant en
segon pla la plaga de llagostes del
desert que des de fa mesos està
castigant l’Àfrica oriental,
especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia.
El mes de desembre hi va haver una
primera onada: eixams quilomètrics
d’aquests insectes que al seu pas
devoren conreus, arbres i pastures. La
plaga -que agafa força degut als efectes
de la crisi climàtica- no ha minvat, al
contrari. La FAO porta setmanes alertant
que la regió viurà una segona onada fins
i tot més forta que la primera aquest
mes de juny, just en el moment de la
collita. I la situació és preocupant:
les hectàrees de conreus malmeses seran
incalculables, cosa que, segons
subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà
en episodis de fam “molt greus” en una
regió on la majoria de la població depèn
d’aquests conreus per sobreviure i on 30
milions de persones ja pateixen
inseguretat alimentària.
Uruguay mantiene una baja prevalencia
sin cuarentena obligatoria en medio de
una región que es el nuevo epicentro de
la pandemia. Con un amplio consenso
político y social, camina hacia la nueva
normalidad con algunos peligros al
acecho: una porosa frontera con Brasil,
hacinamiento en las cárceles y escasos
recursos en muchas de sus residencias de
mayores.
Son españoles o personas residentes en
España, que permanecen sin poder salir
de Colombia desde el inicio de la
pandemiaLa interminable espera de 200
españoles varados por el coronavirus en
Uruguay
https://www.eldiario.es/internacional/Es
panoles-varados-Colombia_0_1034147604.ht
ml
La muerte del emir de Al Qaeda del
Magreb Islámico a manos de soldados
franceses es un golpe más simbólico
que operacional que ParÃs trata de
rentabilizar
Jueus i àrabs es van manifestar ahir a
la plaça Rabin de Tel Aviv contra el pla
d’annexió israelià de Cisjordània en una
protesta organitzada per partits
d’esquerra i grups antiocupació. L’acte,
en què es van exhibir banderes
palestines i israelianes i estendards
vermells, denunciava el pla del primer
ministre israelià, Benjamin Netanyahu,
d’annexionar-se unilateralment una part
del territori ocupat palestí a partir
del juliol.
La manifestació es va convocar sota el
lema “No a l’ocupació, no a l’annexió,
sí a la democràcia”, i entre els
cartells que es van exhibir en la
protesta no va faltar el “ Palestinian
lives matter ”(Les vides dels palestins
importen), que es fa ressò del lema de
les protestes antiracistes als Estats
Units. L’últim cas polèmic ha sigut el
del jove palestí Iyad Halak, malalt
d’autisme, a qui policies israelians van
matar la setmana passada a la ciutat
vella de Jerusalem.
“Estem en una cruïlla. Un camí porta a
una societat unida amb una veritable
democràcia, igualtat civil i nacional.
L’altre es dirigeix a l’odi, la
violència, l’annexió i l’apartheid”, va
declarar Ayman Odeh, diputat de la
Llista Àrab Unida, tercera força del
Parlament israelià. Odeh va parlar des
de casa seva, on està en quarantena
després que un altre parlamentari donés
positiu per coronaviurs fa uns dies.
En l’acte també es va projectar un vídeo
del senador nord-americà Bernie Sanders,
que va transmetre un missatge de
solidaritat als manifestans: “Com
vosaltres, crec que el futur dels
israelians i dels palestins està
entrellaçat i que els vostres fills
mereixen viure amb seguretat, llibertat
i igualtat”. El polític demòcrata va
cridar a aturar els plan d’annexionar
“il·legalment” Cisjordània i plantar
cara als “líders autoritaris”.
El govern de Netanyahu pretén
annexionar-se els assentaments jueus en
un 30% de Cisjordània. El seu soci de
govern, Benny Gantz, s’hi oposa però no
ho va posar com a condició per a l’acord
que va estalviar a Israel haver de
celebrar les quartes eleccions en un
any. L’annexió compta amb el suport de
Donald Trump i el seu “pla del segle”,
avalat pel fet que Washington hagi
deixat de considerar il·legals les
colònies. L’Autoritat Palestina ha
reaccionat aturant la cooperació en
matèria de seguretat amb Israel.
El presidente de Brasil, Jair Bolsonaro,
amenazó con retirar a su país de la
Organización Mundial de la Salud (OMS)
en caso de que el organismo mantenga su
actual "sesgo ideológico" en la
estrategia para combatir la pandemia del
COVID-19. De cumplir su amenaza,
seguiría el ejemplo de su homólogo
estadounidense, Donald Trump, que
anunció el pasado 30 de mayo que Estados
Unidos daba por "concluida" su relación
con la OMS tras acusar a la organización
de no haber puesto en marcha las
reformas que le recomendó su Gobierno.
El líder ultraderechista lanzó esta
amenaza en declaraciones a un grupo de
seguidores frente al Palacio de la
Alvorada, la residencia oficial de la
Presidencia brasileña, y al ser
preguntado sobre la petición que hizo la
Organización Panamericana de la Salud
(OPAS) de los 24,2 millones de dólares
que le adeuda Brasil.
"Les adelanto aquí: Estados Unidos
abandonó la OMS y nosotros estudiamos
hacerlo en un futuro. O la OMS trabaja
sin sesgo ideológico o vamos a
retirarnos también", afirmó el
mandatario brasileño sin detallar el
tipo de comportamiento político o
ideológico que le atribuye a la
organización internacional.
Bolsonaro, uno de los gobernantes más
escépticos sobre la gravedad de la
COVID-19, virus al que llegó a tratar
como "gripecita", se ha posicionado en
contra las recomendaciones de la OMS de
que los países impongan cuarentenas u
otras medidas de distanciamiento social
para frenar el avance la pandemia.
El jefe de Estado de Brasil también ha
diferido con la organización en cuanto
al uso de la cloroquina, una medicina
antipalúdica con la que Brasil autorizó
a tratar a todos los enfermos, incluso
los menos graves, pese a que no es
recomendada por la OMS y a que no existe
comprobación científica de su eficacia.
Trump también es defensor del uso de la
cloroquina.
"No necesitamos gente de fuera dándonos
pistas sobre la salud aquí dentro", dijo
el presidente de Brasil, país que ya es
el tercero en el mundo con más muertes
por COVID-19, con cerca de 34.000
víctimas, y el segundo con más casos,
con al menos 614.000 contagios.
Brasil registró el jueves un récord de
1.473 nuevas muertes por COVID-19 y
desplazó a Italia del tercer lugar en la
lista de países con más víctimas. Las
elevadas cifras de casos y muertos se
producen en momentos en que varios
gobiernos regionales y municipales de
Brasil pusieron en marcha esta semana
procesos graduales de desescalada de las
medidas de paralización económica y
comenzaron a flexibilizar las
orientaciones de distanciamiento
social.
La flexibilización es criticada por
especialistas y científicos, que
consideran que el país aún está lejos
del pico de la curva de contagios, lo
que está previsto para julio, y que en
algunas regiones la infraestructura
hospitalaria aún puede colapsar.
Mentre la capital dels Estats Units
sigui un districte federal i no l'estat
número 51, vella aspiració de molts dels
seus veïns, el president té un enorme
poder sobre ella. Així ha sigut durant
els últims dies, des que Donald Trump va
ordenar desplegar als carrers adjacents
a la residència presidencial milers
d'agents de totes les agències federals
imaginables. En total són gairebé 8.000
unitats, de les quals 1.700 són militars
en actiu que, segons el canal ABC,
tornaran immediatament a les seves
bases. Una exhibició de múscul que ha
irritat els veïns de la ciutat i la seva
alcaldessa, la demòcrata Muriel Bowser,
que ha fet pública una carta adreçada al
president en què li demana la retirada
de tots els agents.
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Bowser justifica la seva petició per la
falta d'incidents destacables a
Washington. "Els manifestants han sigut
pacífics", defensa l'alcaldessa, i ho
sustenta en el fet que la policia
municipal fa dies que no ha fet cap
detenció en les protestes. El
desplegament federal, adverteix, "està
encenent els manifestants".
L'Ajuntament va aixecar dijous el toc de
queda, després de quatre nits. El mateix
dia en què, de manera inesperada,
l'aclaparador desplegament del president
es va fer pràcticament invisible. De
l'exhibició intimidatòria de
començaments de setmana, amb agents
armats fins a les dents, a centenars
d'uniformats de la Guàrdia Nacional
estirats ociosos als jardins pròxims a
la Casa Blanca. Fins i tot s'ha reduït
el perímetre de seguretat, tot i que la
tanca que envolta la residència de Trump
ha crescut.
Impotent davant la falta de
competències, Muriel Bowser ha portat la
seva confrontació amb el president al
terreny del simbolisme. Washington va
despertar divendres amb l'eslògan Black
Lives Matter (les vides dels negres
importen) pintat amb grans lletres
grogues al terra d'un dels carrers
pròxims a la Casa Blanca. Lema amb el
qual l'alcaldessa ha rebatejat també el
carrer on dilluns hi va haver la càrrega
policial que va permetre a Trump
fotografiar-se amb una Bíblia. Gestos
que la branca local de Black Lives
Matter va qualificar de "distracció" i
va llegir com una iniciativa per, diu,
"apaivagar als liberals blancs mentre
ignora les nostres demandes".
Trump fortifica la Casa Blanca però el
cap del Pentàgon rebutja el desplegament
de l'exèrcit
Trump fortifica la Casa Blanca però el
cap del Pentàgon rebutja el desplegament
de l'exèrcit
La veritat és que, tot i la pèrdua
d'ingressos per l'impacte econòmic del
coronavirus a la ciutat, el pròxim
pressupost municipal proposat per Muriel
Bowser inclou un increment de la dotació
per a la policia. En l'anterior
l'Ajuntament va assignar més diners a
policia i presons que a tots els
programes d'ocupació, joventut i salut
mental sumats. A això s'hi suma que, més
del 70% de les vegades en què la policia
atura un veí, és una persona negra.
Encara que va arribar a ser coneguda com
chocolate city, per ser de majoria
afroamericana, avui només el 46% de la
població ho és. També l'alcaldessa.
Excessos policials
Mentre el país entra al segon cap de
setmana de protestes per l'assassinat de
George Floyd, creix l'escrutini de les
accions policials. L'Ajuntament de
Minneapolis, la ciutat en què Floyd va
ser assassinat, va aprovar ahir la
prohibició de les actuacions policials
que puguin causar l'asfíxia mitjançant
la pressió amb un braç o el genoll sobre
el coll d'un detingut. Per això, exigirà
que qualsevol agent que sigui testimoni
d'una intervenció d'aquest tipus actuï
per impedir-la i, a més, n'informi els
seus superiors.
Els exemples d'abusos creixen per tot el
país . Un dels més comentats va tenir
lloc dijous a Buffalo , Nova York. Dos
policies han estat suspesos de sou i
feina després que un periodista
registrés en vídeo un incident que ha
deixat en estat greu un senyor de 75
anys. En les imatges, es pot veure com
l'home intenta parlar amb els agents,
que avancen en grup. Un d'ells ordena
fins a tres vegades que l' empenyin .
Dos agents ho fan i l'home cau d'esquena
i es dona un cop al cap. Un cop a
terra , comença a sagnar de manera
abundant per l'orella. Els policies l'
ignoren . En un comunicat , el
departament ha informat inicialment que
l'home havia " ensopegat i caigut " .
Per la seva banda, Donald Trump, que per
ara no ha abordat els problemes
estructurals de racisme que motiven les
protestes, va celebrar eufòric el
descens d'un 1,4% de l'atur al maig i va
dir: "Amb sort, George [Floyd] ens mira
des d'allà dalt i creu que el que està
passant és molt bo" per als Estats
Units. A la pregunta de què proposa per
afrontar el racisme sistèmic, Trump va
respondre: "El meu pla és que tindrem
l'economia més forta del món". El nombre
de treballadors afroamericans a l'atur
ha pujat lleugerament respecte al mes
anterior.
“Al Gran Basar ara només hi ha gats”,
afirma el Mehmet, comerciant d'un dels
mercats més reconeguts del món, amb prop
de 4.000 parades i per on cada dia
passen més de 250.000 persones. No amaga
els nervis del primer dia de feina
després de més de dos mesos sense poder
apujar la persiana. Tot i sentir-se
satisfet de tornar al seu lloc de
treball, afirma que aquests primers dies
no tindrà gaire feina: “Obrirem per als
turcs, que no solen venir a comprar res
aquí”. L'únic negoci que aquesta setmana
funciona al mercat és la botiga de
tabac, i no és el seu.
Aquest petit comerciant té dues botigues
de bosses de mà i dona feina a deu
persones. Ell és l'únic germà que ha
seguit amb un negoci familiar que ja
acumula més de 50 anys a la icònica joia
de la ciutat turca. Mig segle en un
centre comercial que el sultà Mehmet II
va fundar l'any 1461 i que mai havia
estat tancat durant tant de temps.
L'últim gran sotrac que va patir va ser
l'any 2016, amb l'intent de cop d'estat
contra el govern d'Erdogan.
El Dogan, assegut fora de la botiga
d'ulleres en la qual treballa, ho
rememora. Segons assegura, la caiguda
del turisme per la falta de seguretat no
va aturar l'activitat del basar, però va
esborrar-ne la clientela. Amb una frase
s'autoconvenç: “Quan acabi la malaltia
vindran”. Ho diu amb un somriure poc
convincent.
Ningú sap quan serà això. El Mehmet
descriu un aspecte de la situació a
contrarellotge: tot i no voler detallar
el preu que paga per la botiga més gran
que té, inverteix en la petita un total
de 10.000 euros mensuals entre el
lloguer, despeses de personal i el rebut
de la llum. “Jo puc aguantar un parell
de mesos més, però no és el cas dels
altres”, explica sobre el futur de
milers de venedors que esperen amb
ansietat l'obertura dels vols
internacionals, que es reprendran
gradualment aquest mes. “Continuen les
nostres negociacions i esforços per
reiniciar els vols”, va dir aquesta
setmana el ministre de transports, Adil
Karaismailo lu.
Obertura gradual
El ministre de l'Interior, Süleyman
Soylu, va anunciar el 10 d'abril al
vespre que els següents dos dies
estarien marcats pel confinament
obligatori arreu del país. Pocs minuts
després, carrers plens de gom a gom,
corredisses i tensió a les botigues
d'aliments. Els fets van provocar fortes
crítiques i Soylu va presentar una
dimissió que no va ser acceptada pel cap
de l'executiu, Recep Tayyip Erdogan.
Durant les següents setmanes els
atrafegats carrers d'Istanbul van
buidar-se i tots els establiments
comercials van tancar.
Des que el Gran Basar va apagar els
llums, Turquia ha posat en quarantena
obligatòria les persones de més de 65
anys i les de menys de 20. També ha
clausurat bars, cafès, restaurants,
establiments no essencials i ha fixat
confinaments parcials per als caps de
setmana o en dates assenyalades, com els
dies festius pel Ramadà. Els dos
aeroports comercials també han passat a
cobrir serveis essencials de repatriació
per a nacionals o estrangers que
volguessin tornar a casa. Quant a les
pèrdues humanes, prop de 4.500 persones
han mort per coronavirus i 160.000 s'han
infectat, segons el recompte oficial.
A partir del juny, amb prop de 800
contagis diaris declarats a Turquia,
Erdogan ha donat llum verda a una
reobertura gradual que implica retirar
les restriccions als comerços, com el
Gran Basar, i l'esperança de rebre amb
els braços oberts la quantitat més gran
possible de turistes per esmorteir el
cop.
Després d'una pregària conjunta i una
icònica reobertura davant els ulls de la
premsa internacional, el mercat va obrir
les portes dilluns al matí amb la
perspectiva de tornar a omplir els seus
passadissos. Minuts després, els
empleats de les botigues accedien als
seus llocs de treball, netejaven els
seus espais i s'asseien per contemplar
un paisatge desèrtic com mai l'havien
vist.
El Mehmet, turc de naixement i basc
d'adopció, assenyala un racó del
laberint del Gran Basar: "Aquí m'hi vaig
trobar un gat mort l'altre dia. Si no
saben sortir del mercat o es queden
esperant l'arribada de persones, moren".
El jaciment marca un canvi en la
història que es coneixia de Mesoamèrica
ja que va ser construït durant un
període de buit de poder en què les
persones van treballar juntes i van
aconseguir resultats sorprenents
Mentre les protestes per l'assassinat de
George Floyd continuen, un vídeo amb una
altra actuació policial polèmica a la
ciutat de Buffalo, a l'estat de Nova
York, ha generat molta controvèrsia.
El vídeo, enregistrat per un periodista
de la ràdio pública local WBFO i
publicat en el seu compte de Twitter,
mostra l'home de cabells blancs
acostant-se a un equip antidisturbis.
Després de rebre una empenta d'un dels
agents, l'home, que no ha estat
identificat, cau a terra i rep un fort
cop al cap. En uns primers moments,
ningú l'ajuda. L'home, de 75 anys, ara
és a l'hospital en estat greu, tot i que
estable. Els dos agents que l'empenyen
han estat suspesos de servei i els
responsables policials s'han discupat
pels fets.
Un anuncio pide respaldar las reformas
constitucionales que el presidente
Vladimir Putin someterá a referéndum en
julio, ha provocando una multitud de
críticas por su marcado mensaje
anti-gay. El vídeo ha sido creado por un
grupo de medios ruso llamado Patriot,
que se encuentra vinculado al empresario
y contratista aliado de Putin, Evgeny
Prigozhin. El vídeo contra los
Son mujeres que de tan pobres tienen que
alquilar su capacidad reproductiva.
Quienes se aprovechan de su indigencia
son la industria que hace una caja de
6000 millones de euros al año.
NURIA CORONADO SOPEÑA
El cuento de la criada es la triste
realidad que viven cada año cerca de
2000 ucranianas. El país más pobre de
Europa -donde el 33,9% de la población
(14 millones de personas) vive en el
umbral de la pobreza y con un mínimo
vital de 1.853 grivnas (unos 60 euros al
mes)- es la meca de la explotación
reproductiva europea. Su clientela
(mucha de ella española) acude allí
porque en la actualidad es el mercado en
el que sale más barato comprarse una
criatura.
Y es que la situación de Ucrania es tal
que la dependencia de los préstamos
internacionales para salir adelante ha
provocado un efecto perverso entre
quienes menos tienen: las mujeres más
pobres y de las áreas rurales que,
afectadas por las políticas de
austeridad, sobreviven gracias a los
subsidios y se enfrentan a condiciones
de vida particularmente duras. Según el
Comité Estatal de Estadísticas (LIMPAL),
"el consumo de energía ha disminuido en
un 30% haciendo caer significativamente
el nivel de vida en todo el país".
Por eso no es de extrañar que el FMI
señale como los subsidios a los
combustibles "son un enfoque costoso
para proteger a los pobres debido a la
fuga sustancial de beneficios hacia los
grupos de mayores ingresos". Además, tal
y como destaca el informe del Comité
para la Eliminación contra la
Discriminación de la Mujer (CEDAW), "la
reducción continuada del sector público
afecta especialmente a las mujeres, ya
que dependen significativamente del
apoyo estatal y son la mayoría de los
empleados en el sector público".
Por poner un ejemplo sirve el de la
investigación de O. Dutchak, como parte
del proyecto de "Campaña de ropa
limpia", y según el cual las costureras
que cosen ropa para marcas famosas en
las fábricas ucranianas reciben el
salario más bajo de Europa. "Además, a
pesar de que las condiciones en su
mayoría no son peligrosas para su salud,
hay problemas como las elevadas
temperaturas en los veranos o las horas
extraordinarias". Así es como a la
pobreza y a la explotación laboral las
ucranianas llevan sumando desde hace
años una tercera vulneración en sus
derechos humanos: la de la industria de
los vientres de alquiler.
La materia prima, la mujer
Con este panorama no es de extrañar que
las zonas rurales se hayan convertido en
la mina que explotan estas empresas para
conseguir madres. "Los núcleos rurales
están llenos de anuncios para captar a
mujeres para las clínicas de
reproducción asistida. Hay que tener en
cuenta que en Ucrania muchas mujeres son
madres solas o corren el riesgo de tener
que sacar adelante a sus hijos en
solitario. A eso se le suma la
precariedad laboral y la pobreza el
país. Todo esto hace que dichos lugares
se conviertan en núcleos de captación en
los que además podrán negociar
remuneraciones más bajas. También
debemos tener en cuenta la zona de
conflicto bélico. Muchas han tenido que
salir de esa zona, también se encuentran
en una situación de vulnerabilidad,
ideal para este tipo de prácticas que
abusan de ellas", explica a Público la
activista contra la explotación
reproductiva Katia Free.
La necesidad de estas mujeres es tal que
en ocasiones se someten a varios
tratamientos de fertilidad sin importar
los riesgos para su salud. "Hasta que no
consiguen el embarazo y parto, no
cobran", añade esta reconocida
feminista.
A cambio estas mujeres reciben por el
concepto "de compensación", el 0,9% del
total de cada operación mercantil que se
produce en esta industria internacional
y que en Ucrania va de los 40000 a 60000
euros. Es decir, las empresas les pagan
entre 2500 y 12000 euros. El resto del
dinero que pagan los clientes por
adquirir un bebé se lo queda la empresa,
la cual paga los contratos, la estancia
de la pareja y la implantación del
embrión.
Pero, ¿entienden estas mujeres que el
contrato que firman es pura usura
reproductiva? Para Katia la respuesta es
negativa. "Muchas de ellas no saben o no
entienden lo que están firmando. Aunque
algunas sean universitarias (solo un
4%), siguen recurriendo a ello por
necesidad económica, lo que las deja sin
capacidad de negociación. Por ejemplo,
las indemnizaciones en caso de pérdida
del útero a veces ni existen o de
existir son ridículas (unos 2000 euros).
Tampoco disponen de abogados y lo que es
aún peor, algunas de ellas ni firman
contratos, se les transfiere el embrión
sin que exista un acuerdo siquiera".
Además, tanto la madre como los
compradores firman una cláusula de
confidencialidad con la que se
comprometen a no desvelar el contenido
del contrato. "La confidencialidad es
una manera de no mostrar la vulneración
de los derechos humanos a las que son
sometidas".
Un ejemplo de estos contratos lo acaba
de sacar a la luz el propio Defensor del
Menor de Ucrania en su cuenta de
Facebook quien ya ha denunciado que su
país no puede seguir permitiendo la
explotación reproductiva de sus
ciudadanas. Algunas de las cláusulas
son:
• Art. 2.4. La gestante tiene que
informar de cada uno de sus movimientos,
estar disponible para conocer a los
compradores cuando estos quieran en el
caso de que así lo deseen. Tiene
prohibido nadar, usar transporte y está
obligada a pedir autorización sobre
todos sus actos.
• Art. 2.4.25. No tiene ningún derecho
sobre la criatura que da a luz. Tiene
que separarse del bebé nada más nacer y
ni siquiera tendría ningún derecho aun
en el caso de que los compradores lo
abandonaran. Estaría obligada a dejar el
bebé en manos de la autoridad
estatal.
• Art.2.4.26. Tiene prohibido para
siempre buscar a ese bebé.
• Art.4.11. Si rehúsa abortar, tiene que
devolver todo el dinero percibido, ya
que, si el futuro bebé no "encaja" con
el modelo de producto deseado por los
compradores, éstos tienen derecho a
tomar la decisión de deshacerse de
él.
Incluso cuestiones relativas al peso y
crecimiento fetal podrían considerarse
"desviaciones de la normalidad" para
provocar un aborto, aunque ella se
niegue.
• Art.2.4.43. La "gestante" tiene que
renunciar a cuidar a su propia criatura
si tiene una enfermedad infecciosa (una
otitis o una amigdalitis, por ejemplo) y
está obligada a dejar su domicilio a los
7 meses de embarazo. Tampoco puede
buscar por ningún medio información
sobre los compradores y está obligada a
no revelar los términos del contrato.
Contrato de una vientre alquiler./
Defensor del Menor de Ucrania
Contrato de una vientre alquiler./
Defensor del Menor de Ucrania
Mas allá del contrato
A pesar de que no hay una estadística
oficial de cómo impacta esta situación
en estas madres son muchas las que están
empezando a hablar. "Se quejan de la
presión que sienten en su embarazo por
parte de la clínica. A los seis o siete
meses de embarazo las suelen llevar a la
capital, las meten en pisos compartidos,
y en muchas ocasiones tienen hasta toque
de queda. No pueden tener relaciones
sexuales, beber o fumar está totalmente
prohibido, y en caso de hacerlo, a
muchas de ellas las multan", desgrana
Katia.
Además, compartir piso suele crear
tensiones. "No se conocen entre ellas y
tienen un estado avanzado de embarazo.
El control al que se ven sometidas es
muy alto y las condiciones no son muy
confortables. A veces, incluso duermen
tres en una cama de matrimonio. No es el
lugar donde ninguna de nosotras, en el
final de nuestro embarazo, querríamos
estar".
También existen los casos de clínicas
que trasladan a la madre gestante al
país de los clientes, o a otros países
donde puedan dar a luz a un hijo para
parejas no heterosexuales o personas
solteras. "Esto lo denuncian las mismas
clínicas, ya que no es legal, pero se
sigue ofertando en Internet sin
problemas"
A este control las 24 horas del día se
suma la tensión dolorosa de saber cómo
están sus otros hijos o hijas.
"Estas mujeres tienen hijos propios, a
los que no suelen poder ver durante
todos esos meses. Creo que no
necesitamos un estudio para saber cómo
puede sentirse una mujer en esa
situación. Cuando una se acerca a esta
realidad no puede comprender cómo un
negocio puede ser tan cruel e inhumano
con las mujeres". Todas estas difíciles
circunstancias se acrecientan con la
frialdad de gran parte de los
compradores de sus criaturas. "Hay
clientes que no quieren tener contacto
con ellas. Eso les hace sentirse
realmente tristes, algunas se plantean
qué hacen mal o por qué el cliente no
tiene interés en ellas si están gestando
al que será su hijo", dice Katia.
Tanto es así que dicha experta pone como
ejemplo el caso de Alyana, una joven que
parió el 8 de febrero de 2018 a un niño
de nombre Daniel cuyos clientes eran
españoles y que contó lo sucedió a la
prensa ucraniana. "La madre manifestaba
lo mal que se sintió por tener que
separarse de su hijo de cuatro años y
como este hecho le creó problemas de
salud al final del parto.
Salvo unas fotos y las conversaciones
con el abogado de los padres conoció a
los mismos en la sala del hospital donde
fue obligada a hacerse una cesárea. Una
vez firmado el contrato la pareja
española -que hacía con ella el quinto
intento de tener un hijo por vientre de
alquiler (las ocasiones anteriores los
embriones no se agarraron)- se quejó de
que ni siquiera le llevaron flores al
hospital. Flores al hospital. Ese
pequeño detalle significó muchísimo para
ella", recalca Katia.
"A través del intérprete le preguntaron
cómo se encontraba, después se
despidieron de Alyna y la conversación
terminó. ¿Flores? No, no, no se dieron
flores", relató la madre a los medios de
comunicación. A esta frialdad en todo el
proceso hay que señalar cómo las
clínicas de vientres de alquiler someten
a las madres a terapia psicológica
(especialmente a partir del quinto o del
sexto mes) para suprimir el vínculo
materno-fetal que de facto se
desarrolla. "La existencia del vínculo
materno es un hecho que las propias
clínicas no pueden ocultar, aunque
traten de minimizarlo.
Este adiestramiento tiene como objetivo
que la gestante corte, olvide, suprima o
bloquee toda clase de vínculo con el
bebé, ignorando intencionadamente el
impacto negativo que esta disociación va
a tener en la salud tanto de la mujer
como del bebé. A diferencia de procesos
como la adopción, cuyo objetivo central
es la restitución de lo que el menor ha
perdido (los vínculos físicos,
bioquímicos y emocionales que pudieron
haberse generado con una madre y un
padre biológicos), la subrogación se
basa en la ruptura de ese vínculo",
explican desde la plataforma feminista
StopVientresDeAlquiler.
Invisibles y rotas
Tras el parto y tener que entregar a sus
criaturas se suma otro vacío: el de la
incertidumbre del pago final.
"Normalmente cuando paren están unos
días en la maternidad solas y en una
zona apartada y después depende un poco
de la nacionalidad de los clientes. En
cuanto a los pagos, las mismas clínicas
reconocen que al menos guardan un pago
final, para asegurarse que la madre que
ha gestado al bebé firme todos los
papeles necesarios. En el caso de
clientes españoles, como en España es
ilegal, necesitaban que la madre
renuncie hasta tres veces al bebé. Eso
lo tienen que hacer en la capital o en
Odessa, donde suelen estar las clínicas
y consulados, por lo que algunas se
quedan allí", dice Katia.
Con el confinamiento hay madres que se
han quedado en la capital a la espera de
que los clientes lleguen, puedan firmar
los papeles y poder cobrar. "El
alojamiento y gastos van a cargo de esas
madres, ni las clínicas ni los clientes
se hacen cargo y estamos hablando ya de
tres meses. Por supuesto, no pueden ver
al bebé", añade la activista. "En otros
casos otras madres quieren quedarse al
bebé y darle el calor humano que
necesita poniendo incluso en riesgo su
propia salud psicológica, ya que tendrán
que entregarlo al cliente cuando llegue.
En general con el coronavirus están muy
preocupadas porque no saben qué va a ser
de los bebés cuando los den a luz, y
están viviendo esta situación con gran
estrés y tristeza".
Parir y abrazar el vacío
Una situación que tanto con la covid
como sin ella provoca a buen seguro
depresiones postparto. "No hay
estadísticas al respecto porque las
únicas informaciones que nos suelen
llegar son de las mismas clínicas, pero
aun así te sorprende ver comentarios de
mujeres que dicen que después de parir
tenían la necesidad impulsiva de abrazar
a bebés y llorar", comenta Katia.
Y es que como explica la plataforma
abolicionista StopVientresDeAlquiler,
"los contratos no contemplan el apoyo
postparto. Tampoco la atención
psicológica, la cual suele ser lenta y
complicada. A nivel físico deberán
recuperarse de las cesáreas, pero no van
a contar con asistencia sanitaria ni
ayuda de ningún tipo, regresando a sus
familias y comunidades donde ejercen de
cabeza de familia en muchos casos y
cargan con la mayor parte de las
responsabilidades".
A nivel psicológico dicha asociación
describe cómo se quedan solas frente al
impacto de haber entregado a su
criatura. "Tienen que gestionar la
lactancia, que puede ser inhibida
farmacológicamente, con sus
correspondientes consecuencias, o bien
estar incluida dentro del contrato. En
este último caso se incrementa aún más
el sufrimiento, ya que la mujer deberá
extraerse mecánicamente la leche durante
unos meses para enviarla a los
clientes".
Aun así, la pobreza que viven estas
mujeres es tal que hay quienes no tienen
más remedio que repetir este calvario.
"En algunas ocasiones el dinero del
primer parto lo destinan a un negocio
que quizás no les funciona. En otras
ocasiones son los mismos clientes
quienes les piden repetir y aún
embarazadas las presionan para
‘’encargar’’ un segundo bebé. Hubo un
caso de una mujer que había pasado por
un primer embarazo y parto para
comprarse una vivienda donde vivir con
sus hijos. Tras la muerte de su madre,
la hermana pequeña dependiente se fue a
vivir con ella, por lo que necesitaba
más dinero y se sometió a otro
embarazo", destaca Katia.
Sin embargo, esto no es lo más trágico
que puede suceder. "Todo lo descrito nos
parece una vulneración clara de los
derechos humanos, pero hay que pensar
aún peor. Hay que recordar el caso de
Iryna, una mujer que tenía dos niñas
propias y que fue encontrada desangrada
en una casa de huéspedes, con un bebé
muerto en la habitación y el otro (ya
que había dos cordones) desaparecido. Lo
que no vemos, es aún más terrorífico, y
se calcula que en Ucrania no vemos el
70% de este negocio", finaliza Katia.
Los gobiernos de Latinoamérica hablan de
volver a la normalidad como si el virus
ya fuera historia, pero la enfermedad
sigue al alza en la región, nuevo
epicentro mundial. Los picos de
contagios se esperan en julio y se teme
el colapso de sus débiles estructuras
hospitalarias. Mientras en Europa y Asia
los casos decrecen, dos países del
continente, Brasil y México, lideran los
fallecimientos diarios en el planeta,
sobrepasando el millar.
En estos países sus mandatarios
reaccionaron tarde a la pandemia, como
el mexicano Andrés Manuel López Obrador,
o simplemente no reaccionaron, como el
negacionista brasileño Jair Bolsonaro.
La OMS está muy preocupada por Brasil,
que tiene el epicentro en São Paulo: con
210 millones de habitantes, es el país
más poblado de Latinoamérica y el quinto
del mundo, pero ya es el segundo del
globo en contagios tras EE.UU. y por
encima de Rusia, con la salvedad de que
los norteamericanos llevan realizados
veinte veces más tests que los
brasileños.
López Obrador: “No mentir, no robar, no
traicionar, eso ayuda mucho para que no
dé el coronavirus”
Por ello es más elocuente mirar la cifra
de fallecidos. Con 32.548 muertos, según
los últimos recuentos, es solo cuestión
de horas que Brasil supere a Italia en
la tercera posición de este indeseable
ranking mundial. Aunque el índice de
muertes por millón de habitantes sigue
siendo bajo (153) –España tiene 580–,
los contagios en el gigante sudamericano
escalan aceleradamente, ayudados por los
mensajes de desprecio al virus de
Bolsonaro.
“Lamento todos los muertos, pero es el
destino de todo el mundo”, dijo esta
semana el presidente brasileño, apoyado
ciegamente por una tercera parte de la
población, lo que incide en que muchos
brasileños no respeten las cuarentenas
impuestas por los gobernadores de cada
estado, ante la negativa del mandatario
a restringir actividades a nivel
federal. El propio Bolsonaro ha tomado
por costumbre darse baños de masas cada
fin de semana en Brasilia, participando
en manifestaciones en su apoyo: el
domingo pasado se subió a un caballo,
sin mascarilla y sin respetarlas
distancias.
Brasil lleva tres semanas sin ministro
de Salud y no parece que Bolsonaro tenga
prisa en nombrar uno. Tras la dimisión
de Nelson Teich que, al igual que su
predecesor, Luiz Henrique Mandetta, dejó
la cartera por la actitud del
mandatario, el ministerio sigue
provisionalmente en manos de un militar,
el general Eduardo Pazuello.
Otro caso es México. Aunque tarde, el
izquierdista López Obrador apoyó las
medidas de confinamiento, pero durante
toda la crisis ha enviado mensajes
erráticos y, en ocasiones, tan
esperpénticos como los de Bolsonaro. Con
125 millones de habitantes, el segundo
país más poblado de Latinoamérica superó
esta semana el millar de muertos en un
día y ya acumula 11.729 fallecimientos;
séptimo en el listado mundial tras
España, aunque con 91 fallecimientos por
millón de habitantes. Los casos
confirmados pasan de los 100.000 pero
con poquísimos tests, la tercera parte
que en Brasil.
Con epicentro en su capital, México tuvo
el miércoles 1.092 muertos, causando
alarma pues el día anterior habían sido
medio millar.
López Obrador salió ayer a
desdramatizar, alegando que el abultado
salto se debió a “un ajuste en
defunciones que se habían presentado con
anterioridad y no se habían registrado”.
El presidente mexicano acusó a la prensa
de “amarillismo” y pidió no “alarmarse”
y “que no haya psicosis”. Contradiciendo
la tendencia, el líder mexicano sostiene
que el virus disminuye y es partidario
de reabrir paulatinamente las
actividades, lo que llama “nueva
normalidad”.
No obstante, López Obrador dejó claro
que “no se trata de relajar la
disciplina, se trata de seguirnos
cuidando, de seguir manteniendo la sana
distancia, de no salir de la casa si no
es para lo indispensable”. Y el
mandatario, además de los consejos
habituales de lavarse las manos y
mantener las distancias, ofreció ayer,
en su tradicional rueda de prensa
matutina, otras indicaciones para
prevenir la propagación de la pandemia.
“Estar bien con nuestra conciencia, no
mentir, no robar, no traicionar, eso
ayuda mucho para que no dé el
coronavirus”, aseguró.
Perú también preocupa por el aumento
exponencial de contagios, al igual que
Ecuador, donde también se flexibiliza la
cuarentena a pesar de que la directora
regional de la OMS, Carissa Etienne,
reiteró su llamamiento a los gobiernos
para “pensarse dos veces” la reapertura
de actividades económicas para paliar la
otra pandemia, la del hambre. La
aceleración en Chile también es
alarmante, pues esta semana se está
acostumbrando a cifras superiores a 80
muertos diarios.
El director general de la OMS, Tedros
Adhanom Ghebreyesus, se mostró
“especialmente preocupado por Sudamérica
y Centroamérica, donde muchos países
están viendo la aceleración” y donde “el
número de casos diarios es más alto que
en todo el resto del mundo”.
https://blogs.publico.es/espejos-extrano
s/2020/06/05/requiem-por-la-democracia/<
br />
Una vez más, después de tantas otras,
las élites brasileñas prefirieron correr
el riesgo de caer en la dictadura (si es
que no la deseaban desde el principio)
cada vez que las clases populares
manifiestan su aspiración de ser
incluidas en la nación, que las élites
siempre han concebido como su propiedad
privada. La lectura de la transcripción
de la reunión del Consejo de Ministros
de Brasil del pasado 22 de abril es una
experiencia dolorosa, aterradora e
indignante. El hecho de que este video
se haya hecho público y transcrito es
una señal elocuente de que la democracia
aún sobrevive.
Ocurrió a raíz de la denuncia del
exministro Sérgio Moro de que el
presidente había intentado interferir en
las investigaciones en curso en la
Policía Federal de Río de Janeiro contra
uno de sus hijos bajo sospecha de
conducta criminal grave. Al ordenar la
difusión del video, el ministro del
Supremo Tribunal Federal (STF), Celso de
Mello, inscribió su nombre en el libro
dorado de la breve y tormentosa historia
de la democracia brasileña. Esperemos
que la señal de esperanza que nos ha
dado sea el detonante del despertar de
las fuerzas democráticas de izquierda y
de derecha, el despertar de un sueño
profundo e inquietante, hecho de
ignorancia histórica y vanidad miope, un
sueño que les permite soñar con cálculos
electorales sin darse cuenta de la
frivolidad de tales intentos cuando la
democracia misma pende de un hilo.
Los fascistas ni siquiera esconden sus
intenciones. El presidente hizo un
llamamiento directo e inequívoco a la
lucha armada. Más que una apelación,
informó que está dispuesto a liderar el
armamento de civiles al margen de las
fuerzas armadas. ¡Y lo hizo flanqueado
por generales! Está confesando un delito
de responsabilidad y un crimen contra la
seguridad nacional. Y no pasa nada.
Junto al vicepresidente, se sienta
impasible y silencioso el entonces
ministro de Justicia, Sérgio Moro, quien
fue el gran responsable de la
destrucción de la institucionalidad
democrática, para lo que siempre contó
con la complicidad de las élites y sus
medios de comunicación. El anuncio del
presidente no solo es recibido con
sonrisas complacientes de quienes lo
escuchan, sino que varios ministros
están empeñados en abrir por su cuenta
las cloacas de odio y de prejuicio, por
no hablar de otras alevosías.
Lo que puede leerse es tan torpe que es
mejor leer para creer:
Presidente: "Están fastidiando todo el
tiempo para atacarme, metiéndose con mi
familia. Ya intenté cambiar oficialmente
a la gente de nuestra seguridad en Río
de Janeiro y no pude. Se acabó. No voy a
esperar a que jodan a toda mi familia, o
a mis amigos, porque no puedo cambiar a
alguien de seguridad de última línea,
que pertenece a nuestra estructura. Lo
voy a cambiar. Si no puedo, cambio a su
jefe; si no puedo cambiar al jefe,
cambio al ministro. Y punto final. Aquí
no estamos para jueguecitos (...)
Quiero, ministro de Justicia y ministro
de Defensa, que el pueblo se arme. ¡Es
la garantía de que no aparecerá un hijo
de puta para imponer una dictadura! ¡Qué
fácil es imponer una dictadura! ¡Es muy
fácil! Un maldito alcalde hace un
maldito decreto y deja a todo el mundo
confinado. Si estuviera armado, saldría
a la calle. ¿Y si yo fuese un dictador?
Querría desarmar a la población, como
todo el mundo hizo en el pasado antes de
imponer su dictadura. ¡Les pido a
Fernando (de Azevedo) y a Moro que por
favor firmen hoy este decreto [para
facilitar el porte de armas] para
mandarle un puto mensaje a estos mierdas
[gobernadores y alcaldes]! ¡El pueblo
armado jamás será esclavizado! ¿Por qué
estoy armando a la gente? ¡Porque no
quiero una dictadura! Ya no podemos
aguantar más".
Ministro de Educación (extrema derecha):
"Si por mí fuera, enviaba a todos esos
vagabundos a la cárcel, comenzando por
los jueces del Supremo Tribunal Federal.
Y eso es lo que me sorprende (...)
Estamos hablando de con quién teníamos
que luchar. No estamos siendo lo
suficientemente duros contra los
privilegios, con el tamaño del Estado
(...) Realmente estoy abierto aquí, como
saben, me disparan (...) odio (...) odio
al partido comunista, que está tratando
de convertirnos en una colonia. Este
país no es (...) Odio el término
'pueblos indígenas', odio ese término.
Lo odio. El pueblo gitano es un pueblo
brasileño, solo hay un pueblo".
Ministro de Medio Ambiente (momento
maquiavélico): "Porque todo lo que
hacemos aquí recibe un varapalo en el
poder judicial, al día siguiente.
Necesitamos tener un esfuerzo nuestro
mientras estamos en este momento de
tranquilidad en la cobertura de la
prensa porque sólo se habla de la
covid-19 y es hora de cambiar todos los
reglamentos, simplificar normas (...)
Ahora es hora de unir esfuerzos para
hacer la simplificación regulatoria que
necesitamos".
Ministra de la Mujer, de la Familia y de
los Derechos Humanos (evangelismo
reaccionario): "En este momento de
pandemia estamos viendo la payasada del
Supremo Tribunal Federal para colocar la
cuestión del aborto de nuevo en la
agenda, y allí estaba la cuestión de...
las mujeres que son víctimas del zika
virus, van a abortar (...) ¿Van a querer
que todos los que tuvieron coronavirus
puedan abortar en Brasil? ¿Legalizarán
el aborto en general? (dirigiéndose al
ministro de Salud). Su ministerio,
ministro, está lleno de feministas que
tienen una agenda única, que es la
legalización del aborto... Porque
recibimos la noticia de que habría
contaminación criminal en Roraima y el
Amazonas, premeditada, en indios, para
diezmar aldeas y pueblos enteros a fin
de cargar el bulto al presidente".
Ministro de Economía (feria de vanidad):
"Conozco profundamente, en detalle, no
de oídas. Es de leer ocho libros sobre
cada reconstrucción de esas (Alemania,
Chile). Entonces, leí a Keynes (...),
tres veces en el original, antes de
llegar a Chicago. Entonces para mí no
hay música, ni dogma, ni bla, bla,
bla".
Nada de esto es nuevo. Con respecto a lo
que dijo el presidente Bolsonaro, basta
mencionar que, después de las elecciones
federales de Alemania de 1932, así se
expresó Hitler, invocando la necesidad
de que la dictadura se defienda de la
dictadura... de la democracia. La frase
de Bolsonaro sobre la necesidad de armar
a civiles es idéntica a la frase de
Mussolini: "Solo el pueblo armado será
libre". La reunión del Consejo de
Ministros tuvo lugar el día en que
Brasil se acercaba a los 3.000 muertos
por el coronavirus (hoy ya son más de
30.000). Este, sin embargo, fue un tema
ausente. O peor, con mayor perversión,
la intención era utilizar la
preocupación de los medios por la
pandemia para avanzar en la pérdida de
derechos, los casinos, la privatización,
la deforestación en la Amazonía y la
eliminación de las restricciones
ambientales. El sistema democrático
brasileño está en un desequilibrio tal
que está experimentando un momento de
bifurcación. Cualquier acción u omisión
política puede rescatarlo o hundirlo de
una vez por todas.
El president de Rússia, Vladímir Putin,
ha declarat avui l’estat d’emergència
arran de l’abocament de 21.000 tones de
petroli dièsel en un riu de la ciutat
siberiana de Norilsk. El vessament es va
produir el passat divendres a causa d’un
accident en la central termoelèctrica de
la ciutat i podria ser l’abocament més
gran registrat en la història de la
regió, segons informacions de l’agència
de notícies TASS.
Vegeu-ne unes imatges d’Al Jazeera.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al
correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i
informació addicional d'interès.
El president rus ha criticat a les
autoritats locals de la regió de
Krasnoiarsk per donar una resposta lenta
i ha insistit que això ha provocat la
indignació de les autoritats a escala
federal, les quals es van assabentar
dels fets a través de les xarxes
socials.
Encara que el vessament va tenir lloc el
29 de maig, per la pèrdua de contenció
del tanc de combustible de la planta, el
Ministeri d’Emergències no va tenir
notícies de l’incident fins al 31 de
maig. Segons l’empresa refinadora
Nornickel, la descongelació del sòl de
permagel havia causat danys al tanc
d’emmagatzematge, fet que ha causat
l’incident.
L’empresa ha indicat que el vessament es
podria retirar en un període d’entre deu
i catorze dies, encara que el ministre
de Recursos Naturals, Dimitri Kobilkin,
ha expressat dubtes sobre si és possible
la completa eliminació del cru. De
moment, el Servei de Salvament Marítim
de Rússia ha comunicat avui que ja s’han
retirat cent tones del dièsel.
Indignació a l'Argentina pel dictamen
d'un fiscal que considera "desfogar-se
sexualment" la violació en grup que va
patir una adolescent l'any 2012 a la
província de Chubut, al sud del país.
La justícia argentina investiga cinc
joves, coneguts com "La Manada de
Chubut", per l'agressió sexual fa vuit
anys a una noia, que aleshores tenia 16
anys. Els fets van passar durant una
festa en una casa de la localitat de
Rawson, a la Patagònia argentina.
El fiscal de Chubut Fernando Rivarola ha
accedit a fer un judici abreujat als
acusats i, en el seu dictamen, ha
canviat l'acusació inicial d'"abús amb
accés carnal" per una qualificació
d'"abús sexual simple" i ha considerat
que es va tractar d'un "accionar dolós
d'alleujament sexual" per part dels
imputats.
El fiscal també assenyala que la jove
estava en un estat de semiinconsciència
durant l'agressió sexual.
Una noia es manifesta a Buenos Aires amb
una mascareta amb el missatge
Una noia es manifesta a Buenos Aires amb
una mascareta amb el missatge "Paren de
matarnos" (EFE / Juan Ignacio
Roncoroni)
Sense presó per als acusats
Amb la nova qualificació del crim
pactada per la fiscalia i la defensa
dels acusats, si el jutge que instrueix
la causa convalida el dictamen, cap dels
acusats entrarà a la presó. El delicte
d'abús sexual simple preveu condemnes de
menys de tres anys, de manera que la
presó quedaria en suspens.
Amnistia Internacional també ha
manifestat el seu rebuig al dictament
del fiscal:
Amnistía Internacional Argentina
@amnistiaar
#DesahogoSexual
Vídeo incrustat
2.225
13:03 - 4 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
1.729 persones estan parlant sobre
això
El govern vol investigar el fiscal
En plena onada d'indiganció, el govern
argentí ha demanat investigar el fiscal
Fernando Rivarola. A les xarxes socials,
diversos ministres s'han pronunciat en
contra del dictamen del ministeri
públic.
La ministra de Seguretat, Sabina
Frederic, considera que aquesta
qualificació "és revictimitzar" i
"naturalitzar el masclisme":
Sabina Frederic
@SabinaFrederic
Hablar de "desahogo sexual" es
revictimizar, naturalizar el machismo,
convalidar el mandato de las
masculinidades dominantes.
Esas desigualdades y discursividades
incrementan la violencia y promueven los
femicidios.
Repudiamos la violencia sexual y sus
formas de legitimación.
7.652
10:10 - 4 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
3.625 persones estan parlant sobre
això
El ministre de l'Interior, Eduardo
"Wado" de Pedro, ha demanat "investigar
a fons" l'acció del fiscal:
Wado de Pedro æ÷
@wadodecorrido
No toleramos más que se le dé la espalda
a las víctimas. Es necesaria una reforma
de la Justicia y que se investigue a
fondo el accionar del fiscal en esta
causa.
Mostra la imatge al Twitter
4.705
22:54 - 3 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
1.902 persones estan parlant sobre
això
La ministra de Dones, Gènere i
Diversitat Sexual, Elizabeth Gómez
Alcorta, ha considerat que la decisió
del fiscal Rivarola "és la clara
evidència de la falta de perspectiva de
gènere en l'administració de
justícia":
Eli Gomez Alcorta
@EliGAlcorta
Llamar “desahogo sexual” al “abuso
sexual” en el marco de una causa
judicial es absolutamente repudiable. Es
la clara evidencia de la falta de
perspectiva de género en la
administración de justicia y de la
ausencia de capacitación de muchxs
integrantes del Poder Judicial.
14,1m
23:19 - 3 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
5.633 persones estan parlant sobre
això
El governador de la província de Chubut,
Mariano Arcioni, ha expressat el seu
"rebuig absolut" a les declaracions del
fiscal Rivarola:
Mariano Arcioni
@arcionimariano
Repudio absoluto a las declaraciones del
Fiscal Rivarola. Son aberrantes sus
expresiones, en una sociedad que
queremos sea más justa. Estamos
analizando los planteos correspondientes
para no dejar esta causa impune, por
respeto a la víctima y a su familia.
952
23:51 - 3 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
499 persones estan parlant sobre això
Davant la polèmica, el ministeri públic
fiscal de Chubut ha emès un comunicat en
què afirma que els termes "'s'han tret
de context" i que "treballa per protegir
les víctimes i aconseguir la sanció
penal dels agressors":
"En paraules simples, l'abús sexual és
justament una conducta que busca
l'alleujament sexual de l'autor sabent
que ho fa sense el consentiment de la
víctima, que cometrà un atac sexual, que
es tracta d'un delicte i, conscient
d'això, avança sense consideració del
dany que li provocarà"
Manifestació feminista a l'Argentina
Manifestació feminista a l'Argentina
(EFE / Juan Ignacio Roncoroni)
Cinc anys del moviment "Ni una menos"
La difusió del dictamen del fiscal ha
coincidit amb la commemoració del cinquè
aniversari de la primera manifestació
"Ni una menos", en contra de la
violència masclista a l'Argentina.
El 3 de juny de 2015 hi va haver
manifestacions massives a Buenos Aires i
altres ciutats del país per dir prou als
feminicidis. Cinc anys després, el
moviment feminista ha tornat a sortir al
carrer.
Segons l'associació La Casa del
Encuentro, que treballa en contra de la
violència masclista, durant el període
de confinament pel coronavirus, entre el
20 de març i el 28 de maig, a
l'Argentina hi ha hagut almenys 57
assassinats masclistes.
Novo coronavÃrus começa a migrar para
regiões Sul e Centro-oeste, mostram
registro de casos e de sÃndrome
respiratória grave. Universidade de
Oxford inclui paÃs em teste de vacina
El Amazonas tiene grandes riquezas, y
todos creen que están ahí, al alcance de
su mano, para ser suyas pese a que en el
mismo territorio haya quien siempre lo
ha tenido a mano sin hacerle
demasiado...
Brasil registró este miércoles un récord
de 1.349 nuevas muertes por COVID-19 en
un único día, con lo que el total de
fallecimientos por la pandemia en el
gigante latinoamericano se elevó a
32.548, informó el Ministerio de
Salud.
Se trata del segundo récord consecutivo
pues Brasil ya había contabilizado el
martes 1.262 nuevas muertes, hasta
entonces el mayor número en un único día
desde que el país registró la primera
víctima por la enfermedad hace solo dos
meses y medio.
El fuerte salto del número de fallecidos
en los dos últimos días confirma a
Brasil como el cuarto país con mayor
número de muertes por la pandemia en el
mundo, por detrás de Estados Unidos,
Reino Unido e Italia, y lo deja muy
cerca del tercer lugar ya que, según los
datos de la Universidad Johns Hopkins,
las víctimas italianas sumaban hasta hoy
33.601, pero su curva ya es
descendente.
De acuerdo con el boletín divulgado por
el Ministerio de Salud, en las últimas
24 horas se registraron 28.633 nuevos
casos de la enfermedad, ligeramente por
debajo de los 28.936 nuevos contagios de
la víspera.
El número total de contagiados subió a
548.016 desde que el país registró el
primer caso del nuevo coronavirus el 26
de febrero pasado, lo que confirman a
Brasil como el segundo país con más
casos en el mundo después de Estados
Unidos (1.850.144) y como el epicentro
de la pandemia en América Latina.
Según el boletín del Ministerio, 312.851
pacientes, que constituyen el 53,6 % del
total de infectados, aún están bajo
cuidados médicos, mientras que 238.617
(40,9 %) se recuperaron y recibieron el
alta.
Las elevadas cifras de casos y muertos
se producen en momentos en que varios
Gobiernos regionales y municipales de
Brasil pusieron en marcha esta semana
procesos graduales de desescalada de las
medidas de paralización económica y
comenzaron a flexibilizar las
orientaciones de distanciamiento
social.
La flexibilización es criticada por
especialistas y científicos, que
consideran que el país aún está lejos
del pico de la curva de contagios, lo
que está previsto para julio, y que en
algunas regiones la infraestructura
hospitalaria aún puede colapsar.
Tan sols unes hores després que Yamil
Acevedo morís en un hospital, els
treballadors d'una funerària –amb
vestits de protecció personal– van
lligar el seu taüt a la part del darrere
d'una pickup, el van dur a un cementiri
i el van enterrar en la foscor de la
nit. Per tot Nicaragua, les famílies es
veuen obligades a fer aquests
"enterraments exprés": funerals a
correcuita i a qualsevol hora de la nit,
sense temps per trucar a un capellà o
per comprar flors.
Els serveis es fan de manera tan ràpida
i aleatòria que als familiars els
preocupa que hi pugui haver errors. "El
doctor va dir: 'Si el poden enterrar com
més aviat millor, doncs ho fan així'",
explica Amani Acevedo, la filla de Yamil
Acevedo. "Ni tan sols sé si la persona
que era dins el taüt era ell". A les
portes dels hospitals hi ha llargues
cues i s'han exhaurit les medicines
bàsiques a les farmàcies. La popular
temporada de beisbol s'ha suspès i els
jugadors rebutgen entrar als camps.
Per tot arreu hi ha senyals de com el
coronavirus arrasa Nicaragua. Tot i
així, el govern insisteix que està sota
control, amb el nombre de víctimes més
baix per covid-19 de tota l'Amèrica
Central.
Nicaragua, amb 6,4 milions d'habitants,
és un dels últims països que s'han
resistit a acceptar les mesures
estrictes que s'han desplegat a la major
part del món per aturar la propagació de
la malaltia. No ha tancat en cap moment
les escoles ni els negocis. Durant la
pandèmia, el govern no només ha permès
esdeveniments massius, sinó que també
n'ha organitzat.
Les famílies asseguren que s'estan
enterrant les conseqüències d'aquestes
decisions, literalment, a l'empara de la
foscor. Sense fer cap prova de covid-19,
els diuen que els seus éssers estimats
han mort de pneumònia i, per por de
contagis, els insten a enterrar-los com
més aviat millor.
Les organitzacions sanitàries també
tenen problemes per obtenir una xifra
exacta de casos. Les proves són
limitades i estan controlades pel
govern. I els metges i activistes que
observen com les malalties respiratòries
es propaguen per tot el país ja es
comencen a preparar per al desastre, tot
just dos anys després d'una violenta
revolta antigovernamental contra el
president Daniel Ortega.
Autogestió ciutadana contra el
coronavirus en la Nicaragua de Daniel
Ortega
Autogestió ciutadana contra el
coronavirus en la Nicaragua de Daniel
Ortega
Arran de l'allau de protestes, el 25 de
maig el govern va divulgar un informe en
què afirmava que les crítiques estaven
sembrant el caos i que la gran majoria
de la gent del país, el segon més pobre
de l'hemisferi, no es podia permetre el
luxe de no anar a treballar per un
tancament estricte d'emergència. Al
document, publicat en línia, el govern
va comparar la seva estratègia amb la de
Suècia, va desafiar les tàctiques d'"una
solució única per a tots" i va
argumentar que la resposta de cada país
a la pandèmia s'havia de dissenyar
partint de la seva pròpia realitat.
"Als països que han tancat del tot la
seva economia els incomoda l'exemple
dels països que no apliquen un tancament
draconià i no destrueixen la seva
economia per afrontar la pandèmia",
afirmava el govern al document.
L'informe no esmentava a quanta gent
s'havien fet proves de virus ni
explicava per què el govern havia permès
que se celebressin esdeveniments
multitudinaris com ara festivals
gastronòmics i fins i tot una marxa
anomenada Amor en temps del covid-19.
Durant un esdeveniment organitzat i
televisat pel govern, Paul Oquist, un
assessor d'Ortega nascut als Estats
Units, va dir que la gent del camp no es
podia quedar a casa perquè estava
ocupada munyint vaques, recollint els
ous de les gallines i recol·lectant
llenya. Més o menys el 80% dels
treballadors de les ciutats
nicaragüenques tenen una ocupació
informal, va dir Oquist, i si no
treballen no mengen.
Oquist va afegir que el sistema de salut
del país estava preparat per al brot
perquè el govern d'Ortega havia
augmentat la quantitat d'hospitals i
metges els últims tretze anys. Es van
designar dinou hospitals per respondre
al coronavirus i hi havia una campanya
massiva per desinfectar taxis,
autobusos, escoles i mercats.
Durant gairebé dos mesos, el govern va
reportar tan sols un grapat
d'infeccions. No obstant això, a finals
de maig, a mesura que es van fer més
evidents els senyals de la propagació
del virus, el recompte del govern es va
multiplicar per deu i actualment el
ministeri de Salut ha confirmat 759
casos i 35 morts.
L'Observatori Ciutadà, un grup anònim de
90 metges, epidemiòlegs i voluntaris del
sector públic de la salut que van formar
una organització clandestina per
monitoritzar els casos a Nicaragua,
assegura que el nombre de morts al país
és de 805 i fins dissabte havien comptat
3.725 casos.
El govern assegura que els casos
rutinaris de pneumònia no superen la
mitjana habitual i que s'estan confonent
amb el coronavirus. Però Acevedo destaca
que els morts habituals per pneumònia no
s'enterraven mai en funerals a
correcuita i a mitjanit: "El meu pare no
va morir de pneumònia, va morir de
covid-19".
Almenys 20 periodistes, entre reporters,
fotògrafs i càmeres, han mort al Perú
per coronavirus mentre informaven sobre
la pandèmia, ja que sovint ho fan sense
cap tipus de protecció. La xifra mostra
la precarietat laboral dels
professionals de la informació al país
andí, que, després del Brasil, és el més
afectat de Llatinoamèrica, amb més de
170.000 casos i 4.600 morts pel
covid-19.
"Aquesta pandèmia ha deixat al descobert
la precarietat dels periodistes al
Perú", ha denunciat Zuliana Lainez,
secretària general de l'Associació
Nacional de Periodistes del Perú (ANP),
que també ha detallat que la majoria de
professionals morts treballaven com a
freelance i només quatre estaven
contractats per algun mitjà de
comunicació. "Les empreses tenen
l'obligació legal i moral de
proporcionar els equips de protecció
personal als professionals, especialment
als reporters", ha afegit.
En canvi, la realitat és molt diferent.
Per exemple, a la ciutat d'Iquitos, al
nord-est del país, la majoria de
periodistes s'havien de comprar el seu
propi equip. "Cap de nosaltres està
contractat i aquí no teníem cap
protecció, però vam sortir al carrer a
fer la nostra feina", explica Otoniel
Vela, un locutor de ràdio de 55 anys que
es va contagiar i ara es recupera de la
malaltia.
La televisió i ràdio públiques del Perú
van ordenar als seus treballadors de més
de 65 anys que es quedessin a casa quan
la pandèmia va començar. Manuel Sánchez,
que era corresponsal a Iquitos, en tenia
59 i va continuar treballant. Va
emmalaltir pel covid-19 i va morir en un
hospital públic.
Dotzenes estan malalts
"No puc creure que hagi mort. Era
honest, servicial i bo", ha lamentat
Jorge Carrillo, un dels seus companys i
amic des de feia 25 anys. Carrillo
assegura que dotzenes de periodistes
estan ara malalts a Iquitos, perquè la
ciutat es va convertir en un focus de la
pandèmia.
El Comitè per a la Protecció dels
Periodistes ha explicat que està
intentant aclarir quants periodistes han
mort al país a causa del coronavirus
mentre informaven sobre la pandèmia,
però està tenint problemes per tenir
dades concretes. "Els periodistes són
una font vital d'informació en aquests
moments de crisi, però no haurien
d'arriscar la seva vida diàriament", ha
lamentat Natalie Southwick, coordinadora
del programa del Comitè per a la
Protecció dels Periodistes a l'Amèrica
del Sud.
Com en altres països, la pandèmia ha
provocat una davallada de la publicitat
als mitjans de comunicació del Perú i
això s'ha traduït en retallades als sous
dels treballadors, acomiadament massius
i empitjorament de les condicions de
seguretat laboral. L'expresident de la
ràdio i televisió pública del Perú Hugo
Coya ha alertat que els acomiadaments
"portaran els periodistes a treballar de
manera independent i a assumir encara
més riscos per aconseguir informació":
"Si ara la situació és precària, ho serà
molt més després de la pandèmia".
Mentrestant, la capital dels Estats
Units està presa policialment i
militarment. Donald Trump va prometre
dilluns que veuríem una cosa que no
havíem vist mai, i el que veu Washington
ara és una exhibició excessiva de tot
tipus de forces de l'ordre, que han
ampliat el perímetre de seguretat al
voltant de la Casa Blanca. Trump no vol
sentir els crits de "no puc respirar" ni
els càntics que defensen que "les vides
dels negres importen". Allunya els
manifestants que exigeixen justícia per
a George Floyd.
Després del cap de setmana, les
protestes han crescut en nombre, però
s'han calmat en virulència. Els excessos
els comet, en canvi, el president, que
s'ha inventat una violència que mai es
va produir per justificar que el seu
fiscal general ordenés dilluns una
càrrega policial perquè Trump pogués
anar fins a una església per fer-se una
foto amb una Bíblia.
Agents de tota mena
Malgrat l'ambient familiar de les
protestes, Trump ha desplegat a
Washington agents de fronteres,
antidroga, antiavalots de presons,
l'equip de rescat de segrestats de
l'FBI, la policia militar i la Guàrdia
Nacional, entre altres cossos federals.
El governador de Florida, Ron DeSantis,
aliat del president, ha anunciat que
enviarà 500 efectius més de la Guàrdia
Nacional a la capital nord-americana.
Sota l'estàtua de Lincoln, una exhibició
intimidatòria d'agents fortament armats
impedeix visitar el memorial del
president que va acabar amb
l'esclavitud.
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Washington s'ha convertit en el camp de
batalla de Trump i la seva població en
el conillet d'Índies d'un mandatari que
amenaça amb reprimir amb l’exèrcit la
població civil del seu propi país. El
cap del Pentàgon, Mark Esper, però, s’ha
desmarcat aquest dimecres de la retòrica
del president i ha declarat que no dona
suport "a la invocació de la Llei
d'Insurrecció", que data del 1807.
Irònicament, una de les poques vegades
que s'ha utilitzat va ser per enviar
tropes als estats del sud que incomplien
la Llei de Drets Civils. També, amb el
beneplàcit del seu governador, per
aplacar els disturbis del 1992 a
Califòrnia després de l'exculpació als
agents de policia que van participar en
la brutal pallissa a Rodney King, un
ciutadà afroamericà.
Segons Esper, "la Guàrdia Nacional està
més ben equipada" per donar suport "als
agents locals". L'exèrcit hauria de ser
"l'últim recurs" per les circumstàncies
"més urgents i extremes". En opinió del
secretari de Defensa, el país "ara no
està en aquesta situació". Una ruptura
extraordinària amb la retòrica de Trump.
S egons l'agència de notícies AP, però,
Esper ha fet marxa enrere en la seva
ordre de retirar 200 militars desplegats
a la capital.
De París a Sydney: solidaritat global
contra el racisme policial
De París a Sydney: solidaritat global
contra el racisme policial
Resolució demòcrata
El president està nu, però el seu
seguici calla i fa callar. Dimarts, el
líder de la majoria republicana al
Senat, Mitch McConnell, va frenar una
resolució demòcrata per condemnar l'ús
de gas lacrimogen i pilotes de goma
contra manifestants pacífics dilluns
passat davant la Casa Blanca. McConnell
va qualificar d'"obsessió miòpica amb el
president" la proposta demòcrata. Altres
legisladors republicans van fer veure
que no sabien què se'ls preguntava.
Diversos senadors van eludir mullar-se
amb respostes diverses. Bill Cassidy va
dir que "no estava pendent". "Realment
no ho vaig veure", va assegurar Ron
Johnson. Mike Enzi es va disculpar
perquè arribava "tard a dinar". En una
entrevista amb el canal PBS, John Thune
va intentar desviar l'atenció dient que
hi havia "alguna discussió sobre si es
va utilitzar o no gas lacrimogen".
Almenys va reconèixer que Trump "no
sempre reflecteix" en els seus tuits
"una veu tranquil·litzadora". El
president "hauria d'escoltar la gent en
un moment així", va apuntar.
“A cada ciutat dels EUA hi ha un George
Floyd”
“A cada ciutat dels EUA hi ha un George
Floyd”
Oportunitat històrica
La presidenta de la Cambra de
Representants, la demòcrata Nancy
Pelosi, defensa que el país té una
oportunitat "històrica" per aprovar
reformes de les polítiques policials i
assegura que es prendran decisions "en
un període curt de temps" destinades a
acabar amb la discriminació racial de
les accions policials. Potser és més un
desig que una realitat. La llei contra
els linxaments va trigar 100 anys a
aprovar-se. Va ser al febrer d'aquest
any.
Mentre la política discuteix a
Washington, la ciutat fa olor de
serradora. Amb els carrers mig buits
durant hores i gairebé sense trànsit,
s'ha estès al centre de la ciutat l'olor
dels taulons de fusta que cobreixen les
façanes de comerços i bancs. Impacta
veure la uniformitat dels baixos dels
edificis, la supressió de la seducció
visual al vianant a la capital del país
capitalista per excel·lència, el so dels
trepants fixant els taulons. No està
previst, però sembla que estigui a punt
d’arribar un huracà de màxima categoria.
Quan gran part de la ciutat està gairebé
buida del tot pel toc de queda establert
per l’alcaldessa, hi queden només els
sensellar.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
