El diumenge dia 22 d'abril ens reunirem
com cada any al Jimmy's Grill de
Naperville a les 12 del mitgdia per
celebrar el St. Jordi. Dinarem i farem
un intercanvi de llibres. Podeu portar
llibres nous o de segona ma en Catala,
Castella, i/o Angles. La adreca es 245
S. Washington St, Naperville, IL
60540.
Si teniu alguna pregunta, m'envieu un
missatge a Soniahaase74@gmail.com o em
podeu trucar al 630-414-1475.
Ruina, catástrofe o la peor crisis de la
historia son algunas de las expresiones
que utilizan estos días en Suecia para
describir la grave situación que
atraviesa la Academia Sueca, el
selecto...
http://www.lavanguardia.com/cultura/2018
0413/442498561497/suecia-academia-premio
s-nobel-renuncias-rey-carlos-gustavo.htm
l
'expresident brasiler Luis Inácio Lula
da Silva ha ingressat aquesta nit a la
presó de la ciutat de Curitiba per
complir una pena de dotze anys per
corrupció i blanqueig de capitals pel
cas Petrobras.
Lula ha arribat a Curitiba en avió,
procedent de Sao Paulo, on aquest
dissabte finalment es va lliurar a la
policia federal en compliment de l'ordre
de detenció dictada pel jutge federal
Sérgio Moro.
L'ingrés a la presó de Lula ha anat
acompanyat de disturbis, amb almenys una
desena de ferits en els enfrontaments
entre la policia i els seguidors de
l'expresident. Centenars de
simpatitzants i detractors s'han
manifestat per expressar el rebuig o la
satisfacció per l'empresonament.
Hores abans d'entregar-se a la policia,
a Sao Paulo, Lula s'acomiadava dels seus
en un acte de masses al carrer. Allà,
amb vehemència i amb la veu trencada,
tornava a proclamar la seva
innocència.
Figura emblemàtica de l'esquerra
llatinoamericana, Lula da Silva, que va
governar el Brasil del 2003 al 2011, es
considera víctima d'un judici polític i
denuncia que el seu empresonament és una
maniobra per apartar-lo de les eleccions
presidencials de l'octubre, just quan
les enquestes el situen com a guanyador.
Grupos de detractores y afines al
expresidente de Brasil se manifiestan en
Curitiba, en las inmediaciones donde
Lula fue encarcelado y en otras ciudades
del país como Sao Paulo, Brasilia o San
bernardo do Campo. Nueve personas,
resultaron heridas, entre ellas una niña
y un policía.
Grupos de detractores y afines al
expresidente de Brasil se manifiestan en
Curitiba, en las inmediaciones donde
Lula fue encarcelado y en otras ciudades
del país como Sao Paulo, Brasilia o San
bernardo do Campo. Nueve personas,
resultaron heridas, entre ellas una niña
y un policía.
L'ambaixada de les Filipines va cessar
el cònsol honorari de Barcelona, Jordi
Puig, el gener passat. Puig assegura que
el govern espanyol va pressionar
l'ambaixada perquè el fessin fora,
després de participar en la manifestació
del 3 d'octubre contra les càrregues
policials del referèndum.
El cònsol general de les Filipines a
Madrid, Emmanuel R. Fernández, assegura
que "l'ambaixada filipina no hi va tenir
res a veure i que la investigació la va
fer el govern espanyol".
Jordi Puig explica que un mes després de
participar en la manifestació va ser
acusat de lluir pamflets
independentistes per una fotografia que
va compartir a les xarxes socials.
Oriol Amorós, secretari d'Igualtat,
Migracions i Ciutadania, qualifica
aquesta decisió d'"autoritària i de poca
qualitat democràtica":
"Una actitud de molt poca qualitat
democràtica i d'un autoritarisme que no
poden entendre els demòcrates del
món"
Tres mesos després, el consolat continua
tancat i ara els ciutadans filipins que
viuen a Catalunya han d'anar a Madrid
per poder fer alguns dels tràmits.
El consolat s'instal·la a un hotel de
Barcelona un cop al mes perquè els
25.000 filipins que viuen a Catalunya
puguin accedir al servei consular.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, la
comissionada d'Immigració, Lola López,
assegura que aquest servei és bàsic per
a ells:
"Per una qüestió com aquesta, deixar
25.000 ciutadans sense un servei que per
a ells és bàsic em sembla una
bestiesa"
La comunitat filipina a Barcelona
protesta perquè només poden fer les
gestions un cop al mes i quan tenen una
urgència no saben on anar i reclamen el
mateix servei públic que tenien fa un
any.
Puig, que manté un club per a la
comunitat filipina a la plaça Reial, diu
que no vol tornar a ser cònsol, però sí
que vol que els filipins recuperin els
serveis que tenien aquí.
José Efraín Ríos Montt, el general de
brigada mort aquest diumenge als 91
anys, va ser un dels dictadors més
sanguinaris de l'Amèrica Llatina. Només
sentir el seu nom desencadena a
Guatemala records que encara no han
cicatritzat 21 anys després de la fi de
la guerra.
Nascut a Huehuetenango, a l'oest del
país, el 16 de juny de 1926, Ríos Montt
es va criar en un entorn rural i el
1943, amb només 17 anys, va començar la
carrera militar.
De militar a cap d'estat
El 1973 va aconseguir el grau de general
de brigada i li va ser conferida la
prefectura de l'Estat Major General de
l'exèrcit guatemalenc, però va renunciar
als seus galons militars per
presentar-se a les eleccions
presidencials del 3 de març de 1974, en
què va ser derrotat.
Des d'aleshores fins ara ha estat un
dels principals protagonistes de la vida
política de Guatemala. Va destacar com a
militar de línia dura, pastor d'una
congregació evangèlica fonamentalista,
messiànic líder polític de dretes, etern
aspirant a la presidència i icona de la
brutal repressió desencadenada per les
forces armades durant els anys més
cruents de la guerra interna que va
viure Guatemala entre 1960 i 1996.
El 23 de març de 1982 va integrar la
junta militar que, mitjançant un cop
d'estat, va derrocar el llavors
president, el general Fernando Romeo
Lucas García.
Tres mesos després, va dissoldre la
junta militar i es va autoproclamar cap
d'estat, president de la república i
comandant general de l'exèrcit.
Fa 250 matances col·lectives
d'indígenes
Durant els 17 mesos que Ríos Montt va
governar de facto, l'exèrcit va
perpetrar més de 250 matances
col·lectives d'indígenes, sobretot en
les zones de l'oest i nord-oest del
país, en què van morir més de 25.000
persones.
El 8 d'agost de 1983 Ríos Montt va ser
derrocat per un cop d'estat encapçalat
pel seu ministre de la Defensa, el
general Óscar Humberto Mejía Víctores,
que va governar el país fins al gener de
1986, quan es va instaurar la
democràcia.
A la fi de 1989 Ríos Montt, al costat
d'un grup d'antics militars i polítics
d'extrema dreta, va fundar el Front
Republicà Guatemalenc, el partit que li
va permetre ser reelegit com a diputat
del Congrés des de 1994 fins al 2012,
quan va concloure el seu últim període
legislatiu.
Ríos Montt s'enfronta a la justícia
La justícia va començar a enfrontar-se a
Ríos Montt quan el desembre de 1999 la
líder indígena guatemalenca Rigoberta
Menchú, premi Nobel de la Pau el 1992,
va presentar una querella contra vuit
ex-alts càrrecs militars, Ríos Montt
entre ells, davant l'Audiència Nacional
d'Espanya.
La denúncia de Menchú per càrrecs de
genocidi, tortures i terrorisme d'estat,
va ser admesa a tràmit el 27 de març del
2000 pel jutge espanyol Guillermo Ruiz
Polanco, que mesos després va emetre una
ordre internacional de captura amb fins
d'extradició a Espanya, la qual cosa mai
es va concretar.
Tot i que el procés penal davant la
justícia espanyola continua obert, el
desembre de 2007 el Tribunal de
Constitucionalitat, el màxim tribunal
guatemalenc, va deixar sense efecte les
diligències de l'Audiència Nacional en
considerar que l'alt tribunal espanyol
no hi tenia competències.
El gener de 2012, després de complir el
seu últim període com a diputat i perdre
la immunitat, Ríos Montt es va presentar
davant la justícia per afrontar les
acusacions presentades contra ell.
La victoria del general que gobierna el
país con mano de hierro era ampliamente
esperada tras unas elecciones
calificadas de "farsa" por la oposición.
El resultado oficial se anunciará el
próximo lunes.
Después del referendo del 1 de octubre
del año pasado, el sentimiento de
independencia entre los habitantes de
Cataluña está más vivo que nunca, según
catalanes residentes en Nicaragua
A unos 8,788 kilómetros de su tierra,
una gran parte de los más de 160
catalanes que residen en Nicaragua
vivieron con tristeza, pero a la vez con
orgullo, los acontecimientos ocurridos
en octubre del año pasado en Cataluña,
una comunidad autónoma española que
aboga por obtener su independencia desde
hace más de 300 años.
El 1 de octubre del año pasado se
realizó un referéndum convocado por el
gobierno autonómico en el que se
preguntó a sus habitantes “¿Quiere que
Cataluña sea un Estado independiente en
forma de República? Sí o No”.
Lea: Protestas en Cataluña tras el
arresto del expresidente Puigdemont en
Alemania
El Gobierno de Mariano Rajoy consideró
que el referéndum era una violación a la
Constitución de 1978, que establece que
España es indivisible. Trató de
impedirlo enviando a la Policía a la
calle, desmontando mesas de votación,
apresando líderes independentistas y
agrediendo a miles de votantes.
“Fue un día duro, triste, pero lleno de
orgullo al ver la unión del pueblo
catalán que rechazaba la violencia y
manifestaba sin miedo su deseo de
independencia”, recuerda desde Managua
la catalana - nicaragüense Carme Clavel,
quien llegó a Nicaragua en 1985 y en
octubre pasado visitaba a su familia en
Barcelona.
No sabemos si Cataluña va a ser una
República en un futuro inmediato o
cercano, lo que sí sabemos es que este
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Montserrat Julve. Ronald
Peralta/END- No sabemos si Cataluña va a
ser una República en un futuro inmediato
o cercano, lo que sí sabemos es que este
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Montserrat Julve. Ronald
Peralta/END -
“Me parecía una locura todo lo que
estábamos viendo. Salió a relucir el
viejo poder rancio que dice que la
unidad de España es intocable. Creo que
la violencia que se ejerció no es la de
una democracia europea. Lo único que se
pedía era el derecho a votar, esa
actitud de tirar al suelo un referéndum
reactivó el sentimiento de
independencia”, agrega Clavel,
co-fundadora de diversos espacios
feministas en Nicaragua.
Desde Los Robles, en Managua, el
matrimonio catalán compuesto por Joaquim
Rabella y Montserrat Julve siguió en
directo a través de la televisión cómo
se desarrolló aquel domingo.
“Hubo una combinación de sentimientos,
teníamos muchas ganas de estar allá con
nuestra gente y apoyarles, estábamos
sorprendidos de la desproporcionada
reacción del Gobierno español”, dice
Rabella.
El expresidente de la Generalitat,
Carles Puigdemont fue detenido en
Alemania. Archivo/END- El expresidente
de la Generalitat, Carles Puigdemont fue
detenido en Alemania. Archivo/END -
Argumentos independentistas
Cataluña es una de las 17 comunidades
autónomas que conforman el Estado
español. Se encuentra enclavada en el
noreste de la península ibérica. Está
compuesta por las provincias de Lérida,
Gerona, Tarragona y Barcelona, esta
última, capital y ciudad más importante
de la comunidad.
Además, Cataluña alberga industrias
punteras y centros de investigación
destacados, en los campos de la física
nuclear y de la biomedicina. Con un
Producto Interno Bruto de más de US$250
mil millones, es la región más rica de
España en términos nominales. Esto
representa uno de los argumentos de los
catalanes independentistas que dicen que
tendrían una sociedad más justa,
igualitaria y solidaria sin el
centralismo del gobierno de Madrid.
Otro de los argumentos de los
independentistas es el hecho del bloqueo
de más de 12 leyes sociales catalanas
por parte del estado central en los
últimos años.
También argumentan que Cataluña es una
nación histórica, con una cultura y un
idioma propio, y que la voluntad de
independizarse no es un capricho de
última hora, sino de más de tres siglos.
Además: Carles Puigdemont se plantea
pedir asilo en Alemania, según medio
“En algunos sectores de España parece
que la separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África y el mundo no se ha
hundido. Hoy en día una separación de
Cataluña qué quiere decir: fronteras ya
no hay y no habrá, la moneda es la
misma, todos hablamos catalán y español.
Simplemente quiere decir que habrá una
administración que no dependerá de
Madrid”, explica el arquitecto Joaquim
Rabella.
Montserrat Fernández es una maestra
catalana - nicaragüense que llegó al
país en 1988 con sus ahorros para servir
como voluntaria en organizaciones
eclesiales de base. En su camisa porta
un lazo amarillo que representa la
petición del pueblo catalán en el que
pide a las autoridades españolas la
liberación de las personas detenidas a
partir del 1 de octubre.
“Los catalanes que vivimos en el
exterior estamos muy preocupados por
cómo se han desarrollado las cosas, pero
esto solo ha provocado que estemos más
unidos y ha originado un movimiento
social pro independencia sorprendente
que cada vez que convoca a la calle son
millones de personas las que se
manifiestan”, dice Fernández.
En algunos sectores de España parece que
la separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África, y el mundo no se ha
hundido”. Joaquim Rabella.- En algunos
sectores de España parece que la
separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África, y el mundo no se ha
hundido”. Joaquim Rabella. -
Situación actual
Desde el 27 de octubre del año pasado el
Gobierno de España intervino la
autonomía de Cataluña, de acuerdo a lo
establecido en el artículo 155 de la
Constitución.
“Si una Comunidad Autónoma no cumpliere
las obligaciones que la Constitución u
otras leyes le impongan, o actuare de
forma que atente gravemente al interés
general de España, el Gobierno, previo
requerimiento al Presidente de la
Comunidad Autónoma y, en el caso de no
ser atendido, con la aprobación por
mayoría absoluta del Senado, podrá
adoptar las medidas necesarias para
obligar a aquélla al cumplimiento
forzoso de dichas obligaciones o para la
protección del mencionado interés
general”, convocando elecciones
autonómicas para el 21 de diciembre, en
las que las candidaturas
independentistas obtuvieron la mayoría
absoluta de diputados.
Actualmente se buscan candidatos para
que presidan la Generalitat —gobierno
autónomo de Cataluña—, el problema es
que los dos candidatos propuestos
inicialmente por las candidaturas
vencedoras en las elecciones del 21 de
diciembre, Carles Puigdemont y Jordi
Sánchez, no podrían hacerlo – según el
gobierno español - por los impedimentos
judiciales tras liderar el referéndum de
octubre, que les han llevado el primero
al exilio y a la cárcel el segundo.
El pasado domingo, el expresidente de la
Generalitat, Carles Puigdemont fue
detenido en Alemania tras entrar por
tierra a ese país desde Dinamarca y se
valora una solicitud de extradición.
La detención ha provocado varias
movilizaciones en Cataluña convocadas
por los llamados “Comités en Defensa de
la República”. El líder catalán tenía
una orden de captura internacional ya
que España lo acusa de rebelión y
sedición.
El catalán Joaquim Rabella sostiene que
la encarcelación de líderes
independentistas no es viable porque
“las soluciones a los conflictos
políticos deben ser políticas”
“Encarcelar a diputadas y diputados
legalmente elegidos por la ciudadanía es
una respuesta improcedente. La
respuesta debe ser el diálogo y la buena
voluntad para poner sobre la mesa las
diferencias, con el espíritu pacífico
que reclama la población catalana. El
pueblo catalán es un pueblo de paz”,
insiste.
Una posible república
Para que Cataluña se convierta en la
“República de Cataluña”, la Constitución
española tendría que ser reformada para
permitir la convocatoria de un referendo
en el que se plantee la ruptura de la
unidad de España.
Finlandia no ha recibido todavía la
euroorden para arrestar a Puigdemont
Además la nueva república debería ser
reconocida internacionalmente como un
nuevo Estado. Asimismo, el gobierno
español debería tomar la decisión de
retirar toda su presencia institucional,
lo que hoy parece muy difícil. Pero los
catalanes en Nicaragua no pierden las
esperanzas.
“El proceso es larguísimo. En Cataluña
hay una fuerza en la calle
impresionante, pero Madrid tiene la
fuerza política, el Ejército, todas las
derechas del mundo y el apoyo de la
Unión Europea y eso es una fuerza grande
innegable”, admite Joaquim Rabella.
“No sabemos si Cataluña va a ser una
República en un futuro inmediato o
cercano, lo que sí sabemos es que éste
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Hemos llegado a un punto en que
las cosas siguen su marcha, tiene que
haber alguna salida política de una
manera o de otra”, concluye la catalana
Montserrat Julve.
Clara Ponsatí s'ha lliurat
voluntàriament aquest matí en una
comissaria escocesa, a Edimburg, per
declarar davant d'un jutge. Ho fa en
resposta a l'euroordre de detenció
dictada pel jutge del Tribunal Suprem
Pablo Llarena, que l'ha processat per
rebel·lió i malversació.
L'advocat de Clara Ponsatí, el rector de
la Universitat de Glasgow, Aamer Anwar,
ha explicat a les portes de la
comissaria de policia a Edimburg que "en
aquests moments s'entrega a la policia
l'exconsellera en compliment de
l'euroordre" i ha anunciat que la vista
judicial del cas tindrà lloc a les 14
hores aquest dimecres.
Aamer Anwar considera que Clara Ponsatí
és víctima d'una persecució política i
que l'euroordre suposa un atemptat
contra els seus drets més fonamentals.
També considera els càrrecs que imputen
a Ponsatí com "un intent sistemàtic
d'esclafar el desig dels catalans de
llibertat".
"Les autoritats espanyoles volen
extradir la Clara amb els càrrecs de
rebel·lió violenta i malversació de fons
públics per haver organitzat un
referèndum. He donat instruccions al meu
equip legal perquè la defensi fermament,
ja que veiem aquests càrrecs com una
persecució política i un intent
sistemàtic d'esclafar el desig dels
catalans de llibertat".
Clara Ponsatí i els seu advocat Aamer
Anwar en la seva arribada a la
comissaria d'Edimburg (EFE)
Poc abans d'entregar-se, Ponsatí ha
demanat suport econòmic per finançar la
seva defensa i en menys de dues hores ha
aconseguit més de 45.000 euros en una
campanya de micromecenatge per
internet.
A principis d'aquest mes, la consellera
cessada pel 155 va tornar a viure a St.
Andrews, a Escòcia, on és catedràtica a
la universitat. Ponsatí va deixar
Bèlgica després de quatre mesos i mig.
El primer vuelo sin escalas programado
entre el Reino Unido y Australia
aterrizó este domingo en el aeropuerto
londinense de Heathrow, según informó la
aerolínea australiana Qantas,
responsable del...
En medio del Valle del Sol, esta extensa
ciudad tiene un gran problema: los ríos
están secos y su prosperidad depende del
agua que no tieneA pesar de gozar de más
de 330 días de sol al año, Arizona solo
genera entre el 2% y el 5% del total
mediante energía solar
La Universitat Estatal de Moscou (UEM)
es va convertir en el primer centre rus
que ensenyava català. D'això fa 40 anys,
però l'activitat encara dura; cada any,
aproximadament 15 estudiants trien el
català com a llengua estrangera.
Els estudis que s'hi duen a terme giren
al voltant d'una intensa feina de
traducció d'autors clàssics i
contemporanis de la literatura catalana;
s'ha traduït, per exemple, "Tirant lo
blanc" o "Jo confesso", de Jaume
Cabré.
Marina Abramova, una de les assistents
al congrés on s'ha celebrat aquest
aniversari i traductora del català al
rus, ha declarat que "els estudiants
russos que opten per estudiar català com
a llengua estrangera són persones que
busquen el coneixement desinteressat, el
coneixement pel plaer i la diversió,
persones que no temen les
dificultats".
El fet que s'ensenyés la llengua
catalana a Moscou va ser promogut pel
que llavors era el degà de Filologia
Romànica de la UEM, Benedicto
Vinogradov, la bibliotecària de la
universitat, María Luisa Vicens, i el
primer ambaixador a Moscou després del
restabliment de les relacions
diplomàtiques, Joan Antoni Samaranch.
"En un món on tot sembla dirigir-nos a
la uniformitat i al pensament únic, és
molt gratificant que Espanya segueixi
sent -a vegades amb alguna dificultat-
un espai on es promou la diversitat, amb
la nostra pluralitat de llengües, però
també d'idees i de conductes."
A més de poder consultar o llegir obres
catalanes a la biblioteca de la
universitat, Moscou té l'Institut
Cervantes, on hi ha més de 2.500
documents -llibres i material
audiovisual-.
Des del 1978, la institució ha format a
més de 400 especialistes en català,
segons dades de la càtedra d'Estudis
Iberoromànics.
Un empleado resultó herido leve cuando
un paquete que contenía clavos y
metralla con destino a Austin, Texas,
explotó en unas instalaciones de la
empresa de mensajería FedEx, según ha
informado el...
El presidente de Filipinas, Rodrigo
Duterte, anunció hoy la retirada de su
país 'con efecto inmediato' de la Corte
Penal Internacional (CPI) por los
intentos de este tribunal de investigar
su polémica...
http://www.lavanguardia.com/internaciona
l/20180314/441518263209/duterte-retira-f
ilipinas-corte-penal-internacional.html<
br />
El presidente de Filipinas, Rodrigo
Duterte, anunció hoy la retirada de su
país “con efecto inmediato” de la Corte
Penal Internacional (CPI) por los
intentos de este tribunal de investigar
su polémica “guerra contra las drogas”
que ha causado más de 7.000 muertos.
”Declaro e inmediatamente doy aviso,
como presidente de la República de
Filipinas, de que Filipinas retira con
efecto inmediato su ratificación del
Estatuto de Roma” que vincula a los
países miembros a la CPI, expresó
Duterte, en un documento divulgado en la
prensa en Manila.
Duterte acusa a la CPI de tratar de
imponer su jurisdicción sobre él “en
violación del debido proceso” después de
que la corte iniciara un análisis sobre
su campaña antidroga
En su escrito, el jefe de Estado
filipino acusó a la CPI de tratar de
imponer su jurisdicción sobre él “en
violación del debido proceso y la
presunción de inocencia”, más de un mes
después de que el tribunal internacional
iniciara un análisis preliminar para
investigar la campaña antidroga.
Asimismo, señaló a funcionarios de la
ONU como autores de “ataques sin
fundamento, sin precedentes e
indignantes contra mi persona y mi
administración”, según el documento, que
el Gobierno tiene intención de remitir
de forma inminente al organismo con sede
en La Haya.
La decisión se produce después de que
Duterte amenazara en varias ocasiones en
los últimos meses con retirarse de la
CPI, un tribunal que cuenta con 123
miembros y en el que brillan por su
ausencia importantes potencias como
EEUU, China o Rusia.
La CPI recibió en abril del año pasado
la demanda de un particular filipino,
que exigió juzgar a Duterte por
“asesinatos en masa” durante los 22 años
(1988-98, 2001-10 y 2013-16) que fue
alcalde de Davao, en la sureña isla de
Mindanao, y también como jefe de Estado
desde junio de 2016 con su campaña
antidroga.
El Gobierno de Filipinas ha argumentado
desde entonces que el organismo violaría
su soberanía nacional si somete a juicio
la guerra antidroga, ya que la
jurisdicción de esta materia pertenece a
los tribunales locales y de hecho ya
existe en ellos un proceso abierto.
La “guerra contra las drogas” de
Duterte, que goza de un apoyo cercano al
90 por ciento entre los filipinos, ha
causado unas 4.000 muertes de
sospechosos en redadas policiales,
aunque se estima que el número total de
víctimas supera las 7.000 al contar las
muertes perpetradas por civiles.
"If you receive a package that you are
not expecting or looks suspicious, DO
NOT open it, call 911 immediately,"
Austin Police Chief Brian Manley warned.
El ministro del Interior y viceprimer
ministro de Eslovaquia, Robert Kalinak,
dimitió hoy como consecuencia del
asesinato del periodista de
investigación Jan Kuciak a finales del
pasado febrero.En...
El "Berlusconi sud-americà", Sebastián
Piñera, és investit president
https://www.ara.cat/internacional/dreta-
recupera-Palau-Moneda-Xile_0_1976802350.
html
L’empresari conservador de 68 anys
Sebastián Piñera torna a ocupar per
segona vegada el Palau de la Moneda a
Santiago de Xile quatre anys després
d’haver-lo abandonat. I hi torna de la
mateixa manera que fa vuit anys, quan
per primera vegada va rebre la banda
presidencial de mans de l’expresidenta
socialista Michelle Bachelet a la seu
del Congrés en una alternança de poder
entre esquerra i dreta inèdita al país
sud-americà.
El que també fa especial els traspassos
presidencials a Xile és on tenen lloc: a
la ciutat de Valparaíso, a la costa del
Pacífic, a 120 quilòmetres de Santiago
de Xile. I és que el Parlament xilè no
està situat a la capital xilena. Fa
vint-i-vuit anys es van voler
descentralitzar -almenys físicament- els
poders de l’estat, i d’aquí que
Valparaíso sigui la capital del poder
legislatiu, on el Congrés i el Senat
celebren les sessions.
També és aquí on cada quatre anys totes
les forces polítiques celebren
l’arribada d’un nou cap d’estat amb una
festa republicana. Durant un dia tots
els polítics són xilens per damunt de
tot, siguin del partit que siguin.
Deixen de banda les seves rivalitats.
L’acte de traspàs presidencial d’ahir va
ser breu -només va durar cinc minuts-
però va estar carregat de simbolisme: va
acabar amb bona part dels mil convidats
a la cerimònia cantant l’himne nacional
de Xile. Després els 23 ministres que
conformen el gabinet de la segona
presidència de Sebastián Piñera van
jurar el càrrec.
Promeses polítiques
Sebastián Piñera ha tornat al Palau de
la Moneda amb una maleta carregada de
promeses. Assegura que reactivarà
l’economia del país, que, a parer seu,
està estancada. També preveu crear
600.000 llocs de treball que siguin de
qualitat, així com augmentar els sous
dels treballadors. Però el primer que
Piñera pretén fer com a president de
Xile és fer marxa enrere i revisar les
-emblemàtiques per al centreesquerra-
reformes tributàries, educatives i
laborals aprovades durant el govern de
Bachelet.
El líder conservador, que ja va governar
Xile entre el 2010 i el 2014, va guanyar
còmodament el progressista Alejandro
Guillier a la segona volta de les
eleccions presidencials del mes de
desembre. Va ser així que es va
convertir en el setè mandatari escollit
en democràcia, un cop acabada la
dictadura militar del general Augusto
Pinochet (1973-1990). Com a primer cap
d’estat de la dreta expinochetista,
Piñera no ho va tenir gens fàcil quan va
ser escollit l’any 2010. Batejat amb el
sobrenom de Berlusconi sud-americà per
la seva fortuna, a Xile se’l recorda
especialment per la manera com va fer
front a les terribles conseqüències del
terratrèmol de magnitud 8,8 en l’escala
de Richter i al tsunami que van sacsejar
el país l’any 2010: 156 persones van
morir i 25 més van desaparèixer. I també
per com va gestionar el rescat increïble
en ple desert d’Atacama de 33 miners que
van quedar atrapats a 700 metres de
profunditat.
Gir conservador
L’arribada de Piñera a la presidència de
Xile consolida el gir a la dreta de
Sud-amèrica, encetat fa quatre anys.
Seran socis seus a escala regional els
també conservadors caps d’estat de
l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, el
Perú i Colòmbia. Un fet a tenir en
compte quan l’aïllada Veneçuela del
president Nicolás Maduro s’acosta a unes
qüestionades eleccions presidencials,
considerades il·legals precisament pels
seus veïns continentals conservadors.
Malgrat això, el traspàs presidencial
d’ahir va començar amb crítiques.
L’entrada principal del Parlament, a la
ciutat de Valparaíso, per on van accedir
els caps d’estat i de govern convidats,
no disposava de cap rampa per a persones
amb mobilitat reduïda. Això va generar
malestar. El president de l’Equador,
Lenín Moreno -que es desplaça en cadira
de rodes des de l’any 1998 després de
ser ferit amb un tret en un robatori-, i
el rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I
-que caminava recolzant-se en un bastó i
amb certes dificultats- van haver
d’accedir al recinte parlamentari per la
porta del darrere del Congrés.
L'aparell, que portava una setantena de
persones, ha derrapat a la pista i s'ha
incendiat
http://www.ccma.cat/324/sestavella-un-av
io-amb-67-passatgers-durant-laterratge-a
-laeroport-de-katmandu/noticia/2843406/<
br />
Un avió s'ha estavellat aquest dilluns a
l'aeroport Internacional Tribhuvan de
Katmandú, al Nepal. L'aparell, de la
companyia US-Bangla Airlines, de
Bangladesh, ha derrapat quan feia la
maniobra d'aterratge i s'ha acabat
incendiant en un camp de futbol que hi
ha al costat de la pista.
L'avió s'havia enlairat de la capital
bengalí, Dhaka, i portava 67 passatgers
i quatre membres de la tripulació. Les
autoritats locals informen que han mort
entre 40 i 50 dels ocupants. Han
sobreviscut poc més d'una vintena que
els han traslladat a diferents
hospitals.
El director general de l'Autoritat
d'Aviació Civil del Nepal, Najiv Gautam,
ha explicat que tot apunta que el pilot
ha perdut el control quan l'avió ha
tocat terra. Ha remarcat que l'aeronau
ha entrat des del costat contrari a
aquell pel qual havia rebut permís.
"Estem intentant determinar les raons
d'aquest aterratge inusual", ha afegit
el responsable nepalí.
Als últims deu anys hi ha hagut diversos
accidents d'avionetes o avions de
petites dimensions al Nepal. En aquests
accidents hi ha hagut desenes de morts,
molts d'ells turistes que visitaven el
muntanyós país de la serralada de
l'Himàlaia.
Desenes de milers de persones s'han
manifestat a la capital d'Eslovàquia,
Bratislava, per demanar la dimissió del
primer ministre del país, Robert Fico,
arran de l'assassinat del periodista Ján
Kuciak i la seva parella, Martina
Kušnírová, que van ser trobats morts a
casa seva el 25 de febrer a prop de
Bratislava. El reporter investigava la
relació d'alts càrrecs polítics
d'Eslovàquia amb la màfia italiana, i
tenia previst publicar un article sobre
aquest tema.
La manifestació va tenir lloc aquest
divendres i, segons els mitjans de
comunicació locals, va ser la protesta
més multitudinària al país des de les
mobilitzacions de la Revolució de Vellut
del 1989, que van fer caure el règim
comunista a Txecoslovàquia.
Els organitzadors de la manifestació
demanen que es faci una investigació
exhaustiva sobre la mort del periodista
i que es formi un nou govern al país.
"Hem perdut la confiança en els polítics
que estan al poder", va assegurar Maria
Kuliovska, una de les manifestants. "No
confiem que facin una investigació
independent, perquè no ho han fet en
altres escàndols que han sacsejat el
país", va afegir.
El primer ministre, Robert Fico, ha
encapçalat el govern a Eslovàquia durant
els últims 10 anys, i ha aconseguit una
millora de l'economia al país. Malgrat
això, els manifestants cridaven aquest
divendres en la protesta "Prou de
Fico!".
El president d'Eslovàquia, Andrej Kiska
–rival polític del primer ministre–, ha
reconegut que hi ha una clara crisi
política al país i ha proposat una
renovació de la coalició de tres partits
que governa a Eslovàquia o la
convocatòria d'eleccions anticipades.
Malgrat això, no sembla que el primer
ministre tingui intenció de dimitir.
Fico ha convocat una reunió aquest cap
de setmana amb els seus socis de govern
per mantenir l'executiu al poder.
Citing a security threat, the State
Department has closed its consular
office in a popular Mexican resort city
and warned Americans to “consider this
information” before traveling to the
area.
The State Department on Wednesday night
issued a security alert for Playa del
Carmen, a tourist draw on the Caribbean
coast, saying the U.S. Embassy in Mexico
City had received “credible information”
about a threat to the city.
“Effective immediately, U.S. Government
employees are prohibited from traveling
to Playa del Carmen until further
notice,” the security alert states. “The
U.S. Consular Agency in Playa del Carmen
will be closed until further notice.”
A State Department official did not
elaborate on what the threat was.
“Our priority is the safety and security
of U.S. citizens abroad,” the official,
who spoke on background, said Thursday
in an email. “We urge all travelers to
review our information on
travel.state.gov before they travel. We
will continue to provide safety and
security updates as they become
available.”
La gentrificación en los alrededores de
Silicon Valley no conoce límites. Si
antes fueron los antiguos residentes de
la bahía de San Francisco los que vieron
cómo el coste de la vida se tornaba
inasumible, ahora son los propios
empleados de las tecnológicas los que
tienen dificultades: el precio medio de
la vivienda en las inmediaciones de sus
centros de trabajo supera el millón de
dólares.
El M5S, liderado por Luigi di Maio, es
la formación más votada con
aproximadamente el 31% de los votosLos
ultraderechistas de La Liga superan a
Forza Italia, de Berlusconi, y la
coalición conservadora roza el 40% del
voto necesario para formar gobiernoEl
gran perdedor de la noche ha sido el
Partido Democrático de Matteo Renzi,
con menos del 20%
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de...
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de la
Embajada francesa y de la oficina del
primer ministro, informan medios
locales. Los seis asaltantes han sido
“neutralizados” durante el ataque.
Según declaró a la televisión nacional
RTB el portavoz del Gobierno, Remis
Dandjinou, cuatro atacantes fueron
abatidos en la Embajada de Francia y
otros dos en la sede del Estado Mayor de
las Fuerzas Armas.
La seu del consolat general honorari de
Finlàndia a Barcelona ha aparegut aquest
dijous amb un cartell on s'anuncia que
queda tancat des d'aquest dijous, 1 de
març.
El cònsol honorari destituït dimecres,
Albert Ginjaume, ha denunciat una "caça
de bruixes". Considera que es vol fer
sortir d'escena persones que no pensen
com el govern espanyol. Ja són quatre
els cònsols cessats per activitats a
favor de la independència: Finlàndia,
Bulgària, Filipines i Letònia.
Segons va transcendir, les autoritats
espanyoles van demanar la substitució
del cònsol perquè actuava "d'una manera
inapropiada pel seu càrrec". La
destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona.
La Convenció de Ginebra sobre relacions
diplomàtiques permet al país receptor
vetar un diplomàtic. En el cas de
Finlàndia, el cònsol destituït ha
explicat que Hèlsinki li ha donat
suport, i no en va poder evitar el
cessament perquè hi estan obligats si el
govern espanyol els ho demana. De fet,
l'executiu de Finlàndia va admetre
obertament que va cessar Ginjaume a
petició expressa del govern espanyol.
La cúria de la catedral de Nàpols rebrà
aquest dijous un informe de 1.200
pàgines en què es denuncien pràctiques
sexuals d'una seixantena de sacerdots i
religiosos de diferents llocs
d'Itàlia.
El document conté transcripcions de
converses, captures de pantalla
d'aplicacions de missatgeria
instantània, fotografies i vídeos.
Segons el portal gaynews.it, el document
relata l'organització d'orgies en
convents, la pràctica de sexe en grup en
algunes parròquies i el pagament de
serveis de prostitució masculina.
L'autor de l'informe, Francesco
Mangiacapra, és un exadvocat napolità
"reconvertit" en gigoló que hauria pogut
fer les gravacions i documentar les
seves denúncies:
"No tinc la intenció de sembrar
discòrdia sobre l'Església. El que vull
és ajudar a extirpar el que està
podrit."
Mangiacapra, que ja ha fet altres
denúncies contra sacerdots i autoritats
eclesiàstiques, denuncia el que
considera hipocresia de l'Església, que
defensa el celibat i condemna les
pràctiques homosexuals públicament,
però, segons ell, les practica i les
tolera en privat.
L'autor de l'informe parla també del
poder que el lobby gai té dins la cúria
vaticana, al qual atribueix la força
suficient per, fins i tot, fer caure el
papa.
De fet, el papa Francesc advertia al
juny, en un col·loqui amb religiosos,
que alguns sacerdots que practiquen sexe
són objecte de xantatge per aquest fet.
L'objectiu dels xantatgistes és, sovint,
frenar les reformes vaticanes.
El document que ara estudiarà la cúria
de la catedral de Nàpols detalla
situacions de sexe amb religiosos
involucrats en 12 de les diòcesis
d'Itàlia, entre les quals el mateix
Vaticà.
Finlàndia admet pressions del govern
espanyol per cessar el cònsol de
Barcelona.El govern finlandès argumenta
que Albert Ginjaume va perdre les seves
"aptituds" per al càrrec a causa
d'"activitats inadequades"
http://ow.ly/xe5p30iFlQR
Tras una reunión este domingo con las
familias de las desaparecidas, las
autoridades han confirmado que
110 estudiantes siguen desaparecidas
tras el ataque del grupo terrorista del
pasado lunesEste hecho se produce a sólo
dos meses de que se cumplan cuatro años
del secuestro de más de 200 estudiantes
en otro colegio en Chibok
El Sant Sepulcre de Jerusalem, el lloc
on segons la tradició va ser enterrat
Jesucrist, ha tancat aquest diumenge de
manera indefinida per ordre de les
principals Esglésies cristianes. Ho han
fet com a senyal de protesta per la
decisió d'Israel de fer-los pagar
l'impost sobre béns immobles, del qual
han estat exempts durant dècades.
Les tres comunitats religioses que tenen
autoritat sobre l'edifici --els
catòlics, els grecs ortodoxos i els
armenis-- s'han posat d'acord per
plantar cara al govern israelià i
denunciar el que consideren un intent
d'afeblir la presència cristiana a
Jerusalem.
En una conferència de premsa,Theophilos
III, patriarca ortodox de Jerusalem,
Francesco Patton, custodi de Terra
Santa, i Nourhan Manougian, patriarca
armeni de la ciutat, han llegit un
escrit de protesta davant de l'església
del Sant Sepulcre i n'han anunciat el
tancament.
Han denunciat que hi ha una campanya
contra els cristians, que ha arribat a
"un nivell sense precedents, amb les
escandaloses ordres de la Municipalitat
de Jerusalem de segrestar béns de les
esglésies, propietats i comptes
bancaris, per fer front a impostos
municipals punitius."
Creuen que les últimes decisions de
l'ajuntament "trenquen els acords
existents i les obligacions
internacionals que garanteixen els drets
i privilegis de les esglésies" i ho
veuen com "un intent de debilitar la
presència cristiana a Jerusalem".
Centenars de pelegrins i turistes s'han
reunit aquest migdia davant la porta
principal del Sant Sepulcre, però ja no
hi han pogut entrar perquè, en una
mesura inèdita, l'església es mantindrà
tancada fins que Israel faci marxa
enrere en el seu programa fiscal.
El govern de Benjamin Netanyahu vol
cobrar impostos com si es tractés d'un
centre comercial i obre la porta a una
eventual expropiació dels edificis
religiosos.
45 Helsinki - El cònsol de Finlàndia, destituït a petició del govern espanyol després d'invitar la presidenta de la Diputació de Barcelona a un acte del cos consular perque forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)
El cònsol de Finlàndia, destituït a
petició del govern espanyol després
d'invitar la presidenta de la Diputació
de Barcelona a un acte del cos consular
perque forma part de l'Associació de
Municipis per la Independència (AMI)
http://ow.ly/3n8130iBjT8
El cònsol honorari de Finlàndia a
Barcelona, Albert Ginjaume, ha estat
destituït a petició del govern
espanyol.
La destitució de Ginjaume ha estat arran
d'una sol·licitud del govern espanyol en
la qual demanava la substitució del
cònsol perquè "actua d'una manera
inapropiada per al seu càrrec".
Segons informa l'ACN, el Ministeri
d'Afers Estrangers finlandès ha
sol·licitat més informació sobre aquesta
petició al govern espanyol, però encara
no ha rebut cap resposta.
La destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona. El
Ministeri d'Afers Exteriors espanyol no
va veure amb bons ulls que s'hi convidés
l'alcaldessa d'un municipi que forma
part de l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI).
Després que dissabte es fes pública la
destitució del cònsol honorari de
Finlàndia a Barcelona, el diputat
finlandès Mikko Kärnä ha dit que
presentarà una pregunta sobre aquest
afer al Parlament de Finlàndia la
setmana que ve. Kärnä va dir que
demanarà un informe complet perquè
"Espanya està trencant les regles de la
diplomàcia amb les seves peticions".
L’anada de l’ex-diputada de la CUP Anna
Gabriel a Ginebra per a no declarar al
Tribunal Suprem espanyol ha tornat a
posar Suïssa en el tauler de joc del
procés independentista de Catalunya.
Suïssa és un dels països més sensibles
amb la causa catalana, probablement pel
seu fort model federal i la tradició
d’organitzar múltiples referèndums
perquè la ciutadania dirimeixi sobre els
afers públics. A més, l’estratègia de
defensa de Gabriel respon a la voluntat
d’internacionalitzar el conflicte i la
repressió espanyola, tenint en compte
també que Ginebra és la seu de les
Nacions Unides a Europa.
Suïssa és, a més, un país de tradició
neutral i humanitarista. Malgrat que va
tenir un paper controvertit durant la
Segona Guerra Mundial, quan posà traves
als jueus que fugien de l’Alemanya
hitleriana, més tard va acollir exiliats
del bloc de l’Est, com ara Polònia,
Hongria i Txecoslovàquia, que fugien de
la repressió de la Unió Soviètica.
Abans, havia rebut refugiats il·lustres
com Mikhaïl Bakunin i Vladímir Lenin,
entre molts intel·lectuals perseguits.
La crisi dels refugiats d’aquests últims
anys ha tornat a acular el sistema
d’asil suís a un atzucac. En un
referèndum el 2013, la majoria dels
suïssos van votar a favor d’endurir les
condicions per a sol·licitar un asil als
refugiats del Llevant i del nord
d’Àfrica.
La decisió d'Anna Gabriel de no
presentar-se aquest dimecres a declarar
davant del Suprem com a investigada en
la causa per rebel·lió contra líders
independentistes podria dur el jutge
Llarena a demanar a Suïssa la seva
detenció i posterior extradició. En el
cas del país alpí, no es pot demanar una
euroordre, com es va fer inicialment amb
Puigdemont a Bèlgica, perquè no pertany
a la Unió Europea.
La llei suïssa té un article equivalent
al de rebel·lió que permetria extradir
Anna Gabriel, però cal que hi hagi hagut
violència, i això ho hauria de decidir
un jutge suís. També determina que, "per
regla general", almenys una de les
infraccions imputades ha d'estar
sancionada tant a Suïssa com al país
sol·licitant i donar lloc a extradició
en les dues legislacions.
Suïssa promet analitzar-ho "amb
precisió"
Segons ha explicat el govern suís a
l'agència EFE, "a priori", el cas de
Gabriel sembla estar lligat a delictes
polítics, que a Suïssa no tenen base
jurídica, per la qual cosa una eventual
sol·licitud d'extradició o d'assistència
jurídica per part d'Espanya no arribaria
a ser tramitada.
Amb tot, un portaveu del Departament de
Justícia suís, Folco Galli, ha dit a la
mateixa agència que "una eventual
sol·licitud per part d'Espanya a Suïssa
hauria de ser analitzada amb
precisió".
Per fer efectiva la detenció de Gabriel,
Llarena l'hauria de sol·licitar a través
de la Interpol i començar els tràmits
d'extradició mitjançant el conveni
subscrit entre tots dos països.
Suport d'alguns polítics suïssos
Per ara, la presència de Gabriel a
Ginebra no ha despertat gaire interès
entre la ciutadania, però sí que hi ha
alguns polítics suïssos que li han
mostrat el seu suport. És el cas del
socialista Mathias Reynard, que li ha
promès que "la Suïssa dels drets humans
i la democràcia directa" serà un lloc
segur per a ella.
Mathias Reynard
@MathiasReynard
Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se
trouve actuellement à Genève. En
Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de
prison. Son crime? Avoir défendu le
droit de voter en Catalogne.
La Suisse des Droits de l'Homme et de la
démocratie directe doit être un lieu sûr
pour toi!
La consellera municipal de Ginebra
Amanda Gabilanes també l'ha defensat i i
ha enviat un missatge d'ànims a "tots
aquells que són a la presó i davant la
justícia per defensar les seves
conviccions".
Amanda Gavilanes
@GenderGirl
Défendre et garantir les droits
fondamentaux des députés et activistes
catalans. Tout mon soutien à Anna
Gabriel et à toutes celles et ceux qui
sont emprisonnés et traînés en justice
pour défendre leurs convictions! Ginebra
ciutat de pau! #LlibertatPresosPolítics
—
Diversos juristes veuen difícil
l'extradició
Espanya podria demanar l'extradició de
Gabriel, però Suïssa no extradeix ningú
per delictes polítics. Ho ha explicat al
canal 3/24 l'advocat suís d'origen
espanyol Daniel Ordás.
"En el tractat d'extradició hi posa
explícitament que no s'extradeix ningú
per delictes polítics. I és el país al
qual se sol·licita l'extradició el que
jutja si es tracta d'un delicte polític
o no. Crec que aquesta és una mica
l'esperança que té Anna Gabriel."
El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt
també veu complicada una extradició, en
declaracions a Catalunya Ràdio.
"És difícil, perquè l'extradició es basa
en l'examen sobre doble incriminació i
principi de reciprocitat. Tal com està
concebuda l'extradició activa a Espanya,
es considera que és una part de la
política exterior d'un país. No és un
tema estrictament judicial; per tant,
les valoracions polítiques per part dels
dos estats –parlo d'estats i no pas de
jutges– són essencials."
Joan Queralt considera que el fet que
Espanya es negués a extradir a Suïssa
l'informàtic Hervé Falciani pot afavorir
Anna Gabriel.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
