La gentrificación en los alrededores de
Silicon Valley no conoce límites. Si
antes fueron los antiguos residentes de
la bahía de San Francisco los que vieron
cómo el coste de la vida se tornaba
inasumible, ahora son los propios
empleados de las tecnológicas los que
tienen dificultades: el precio medio de
la vivienda en las inmediaciones de sus
centros de trabajo supera el millón de
dólares.
El M5S, liderado por Luigi di Maio, es
la formación más votada con
aproximadamente el 31% de los votosLos
ultraderechistas de La Liga superan a
Forza Italia, de Berlusconi, y la
coalición conservadora roza el 40% del
voto necesario para formar gobiernoEl
gran perdedor de la noche ha sido el
Partido Democrático de Matteo Renzi,
con menos del 20%
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de...
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de la
Embajada francesa y de la oficina del
primer ministro, informan medios
locales. Los seis asaltantes han sido
“neutralizados” durante el ataque.
Según declaró a la televisión nacional
RTB el portavoz del Gobierno, Remis
Dandjinou, cuatro atacantes fueron
abatidos en la Embajada de Francia y
otros dos en la sede del Estado Mayor de
las Fuerzas Armas.
La seu del consolat general honorari de
Finlàndia a Barcelona ha aparegut aquest
dijous amb un cartell on s'anuncia que
queda tancat des d'aquest dijous, 1 de
març.
El cònsol honorari destituït dimecres,
Albert Ginjaume, ha denunciat una "caça
de bruixes". Considera que es vol fer
sortir d'escena persones que no pensen
com el govern espanyol. Ja són quatre
els cònsols cessats per activitats a
favor de la independència: Finlàndia,
Bulgària, Filipines i Letònia.
Segons va transcendir, les autoritats
espanyoles van demanar la substitució
del cònsol perquè actuava "d'una manera
inapropiada pel seu càrrec". La
destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona.
La Convenció de Ginebra sobre relacions
diplomàtiques permet al país receptor
vetar un diplomàtic. En el cas de
Finlàndia, el cònsol destituït ha
explicat que Hèlsinki li ha donat
suport, i no en va poder evitar el
cessament perquè hi estan obligats si el
govern espanyol els ho demana. De fet,
l'executiu de Finlàndia va admetre
obertament que va cessar Ginjaume a
petició expressa del govern espanyol.
La cúria de la catedral de Nàpols rebrà
aquest dijous un informe de 1.200
pàgines en què es denuncien pràctiques
sexuals d'una seixantena de sacerdots i
religiosos de diferents llocs
d'Itàlia.
El document conté transcripcions de
converses, captures de pantalla
d'aplicacions de missatgeria
instantània, fotografies i vídeos.
Segons el portal gaynews.it, el document
relata l'organització d'orgies en
convents, la pràctica de sexe en grup en
algunes parròquies i el pagament de
serveis de prostitució masculina.
L'autor de l'informe, Francesco
Mangiacapra, és un exadvocat napolità
"reconvertit" en gigoló que hauria pogut
fer les gravacions i documentar les
seves denúncies:
"No tinc la intenció de sembrar
discòrdia sobre l'Església. El que vull
és ajudar a extirpar el que està
podrit."
Mangiacapra, que ja ha fet altres
denúncies contra sacerdots i autoritats
eclesiàstiques, denuncia el que
considera hipocresia de l'Església, que
defensa el celibat i condemna les
pràctiques homosexuals públicament,
però, segons ell, les practica i les
tolera en privat.
L'autor de l'informe parla també del
poder que el lobby gai té dins la cúria
vaticana, al qual atribueix la força
suficient per, fins i tot, fer caure el
papa.
De fet, el papa Francesc advertia al
juny, en un col·loqui amb religiosos,
que alguns sacerdots que practiquen sexe
són objecte de xantatge per aquest fet.
L'objectiu dels xantatgistes és, sovint,
frenar les reformes vaticanes.
El document que ara estudiarà la cúria
de la catedral de Nàpols detalla
situacions de sexe amb religiosos
involucrats en 12 de les diòcesis
d'Itàlia, entre les quals el mateix
Vaticà.
Finlàndia admet pressions del govern
espanyol per cessar el cònsol de
Barcelona.El govern finlandès argumenta
que Albert Ginjaume va perdre les seves
"aptituds" per al càrrec a causa
d'"activitats inadequades"
http://ow.ly/xe5p30iFlQR
Tras una reunión este domingo con las
familias de las desaparecidas, las
autoridades han confirmado que
110 estudiantes siguen desaparecidas
tras el ataque del grupo terrorista del
pasado lunesEste hecho se produce a sólo
dos meses de que se cumplan cuatro años
del secuestro de más de 200 estudiantes
en otro colegio en Chibok
El Sant Sepulcre de Jerusalem, el lloc
on segons la tradició va ser enterrat
Jesucrist, ha tancat aquest diumenge de
manera indefinida per ordre de les
principals Esglésies cristianes. Ho han
fet com a senyal de protesta per la
decisió d'Israel de fer-los pagar
l'impost sobre béns immobles, del qual
han estat exempts durant dècades.
Les tres comunitats religioses que tenen
autoritat sobre l'edifici --els
catòlics, els grecs ortodoxos i els
armenis-- s'han posat d'acord per
plantar cara al govern israelià i
denunciar el que consideren un intent
d'afeblir la presència cristiana a
Jerusalem.
En una conferència de premsa,Theophilos
III, patriarca ortodox de Jerusalem,
Francesco Patton, custodi de Terra
Santa, i Nourhan Manougian, patriarca
armeni de la ciutat, han llegit un
escrit de protesta davant de l'església
del Sant Sepulcre i n'han anunciat el
tancament.
Han denunciat que hi ha una campanya
contra els cristians, que ha arribat a
"un nivell sense precedents, amb les
escandaloses ordres de la Municipalitat
de Jerusalem de segrestar béns de les
esglésies, propietats i comptes
bancaris, per fer front a impostos
municipals punitius."
Creuen que les últimes decisions de
l'ajuntament "trenquen els acords
existents i les obligacions
internacionals que garanteixen els drets
i privilegis de les esglésies" i ho
veuen com "un intent de debilitar la
presència cristiana a Jerusalem".
Centenars de pelegrins i turistes s'han
reunit aquest migdia davant la porta
principal del Sant Sepulcre, però ja no
hi han pogut entrar perquè, en una
mesura inèdita, l'església es mantindrà
tancada fins que Israel faci marxa
enrere en el seu programa fiscal.
El govern de Benjamin Netanyahu vol
cobrar impostos com si es tractés d'un
centre comercial i obre la porta a una
eventual expropiació dels edificis
religiosos.
12 Helsinki - El cònsol de Finlàndia, destituït a petició del govern espanyol després d'invitar la presidenta de la Diputació de Barcelona a un acte del cos consular perque forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)
El cònsol de Finlàndia, destituït a
petició del govern espanyol després
d'invitar la presidenta de la Diputació
de Barcelona a un acte del cos consular
perque forma part de l'Associació de
Municipis per la Independència (AMI)
http://ow.ly/3n8130iBjT8
El cònsol honorari de Finlàndia a
Barcelona, Albert Ginjaume, ha estat
destituït a petició del govern
espanyol.
La destitució de Ginjaume ha estat arran
d'una sol·licitud del govern espanyol en
la qual demanava la substitució del
cònsol perquè "actua d'una manera
inapropiada per al seu càrrec".
Segons informa l'ACN, el Ministeri
d'Afers Estrangers finlandès ha
sol·licitat més informació sobre aquesta
petició al govern espanyol, però encara
no ha rebut cap resposta.
La destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona. El
Ministeri d'Afers Exteriors espanyol no
va veure amb bons ulls que s'hi convidés
l'alcaldessa d'un municipi que forma
part de l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI).
Després que dissabte es fes pública la
destitució del cònsol honorari de
Finlàndia a Barcelona, el diputat
finlandès Mikko Kärnä ha dit que
presentarà una pregunta sobre aquest
afer al Parlament de Finlàndia la
setmana que ve. Kärnä va dir que
demanarà un informe complet perquè
"Espanya està trencant les regles de la
diplomàcia amb les seves peticions".
L’anada de l’ex-diputada de la CUP Anna
Gabriel a Ginebra per a no declarar al
Tribunal Suprem espanyol ha tornat a
posar Suïssa en el tauler de joc del
procés independentista de Catalunya.
Suïssa és un dels països més sensibles
amb la causa catalana, probablement pel
seu fort model federal i la tradició
d’organitzar múltiples referèndums
perquè la ciutadania dirimeixi sobre els
afers públics. A més, l’estratègia de
defensa de Gabriel respon a la voluntat
d’internacionalitzar el conflicte i la
repressió espanyola, tenint en compte
també que Ginebra és la seu de les
Nacions Unides a Europa.
Suïssa és, a més, un país de tradició
neutral i humanitarista. Malgrat que va
tenir un paper controvertit durant la
Segona Guerra Mundial, quan posà traves
als jueus que fugien de l’Alemanya
hitleriana, més tard va acollir exiliats
del bloc de l’Est, com ara Polònia,
Hongria i Txecoslovàquia, que fugien de
la repressió de la Unió Soviètica.
Abans, havia rebut refugiats il·lustres
com Mikhaïl Bakunin i Vladímir Lenin,
entre molts intel·lectuals perseguits.
La crisi dels refugiats d’aquests últims
anys ha tornat a acular el sistema
d’asil suís a un atzucac. En un
referèndum el 2013, la majoria dels
suïssos van votar a favor d’endurir les
condicions per a sol·licitar un asil als
refugiats del Llevant i del nord
d’Àfrica.
La decisió d'Anna Gabriel de no
presentar-se aquest dimecres a declarar
davant del Suprem com a investigada en
la causa per rebel·lió contra líders
independentistes podria dur el jutge
Llarena a demanar a Suïssa la seva
detenció i posterior extradició. En el
cas del país alpí, no es pot demanar una
euroordre, com es va fer inicialment amb
Puigdemont a Bèlgica, perquè no pertany
a la Unió Europea.
La llei suïssa té un article equivalent
al de rebel·lió que permetria extradir
Anna Gabriel, però cal que hi hagi hagut
violència, i això ho hauria de decidir
un jutge suís. També determina que, "per
regla general", almenys una de les
infraccions imputades ha d'estar
sancionada tant a Suïssa com al país
sol·licitant i donar lloc a extradició
en les dues legislacions.
Suïssa promet analitzar-ho "amb
precisió"
Segons ha explicat el govern suís a
l'agència EFE, "a priori", el cas de
Gabriel sembla estar lligat a delictes
polítics, que a Suïssa no tenen base
jurídica, per la qual cosa una eventual
sol·licitud d'extradició o d'assistència
jurídica per part d'Espanya no arribaria
a ser tramitada.
Amb tot, un portaveu del Departament de
Justícia suís, Folco Galli, ha dit a la
mateixa agència que "una eventual
sol·licitud per part d'Espanya a Suïssa
hauria de ser analitzada amb
precisió".
Per fer efectiva la detenció de Gabriel,
Llarena l'hauria de sol·licitar a través
de la Interpol i començar els tràmits
d'extradició mitjançant el conveni
subscrit entre tots dos països.
Suport d'alguns polítics suïssos
Per ara, la presència de Gabriel a
Ginebra no ha despertat gaire interès
entre la ciutadania, però sí que hi ha
alguns polítics suïssos que li han
mostrat el seu suport. És el cas del
socialista Mathias Reynard, que li ha
promès que "la Suïssa dels drets humans
i la democràcia directa" serà un lloc
segur per a ella.
Mathias Reynard
@MathiasReynard
Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se
trouve actuellement à Genève. En
Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de
prison. Son crime? Avoir défendu le
droit de voter en Catalogne.
La Suisse des Droits de l'Homme et de la
démocratie directe doit être un lieu sûr
pour toi!
La consellera municipal de Ginebra
Amanda Gabilanes també l'ha defensat i i
ha enviat un missatge d'ànims a "tots
aquells que són a la presó i davant la
justícia per defensar les seves
conviccions".
Amanda Gavilanes
@GenderGirl
Défendre et garantir les droits
fondamentaux des députés et activistes
catalans. Tout mon soutien à Anna
Gabriel et à toutes celles et ceux qui
sont emprisonnés et traînés en justice
pour défendre leurs convictions! Ginebra
ciutat de pau! #LlibertatPresosPolítics
—
Diversos juristes veuen difícil
l'extradició
Espanya podria demanar l'extradició de
Gabriel, però Suïssa no extradeix ningú
per delictes polítics. Ho ha explicat al
canal 3/24 l'advocat suís d'origen
espanyol Daniel Ordás.
"En el tractat d'extradició hi posa
explícitament que no s'extradeix ningú
per delictes polítics. I és el país al
qual se sol·licita l'extradició el que
jutja si es tracta d'un delicte polític
o no. Crec que aquesta és una mica
l'esperança que té Anna Gabriel."
El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt
també veu complicada una extradició, en
declaracions a Catalunya Ràdio.
"És difícil, perquè l'extradició es basa
en l'examen sobre doble incriminació i
principi de reciprocitat. Tal com està
concebuda l'extradició activa a Espanya,
es considera que és una part de la
política exterior d'un país. No és un
tema estrictament judicial; per tant,
les valoracions polítiques per part dels
dos estats –parlo d'estats i no pas de
jutges– són essencials."
Joan Queralt considera que el fet que
Espanya es negués a extradir a Suïssa
l'informàtic Hervé Falciani pot afavorir
Anna Gabriel.
En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
https://www.vilaweb.cat/noticies/iran-i-
israel-preparen-la-guerra-mes-alarmant/<
br />
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
Unos 3.000 miembros del Ejército y de
fuerzas policiales iniciaron el lunes
por la noche la primera megaoperación
conjunta contra el crimen en zonas
limítrofes de Río de Janeiro
Unos 3.000 miembros del Ejército y de
fuerzas policiales iniciaron el lunes
por la noche la primera megaoperación
conjunta contra el crimen en zonas
limítrofes de Río de Janeiro, tres días
después de que el Gobierno brasileño
decretara una intervención militar en
este estado del sudeste de Brasil.
La operación, que coincidió con la
votación del decreto de intervención en
la seguridad pública de Río de Janeiro
en la Cámara de Diputados, suma fuerzas
del Ejército, la Marina y la Aeronáutica
con la de policías civiles y militares,
de la Fuerza Nacional de Seguridad y de
la Policía federal de carreteras, según
fuentes oficiales.
Islàndia es planteja prohibir la
circumcisió als nens. El Parlament del
país escandinau debatrà un projecte de
llei presentat per membres de cinc
partits diferents que representen
gairebé la meitat de la cambra. El
projecte suggereix una pena de presó de
sis anys per a qualsevol persona que
faci una circumcisió que no sigui per
raons mèdiques. Seria el primer país
europeu que pren aquesta decisió.
Circumcidar les nenes ha estat il·legal
a Islàndia des del 2005, però no hi ha
cap mesura per als nens, ha dit la
diputada del Partit Progressista, Silja
Dögg Gunnarsdóttir, que ha presentat la
iniciativa amb el suport de diversos
polítics islandesos.
Líders religiosos de les comunitats
jueva i musulmana -que practiquen aquest
ritual- rebutgen el pla. Des del Congrés
Jueu Europeu, el seu president, Moshe
Kantor, demana respecte i tolerància, i
remarca que no hi ha proves que la
pràctica que vol prohibir Islàndia sigui
nociva: "Aquesta proposta es fa des de
la ignorància sobre la pràctica i el seu
efecte en els nens, enlloc d'enviar un
missatge de benvinguda als jueus que
arriben a Islàndia."
L'imam del Centre Cultural Islàmic
d'Islàndia, Ahmad Seddeeq, subratlla que
el projecte de llei contradiu la
llibertat religiosa, i fa aquesta
reflexió: "La circumcisió s'ha practicat
durant segles, està profundament
arrelada a les tradicions culturals i
religioses."
Sectors catòlics tampoc veuen amb bons
ulls la proposta. El cardenal Reinhard
Marx, president de l'Església Catòlica a
la Unió Europea, considera que el
projecte és "un atac perillós" a la
llibertat religiosa. Afirma que "la
criminalització de la circumcisió és una
mesura molt greu que provoca una gran
preocupació."
Els impulsors de la proposta al país
nòrdic opinen que la llibertat de
creença no té res a veure amb la
iniciativa: "Tothom té dret a creure el
que vulgui. Estem parlant dels drets
dels nens, que estan per sobre del dret
de creure", apunta Silja Dögg
Gunnarsdóttir, que afegeix: Si Islàndia
fa costat a això, crec que altres països
seguiran l'exemple."
Finlandia pasó de la hambruna a
encabezar casi todos los ránkings
sociales. Los 5,5 millones de habitantes
del país nórdico tienen también la
tercera mayor igualdad de género del
mundoEl éxito de un sistema educativo
nacional gratuito iniciado en 1866,
antes de la independencia forma parte de
las raíces de una sociedad más
igualitaria
La Ley de Memoria Histórica continúa sin
cumplirse en las localidades majoreras.
Tras su aprobación en 2007, los
ayuntamientos comenzaron a cambiar el
nombre de calles y elementos de
exaltación franquista Un paseo por el
callejero de municipios como La Oliva,
Antigua y Puerto del Rosario deja aún
entrever nombres en sus calles que
aluden a personajes y elementos de la
Dictadura En 2015, Puerto del Rosario
figuró en la macro denuncia realizada
contra 38 alcaldes de municipios
españoles por incumplimiento de la Ley
de Memoria Histórica
Mes i mig abans que es compleixi el
vintè aniversari dels Acords de Pau de
Divendres Sant, la situació d’incertesa
política que travessa Irlanda del Nord
és una de les més greus i més properes
al col·lapse en les últimes dues
dècades.
La província és a pràcticament un pas de
tornar a ser governada directament des
de Londres, amb una mena de 155 a la
britànica, davant la manca d’acord per
formar govern entre el Partit Democràtic
Unionista (DUP) i els republicans del
Sinn Féin (SF).
L’última vegada que Londres va governar
directament Irlanda del Nord va ser
l’octubre del 2002. Ho va fer durant un
període de gairebé cinc anys, fins al
maig del 2007.
Malgrat això, tots els actors implicats,
inclòs l’executiu de la República
d’Irlanda, intenten evitar la
intervenció, tot i que des del novembre
passat Londres ja ha hagut de prendre
decisions polítiques que en teoria
pertocarien a Belfast per poder tirar
endavant amb el funcionament diari de
l’administració. Amb la imminència de
l’entrada en vigor dels nous
pressupostos, en teoria a partir de l’1
d’abril, ho vulgui o no, Downing Street
haurà d’aprofundir el seu dictat sobre
el dia a dia d’Irlanda del Nord.
La manca d’acord entre Sinn Féin i DUP
fa pràcticament tretze mesos que
s’allarga. La dimissió a finals de gener
del 2017 com a vicepresident del govern
de l’Ulster del número 2 dels
republicans, Martin McGuinness, va
provocar la convocatòria d’eleccions a
l’assemblea de Stormont. Des del març de
l’any passat, i amb un resultat molt
semblant al que hi havia prèviament, els
dos partits han sigut incapaços de
segellar res. McGuinness, que va morir
el 21 de març de l’any passat, havia
renunciat al càrrec com a protesta per
la forma en què la cap de l’executiu,
Arlene Foster, del DUP, gestionava un
presumpte cas de corrupció que
l’afectava personalment.
Dilluns d’aquesta mateixa setmana, però,
i després de molts ultimàtums vençuts de
Londres, tant la primera ministra
britànica, Theresa May, com el primer
ministre irlandès, Leo Varadkar, es van
desplaçar a Belfast per beneir el que
podia ser l’establiment d’un pacte.
A última hora de dimecres, però, Arlene
Foster va anunciar que les converses no
havien donat cap fruit. La raó bàsica,
segons la líder unionista, era la
insistència del Sinn Féin d’incloure en
el nou programa de govern la tramitació
d’una llei específica de protecció del
gaèlic, reivindicació tradicional dels
republicans.
Versions diferents
Ahir a la tarda, però, des de Belfast,
la màxima responsable del Sinn Féin al
nord de la frontera, Mary Lou McDonald,
va exposar els trets bàsics del
contingut de l’acord a què havien
arribat inicialment el seu partit i els
unionistes, i que finalment va ser
desestimat.
Segons McDonald, incloïa una llei
específica per al gaèlic, llengua que
s’identifica amb la comunitat
republicana catòlica i que coneix i fa
servir un 10% de la població; una altra
llei específica per a l’escocès de
l’Ulster, la llengua del 0,2% dels
protestants, i una tercera peça
legislativa general de respecte a la
llengua i a la diversitat dels sis
comtats que formen la província.
McDonald va desmentir, com s’havia
insinuat per la banda unionista per
justificar el trencament de les
converses, que s’hagués suggerit la
tramitació en el nou període de sessions
d’una llei que regulés el matrimoni
entre persones del mateix sexe. El DUP,
un partit extremadament conservador en
matèria econòmica però encara molt més
en matèria de costums socials, no està
disposat a empassar-se un gripau
d’aquesta mida, com tampoc està disposat
a acceptar cap concessió que tendeixi o
afavoreixi la despenalització de
l’avortament.
Quines són les opcions actuals? En la
conferència de premsa de Mary Lou
McDonald, la dirigent republicana va
assegurar que en les pròximes hores
parlarien telefònicament amb Londres i
Dublín per instar la celebració d’una
conferència conjunta i la posada en
marxa d’accions que permetin la
implantació d’aquests acords. Però la
declaració era, fet i fet, un acte de
pressió i propaganda. Perquè el govern
britànic no farà cap moviment que
incomodi el DUP, que li dona ara deu
vots clau al Parlament de Westminster
per mantenir la molt feble majoria que
té Theresa May.
El trencaclosques nord-irlandès es
complica encara més a causa del Brexit.
El Sinn Féin vol un estatus especial per
a la regió que permeti que no hi hagi
cap frontera física, extrem recollit als
acords de pau. El DUP, però, no vol
acceptar res que apunti cap diferència
de l’Ulster amb la resta del Regne Unit.
Si fa no fa, és la quadratura del
cercle.
Jacob Zuma ha anunciat aquest dimecres
que dimiteix com a president de
Sud-àfrica, seguint les ordres del seu
propi partit, el Congrés Nacional Africà
(CNA), que li va donar un ultimàtum per
renunciar que acabava a la mitjanit.
"He arribat a la decisió de dimitir com
a president de la república amb efectes
immediats"
En un discurs públic, Zuma ha explicat
que estava en "desacord" amb la decisió
del CNA, però que sempre ha estat "un
membre disciplinat" del partit. Al CNA,
tots els afiliats -incloent els càrrecs
electes- han d'acatar les ordres de la
cúpula.
"El CNA mai ha d'estar dividit en nom
meu"
Malgrat acatar la decisió, el fins avui
president sud-africà ha dedicat bona
part de la seva intervenció a argumentar
que la formació no ha seguit els camins
apropiats perquè considera que és el
poble, a través dels seus representants
al Parlament, qui ha d'encarregar-se de
definir la sortida dels seus líders.
El CNA havia amenaçat Zuma amb una moció
de censura al Parlament per forçar la
seva sortida del govern. La derrota
davant del vicepresident del govern,
Cyiril Rampahosa, en la lluita del
lideratge del partit el desembre passat
ha accelerat la dimissió de Zuma,
esquitxat per diversos casos de
corrupció.
El senat holandès va donar ahir el
vistiplau a la polèmica llei del donant,
que converteix automàticament tots els
seus ciutadans de més de 18 anys en
donants d?òrgans
Guatemala és un país amb tres milions de
ciutadans amb pobresa extrema. Dos de
cada 10 habitants. La meitat dels
gairebé 17 milions són pobres. Segons
l'ONU, en els últims anys el país
llatinoamericà ha estat l'únic en què
els nivells de pobresa i desigualtat han
empitjorat. Però a la Casa Presidencial,
Jimmy Morales factura cada dia als
pressupostos públics 29.000 quetzals,
uns 3.200 euros en concepte de menjar,
segons va revelar el local 'Nuestro
Diario'. "Mengen com la reialesa",
denunciava un article de la premsa
guatemalenca, que subratlla que amb
aquests diners un dels ciutadans més
pobres podria alimentar-se durant cinc
anys.
La tendència dels diaris dels Estats
Units d’acabar en mans de
multimilionaris suma una nova peça. Los
Angeles Times, quart diari en tirada del
país, ha estat venut per 500 milions de
dòlars al doctor Patrick Soon-Shiong,
que assumeix, a més, 90 milions de
dòlars en deutes. L’operació s’ha vist
amb esperança però també amb una certa
inquietud.
L’esperança ve del fet que, els últims
mesos, el diari anava de mal borràs. A
una difusió en declivi s’hi havia de
sumar un caos intern atribuït al
controvertit director Lewis D’Vorkin,
nomenat l’octubre passat -el tercer
incumbent en sis mesos- i a qui la
Universitat de Colúmbia, a la seva
revista periodística, li adjudicava el
malnom de Príncep de les Tenebres per
les amenaces sobre els redactors, en nom
d’uns convenciments discutibles sobre el
periodisme en l’era digital. D’Vorkin va
ser rellevat fa uns dies del càrrec,
abans de la compra, però encara és dins
l’organització amb un càrrec (cap de
continguts) que no queda clar -i a
l’espera del plàcet del nou propietari-
si serà honorífic o executiu.
El fet que, en el marc d’una
investigació interna, s’hagin
intervingut correus i missatges de
mòbils de periodistes, en un diari que
acumula 40 Pulitzers a la vitrina, ha
acabat d’encendre l’ànim de la
redacció.
En aquest context, és normal que un
canvi -qualsevol canvi- sigui vist com
la possibilitat de millorar. I, al
capdavall, el Los Angeles Times està
fent el mateix camí d’altres diaris
familiars que van ser venuts a grans
corporacions, en aquest cas el grup
Tribune, durant l’etapa d’aglomeracions
de fa dues o tres dècades, i que ara
tornen a un propietari únic, sovint en
la forma del que s’anomena vanity
investment o inversió per vanitat: una
adquisició en la qual el retorn de la
inversió no és la primera prioritat de
l’empresari, sinó l’estatus que dona
posseir un mitjà de comunicació potent.
Els 500 milions aportats per Soon-Shiong
doblen els 250 milions que Jeff Bezos,
amo d’Amazon, va desemborsar pel
Washington Post.
¿Qui és, doncs, aquest doctor de 65
anys, que la revista Forbes qualifica de
facultatiu més ric del país? Nascut
d’una parella de ciutadans xinesos
emigrats a Sud-àfrica durant la Segona
Guerra Mundial, Soon-Shiong va optar
també per buscar el seu lloc a
l’estranger després de graduar-se a la
Universitat de Witwatersrand, a
Johannesburg. La primera destinació va
ser el Canadà, on va conèixer la seva
dona, aspirant a actriu i que va
aconseguir papers menors en sèries com
MacGyver. La parella es va mudar a
Califòrnia i allà es va inscriure a
l’escola de medicina de la UCLA, com a
professor assistent en cirurgia
gastrointestinal. Se centraria després
en els trasplantaments d’òrgans
(especialitzat en pàncrees), i el 1991
va fundar una empresa d’investigació
mèdica, dedicada als tractaments contra
el càncer. Forbes li estima una fortuna
de 7.800 milions de dòlars.
Però entre els draps bruts que n’han
emergit els últims dies, des de l’anunci
de l’operació, hi ha denúncies d’alguns
dels seus inversors -com ara la cantant
Cher-, baralles legals amb els seus
germans i un cas en què la Universitat
de Utah va becar amb 10 milions de
dòlars una de les seves companyies
després que una fundació controlada per
ell fes una aportació de 12 milions de
dòlars a la mateixa universitat.
En tot cas, el nou propietari ha negat
les acusacions i ha remarcat que el seu
objectiu és que el rotatiu mantingui la
seva missió i independència. “Aquesta
decisió és profundament personal per a
mi”, declarava. “Com a persona que va
créixer en la Sud-àfrica de l’apartheid,
entenc el paper que el periodisme ha de
jugar en una societat lliure. Com a
residents del sud de Califòrnia, la meva
família i jo mateix hem vist el rol
vital que juga una publicació així a
l’hora d’articular les nostres
comunitats”. En una redacció amb l’ànim
a flor de pell, les paraules de
Soon-Shiong es posaran a prova ben
aviat.
Els carrers de Dacca són l'escenari de
durs entrontaments entre manifestants i
policia per la condemna de l'ex primera
ministra i líder de l'oposició de
Bangladesh, Khaleda Zia, a cinc anys de
presó per presumpta corrupció. Un
tribunal especial de Dacca n'ha dictat
l'empresonament aquest dijous. També ha
condemnat a deu anys d'empresonament el
fill de Zia, Tarique Rahman,
vicepresident del Partit Nacionalista de
Bangladesh (BNP), i quatre membres més,
acusats de frau per haver creat una
fundació amb l'objectiu per finançar un
orfenat.
Aquestes condemnes arriben enmig d'una
tensió creixent al país per la
mobilització de milers de seguidors de
l'ex primera ministra. La multitud que
ha acompanyat Zia en arribar al tribunal
ha estat desallotjada per les forces de
seguretat amb gasos lacrimògens. Acusada
de l’apropiació de 21 milions de takes
-uns 200.000 euros- del Fons d’Orfandat
Zia, la líder opositora, que va governar
el país en dues ocasions (1991-1996 i
2001-2006), ha defensat reiteradament la
seva innocència i ha assegurat que es
tracta d’una maniobra política del
govern a mans de la Lliga Awami,
encapçalada per Sheikh Hasina.
La policia, que s'ha declarat en
situació d'alerta, ha desplegat un fort
dispositiu policial arreu del país, ja
que es preveu que els altercats es
puguin intensificar arran de la
sentència.
El BNP i la Lliga Awami han alternat el
poder en els últims vint-i-cinc anys,
fet que ha generat una marcada
polarització política. L’enfrontament va
esclatar el 2014, quan el partit de Zia
va boicotejar les eleccions en protesta
per la reforma de la llei electoral
impulsada per Hasina.
L’advocat de Khaleda Zia, Masud Ahmed,
ha afirmat que la líder opositora ha
cridat a la calma i ha anunciat que
apel·laran contra la sentència. “Zia diu
als compatriotes que siguin pacients, i
que respectin la llei”, ha explicat
Ahmed. “És un judici polititzat, on no
hi ha justícia, i amb interminables
contradiccions”, ha afegit l’advocat de
la líder del BNP, que actualment té
tretze causes obertes per corrupció,
violència i sedició.
Human Rights Watch denuncia l’actuació
del govern
L’organització Human Rights Watch ha
denunciat “centenars” d'arrests de
partidaris del partit opositor arran de
la condemna de Zia. “Les autoritats
haurien de deixar d’arrestar i detenir
arbitràriament els partidaris del Partit
Nacionalista de Bangladesh”, ha apuntat
l’ONG en un comunicat. “El govern de
Bangladesh està violant els drets de
llibertat d’expressió i reunió
pacífica”, ha advertit el director de
HRW a l'Àsia, Brad Adams.
Des d'aquest dilluns, les illes Maldives
viuen una crisi política que ha
empitjorat en les darreres hores.
Aquesta nit, el president del Tribunal
Suprem, Abdula Saeed, i un altre jutge,
Ali Hameed, han estat detinguts hores
després que el govern declarés l'estat
d'emergència. Davant aquesta situació
-segons han informat mitjans locals,
s'han produït altres arrests-,
l'expresident maldivià Mohamed Nasheed,
que està exiliat a Anglaterra des del
maig del 2016, ha demanat avui la
intervenció dels Estats Units i l'Índia
en aquesta crisi, que des de l'oposició
qualifiquen de "purga".
Tot va començar la setmana passada, quan
la Cort Suprema va ordenar l'alliberació
d'un grup de polítics de l'oposició,
perquè va considerar la seva condemna
motivada per "interessos polítics", i
encapçalada per jutges "indegudament
influenciats (suposadament per l'actual
president del país, Abdulla Yameen)". El
mateix tribunal va dictaminar que el
judici de 2015 contra l'expresident
Nasheed havia estat inconstitucional.
Dues decisions que no van agradar gens
al president Yameen que, immediatament,
va afirmar que es negava a obeir a
l'ordre judicial d'alliberar els
dissidents. "Aquest acte podria portar a
soscavar la supremacia de la
Constitució", va declarar Yameen.
El primer detingut ha estat el president
del Tribunal Suprem, en companyia del
jutge Ali Hameed i un administrador
judicial, mentre estaven a l'interior
del Tribunal Suprem. Els motius de la
detenció no s'han fet públics, però la
policia ha confirmat a través del seu
compte de Twitter que el motiu és "una
investigació que encara està en curs".
També ha demanat calma a la població.
Ver imagen en Twitter
Ver imagen en Twitter
Maldives Police
@PoliceMv
Press Statement: PMC/2018/04(EV)
5:17 - 6 feb. 2018
27
59 personas están hablando de esto
Información y privacidad de Twitter
Ads
També ha transcendit la detenció de
l'exdictador Maumoon Abdul Gayoom, que
va governar amb mà de ferro les Maldives
des del 1978 fins al 2008. Segons ha
informat el seu advocat, Gayoom ha estat
arrestat per càrrecs de "suborn a
membres del Parlament, intent de suborn
i intent d'enderrocar il·legalment el
govern".
El govern de la República del Pacífic,
encapçalat pel president Yameen, ha
concretat que l'estat d'emergència
s'allargarà quinze dies, i ha assegurat
que "tot i que alguns drets es veuran
restringits, els moviments en general,
els serveis i els negocis no seran
afectats".
Ajuda internacional
L'oposició ha titllat d'il·legítima i
autoritària la decisió del president
Yameen i, davant l'estat d'emergència
aplicat, que atorga el poder a les
forces de seguretat de realitzar
detencions i prohibir reunions
públiques, parlen d'una "purga
encoberta". L'expresident Nasheed no ha
dubtat en buscar ajuda internacional.
"En representació dels maldivians", ha
sol·licitat als Estats Units "detenir
totes les transaccions financeres dels
líders del règim a través de bancs nord
americans. A més, ha demanat a l'Índia
l'enviament d'una representació
diplomàtica "amb el suport del seu
exèrcit", per a l'alliberament dels
jutges i polítics detinguts, inclòs
l'exdictador Gaymoon.
El Tribunal Superior de Hong Kong ha
recovado este martes las penas de
prisión para los tres jóvenes activistas
prodemocráticos condenados por su papel
en el inicio de las protestas de la
'Revolución...
El 27 de desembre Vida Movahed, una dona
iraniana de 31 anys, es va enfilar en
una caixa de llum d’una avinguda del
centre de Teheran, i, durant uns minuts,
va onejar el seu vel lligat a un pal,
mostrant els seus cabells nus davant els
vianants. Immediatament la van
detenir.
Setmanes després, la protesta de Movahed
en contra de la llei que obliga les
dones iranianes a portar el vel islàmic
s’ha estès a gran part del país. Segons
ha informat una agència governamental,
almenys 29 dones han estat detingudes
per les forces de seguretat per sumar-se
a aquesta onada de reivindicació. “Estem
lluitant en contra del símbol més
visible d’opressió”, ha reiterat la
periodista iraniana Masih Alinejad,
portaveu de la campanya 'My stealthy
freedom' ['La meva llibertat
clandestina'], que des de Nova York
defensa el dret de les iranianes a
decidir si volen portar vel. “Hem dit
prou. Al segle XXI, volem ser nosaltres
mateixes”, ha afegit. Aquest moviment,
que Alinejad considera “la veritable
cara del feminisme”, ha coincidit –i, en
gran part, ha avivat– amb les protestes
contra el règim dels aiatol·làs.
La Fiscalia General de l'Iran, però, ha
preferit minimitzar-ne la importància.
Mohamad Yafar Montazerí ha assegurat que
aquest moviment “infantil” és degut a
una certa “ignorància” i a “una
estimulació de sentiments” impulsada des
de “fora del país”.
Des de la revolució del 1979 i la
consegüent instauració de la República
Islàmica dels aiatol·làs, cobrir-se els
cabells amb un vel islàmic en espais
públics és obligatòri per a les dones
majors de nou anys. També ho és portar
roba llarga i folgada. No complir
aquestes normes comporta represàlies.
Les dones represaliades per treure’s el
vel al carrer se sumen als més de 8.000
manifestants que, segons l’oposició, han
estat detinguts des de l’inici de les
protestes
Venecia ya no se hunde. Venecia ahora
(como mínimo temporalmente) se queda sin
agua. Los famosos canales de la ciudad
están con el agua bajo mínimos y, en
muchos de ellos, ni siquiera se puede...
Avui fa cinquanta anys que diaris de tot
el món van publicar, la majoria a la
portada, aquesta fotografia d’Eddie
Adams, un fotògraf acreditat a Saigon
(Vietnam) per l’agència Associated
Press. S’hi veu el moment exacte en què
una bala surt de la pistola de Nguyen
Ngoc Loan, el general responsable de la
policia del Vietnam. Fa impacte sobre el
cap d’un presoner del VietCong, la
guerrilla comunista que s’havia apoderat
de bona part del país i que acabà
derrotant el govern del Vietnam i els
Estats Units.
L’assassinat havia passat el dia abans,
el primer de febrer de 1968. En plena
ofensiva del Tet, de sobte milers de
combatents comunistes havien aparegut en
les principals ciutats del sud, fins i
tot a la capital, Saigon, fortament
controlada pels soldats dels Estats
Units. L’ofensiva havia desfermat els
nervis del govern vietnamita i la
reacció de Nguyen Ngoc Loan va ser vista
com una mostra més de desesperació.
Tanmateix, la publicació de la
fotografia va trencar la confiança de
molts nord-americans en el seu govern i
en la raó de la presència dels EUA al
Vietnam. Molta gent es va demanar com es
podia fer costat a tanta arbitrarietat i
tanta violència injustificada i les
protestes es van estendre arreu dels
Estats Units i d’Europa. El jove
assassinat anava emmanillat i no oferia
cap perill, i l’acció del cap de la
policia violava els drets continguts en
les convencions de Ginebra. Cinquanta
anys després, es pot dir que aquella
fotografia va canviar la percepció que
el món tenia d’aquella guerra asiàtica
allunyada i segurament va obrir pas a la
derrota del govern de Vietnam del Sud,
que arribà el 30 d’abril del 1975, amb
la caiguda, precisament, de Saigon.
Miles de estructuras mayas antiguas
previamente desconocidas, incluyendo
pirámides, palacios y terraplenes, han
sido reveladas en Guatemala tras una
investigación realizada por un equipo
de...
Las autoridades saudíes ordenaron hoy la
'urgente' detención de dos jóvenes que
aparecen bailando en un vídeo divulgado
en Youtube en una calle de la ciudad de
Abah, en el suroeste de Arabia Saudí...
http://www.lavanguardia.com/internaciona
l/20180201/44445964705/arabia-saudi-orde
na-detencion-dos-jovenes-bailan-calle.ht
ml
Tres mesos després de les eleccions
presidencials, Kènia continua immersa en
una profunda crisi política, amb la
particularitat de comptar amb dos
presidents: duna banda, l’incombustible
i ara qüestionat Uhuru Kenyatta,
guanyador dels controvertits comicis en
què era l’únic candidat, i de l’altra,
el veterà opositor Raila Odinga,
autoproclamat president alternatiu
malgrat les amenaces de la fiscalia que
podia ser acusat de traïció i condemnat
a la pena capital. Odinga va tirar pel
dret i, com havia promès a l’octubre,
dimarts va organitzar una cerimònia en
què, amb la Bíblia a la mà i una
escenografia semblant a una presa de
possessió oficial, es va presentar com
el “president del poble”, un càrrec
sense reconeixement a la Constitució, i
va jurar “fidelitat i lleialtat a la
República”.
El govern de Kenyatta ha reaccionat
ràpidament davant del que considera un
desafiament en tota regla d’Odinga,
líder de la Superaliança Nacional, i un
“intent de subvertir o enderrocar” el
govern de Kenyatta. En aquest sentit, el
titular d’Interior, Fred Matiang’i, va
anunciar que el seu departament ha obert
investigacions per identificar
“conspiradors i organitzadors” de la
cerimònia. Abans de tenir resultats,
però, la purga ha començat amb la
incorporació a la llista de grups
“criminals organitzats” del Moviment
Nacional de Resistència, conegut
senzillament com el Moviment, una
coalició de partits fundada per Odinga.
La decisió no afecta la Superaliança
Nacional, que continua sent un partit
legal i amb representació al Parlament
de Nairobi.
Apagada informativa
Els mitjans de comunicació també estan
en el punt de mira de l’executiu.
Matiang’i va ordenar el tancament
indefinit -fins a nova ordre- de tres
canals de televisió que van retransmetre
en directe l’acte de jurament d’Odinga.
Les emissores, de titularitat pública,
estan acusades de donar cobertura i de
convertir-se en còmplices d’un “acte
il·legal” que, segons el govern, no
només va incitar l’odi entre ciutadans
sinó que va posar en risc la seguretat
pública, ja que el ministeri havia
advertit dels perills que hi hagués
aldarulls. No obstant, la cerimònia va
transcórrer sense incidents remarcables,
malgrat que al cèntric parc Uhuru de la
capital keniana es van aplegar milers de
simpatitzants d’Odinga, que van voler
reconèixer-li així la seva
legitimitat.
La policia va detenir Tom Joseph
Kajwang’, un diputat i advocat que va
participar activament en la cerimònia
com a encarregat d’oferir a Odinga la
Bíblia sobre la qual va fer el jurament.
La detenció de Kajwang va ser resposta
amb concentracions de denúncia que la
policia va dissoldre amb gasos
lacrimògens.
La crisi oberta a Kènia arrenca al mes
d’agost, quan el Tribunal Suprem va
reconèixer les denúncies
d’irregularitats en el procés de les
eleccions i va obligar a repetir-les.
Odinga, però, va decidir no presentar-se
a la convocatòria de l’octubre, deixant
Kenyatta com a únic candidat, perquè
entenia que no s’havien corregit les
deficiències i no es podien garantir uns
comicis transparents i segurs. Així,
Kenyatta es va proclamar vencedor amb el
98% dels sufragis, en unes eleccions en
què la participació va caure a la meitat
respecte a tres mesos abans i que
enfosqueixen el segon mandat del
president. Kenyatta, que va estar
imputat per crims contra la humanitat al
Tribunal Penal Internacional, és un dels
grans protegits d’Occident, que li
perdona les constants denúncies de
corrupció i violacions de drets humans.
Des de l’agost, es calcula que ja han
mort una setantena de persones a causa
de la violència postelectoral.
Coneixeu aquesta criptomoneda catalana
de carácter social?
Va ser creada a l'Agost 2017 i ja molta
gent l'está minant (fabricant amb
l'ordenador) És una bona alternativa a
les monedes controlades pels bancs i una
oportunitat d'ajudar associacions i
economía local.
Aviat tindrà exchange (el que vol dir
que es podrà comprar i vendre com el
Bitcoin)
Hi trobareu més informació a la web de
CROAT:
www.croat.cat
https://croat.cat/wordpress/wp-content/u
ploads/2017/08/CAT_Croat-comunicat-prems
a.pdf
Es vol acabar amb una de les
legislacions més restrictives d'Europa,
que castiga aquesta pràctica amb 14 anys
de presó, tot i que moltes irlandeses
van a avortar a l'estranger
El govern veneçolà declara persona no
grata Jesús Silva per les "contínues
agressions" i els "recurrents actes
d'ingerència en els afers interns" del
país
Una persona. Un error. Un míssil
balístic que amenaçava Hawaii. Per sort,
era una falsa alarma. En cada canvi de
torn del Centre d'Emergència de Hawaii
es fa una prova per comprovar que el
sistema d'alerta funciona. Dissabte
passat, un treballador va fer el
procediment equivocat i va enviar un
avís d'impacte imminent a tots els
telèfons de l'illa.
Francesc Sanàbria Roca és un català de
Tossa de Mar que viu a Kaneohe, al
nord-est de Honolulu. Treballa en una
tenda de submarinisme dins la base
militar de l'illa de Hawaii. Dissabte va
escoltar l'alarma, que sabia que
significava una alerta important:
"Érem aquí, ens acabàvem de llevar i ens
va sonar una alarma i un missatge.
Podíem sentir els missatges del veïnat.
Havíem estat vivint a Florida, són
missatges i alarmes que coneixem. Les
fan servir pels huracans, per atemptats,
per qualsevol cosa. Posava que hi havia
un míssil cap a les illes, que
busquéssim un lloc per estar segurs, que
no era una prova. Jo el que vaig pensar
va ser anar a la base militar, on
treballo, on suposava jo que podia estar
segurs."
En rebre el missatge, en Sanàbria va
agafar una pinya, una bossa de plàtans,
les aletes i unes ulleres per anar a
l'aigua. Es va trobar amb el veí del pis
del costat i, tot mirant al cel, els va
dir que ell i els seus tres fills es
quedarien a casa. El català recorda que
en aquell moment va voler trucar als
seus pares, que eren a Tossa:
"En aquell moment vaig agafar el telèfon
i vaig trucar als meus pares, que són a
Tossa. Li vaig dir al meu pare mateix:
'papa, ens han enviat un missatge d'un
míssil que ve cap aquí i us estimo a
tots'. Es fa molt estrany trucar a casa
i no saber si serà l'última vegada que
parlaràs amb el teu pare."
Quan va arribar a la base militar, una
de les coses que més li van cridar
l'atenció van ser les diferents
actuacions de la gent. Hi havia qui
estava en pànic i no parava de mirar el
missatge i altres que va obrir les
finestres i prenien una cervesa esperant
que arribés el míssil. En aquests casos
on es rep una alarma, hi ha uns minuts
de marge:
"Quan t'arriba l'alarma, tens uns 12-15
minuts. Nosaltres en tot aquest impàs,
portàvem 15 minuts quan vaig arribar a
la porta potser ja feia 20 minuts i ens
van dir que era una falsa alarma. Va ser
un moment de mirar a fora, mirar per les
finestres i dir: fa un dia molt maco per
estar vius."
Després d'aquest gran ensurt, el català
a Hawaii reconeix que ara és estrany
rebre qualsevol missatge:
"Es veu el món d'una manera molt
diferent, fins i tot ara és un moment
molt intens. Entre avui i ahir, mires el
mòbil i, tot i que t'hagin dit que és
una falsa alarma, tal com està la
situació, vulguis o no, t'ho prens de
debò. A la ciutat hi ha hagut molt de
merder, hi hagut gent que ha entrat en
pànic i s'ha amagat a les clavegueres.
Gaudiu de la vida que són dos dies,
Aloha!"
L'empresari espanyol Segismundo Díaz
Martín ha estat assassinat a l'estat
mexicà de Puebla, al centre del país.
Segons informa el diari "El Sol de
Puebla", que cita fonts policials, Díaz
Martín va ser víctima d'un atac
divendres passat quan tornava a casa
després de fer unes compres. Anava
acompanyat de la seva dona, que, segons
el mitjà, va baixar del cotxe perquè la
porta d'entrada al domicili havia quedat
encallada.
Segismundo Díaz Martín dirigia la filial
mexicana d'una empresa de Vacarisses, al
Vallès Occidental, dedicada a fer equips
i dipòsits de polièster i fibra de vidre
per al tractament d'aigües.
La Fiscalia de l'Estat de Puebla ha
obert una investigació per aclarir els
fets i detenir el responsable del
crim.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
